Dimecres:
En el Reich:
A Alemanya:
El govern alemany va firmar un pacte de no agressió amb Lituània i Estònia.
Categoria: diari
4 de juny de 1938
Dissabte:
En el Reich:
A Alemanya:
Joseph Goebbels va escriure en el seu Diari que l’objectiu era expulsar els jueus de Berlín sense sentimentalismes.
A Àustria:
Sigmund Freu va rebre el permís per abandonar Viena i emigrar a Londres després de declarar que no la Gestapo no l’havia tractat malament. Inclús va afegir amb certa ironia que recomanava la Gestapo a tot el món.
En el Mundial de futbol de França:
En el Parc dels Prínceps de París, Alemanya va empatar a un contra Suïssa en un partit molt dur. Els alemanys jugaven amb nou jugadors austríacs, tot i que Àustria, tot i ser annexionada al Reich, jugava com a país independent perquè s’havia inscrit al Mundial abans de ser annexionada. Cinc dies més tard es va jugar el desempat i els alemanys varen perdre 4 a 2.
3 de juny de 1938
Divendres:
En el Reich:
A Alemanya:
Després d’una onada de detencions de jueus, Joseph Goebbels va declarar que la policia actuava amb aspecte legal i que el NSDAP fingia ser un espectador.
L’alcalde de Nuremberg li va preguntar per carta a August von Finck, citant converses prèvies que havien mantingut, si estaria interessat en l’arianització del banc privat Anton Kohn, la institució financera propietat del germans Kohn. Von Finck respondrà l’11 de juny.
En la crisi txecoslovaca:
Ludwig Beck va tornar a respondre amb un memoràndum dirigit a Walther von Brauchitsch els plans bèl·lics d‘Adolf Hitler exposats en la reunió del 28 de maig. El cap de l’Estat Major va criticar les conjectures polítiques de Hitler sobre la Gran Bretanya i França i les directrius operatives del cas Verd. Beck va afirmar que el Cas Verd tenia greus errors des del punt de vista militar i que l’Estat Major general rebutjava posar-les en pràctica.
A la Gran Bretanya, el The Times va publicar un article en el que aconsellava en el govern txecoslovac que concedís l’autodeterminació a les minories regionals encara que això suposés la secessió de Txecoslovàquia i proposava dur a terme plebiscits per conèixer la voluntat dels Sudets i d’altres pobles en minoria. Si s’actuava d’aquesta manera, l’editorial assegurava que eels alemanys perdrien qualsevol motiu per posar-se en els assumptes txecoslovacs. quest article va portar un gran enrenou perquè es considerava el The Times el portaveu del govern britànic.
2 de juny de 1938
Dijous:
En el Reich:
A Alemanya:
Adolf Hitler li va explicar a Joseph Goebbels el projecte exacte de la invasió a Txecoslovàquia. El ministre es va quedar impressionat de que Hitler ja hagués resolt mentalment aquella qüestió i de que ja tingués distribuïts els nous districtes. Immediatament, Goebbels va aixecar la prohibició que impedia a la premsa adoptar una postura crítica respecte Txecoslovàquia.
Emmy Göering va portar a la llum a la seva primera i única filla amb Hermann Göering, Edda Göering. Just després de parir va trucar al seu marit i li va dir:
Felicitats de la meva part i de la petita Edda.
A Göering, que va córrer cap a l’hospital, l’hi hagués agradat més tenir un fill per raons dinàstiques, però des del principi es va estimar amb passió a la seva filla. 500 avions de combat varen sobrevolar Berlín per celebrar el seu naixement.
Anton Piëch, soci de Ferdinand Porsche, es va incorporar al partit nazi.
31 de maig de 1938
Dimarts:
En el Reich:
Adolf Hitler va aprovar la construcció del pont penjant més gran del mon, que creuaria l’Elba a l’altura d’Hamburg.
El govern alemany va aprovar una llei per confiscar les obres d’art considerades degenerades i, d’aquesta manera, es donava legalitat retrospectiva a l’embargament d’aquestes obres d’art no només de les galeries i dels museus, sinó també de col·leccions privades sense cap tipus de compensació excepte en alguns casos.
Otto Gustav Waechter, que havia participat en el fallit cop d’Estat d’Àustria el 25 de juliol de 1934, va declarar davant del Tribunal Suprem del NSDAP que havia actuat aquell dia deliberadament contra la voluntat d’en Hitler.
En la Guerra Civil espanyola:
A les 9:05 del matí, cinc bombarders Savoia S-79, provinents de l’aeroport de Son Sant Joan de Mallorca, varen bombardejar la ciutat de Granollers amb 750 quilograms d’explosius i metralla. L’atac va matar a 224 persones, tot i que La Vanguardia va parlar de 306 morts, i va destruir més d’un centenar d’edificis. Curiosament, la versió oficial republicana va culpar a la Legió Condor de l’atac i no va ser fins l’any 1986 quan es va trobar un document on confirmava que l’atac havia sigut obra dels italians.
30 de maig de 1938
Dilluns:
En la crisi txeca:
Adolf Hitler va aprovar la versió revisada del Cas Verd, l’atac a Txecoslovàquia. En el document, Hitler va deixar clar que era seva la decisió de dirigir contra Txecoslovàquia una acció militar en un futur pròxim amb l’objectiu d’eliminar la resistència en quatre dies utilitzant vehicles blindats i intensos atac aeris. Per produir l’atac, el dictador va explicar que necessitaven tenir un motiu exterior apropiat, una justificació política suficient, i una acció inesperada per sorprendre l’enemic. En el document també es deia que des del punt de vista militar i polític era preferible una acció ràpida basada en un accident que provoqués a Alemanya per tal de que no pogués quedar indiferent i la portés a dur a terme accions militars.
