Dilluns:

En el Congrés de Nuremberg:

A Nuremberg va començar el 10è Congres del Partit Nacionalsocialista anomenat Dia del Partit de la Gran Alemanya. Quan varen desfilar les columnes de les SA procedents d’Àustria, l’entusiasme de la gent va augmentar i no varen parar d’aplaudir-los. Per ordre d’Adolf Hitler, les relíquies de l’imperi austríac varen ser traslladades a Nuremberg i, en un discurs de més de dues hores, Hitler va atacar durament Txecoslovàquia.

En el Reich:

A Alemanya:

A partir d’aquell dia, la divisió de cavalleria lleugera del general de brigada Erich Hoepner va realitzar oficialment operacions rutinàries a Turíngia, tot i que en realitat la unitat s’estava preparant per envair Txecoslovàquia.

A Txecoslovàquia:

El president Edvard Benes va convocar als líders dels Sudets Kundt i Sebekovsky al palau del Hradschin i els va demanar que exposessin per escrit totes les seves reivindicacions perquè les acceptaria per tal d’evitar la guerra amb Alemanya, tal hi com li varen exigir als britànics.

A la Gran Bretanya:

El Foreign Office va rebre un telegrama de l’ambaixador britànic a Berna, Sir. G. Warner, que parlava d’una conversa per aquest amb el Völkerbundskommissar per Danzig, Carl Burckhardt, per parlar de les intencions alemanys amb Danzig.

---

A la nit, després de rebre informes de Theodor Kordt, conseller de l’ambaixada alemanya, sobre Txecoslovàquia, a la nit Horace Wilson, el conseller personal de Neville Chamberlain, va fer passar a Kordt per una porta falsa del 11 de Downing Street, en l’apartament del Secretari d’Estat en el Foreign Office. El conseller havia de presentar una declaració de l’oposició al règim conservadora, tal i com li havia demanat el seu germà Erich, Legationstrat del Ministeri d’Afers Exteriors. Kordt va informar a lord Halifax de que Hitler es proposava ordenar la mobilització general el 16 de setembre, que l’atac contra Txecoslovàquia estava fixat per l’1 d’octubre com a molt tard, que l’exèrcit alemany estava disposat a alçar-se contra Hitler a partir del mateix moment en que es donés l’ordre d’atacar, i que aconseguirien enfonsar-lo si Gran Bretanya i França es mantenien ferms amb l’actitud que els líders de la conspiració els hi havien demanat. Kordt també va advertir en el ministre de que el discurs de Hitler amb el que havia de tancar el Congrés el dia 12 de setembre portaria molt de soroll i que molt probablement fos l’ocasió pensada per Hitler per llençar les seves cartes i revelés les seves intencions cap a Txecoslovàquia. Kordt li va dir que aquell seria el moment indicat per Gran Bretanya de dirigir-se contra el dictador. Lord Halifax el va escoltar amb atenció, va prendre notes i va prometre informar al seu govern de tot.

A Itàlia:

El govern italià va aprovar mesures per la “defensa de la raça” a l’escola feixista. Els jueus, tant alumnes com professors com docents, varen ser expulsats d’aquesta escola.

Diumenge:

En el Reich:

Adolf Hitler es va reunir durant una llarga estona amb en Hans Heinrich Lammers per parlar de qüestions de govern.

---

Hermann Göering va presidir el Consell de ministres, on va insistir que la falta de matèries primes s’havia de resoldre perquè no es podia frenar el ritme d’armament. Llavors va explicar els nous plans de l’Adolf Hitler d’enfrontar-se amb la Unió Soviètica, i va acabar al seu discurs dient que s’havien de prendre mesures com si estiguessin en una etapa d’un perill imminent de guerra.

Però el desig del dictador de voler entrar en guerra no era compartit ni per part del poble, ni per molts militars, ni per molts conservadors. Per tal d’evitar un conflicte que es veia com inevitable, a casa de l’antic ministre Hjalmar Schacht es varen reunir, a més del banquer, el general Erwin von Witzleben, Hans Bernd Gisevius i el general de divisió i comandant de la guarnició de Potsdam, el comte Walter Brockdorff-Ahlefeldt. Schacht i els dos generals es varen entendre ràpidament amb un tema: s’havia d’impedir la guerra i posar fi al règim. Witzleben va donar la seva paraula de que actuaria amb o sense el general Franz Halder. Mentre Witzleben es va encarregar de dur a terme un putsch contra en Hitler, Schacht es va encarregar de fer una llista de membres per un futur govern.

