Durant l’assemblea festiva anual de la Cambra de Cultura, en presidència del seu president Joseph Goebbels, es va entregar a Leni Riefensthal el Premi Nacional de Cinematografia.

Divendres:

En el Reich:

A Alemanya:

Hermann Göering va presidir una reunió ministerial on es va debatre l’exclusió definitiva dels jueus de la vida econòmica, amb l’objectiu de convertir les possessions jueves en valors que no tinguessin cap influència econòmica.

---

El govern alemany va fundar l’empresa Deutsche Erd-und Steinwerke GmbH, més coneguda com la DEST, una empresa subsidiària governada per les SS de Heinrich Himmler, que s’encarregaria d’explotar els presoners dels camps de concentració, primer a Flossenbürg i a Mauthausen, com a mà d’obra per produir materials de construcció que fessin falta al Reich alemany.

A Àustria:

Per tal d’evitar que continuessin i que es donés la imatge de desordre, Josef Bürckel, obeint les ordres de Reinhard Heydrich, va amenaçar en expulsar als dirigents de les SA que permetessin els reiterats atacs contra els jueus. No va ser fins llavors que va disminuir la violència contra els jueus.

Dijous:

En el Reich:

A Alemanya:

Un antic nacionalsocialista va criticar en un escrit dirigit al gauleiter Josef Bürckel que s’estigués obligant en els jueus, inclús un vell rabí, a romandre a l’entrada de les botigues amb cartells que deien: Els aris no compren als jueu. Aquest antic nacionalsocialista també va criticar amb duresa que s’obligués en els jueus a netejar els carrers o a realitzar humiliants exercicis físics, i es preguntava en l’escrit si allò era nacionalsocialisme, i li va explicar que creia que tots aquelles humiliacions estaven lluny del que havia de ser el nacionalsocialisme.

A la Gran Bretanya:

Els nous ministres francesos varen arribar a Londres per parlar del govern britànic sobre Txecoslovàquia. Els britànics volien que els francesos s’allunyessin del seu pacte amb els txecoslovacs i els convencessin perquè negociessin amb els alemanys sobre els Sudets. Però Eduard Daladier els va manifestar que els alemanys, a través de Konrad Henlein, volien la destrucció de tot l’Estat txecoslovac per acabar sotmetent a tot Europa a la seva voluntat. El primer ministre considerava que la força militar txecoslovaca no era tan dèbil com molts pensaven i estava convençut de que si els equipaven bé i els entrenaven bé podrien resistir amb l’ajuda francesa i britànica. Però després d’un dinar, Neville Chamberlain va aconseguir que el primer ministre francès reflexionés sobre les seves paraules per tal de demanar en els txecoslovacs que arribessin a un acord amb els alemanys sobre els Sudets.

Dimarts:

En el Reich:

A Alemanya:

El govern alemany es trobava en una situació molt complicada econòmicament; es gastaven grans quantitats de diners amb temes militars. Per això, aquell dia es va aprovar un decret (Decret de les propietats dels jueus), firmat pel ministre Hermann Göering i el Ministeri de l’Interior, on s’obligava a les esposes, jueves o no jueves, d’un jueu a declarar detalladament a les oficines d’Hisenda totes les seves propietats en el territori nacional i a l’estranger sempre que el seu valor fos més alt de 5.000 RM (Reichsmarks). Els jueus de nacionalitat estrangera només havien de declarar i avaluar els seus béns a l’estranger. Els béns havien de ser declarats separadament per cada persona obligada a declarar. Tenien temps per fer-ho fins al 30 de juny d’aquell any, tot i així es va allargar fins al 31 de juliol degut a la lenta distribució dels formularis. A partir de llavors, els jueus tenien que notificar si el seu patrimoni s’alterava en qualsevol sentit i, així, el Govern va poder controlar tots els moviments de la població jueva. El règim nazi creia que els jueus alemanys i austríacs posseïen una riquesa d’uns 8.000 milions de RM en béns, per tant, esperaven recaptar grans quantitats de Reichsmarks en les seves arques i varen accelerar la política d’apropiar-se del patrimoni jueu. Qualsevol jueu que volgués amagar els seus béns materials se l’amenaçava en expropiar tot el que tenia i ser condemnat a una pena de 10 anys de presó. El resultat final era, a més de recaptar molts més diners, fer fora els jueus de la vida econòmica del Reich. Després d’examinar les llistes, que s’elaboraven en les delegacions d’Hisenda i en comissaries de policia locals, Joseph Goebbels va arribar a la conclusió de que “hi havia molts rics i multimilionaris entre ells i de que la compassió estaria fora de lloc”.

