Diumenge:
En la Guerra Civil espanyola:
Aquell dia va acabar la Batalla de Terol amb victòria nacionalista. La Batalla havia començat el 15 de desembre de 1937.
Categoria: diari
26 de febrer de 1938
Dissabte:
A Àustria:
Franz von Papen va informar en el seu govern que el canceller Kurt von Schuschnigg s’havia agafat un permís oficial i sortia per Kitzbuehl amb l’objectiu d’esquiar.
En la Guerra Civil espanyola:
Davant la falta de resposta de Francisco Franco a les seves crides perquè ataqués, Benito Mussolini va ordenar als seus homes i a l’aviació italiana a Balears que aturessin tota activitat.
25 de febrer de 1938
Divendres:
A Àustria:
Després del polèmic discurs del dia anterior de Kurt von Schuschnigg, Franz von Papen va telegrafiar al Ministeri d’Afers Exteriors per assegurar-los que el discurs del canceller no s’havia de prendre seriosament, ja que, en la seva opinió, només havia volgut expressar els seus sentiments nacionalistes per enfortir la seva posició perquè a Viena s’estava conspirant en eliminar-lo pel pacte del 12 de febrer. L’ambaixador també va dir que el treball del ministre Arthur Seyss Inquart s’estava duent a terme d’acord amb el pla.
24 de febrer de 1938
Dijous:
En el Reich:
Adolf Hitler va debatre amb destacats nazis austríacs la possible annexió d’Àustria. El dictador va apuntar que preferia que Àustria passés pacíficament de la independència a la unió amb Alemanya.
Frantz Gürtner va informar a tots els fiscals de que ja no era necessari remetre una còpia de totes les acusacions dictades contra els jueus al departament de premsa del Ministeri de Justícia, ja que havien adquirit una perspectiva suficient sobre la delinqüència dels jueus.
A Àustria:
Kurt von Schuschnigg es va mostrar en un discurs públic al Bundestag fermament partidari de la independència austríaca, tot i que va evitar criticar a Hitler. Aquest discurs era una resposta al de Hitler del 20 de febrer. El canceller també va assegurar que Àustria havia arribat al seu límit en les seves concessions i que ara tenien que dir que fins aquí havien arribat. Von Schuschnigg va acabar el seu discurs amb una crida:
Vermell, banc i vermell fins la mort!
Mentre el canceller austríac estava donant el seu discurs, els nazis austríacs varen sortir al carrer en manifestacions violentes i a la plaça principal de Graz els manifestants pro-alemanys varen destrossar una bandera austríaca per alçar l’esvàstica i varen tirar a terra els altaveus. Un cop acabat el discurs, Schuschnigg va esperar la reacció de Hitler.
En la Guerra Civil espanyola:
A Saragossa, Francisco Franco es va reunir amb els seus alts caps militars per exposar-los la seva ofensiva cap a l’est. Més de 200.000 homes haurien d’avançar al llarg d’un front de 260 quilòmetres cap a la vall de l’Ebre mentre es desenvolupaven importants operacions militars al nord per avançar cap als Pirineus i cap al sud, direcció a València.
23 de febrer de 1938
Dimecres:
En el Reich:
El secretari del tribunal, el doctor Karl Sack, va tancar l’acte de l’últim interrogatori a Werner von Fritsch. El generaloberst va declarar que en cap poble no s’havia tractat tant malament a un cap de l’Alt Comandament de l’Exèrcit, i que manifestava davant la Història que es sabés que el 1938 s’havia maltractat a una alta autoritat militar. Von Fritsch va acabar la seva declaració dient que no només era un atemptat contra la seva persona, sinó que també ho era per tot l’exèrcit.
En la Guerra Civil espanyola:
Benito Mussolini va tornar a amenaçar a Francisco Franco per telegrama dient-li que o lluitava o retiraria als seus homes d’Espanya.
22 de febrer de 1938
Dimarts:
A la Gran Bretanya:
Després de que s’anunciés el dia anterior la dimissió d’Anthony Eden com a ministre d’Afers Exteriors per les seves discrepàncies amb el Govern, Winston Churchill va sortir en defensa del seu company i va dir que aquella setmana havia sigut una bona setmana pels dictadors, fent referència a la voluntat que tenia Neville Chamberlain d’arribar a acords amb Itàlia, i va qualificar la política del Govern d’insensata.
21 de febrer de 1938
Dilluns:
En el Reich:
Adolf Hitler es va reunir a Berlín amb cinc màxims dirigents del NSDAP austríac i els va expulsar de la seva organització. El dictador els va justificar la seva decisió dient que a partir d’ara el Partit tenia que seguir el camí legal a Àustria i no la revolució a través de la violència des de baix. Tot i la seva voluntat, Hitler no va poder evitar que en els següents dies hi haguessin manifestacions violentes.
La Völkischer Beobachter va publicar un article per mostrar la determinació de les Joventuts Hitlerianes en les Forces Armades i en el moviment. En l’article es deia que a la Kriegsmarine hi havia 45.000 nois de les Joventuts, a la Motor-Hitler-Jugend 70.000 membres, i que 55.000 membres de les Joventuts rebien instruccions per aprendre a pilotar avions a vela i 74.000 estaven organitzats en unitats de l’aviació. L’article acabava dient que 1.200.000 nois rebien instruccions pre-militar.
A la Gran Bretanya:
El ministre d’Afers Exteriors, Anthony Eden, va dimitir del seu càrrec per les seves fortes discrepàncies amb Neville Chamberlain i va ser substituït per lord Halifax. Aquesta substitució va ser molt ben vista pel govern alemany perquè odiaven a Eden i interpretaven aquest canvi com una senyal més de la política d’apaivagament britànica. Eden va decebre en explicar els motius que l’havien portat a la seva renúncia perquè part del poble britànic, que en part li donava suport, esperaven que critiqués durament al Govern i al seu primer ministre per voler negociar amb els italians.
