Dilluns:
En el Reich:
A Alemanya:
Els nazis varen executar a diversos comunistes a la presó de Berlín-Plötzensee. Entre ells Liselotte Hermann per haver passat informació l’any 1934 al Comitè Central del KPD, a Suïssa, sobre el rearmament alemany i la construcció de fàbriques de munició.
Dissabte:
En la crisi txeca:
Adolf Hitler va donar a l’Estat Major, reticent en els seus plans bèl·lics, una nova orde general per al Cas Verd en el que s’afirmava que no hi havia cap possibilitat de que esclatés una guerra preventiva contra Alemanya. El dictador deixava clar que passaria a l’acció contra Txecoslovàquia i que estava convençut de que França no reaccionaria i que per tant la Gran Bretanya tampoc hi intervindria.
En el Reich:
A Alemanya:
A última hora de la tarda a Berlín, grups de civils varen començar a pintar les vitrines de les botigues jueves amb la paraula JUDE amb grans lletres vermelles, l’Estrella de David i caricatures jueves. A la Kurfürstendamm i la Tauentzienstrasse, els propietaris de les botigues jueves havien rebut l’ordre el dia anterior d’exhibir els seus noms en lletres blanques perquè fos més fàcil que els hi pintessin l’establiment. En el districte de l’Alexanderplatz, nois de les Joventuts Hitlerianes varen participar en les pintades i es varen saquejar algunes botigues i maltractar els seus propietaris.
Aquell dia va acabar l’operació de la Kripo que havia començat el 13 de juny per detenir als anomenats asocials aturats. En total es varen detenir a 8.000 persones.
Dijous:
En el Reich:
A Alemanya:
Carl Bosch, que estava intentant aconseguir un visat perquè la científica Lise Meitner pogués treballar a Copenhaguen amb el científic Niels Bohr, va rebre la negativa del Ministeri de l’Interior de concedir-li el passaport sota l’argument de que no era desitjava que els jueus coneguts abandonessin Alemanya.
Dimecres:
En el Reich:
500 jueus procedents sobretot de Berlín i Breslau varen ingressar en el camp de concentració de Buchenwald. Varen ser allotjats en un bloc en el que no hi havia ni taules, ni bancs, ni llits, i el sostre estava cobert amb branques de pi sec.
A Suïssa:
L’artista expressionista alemany Ernst Ludwig Kirchner, perseguit pel règim nazi, va destruir moltes de les seves obres que guardava en la seva casa rural de Suïssa, va sortir-ne després i llavors es va disparar un tret al cor.
Dimarts:
En el Reich:
A Alemanya:
A Berlín, Adolf Hitler va posar la primera pedra de la Casa del Turisme Alemany. Es tractava de la primera i única edificació de la capital mundial, Germània, concebuda per Hitler i Albert Speer. Aquest va ser dels pocs edificis que pràcticament es varen acabar de construir.
El Govern va aprovar la tercera ordenança de la Llei de ciutadania del Reich, les Lleis de Nuremberg, que preveia la senyalització i la inscripció d’empreses industrials jueves per tal d’acabar en breu la influència jueva en l’economia. A part, el Govern va posar a partir de llavors més traves a l’emigració jueva.
Al mateix temps, segons un informe titulat Jueus en l’economia, a l’abril s’havia discutit el tema jueu i es deia que Wilhelm Frick havia dit que per tal de que els jueus alemanys poguessin viure del producte del seu comerç i altres béns, es requeriria una estricta supervisió estatal.
Dilluns:
En el Reich:
A Alemanya:
Adolf Hitler va discutir la campanya contra Txecoslovàquia amb destacats generals. El dictador volia parlar amb ells per convèncer-los i perquè no escoltessin les paraules del general Ludwig Beck, contrari a la intervenció. Per altre part, Hitler va retractar-se formalment davant el generalat a favor del general Werner von Fritsch, que havia sigut acusat des del gener de 1938 d’homosexual i que s’havia vist obligat a dimitir per aquesta acusació. Tot i ser readmès a l’Exèrcit, no es va produir la rehabilitació completa.