---

En el Carinhall, Göering es va reunir amb l’ambaixador britànic Neville Henderson, que aquest va intentar pressionar-lo perquè alliberés a l’antic canceller Kurt von Schuschnigg i a altres dirigents austríacs detinguts durant l’Anschluss. Göering li va dir que els britànics l’estaven fent tornar boig perquè sempre s’interposaven en el camí d’Alemanya. Henderson li va replicar que l’opinió pública estava agitada per Àustria, i Göering li va assegurar que odiava la idea de que dos pobles alemanys lluitessin entre si. Llavors, el ministre li va dir que Alemanya estaria satisfeta amb una solució a la qüestió dels Sudets, i li va parlar de dividir Txecoslovàquia i repartir-la entre Polònia, Hongria i Alemanya.

Dilluns:

En el Reich:

A Alemanya:

Hermann Göering va promulgar una disposició segons la qual tots els jueus havien de fer una declaració de tots els seus béns.

---

Wilhelm Frick va elogiar a Hans Globke dient que era el funcionari més capaç i eficient en el seu Ministeri de l’Interior a l’hora de redactar les lleis antisemites.

A Àustria:

Aquell dia varen treure del Danubi el cadàver intacte del baró Wilhelm von Ketteler, un membre de l’equip de Franz von Papen. Von Ketteler havia desaparegut el 13 de març i havia sigut amenaçat per Heinrich Himmler.

A la Gran Bretanya:

En el 10 de Downing Street, el govern britànic va firmar un tractat amb els irlandesos segons el qual Gran Bretanya renunciava a ports de la república irlandesa.

Diumenge:

En el Reich:

A Alemanya:

A Karlsbad, El Partit Alemany dels Sudets, el SdP, va convocar un congrés per publicar el seu programa, en que va exigir la igualtat de drets entre els alemanys i els txecoslovacs dels Sudets, igual com també demanava l’autonomia pels Sudets de Txecoslovàquia i poder difondre la ideologia nacionalsocialista. L’encarregat d’ensenyar el programa va ser Konrad Henlein. Els txecoslovacs es varen negar a acceptar aquell programa.

A la Unió Soviètica:

Les autoritats soviètiques varen arrestar al físic Lev Landau sota l’acusació de participar en diferents actes contrarevolucionaris. El físic no va ser ajusticiat gràcies a les seves amistats com la de Piotr Kapitsa. 

Adolf Hitler va nombrar a Josef Bürckel comissari del Reich per la reunificació d’Àustria amb el Reich alemany.

Divendres:

En el Reich:

A Alemanya:

Tal hi com s’havia acordat al dia anterior, el comandant Rudolf Schmundt va preparar la documentació per un atac ràpid a Txecoslovàquia i el va titular: Preliminars de l’Operació Grün. Bàsicament era un resum de la discussió del dia anterior que va dividir en tres parts: aspecte polític, conclusions militar i propaganda. El comandant va enviar una còpia del document  als tres caps d’armes.

---

Ernst Woermann, el conseller de l’Ambaixada alemanya a Londres, va informar en el govern alemany d’una conversació que havia mantingut amb Rab Butler, el secretari del Ministeri d’Afers Exteriors britànic, en que aquest li va assegurar que l’Anschluss no havia disminuït el desig de Neville Chamberlain d’aconseguir un acord real amb Alemanya. Segons Woermann, el secretari l’hi hauria dit que el poble alemany i el britànic tenien la mateixa sang i per aquest fet creia que no s’havien de trobar un el camp de batalla. També l’hi hauria dit de que eren conscients de que Alemanya aconseguiria el pròxim objectiu (Txecoslovàquia), però que només els preocupava per les formes de com ho aconseguirien.