20 de febrer de 1938
Diumenge:
En el Reich:
Adolf Hitler va pronunciar un discurs d’unes quantes hores a l’Òpera Kroll, el Reichstag, per eliminar tots els rumors que parlaven de confrontacions entre ell i els caps de les forces armades després de les dimissions del ministre Werner von Blomberg i el cap de l’Exèrcit Werner von Fritsch i la reorganització de la cúpula dirigent de la Wehrmacht durant aquell mes. Hitler va insistir en la unió indissoluble del NSDAP, l’Exèrcit i l’Estat, i va afirmar que les Forces Armades estaven ara dedicades a l’Estat nacionalsocialista amb una fe i una obediència cegues. En referència a Àustria, va lloar la figura del canceller Kurt von Schuschnigg dient que aquest havia acceptat la seva invitació i que havia buscat una solució per fer justícia per igual els interessos dels dos països i els interessos de la raça alemanya en el seu conjunt. Però Hitler va acabar la seva frase afirmant que els alemanys no estaven disposats a deixar que visquessin oprimits deu milions d’alemanys residents a l’altre costat de les fronteres del Reich i va explicar que la seva posició com a minories oprimides era intolerable. També va garantir que Alemanya respectaria els drets i els interessos de Polònia i va protestar contra la situació en que es trobaven els alemanys dels Sudets, afirmant que era lògic que una gran potència no pogués tolerar que es perseguissin a uns companys de poble. El dictador va anunciar en definitiva que ignorarien a partir de llavors les fronteres polítiques i només considerarien les entitats biològiques. Gran part del discurs també el va dedicar a atacar a la premsa estrangera, sobretot la britànica, la qual, segons Hitler, s’havia atrevit a suggerir que el príncep hereu havia fugit d’Alemanya, que els generals alemanys, en plena rebel·lió, marxaven sobre la Cancelleria, que la indústria alemanya havia rebut ordres de mobilitzar-se per la guerra, que catorze generals, portant amb ells les restes d’Erich Ludendorff, havien fugit a Praga i que ell ja no tenia veu i que els seus discursos eren gravats.
Gràcies a aquell discurs, Hitler va aconseguir calmar ràpidament el malestar de la gent, que havia crescut els últims dies per tots aquells retocs en el Govern, i va provocar disturbis a Àustria perquè el seu discurs, per primer cop, va ser emès completament per la ràdio austríaca.
Les Joventuts Hitlerianes varen declarar que la Joventut Hitleriana Naval tenia inscrits a 45.000 nois, la Joventut Hitleriana Motoritzada va declarar tenir-ne 60.000, les Forces Aèries tenien 55.000 membres de les Joventuts Hitleriana Júnior que aprenien a volar i en les Unitats Aèries de les Joventuts Hitlerianes hi havia 74.000 joves. També varen declarar que només el 1937 15.000 nois havien aprovat les seves proves de vol. Per acabar, les Joventuts varen afirmar que 1,2 milions de nois de les Joventuts Hitlerianes rebien instrucció regular en armament de baix calibre dirigits per 7.000 instructors de tir.
A la Gran Bretanya:
Anthony Eden, que es trobava malalt des del gener i estava passant la convalescència en el sud de França, va dimitir com a secretari del Foreign Office. També s’havia distanciat de Neville Chamberlain perquè ell no volia arribar a acord amb els alemanys. El seu successor va ser lord Halifax, que era partidari de negociar acords amb Alemanya.
A Romania:
El govern romanès va fer entrar en vigor una nova constitució en la qual, partint de la base de la superioritat de l’Estat per damunt dels individus, suprimia el principi de separació de poders així com els drets i llibertats públiques, i conferia en el Rei el poder legislatiu, que exerciria a través d’un Parlament bicameral elegit segons sufragi corporatiu, i l’executiu en l’exercici del qual comptaria amb la col·laboració del govern, que podia nomenar i destituir a voluntat.
19 de febrer de 1938
Dissabte:
A la Gran Bretanya:
La premsa britànica va començar a especular sobre les diferències que hi havia entre Neville Chamberlain i Anthony Eden. El primer ministre volia negociar amb els italians un acord, tot el contrari del ministre. A la tarda va tenir lloc una reunió del Govern en el 10 de Downing Street per decidir què fer en aquest assumpte. Quan Eden va anar a la cita un grup de londinencs l’esperaven per animar-lo. Chamberlain, en obrir la sessió, els va recordar en els seus ministres els acords que havien signat en el passat Gran Bretanya i Itàlia i va defensar la seva proposta d’obrir conversacions amb el govern italià. Eden, en veure que la seva postura no era la més defensada, va confessar-los que dimitiria del càrrec de ministre d’Afers Exteriors, fet que va provocar un gran terrabastall per l’alta popularitat del ministre.
16 de febrer de 1938
Dimecres:
A Àustria:
El canceller austríac Kurt von Schuschnigg, tal i com l’hi havia ordenat Adolf Hitler el 12 de febrer, es va veure obligat a nomenar a Arthur Seyss-Inquart nou ministre de l’Interior i cap de la policia i dels serveis de seguretat de tot Àustria. Seyss-Inquart va promulgar una amnistia per als nazis, incloent per als convictes de l’assassinat d’Engelbert Dollfuss. A més, el canceller va tenir que acceptar a Edmund von Glaise-Horstenau com a ministre sense cartera.
Diari del Tercer Reich 