El document es va distribuir ràpidament a les diverses dependències de la Wehrmacht i es va donar l’ordre de dur a terme una acció militar contra Txecoslovàquia en un futur pròxim. Alfred Jodl va escriure que hi havia un cop més diferències entre Hitler i l’Exèrcit, ja que el dictador afirmava que tenien que actuar aquell any i que en canvi l’Exèrcit opinava que encara no podien operar, ja que creien que les potències occidentals intervindrien i no tindrien suficients recursos per fer-los front. Ludwig Beck, per exemple, va escriure en el seu Diari:
Tot i que Txecoslovàquia amb les seves fronteres actuals és intolerable per Alemanya, Gran Bretanya i França no toleraran més moviments en l'equilibri de poder a favor del Reich, que no està a punt per un nou conflicte.
A continuació, Hitler es va reunir amb Joseph Goebbels per parlar d’aquella Operació i li va dir literalment en el seu ministre:
Aquest Estat de merda té que desaparèixer com més aviat millor.
29 de maig de 1938
Diumenge:
En el Reich:
A Alemanya:
Ludwig Beck va respondre els plans bèl·lics d’Adolf Hitler exposats el dia anterior en un memoràndum en que va criticar les conjectures polítiques del dictador sobre la Gran Bretanya i França, i les directrius operatives del Cas Verd, que preveia una invasió militar a Txecoslovàquia.
A la Gran Bretanya:
El govern britànic es va reunir d’emergència a la tarda per parlar de la situació a Txecoslovàquia i com haurien de reaccionar ells en cas d’un atac alemany.
28 de maig de 1938
Dissabte:
En la crisi txecoslovaca:
Adolf Hitler es va reunir amb representant txecs per parlar de Txecoslovàquia. Quan va sortir de la reunió va creure que l’havien tractat de forma despectiva i va començar a pensar encara amb més profunditat sobre la invasió a Txecoslovàquia. Seguidament, de forma improvisada, va convocar a tots els seus comandants militars: Wilhelm Keitel, Ludwig Beck, Walther von Brauchitsch, Erich Raeder i Hermann Göering, així com als ministres d’Exteriors Joachim von Ribbentrop i Constantin von Neurath, a una conferència en la que va definir la declaració de guerra contra els txecs cap a l‘1 d’octubre de 1938 si les circumstàncies internacionals ho feien possible. Hitler va assegurar que ni la Gran Bretanya ni França estaven en condicions d’intervenir per la seva falta de preparació militar i de voluntat, i va afirmar que volia Txecoslovàquia fora del mapa. A més, va declarar que Alemanya era més forta que el 1914 i va enumerar els seus èxits des de 1933. El dictador va presentar com a raons per actuar immediatament l’estat incomplet de les fortificacions txeques, el subdesenvolupament dels programes d’armament britànic i francès, i la situació internacional favorable. Un cop va enumerar les raons per actuar, va ordenar que es comencessin els treballs de construcció d’una gran línia de fortificacions en la frontera occidental d’Alemanya.
En el Reich:
A Alemanya:
Reinhard Heydrich va ordenar que s’empresonessin als jueus homes soviètics en camps de concentració fins que es poguessin aportar proves de que emigrarien en breu.
27 de maig de 1938
Divendres:
En el Reich:
A Berlín, un miler de persones varen recórrer algunes zones de la ciutat destrossant els aparadors de les botigues que pertanyien als jueus i incitaven a la policia a posar als propietaris sota detenció preventiva. A Viena, la Gestapo va acabar amb les detencions de jueus amb antecedents delictius començades el 25 de maig. En total varen detenir a 1.900 jueu que varen ser enviats al camp de concentració de Dachau, on varen ser segregats dels demés presoners i varen rebre un tracte encara més brutal.
26 de maig de 1938
Dijous:
En el Reich:
A Wolfsburg, Adolf Hitler va posar la primera pedra d’un enorme complex industrial, on el moviment Força a Través de l’Alegria havia de construir el Cotxe Popular, el Volkswagen, dissenyat per Ferdinand Porsche. Per aquell projecte es va fundar la ciutat Stadt des KdF-Wagens bei Fallersleben, on hi haurien de viure els treballadors i els seus familiars.
Més de 70.000 persones arribades en tren de tots els racons d’Alemanya varen ser presents a la cerimònia que va ser retransmesa per la ràdio nacional. El públic es va col·locar al llarg de la carretera que conduïa al lloc de la construcció. Porsche, Hitler i els jerarques nazis varen ser presents a l’acte. El dictador va arribar-hi en un Kdf-Wagen, el VW-38 descapotable, conduït per Porsche. En la zona acordonada i reservada per Hitler i el seu entorn s’hi varen col·locar tres models de Volkswagen estratègicament situats davant la tribuna de fusta decorada amb fulles fresques dels boscos. Hitler va pronunciar, sota un sol abrasador, un discurs on va exclamar que odiava la paraula impossible, fent referència a que aquell projecte semblava una quimera feia quatre dies. Però sorprenentment, Hitler va anunciar que aquests nous vehicles no es dirien Volkswagen sinó Kraft durch Freude-Wagen (cotxe de la força a través de l’Alegria, en honor al DAF. Porsche, situat darrere Hitler, no va poder evitar fer una cara de circumstàncies davant d’aquella anunci, ja que no s’ho esperava i tenia clar que el cotxe es diria Volkswagen. Després de l’acte, Ferry, el fill de Porsche de només 28 anys, va conduir a Hitler de retorn al seu tren privat. El seu pare, decebut, anava assegut darrere.
Diari del Tercer Reich 