Dissabte:

En el Reich:

A Alemanya:

En el Berghof, Adolf Hitler es va reunir amb la seva cúpula militar, entre ells Wilhelm Keitel i Walter von Brauchitsch, i va decidir els detalls del Cas Verd, l’atac a Txecoslovàquia, que s’havia d’executar l‘1 d’octubre de 1938. El dictador va ordenar col·locar unitats de combat al llarg de la frontera txeca el 28 de setembre.

---

Les SS varen comprar una fàbrica de maons abandonada en la localitat de Neuengamme, a uns 20 quilòmetres d’Hamburg, per construir-hi el camp de concentració de Neuengamme.

Divendres:

En el Reich:

A Alemanya:

En el Berghof, Adolf Hitler es va reunir amb Konrad Henlein per parlar de la qüestió txecoslovaca. Hitler no li va donar gaires detalls, tot i que li va insinuar que actuaria militarment aquell mes, però no li va precisar la data. Després de la reunió, Henlein li va dir en el seu contacte britànic, Frank Ashton-Gwatkin, l’ajudant de Walter Runciman, que Hitler era partidari d’arribar a un acord pacífic.

En la vida privada de Hitler:

A Munic, la petita casa comprada per Heinrich Hoffmann a l’estiu de 1935 en la Wasserburger Strasse 12, avui Delpstrasse, a Bogenhausen, va ser posada a nom d’Eva Braun.

A Txecoslovàquia:

Edvard Benes va oferir en els alemanys dels Sudets un autogovern cantonal. Henlein, des de Berchtesgaden, va rebutjar l’oferta tal i com l’hi havien demanat.

A la Gran Bretanya:

Veient l’interès de Winston Churchill de voler que la Unió Soviètica es posés del bàndol britànic en cas d’un conflicte per Txecoslovàquia, l’ambaixador Ivan Maiski va dirigir-se aquella tarda a Charwell, la casa que tenia el diputat conservador en la Foresta de Kent. L’ambaixador li va declarar que la Unió Soviètica es comprometia a defensar Txecoslovàquia sempre que aquesta respectés els tractat entre txecoslovacs i soviètics, segons el qual França havia d’intervenir primer. A continuació li va transmetre el suggeriment de Maxim Litvinov de que Gran Bretanya, la Unió Soviètica i França fessin ús de l’article 2 de la Societat de les Nacions, segons el qual els seus membres tenien l’obligació de reunir-se per consultes davant el risc d’una guerra imminent. Churchill va transmetre aquestes propostes a lord Halifax, però el ministre no va voler actuar, ja que preferia veure com es desenvolupaven els fets.

Dijous:

En el Reich:

A Alemanya:

El ministre de Finances, Lutz Schwerin von Krosigk, estava molt preocupat per tal i com avançava l’economia alemanya; el país tenia dificultats en les borses i tenia que evitar la recompra del propi deute alemany, i va enviar una carta a Adolf Hitler on li va assegurar que en acabar aquell mes de setembre no hi hauria diners a la caixa i que avançaven cap a una greu crisis financera. Krosigk també li va explicar que a l’estranger ja sabien que Alemanya patia aquella crisi, però que el més greu era que el propi país hi havia una falta de confiança en l’economia.

---

Franz Halder va ser nomenat cap de l’Estat Major de l’Exèrcit.

---

En el camp de concentració de Buchenwald hi varen arribar els primers presoners austríacs.

A la Gran Bretanya:

El Daily Express va sortir editat amb l’espectacular titular: No hi haurà guerra, firmat pel propi lord Beavebrook. El magnat va assegurar en el seu article que el fet de que hi hagués o no una guerra depenia de Hitler i considerava que el dictador alemany no voldria carregar amb la responsabilitat d’iniciar un conflicte i va assegurar que “de moment Hitler s’havia revelat durant tota la seva trajectòria com un home d’una sagacitat excepcional”.

