16 de juliol de 1938

Dissabte:

En el Reich:

El cap de l’Estat Major de l’Exèrcit, el general Ludwig Beck, va entregar en el general en cap de l’Exèrcit, Walther von Brauchitsch, un memoràndum en què criticava la guerra ofensiva que promulgava Adolf Hitler. Des del març, Hitler no volia rebre a Beck precisament per les seves idees contràries a les d’ell. Beck deia en aquell memoràndum que els comandants més distingits de la Wehrmacht eren cridats per aquella futura guerra i va afirmar que estava en joc decisions fonamentals que afectaven a la continuïtat de la nació alemanya i que la Història recordaria aquell dictador pels seus crims de sang i no per haver sabut fer política. Continuant pensant com quedarien a la Història, va assegurar que aquesta acusaria a aquells comandants d’un delicte de sang si no actuaven d’acord amb la seva consciència i amb els seus coneixements professionals i polítics. Continuava dient que la seva obediència militar tenia un límit i que tenien el dret a poder dimitir dels seus càrrecs si no es complia el que desitjaven. El general va acabar el seu memoràndum dient que s’havia d’anar encontra de la guerra, contra la tirania dels caps del Partit, i recomanava la pau amb l’Església, la llibertat d’expressió, la tornada a la sobirania de la llei en el Reich, la reducció de totes les lleves a la meitat, que no s’edifiquessin més palaus i que es construïssin més vivendes per al poble. Cap dels generals el va escoltar.

15 de juliol de 1938

Divendres:

A França:

En l’última sessió de la Conferència d’Evian, Myron Taylor, el cap de la delegació nord-americana, va anunciar que els nombrosos discursos i debats havien fructificat en una cosa concreta: la creació d’un nou comitè, el Comitè Intergovernamental pels Refugiats Polítics d’Alemanya. En general, s’esperava molt més de la Conferència, ja que el problema dels refugiats jueus alemanys i austríacs era greu, tal i com havia dit el propi Taylor el 6 de juliol, però els països no volien acollir a més refugiats.

14 de juliol de 1938

Dijous:

En el Reich:

A Alemanya:

El règim nazi va detenir per segon cop, el primer cop havia sigut el 27 de setembre de 1936, el que va ser funcionari de l’Administració de Mines del Sarre a Sarresbrück, Kurt Gerstein, per novament activitats contra el règim. Gerstein va ser enviat al camp de concentració de Welzheim.

A França:

A Evian va acabar la Conferència d’Evian, on els representants de 32 països es varen reunir des del 6 de juliol a iniciativa del president Franklin Delano Roosevelt per debatre què tenien que fer amb els jueus que marxaven d’Alemanya. Al final, els representants varen confirmar la negativa de la comunitat internacional d’incrementar les quotes d’immigració pels jueus. El diari catòlic La Croix va criticar en un seu article que no es podien quedar al marge veient el patiment d’unes éssers humans (els jueus) i ser incapaços de respondre el seu crit d’ajuda i que no podien ser còmplices d’una solució de la qüestió jueva que portava a la seva extinció, a l’extermini d’un poble sencer.

13 de juliol de 1938

Dimecres:

En el Reich:

A Alemanya:

Davant l’imminent fracàs de la Conferència d’Evian, la Völkischer Beobachter va sortir publicat aquell dia amb el titular fent referència als jueus:

Ningú els vol rebre.

Amb el subtítol:

Debats estèrils en la Conferència d’Evian sobre els jueus.

Precisament i després de molts dubtes, la científica jueva Lise Meitner, que no tenia passaport per abandonar Alemanya per ordres del Ministeri de l’Interior, va marxar aquella nit d’incògnit en tren juntament amb Dirk Coster direcció als Països Baixos. En arribar a Groninga, Coster li va enviar al científic Otto Hahn el telegrama encriptat: La nena ha arribat.


L’empresari que va ajudar a finançar al partit nazi i al règim, Emil Kirdorf, va morir aquell dia.

8 de juliol de 1938

Divendres:

En el Reich:

En el CarinhallHermann Göering va pronunciar un discurs davant els representants de la indústria aeronàutica i els va dir que trobava a falta encara el bombarder que carregat amb cinc tones de bombes pogués volar fins a Nova York i pogués tornar. A continuació, el ministre va dir que el satisfaria enormement poder disposar d’aquest bombarder per fer callar als nord-americans. Després, els va explicar que la guerra amb Txecoslovàquia era imminent, que la Força Aèria alemanya era superior a la britànica i que una Alemanya victoriosa seria rica, amb mercats que dominarien el món. Però també els va recordar que per aconseguir aquest objectius s’havien de córrer riscos i va revelar que Alemanya sospesava entrar en guerra amb França, Gran Bretanya, Rússia i Estats Units. Es tractava del fet més important del destí alemany des de que existia una història d’Alemanya, va afirmar el ministre.

En els Estats Units:

Enmig de la conferència internacional a Evian, una conferència dels països democràtics per parlar de la comunitat jueva, el New York Herald Tribune va sortir titulat amb el títol:

650.000 exiliats jueus rebutjats per tots a Evian.

7 de juliol de 1938

Dijous:

En la crisi txeca:

Adolf Hitler va redactar un informe sobre el què s’hauria de fer si França i la Gran Bretanya intervinguessin en la crisi txeca. Segons el dictador, abans de tot era precís mantenir les fortificacions a l’oest fins que Txecoslovàquia fos aixafada i poguessin enviar tropes al front occidental.

En el Reich:

A Alemanya:

L’Associació de Jueus d’Alemanya, una organització caritativa jueva, va succeir a la Representació del Reich, que tenia una categoria inferior a aquesta i era més dòcil. Hitler va permetre que existís perquè volia evitar que el govern es veiés obligat a donar ajuda als jueus.

A França:

El Daily Telegraph de Londres va assegurar en un dels seus articles de la Conferència d’Evian, que hi havia poques perspectives de que es trobés espai per als jueus dins d’un temps raonable. En el mateix sentit, el Libre Belgique es preguntava:

No es deia abans de la Primera Guerra Mundial que una dècima part de l’or del món pertanyia als jueus?

Georges Bidault va escriure un article en el diari catòlic d’esquerres L’Aube que les nacions il·lustrades no es podien permetre que els refugiats s’entreguessin a la desesperació. Precisament, aquell dia es va determinar que Myron C. Taylor, que liderava la delegació nord-americana en la Conferència d’Evian, en seria el president permanent del comitè.