Dijous:

En el Reich:

A Alemanya:

Konrad Henlein es va traslladar en secret a la Wilhelmstrasse per rebre instruccions de Joachim von Ribbentrop sobre la manera de fer callar als britànics, que demanaven al govern txec que concedís concessions als sudets, quan anés aquella nit a Londres per veure sir Robert Vasittart, el principal conseller de lord Halifax, i altres funcionaris britànics. Precisament, aquell dia l’ambaixador alemany a Praga li va aconsellar a Von Ribbentrop mantenir en secret i anar en prudència amb les activitats de la delegació, com en la de transmetre diners i ordres al Partit Sudet Alemany, el SpD.

A Txecoslovàquia:

Al vespre, l’agent A-54 va informar al govern txec sobre un imminent atac en els territoris fronteres per grups de xoc de la Wehrmacht amb el suport de formacions de les SS el 22 de maig. Aquesta informació va portar a que el govern txecoslovac mobilitzés el seu Exèrcit el 21 de maig.

Dimarts:

En el Reich:

Adolf Hitler va donar per finalitzat el seu viatge a Itàlia i a la nit va tornar a Alemanya amb els seus companys de viatge. Hermann Göering va fer una crida perquè se’l rebés triomfalment i es va obligar a posar banderes fins a nova ordre.

---

El govern alemany va aprovar un decret on aplicava les Lleis de Nuremberg del 15 de setembre de 1935 a Àustria.

Dilluns:

A Itàlia:

A Florència, Adolf Hitler va acabar la seva visita d’Estat a Itàlia que havia començat el 3 de maig. En el seu últim dia a Itàlia, va visitar el Quirinal, la Cort italiana, on va dir que havien de conservar un moble d’or en el qual hi havia segut el rei d’Itàlia, però va dir que enlloc del rei i assentessin a Benito Mussolini perquè creia que el rei, Victor Manel III, era una figura massa petita comparada amb la del Duce. A l’estació de trens de Florència, Mussolini es va acomiadar de Hitler i li va manifestar que cap força els podria separar. Davant d’aquelles paraules, Hitler es va emocionar i es va posar a plorar i, poc després, el tren es va posar en marxar destí a Berlín.

A Txecoslovàquia:

Konrad Henlein va anunciar que el seu partit, el SpD, trencava totes les negociacions amb el govern txec.

Diumenge:

En el Reich:

A Àustria:

Adolf Eichmann va enviar una carta a Herbert Hagen per informar-lo que en breu disposaria dels anuaris jueus de Txecoslovàquia i Hongria que després li enviaria i que totes les organitzacions jueves d’Àustria se’ls havia ordenat que elaboressin informes setmanals, els quals serien enviats als corresponents experts de la II-112, així com les diferents seccions. Eichmann esperava que s’entreguessin aquests informes cada dilluns a Viena i cada dijous a les províncies. Eichmann també el va informar que havia sol·licitat una quota d’immigració de 20.000 jueus sense mitjans de subsistència pel període de l’1 d’abril de 1938 al 1 de maig de 1939, procedents de la comunitat jueva i de l’organització sionista d’Àustria i que l’hi havien promès que aplicarien aquesta xifra.

Dissabte:

A Itàlia:

A Roma, en la visita d’Estat d’Adolf Hitler a la capital italiana, les esposes dels jerarques nazis varen sopar amb el dictador Benito Mussolini en el Palazzo Venezia. Aquella mateixa nit, Hitler va fer un discurs davant d’un públic italià i va assegurar que la frontera alpina natural proporcionava una separació clara dels espais vitals de les dues nacions. D’aquesta manera, el líder alemany va tranquil·litzar als italians després de l’Anschluss renunciant el Tirol del Sud.

En el Reich:

A Alemanya:

El Servei de Seguretat de les SS a Coblença va informar de que havien aconseguit descobrir a les persones que havien votat que no o que havien estripat la papereta en l’últim referèndum, el de l’Anscluss, amb unes paperetes especials marcades amb un número amb una màquina sense cinta o amb unes marques amb llet desnatada i després apuntaven el mateix número al costat del nom del votant en el cens electoral.

A Txecoslovàquia:

Els ministres d’Afers Exteriors de França i Gran Bretanya insistien en el govern txec perquè arribés al límit en les seves concessions per satisfer les demandes dels sudets.

Divendres:

A la Gran Bretanya:

L’ambaixador Neville Henderson li va dir a lord Halifax que era vital que els txecoslovacs acceptessin la majoria d eles exigències plantejades per Konrad Henlein el 24 d’abril, ja que tant el líder del SpD com Adolf Hitler eren, en les paraules de l’ambaixador, “moderats si es comparaven amb molts dels seus seguidors”. Per l’ambaixador, l’única esperança passava perquè Edvard Benes fes una oferta tant generosa que Henlein no la pogués rebutjar.

Dijous:

A Itàlia:

Al sud d’Itàlia, quan el buc insígnia Conti de Cavour, des d’on el rei Victor Manel III i Benito Mussolini havien seguit juntament amb Adolf Hitler la desfilada d’embarcacions en el golf de Nàpols, va entrar de nou en el port a la tarda i en aquells moments va arribar un radiotelegrama per al ministre Joseph Goebbels que deia que a Berlín la seva esposa Magda acabada de parir el seu cinquè fill, la nena Hedda.