---

El Govern va aprovar l’obligació de registrar qualsevol propietat jueva amb l’adjectiu jueu.

Dijous:

En el Reich:

A Alemanya:

A la Cancelleria del Reich, Adolf Hitler es va reunir amb el general Wilhelm Keitel i el comandant Rudolf Schmundt. Durant la conversa varen estudiar tres possibilitats per justificar un atac estratègic contra Txecoslovàquia; un atac estratègic sense motiu, una acció després d’unes diferències diplomàtiques que haguessin provocat la guerra o be un atac per sorpresa basat en un incident, com per exemple l’assassinat de l’ambaixador alemany a Txecoslovàquia durant unes manifestacions anti-alemanyes. Tant Hitler com Keitel es declinaven per la segona i la tercera proposta, i varen parlar dels preparatius militars que es necessitaven. Després, el OKW va ordenar a la Wehrmacht que preparés una nova versió del pla Cas Verd, la invasió a Àustria, per la destrucció de la resistència txeca als Sudets.

Després de reunir-se amb Hitler, Keitel va repassar les instruccions amb Alfred Jodl i varen decidir intentar guanyar temps mentre redactaven una directiva formal de cara un conflicte amb Txecoslovàquia.

---

La Gestapo va actuar contra les persones considerades gandules, bàsicament les que no volien anar a reballar, en l’Operació Ganduleria, que va durar nou dies. Els alemanys que rebutjaven dues ofertes de treball podien ser enviats al camp de concentració de Buchenwald. En total, segons un informe, varen ser detinguts 1.500 asocials. 

---

El Wilhelm Gustloff va sortir per primer cop amb 1.465 passatgers rumb a Lisboa i Madeira. Era el seu primer viatge regular de 15 dies. 

A la Gran Bretanya:

Tement una possible guerra, el govern britànic va crear la primera de les Fàbriques Fantasmes que davant qualsevol eventualitat podrien ràpidament produir avions.

A Itàlia:

L’Ahnenerbe va enviar una expedició, on hi havia l’antropòleg Bruno Beger, en busca dels orígens de la raça ària direcció a la zona muntanyosa del Tibet. L’expedició va embarcar en el port de Gènova i va creuar el Mediterrani, travessant el Canal de Suez per sortir a l’oceà Índic.

Dimecres:

L’aniversari d’Adolf Hitler:

Adolf Hitler feia 49 anys i per celebrar-ho Ferdinand Porsche li va regalar en una celebració entre els jerarques nazis una rèplica del cotxe Volkswagen. En un ambient divertit, Hitler es va mostrar entusiasmat amb la rèplica i Porsche li va indicar que el motor del cotxe estava en el maleter.

Les tres branques de l’Exèrcit varen ser presents als actes de celebració i Hermann Göering va pronunciar un breu discurs expressant la felicitació de les Forces Armades. A continuació, tots els presents varen encaixar la mà en el dictador i, llavors, es varen dirigir a veure la desfilada militar dels tres exèrcits en el Tiergarten. Al migdia varen ser convidats en un petit banquet.

A la tarda, Hitler va fer cridar a Wilhelm Keitel, que era el primer cop que participava en les celebracions de l’aniversari, perquè es reunís amb ell a la Cancelleria. Hitler li va entregar la primera directriu per establir uns estudis preliminars de l’Estat Major General de cara un conflicte amb Txecoslovàquia. El dictador el va avisar, però, de que el gran perill que tenien provenia dels soviètics. Un cop acabada la trobada, Hitler va marxar a Berchtesgaden.

Com a celebració per l’aniversari de Hitler, a la tarda es va projectar per primer cop a les sales de cinema en el Palau de l’UFA situat al costat del Zoo de Berlín la pel·lícula de Leni Riefensthal, Olímpia.