Divendres:

En el Reich:

Ludwig Beck va tornar a criticar obertament al nazisme i va afirmar davant del general Walther von Brauchitsch que l’Exèrcit no només tenia que preparar-se per un possible conflicte exterior, sinó també per un conflicte intern que podria tenir lloc a Berlín, va assegurar. Per Beck es tractava d’acabar amb les SS, restablir l’Estat de Dret, reconciliar-se amb les Esglésies i instaurar la llibertat d’opinió i d’expressió.

A la Gran Bretanya:

En referència a la Conferència d’Evian, el Spectator de Londres va treure un article que deia que el fracàs de la Conferència era un ultratge a la consciència cristiana, ja que no s’havia pogut aconseguir ni una llar, ni menjar i una situació segura per als exiliats jueus.

Dijous:

A Japó:

L’emperador Hirohito va rebre al nou ambaixador alemany a Tòquio, el coronel Eugen Ott, que aquest va acudir a la cita vestit de gala.

Dimecres:

En el Reich:

El Der Stürmer va sortir editat aquell dia amb el titular: Les sinagogues són coves de lladres. I a sota: La vergonya de Nuremberg, i la fotografia era la sinagoga de la ciutat bavaresa.

Dimarts:

A la Gran Bretanya:

A la Cambra dels Comuns, Neville Chamberlain els va anunciar en els diputats que enviarien un mediador, Walter Runciman, a Txecoslovàquia a petició del govern txecoslovac i va negar que el govern britànic estigués constrenyent als txecoslovacs. El primer ministre els va assegurar que les tensions per Txecoslovàquia s’havien relaxat i va demanar fer entre tots esforços per mantenir la pau i va posar com exemple el pacte que ell mateix havia segellat amb Itàlia. El diputat laborista Josiah Wedgwood va criticar la política d’apaivagament del Govern i va afirmar que Alemanya volia la guerra i va avisar que cada vegada que entregaven un país a Adolf Hitler ells perdien un aliat.

Dilluns:

En el Reich:

El règim nazi va aprovar la Quarta Ordenança de la Llei de Ciutadania del Reich en què retirava la llicència a tots els metges jueus d’Alemanya. Dels 3.152 metges jueus que quedaven varen perdre tots la llicència excepte 709. A aquests se’ls va denegar dir-se metges, però varen poder tractar a pacients jueus, a més de la seva pròpia esposa i els seus fills legítims. Al mateix temps, a Nuremberg, els nazis varen destruir la sinagoga de la ciutat. Totes aquestes legislacions antisemites i els actes antisemites tenien l’aprovació d’Adolf Hitler, que es va reunir amb el ministre Joseph Goebbels i, segons va transcriure el ministre, el líder alemany havia donat la seva aprovació a les accions de Berlín, on Goebbels havia demanat el mes passat netejar-la de jueus sense sentimentalismes. Goebbels deia que els jueus estaven sent expulsats, i afirmava que en deu anys estarien fora d’Alemanya.

En la Guerra Civil espanyola:

A les ribes del riu Ebre va començar la batalla més gran i més important de la Guerra Civil espanyola, la Batalla de l’Ebre. Aquesta batalla va ser l’última gran ofensiva dels republicans en el conflicte i va suposar la seva desfeta.

Diumenge:

En el Reich:

A Alemanya:

Adolf Hitler i Joseph Goebbels es varen reunir per parlar d’aprovar noves mesures per segregar i assetjar els jueus berlinesos tal i com demanava la Gestapo.

A Àustria:

A dos quarts de quatre de la tarda, dos alemanys i dos austríacs varen coronar el cim del famós pic Eiger, convertint-se en els primers alpinistes en aconseguir-ho des de la carta nord. Abans d’aquesta gesta, diversos alpinistes varen morir en l’intent. Arthur Seyss-Inquart va escriure en la Völkischer Beobachter:

La cara nord de l’Eiger ha cedit a l’irresistible força de la determinació alemanya.

En la Guerra Civil espanyola:

A la nit va començar la batalla de l’Ebre, que va ser l’últim intent republicà per restablir les seves línies i contenir l’avanç franquista.