A la matinada, davant la falta de mà d’obra per al Pla Quadriennal, la Policia Criminal, seguint les ordres de Reinhard Heydrich, va començar a detenir a vagabunds a les sales d’espera d’estacions de ferrocarrils, albergs de vagabunds, refugis i llocs semblants. Es varen detenir una gran quantitat de vagabunds, borratxos, aturats sense residència fixa i proxenetes, en una operació que va durar fins el 18 de juny. En total es varen detenir a 8.000 asocials. En moltes zones la Policia es va excedir en la seva quota de detencions, que Heydrich havia estipulat en 200 en cada districte. En lloc de detenir a 3.000 persones, les SS varen informar de que n’havien detingut 10.000. Per exemple, a Frankfurt es varen detenir a 400 persones i a Hamburg 700.
Dissabte:
En el Reich:
A Alemanya:
Tal i com l’havia demanat, Joseph Goebbels va rebre del comte Wolf Heinrich Graf Helldorf un document per fer més severes la regulació antisemita. Tot i que les mesures no es varen aplicar d’immediat, aquestes idees varen ser utilitzades durant la Segona Guerra Mundial com les d’obligar en els jueus a viure en àrees aïllades de la ciutat o vestir-se amb una marca especial.
A Munic, Adolf Wagner li va comunicar en el bisbe de l’Església Evangèlica regional Hans Meiser que en 48 hores demolirien l’església de Sant Mateu, el principal santuari dels protestants muniquesos. La Völkischer Beobachter deia d’aquest assumpte, que l’edifici havia de proporcionar espai als plans d’ampliació de la Capital del Moviment.
August von Finck, responent la carta del 3 de juny de l’alcalde de Nuremberg per si es volia fer amb l’arianització del banc privat Anton Kohn, va confirmar que no estava interessat en la compra per “la terribles situació financera del banc i la seva limitada clientela jueva.
Divendres:
En el Reich:
A Alemanya:
Joseph Goebbels, que desitjava que la policia detingués al màxim de jueus, es va reunir amb 300 oficials de la policia de Berlín i va dir-los que la llei no era una cortesia, sinó una trava, i que volia expulsar als jueus de la capital sense sentimentalismes. El ministre va abandonar l’acte convençut de que la policia l’ajudaria en el seu pla de detenir als jueus. Les organitzacions del partit nazi varen participar d’immediat atacs contra la comunitat jueva.
A Àustria:
A Viena, la Gestapo va detenir a unes quantes persones sota l’acusació de transaccions de moneda il·legals.
Dijous:
En el Reich:
A Alemanya:
A Munic varen començar els treballs per destruir la principal sinagoga de la ciutat, la Sinagoga Central, convertint-se en el primer temple jueu que varen destruir els nazis a Alemanya. El Der Stürmer publicava referint-se a aquella demolició:
Desapareix una taca deshonrosa!
La raó oficial del per què la varen destruir, va ser perquè l’edifici obstruïa el transit, però, uns dies abans, durant una visita d’Adolf Hitler a la ciutat, el líder alemany es va queixar de que la sinagoga estigués tan a prop de la Deutsches Künstlerhaus, la Casa dels Artistes Alemanys, que hi acostumava a freqüentar.
Aquell mateix dia, Hitler va demanar ampliar les dades sobre l’armament dels txecs i va rebre de seguida un informe detalla sobre totes les armes, grans i petites, que utilitzaven. El dictador també va voler saber si aquestes armes seguien guardades en les fortificacions txeques.
Dimecres:
En el Reich:
A Alemanya:
A Berlín, Joseph Goebbels va ser informat de que a Espanya les coses no anaven malament pels interessos de Francisco Franco, però estava avançant lentament i es creia que la guerra acabaria en sis mesos. Goebbels dubtava que amb sis mesos s’acabés el conflicte perquè sabia que les tropes de la República continuaven rebent material.
En la crisi txeca:
Des de Londres, l’ambaixador Herbert von Dirksen va fer saber en el seu govern que el govern britànic consentiria que la regió dels Sudets es separés de Txecoslovàquia en el cas de que l’operació tingués lloc després d’un plebiscit i de que aquest no fos interromput per una agressió violenta per part d’Alemanya.
Diari del Tercer Reich 