Dimecres:

En el Reich:

A Alemanya:

A Obersalzberg, Adolf Hitler va rebre la visita del ministre Joseph Goebbels per parlar de la postura de la Gran Bretanya amb l’imminent conflicte amb Txecoslovàquia. El dictador li va dir que en el cas de que no acceptessin l’atac alemany, previst per l’octubre, s’havien fet importants preparatius militars. Goebbels va anotar aquell dia en el Diari, que la psicosis de guerra entre la població estava augmentant.

A la Gran Bretanya:

Preocupat també per una possible guerra per Txecoslovàquia, Winston Churchill li va escriure una carta a lord Halifax per reclamar-li amb urgència que s’emetés una nota conjunta en la que Gran Bretanya, França i la Unió Soviètica declararien una eventual invasió de Txecoslovàquia un assumpte de capital importància per les tres potències.

Dimarts:

A la Gran Bretanya:

Per la crisi txecoslovaca, el gabinet britànic es va reunir d’urgència i va decidir no presentar una advertència oficial al govern alemany de que la Gran Bretanya probablement intervindria en el cas d’un atac alemany. En canvi, es va decidir exercir més pressió sobre els txecoslovacs exigint-los que acceptessin el pla de Konrad Henlein de concedir pràcticament autonomia als alemanys dels Sudets dins de Txecoslovàquia. La reunió tenia que ser secreta, però la notícia es va filtrar a la premsa, igual que la sortida de Neville Henderson de Berlín.

Dilluns:

En el Reich:

A Alemanya:

Després de tres dies de visita per inspeccionar les fortificacions occidentals d’Alemanya, el general Wilhelm Adam, el comandant de l’Oest, es va dirigir a l’automòbil d’Adolf Hitler per sol·licitar-li una entrevista a soles amb ell perquè tenia dubtes de l’eficàcia d’aquelles fortificacions. El dictador li va ordenar a Heinrich Himmler i als seus ajudants que el deixessin sol amb el general. Adam li va explicar que tot i les fortificacions era impossible mantenir-se amb les tropes que tenia. Aquelles paraules varen fer enfurismar a Hitler, que li va afirmar, mentre l’escridassava de males maneres, que gràcies a ell Alemanya era més forta que la Gran Bretanya i França juntes.

---

Tothom anava sabent els objectius de Hitler a Txecoslovàquia. El cap del segon departament de l’Abwehr, Helmuth Groscurth, va saber a partir d’informacions procedents de l’entorn de Hitler que ja no seria suficient amb que els txecs complissin les exigències de Karlsbad, cedint d’aquesta manera a les pressions britàniques, perquè Hitler desitjava la guerra.

A Itàlia:

Parlant de la Guerra Civil espanyola amb el seu gendre i ministre Galeazzo Ciano, Benito Mussolini li va assegurar que Francisco Franco perdria la guerra perquè o no sabia com fer la guerra o no volia.

Diumenge:

En el Reich:

A Alemanya:

Rudolf Hess va pronunciar un discurs on va homenatjar als ciutadans dels Sudets en el que va afirmar que admiraven que conservessin una disciplina de ferro tot i patir la corrupció, el terror i el crim del govern txecoslovac. El ministre sense cartera els va recordar que formaven part del “gran poble alemany”.

Dissabte:

En el Reich:

A Alemanya:

A Renània, Adolf Hitler va continuar com el dia anterior inspeccionant les fortificacions occidentals acompanyat per diversos alts càrrecs del NSDAP com Heinrich Himmler i Fritz Todt i de l’Exèrcit com Wilhelm Keitel i el general Erwin Witzleben. Durant aquest dia se’ls va afegir en les inspeccions el general Wilhelm Adam, un bavarès que tenia el comandament de l’Oest.

El general Ludwig Beck, contrari a les accions bèl·liques que s’estaven planejant, va sol·licitar la baixa de l’Exèrcit. Franz Halder va ser nomenat nou cap de l’Estat Major en substitució de Beck.