En el Reich:

El cap de l’Estat Major Ludwig Beck, que estava alertat pels plans de Hitler d’atacar Txecoslovàquia, va escriure en una Memòria que una guerra de llarga durada no podia ser sostinguda per Alemanya i que per tant s’havia de desistir de qualsevol aventura militar. A més, advertia dels perills d’una intervenció britànica, que creia molt probable en el cas de que Alemanya comencés una acció militar contra Txecoslovàquia aquell any. El cap de l’Estat Major va afirmar que la situació econòmica i militar d’Alemanya era pitjor que la dels anys 1917-1918, quan l’exèrcit alemany es començava a enfonsar. Quan Hitler va llegir el text del general Beck es va irritar contra el seu cap de l’Estat Major. Beck va repetir les seves advertències en el futur amb més insistència.

Dimecres:

A Itàlia:

A Roma, en la visita d’Estat de l’Adolf Hitler a la capital italiana, Karl Brandt, Joseph Goebbels, Heinrich Himmler, Rudolf Hess, Joachim von Ribbentrop i lOtto Dietrich varen escoltar a en Hitler en una visita amb el dictador Benito Mussolini al gegantesc monument del monarca Victor Manel, a la tomba al soldat desconegut. Per la seva part, les dones dels jerarques nazis varen participar en el sopar oferit pel rei Victor Manel III.

En el Reich:

A l’hospital de Berlín va morir de tuberculosis l’escriptor pacifista Carl von Ossietsky, que estava detingut en el camp de concentració d’Esterwegen i altres camps des del 18 de febrer de 1933 i havia rebut constants pallisses per part dels seus guàrdies. Ossietsky portava dos anys a l’hospital i només a la seva viuda i al seu metge se’ls va permetre ser presents a la incineració i el règim va obligar a que les seves cendres fossin enterrades en una tomba anònima.

Dimarts:

A Itàlia:

Adolf Hitler va visitar Itàlia i la seva capital, Roma, fins al 9 de maig. El papa Pius XI es va traslladar a Castel Gandolfo. 

En el Reich:

Els nazis van obrir el camp de concentració de Flossenbürg.

A la Gran Bretanya:

L’ambaixador alemany, Herbert von Dirksen, va comunicar en el seu govern que lord Halifax l’havia informat d’una gestió que el govern britànic es proposava fer a Praga per tal d’aconseguir que Eduard Benes es mostrés conciliació amb els alemanys dels sudets.  

En la Guerra Civil espanyola:

El Vaticà va reconèixer el règim del general Francisco Franco com a govern legítim d’Espanya.

Dilluns:

En el Reich:

A Alemanya:

Adolf Hitler va redactar a mà el seu primer testament personal en el qual deixava tots els seus béns personals al NSDAP amb l’encàrrec de destinar diverses sumes a la seva família, als seus criats, entre ells Julius Schaub, Wilhelm Brückner i Fritz Wiedemann, i a alguns amics. Hitler tornava a patir dolors estomacals i va tornar a creure que no viure gaires més anys. Tenia pensat deixar a la seva parella, Eva Braun, una pensió anual vitalícia de 12.000  marcs i una part dels seus llegats personals.

A la tarda, Hitler va viatjar a Itàlia en una visita d’Estat que va durar fins el 9 de maig de 1938 acompanyat per 500 persones, entre elles Joseph Goebbels, Hans Heinrich Lammers, Joachim von Ribbentrop, Hans Frank, Wilhelm Keitel, Heinrich Himmler, Philip Bouhler, Max Amann, Otto Dietrich, Carl Heinrich von Stülpnagel, el contraalmirall Schniewind, Josef Dietrich i el general de divisió Karl Bodenschatz, que varen viatjar a Roma en tres trens especials que varen sortir de l’estació berlinesa d’Anhalter Bahnof, via Munic. Per les esposes dels líders nazis d’alt rang, el Ministeri d’Afers Exteriors va organitzar un programa especial amb visites i excursions. El grup era de primera classe: formaven part d’ell Annelise von Ribbentrop, Ilse Hess i Marga Himmler… Només faltaven Emmy Göering, ja que Hermann Göering en qualitat de successor de Hitler s’havia hagut de quedar a Berlín per representar al dictador, i Magda Goebbels que estava embarassada. Per la seva part, Eva Braun va pujar a Munic en un dels tres trens especials i es va unir a la comitiva en companyia de Karl i Anni Brandt, del matrimoni Morell i de Maria Dreesen, la dona d’un hoteler de Bad Godesberg que viatjava amb el seu fill Fritz.

Estava previst que el tren de Hitler i de Goebbels sortís a les 16:54, però el ministre es va despistar i quan el tren es va posar en marxa un home de les SS va sortir per la finestreta va agafar a Goebbels per sota dels braços i els va alçar fins el vagó.

Cap corresponsal estranger va tenir autorització per cobrir aquell viatge, però estranyament Hugh Carleton Greene, cap de la corresponsalia del Daily Telegraph, va aconseguir accedir-hi. Gràcies a Fritz Wiedemann, amb qui mantenia una bona relació, li varen permetre quedar-se a l’andana.

En arribar a la capital italiana, la comitiva alemanya va travessar la Via Triomfal i varen passar per davant del Coliseu fins arribar al Palau. Una filera de torxes es varen encendre en honor a Hitler.

En el Vaticà:

El nunci apostòlic Francesco Borgonigni Duca li va escriure en el cardenal secretari d’Estat Eugenio Pacelli per informar-lo d’una trobada que havia tingut amb el comte Galeazzo Ciano en la qual aquest havia expressat la seva desolació per les persecucions de l’Església a Alemanya.