Dissabte:

En el Reich:

El govern va publicar una nova llei que obligava en els jueus de nacionalitat alemanya a tenir que sol·licitar en la Prefectura de Policia corresponent una targeta d’identitat pels jueus abans del 31 de desembre. Els jueus majors de 15 anys, un cop tinguessin la targeta, havien de justificar la seva identitat en tot moment i davant qualsevol demanda oficial mostrant sempre aquesta targeta. A més, el govern va publicar que els jueu de nacionalitat alemanya o apàtrides no tenien que agafar altres noms propis que els indicats en una llista. Aquests no podien ser donats a altres persones de nacionalitat alemanya. En la mesura que els jueus duguessin noms diferents als inclosos a la llista, tenien que agafar a partir de l’1 de gener de 1939 un nom suplementari. Per les persones de sexe masculí el nom d’Israel, per les de sexe femení el de Sara. Aquest nom suplementari tenia que figurar en tota correspondència oficial o de negoci.

---

A Rottenburg, a les nou de la nit, el Partit va dur a terme actes de violència contra el bisbe Sproll. De 2.000 a 3.000 manifestants varen ser transportats amb autocar a la ciutat i varen assaltar el palau de la seu central bisbal. Unes 150 persones varen penetrar al palau, van registrar les habitacions, varen tirar els arxius per la finestra i varen trencar els llits. La població de Rottenburg es va quedar al marge d’aquella acció però va simpatitzar amb els manifestants.

Dimecres:

En el Reich:

A Alemanya:

Des de Weimar, Fritz Sauckel va trucar a Alfred Rosenberg, que s’estava recuperant dels seus dolors musculars i de vèrtebres, per felicitar-lo pel seu article del 17 de juliol al Völkischer Beobachter. Sauckel també el va informar que els nous redactors de Turíngia no coneixien ni el llibre de Theodor Fritsch, Handbuch der Judenfrage, ni la bibliografia sobre la maçoneria, ni la frase de Disrael sobre els jueus (La qüestió jueva és la clau de la història del món). Sauckel li va dir que les següents generacions pensarien que eren estúpids de preocupar-se tant dels jueus sinó entenien aquesta frase i Rosenberg li va contestar que aquesta feina, la d’educar les futures generacions, requeia sobre el Ministeri de Propaganda.

Dimarts:

En la crisi txeca:

Ludwig Beck es va reunir amb Walther von Brauchitsch per parlar de com solucionar la crisi txeca. Beck, que estava radicalment en contra dels plans d’Adolf Hitler, li va dir que havien de rebutjar els serveis del dictador per impedir-li desembocar una guerra i li va demanar lliurar Alemanya del règim, el qual va qualificar de terrorífic, que imposaven les SS i els jerarques del NSDAP. Beck li va demanar restaurar un Estat i una societat regits segons la llei.

Dilluns:

En el Reich:

A Àustria:

L’Oficina Adjunt del Führer va enviar a Josef Bürckel un esborrany de la Llei per la Compensació de Danys Causats al Reich Alemany pels Jueus, però també se li va anunciar que no estava clar com s’havia d’establir els fons de compensació un cop es tiressin endavant les mesures contra els jueus (l’arianització) que havia planejat Hermann Göering.

A Gran Bretanya:

Des de Berlín, Neville Henderson va informar a lord Halifax que creia sincerament havia arribat el moment de pressionar al govern txecoslovac i va advertir de que si Eduard Benes no satisfeia a Adolf Hitler tampoc satisfaria a cap líder dels Sudets. Henderson recomanava ser “desagradables” amb els txecoslovacs. Precisament, aquell dia el capità Fritz Wiedemann es va reunir amb lord Halifax i Alexander Cadogan en la seu del Ministeri d’Afers Estrangers, a Eaton Square, per parlar de la possibilitat de que Göering viatgés a Londres amb l’objectiu de continuar les conversacions iniciades per lord Halifax el novembre. El lord li va contestar que estava d’acord amb aquesta visita en principi, però pensava que abans havien d’aclarir la qüestió txecoslovaca. El capità alemany li va contestar que Hitler de moment no planejava cap acció decisiva a Txecoslovàquia, sempre hi quan no passés cap incident greu. Finalment, el ministre britànic va donar el seu vistiplau perquè Göering viatgés a la capital.