Dimecres:

L’anunci de referèndum de Kurt von Schuschnigg:

Al matí, Kurt von Schuschnigg va convocar un referèndum per al 13 de març per demanar en el seu poble el manteniment de la independència d’Àustria. A la tarda, el Canceller va anunciar la seva decisió en un discurs a Innsbruck. La pregunta seria: Està vostè a favor d’una Àustria unida, independent, social, cristiana, alemanya? Ja oder Nein.

En aquells moments, Adolf Hitler es trobava en el primer despatx de la seva residència de Berlín quan el seu assistent, Julius Schaub, estava escoltant la ràdio el discurs que estava fent Von Schuschnigg. Quan el canceller va anunciar la celebració del referèndum, Schaub va córrer cap al despatx de Hitler per comunicar-li la notícia. Hitler es va enfurismar, ja que no es pensava que el canceller austríac plantegés el referèndum.

A la nit varen arribar al despatx de Hitler els ministres Joseph Goebbels, amb un vestit de frac, i Hermann Göering, amb uniforme de gala. Els dos venien d’una festa de la temporada de ball berlinès. A la reunió, els dos ministres varen tenir que calmar a Hitler, que acusava a Von Schuschnigg de traïdor. Després de reflexionar-hi una estona i de pensar en abstenir-se en el referèndum o enviar 1.000 avions per tirar octavetes a Àustria i llavors intervenir activament, varen decidir no acceptar aquell referèndum i tenien clar que el 13 de març envairien Àustria per la via militar. Ràpidament es va trucar a Walter von Reichenau perquè tornés del Comitè Olímpic de El Caire. També es va demanar en el general Von Schobert que es presentés a Berlín, ja que era el comandant del districte militar de Munic, però en canvi es va decidir que Joachim von Ribbentrop continués a Londres. Von Ribbentrop havia arribat aquell dia a la capital britànica per acomiadar-se com a ambaixador i per deixar acabats els últims assumptes que li havien acabat pendents abans de que el seu successor prengués possessió del càrrec.

A última hora de la nit, Hitler i Göering varen discutir l’assumpte amb la cúpula militar, on hi havia Edmund von Glaise-Horstenau, que estava visitant el Palatinat, el sud d’Alemanya quan va ser cridat per Göering. Veient la transcendència de la trobada, es va tornar a trucar a Goebbels. Glaise-Horstenau es mostrava reticent en atacar la seva pàtria, però finalment no va poder contradir els plans de Hitler. La trobada va acabar a les cinc de la matinada quedant només Goebbels i Hitler.

Dimarts:

En el Reich:

Joachim von Ribbentrop va marxar cap a Londres per acomiadar-se de l’Ambaixada ara que havia sigut nomenat ministre d’Afers Exteriors. Poc abans de marxar va parlar amb Adolf Hitler, que li va parlar dels problemes que tenia amb els britànics i li va confessar que ell mateix es cuidaria dels problemes amb Àustria, que els resoldria a Berchtesgaden.

---

El ministre de Justícia, Frantz Gürtner, va emetre una ordre que deia que els jueus enviats a presó per profanació de la raça tenien que tornar a ser detinguts per la Gestapo un cop haguessin complert la seva condemna i ser enviats als camps de concentració.

En els Estats Units.

Franklin Delano Roosevelt va criticar la política de Neville Chamberlain de voler arribar acords amb les dictadures i va avisar dels perills que contenia seguir una política com aquella.

Dilluns:

A Àustria:

Kurt von Schuschnigg va enviar el seu agregat militar per reunir-se amb Benito Mussolini amb l’objectiu d’informar-lo que degut als fets recents es veia obligat a anar a un plebiscit. El dictador italià li va contestar que era un error i li va aconsellar que es mantingués en l’anterior postura.

En la Guerra Civil espanyola:

Per ajudar a les tropes colpistes en la seva gran ofensiva al llarg dels fronts de Castelló i d’Aragó en direcció al Mediterrani, es varen mobilitzar 100.000 soldats, 200 tancs i prop de 1.000 avions alemanys i italians.

Diumenge:

En la Guerra Civil espanyola:

Les forces republicanes varen aconseguir enfonsar el creuer nacional Balears. Aquest enfonsament va afectar durant uns dies a Francisco Franco.

Dissabte:

En el Reich:

Un membre de l’Estat Major del SD va enviar una carta a Adolf Eichmann per ordenar-li que en els pròxims dies reunís el material necessari pel memoràndum que hauria d’enviar a Reinhard Heydrich en cooperació amb la II-B4 per posar la base sobre l’emigració jueva tal i com s’estava negociant entre França i Polònia. Els francesos i els polonesos estaven negociat enviar els jueus polonesos a Madagascar.

Divendres:

En el Reich:

L’Ambaixada alemanya a Londres va informar a Berlín de que Anthony Eden havia dimitit el 20 de febrer com a ministre d’Afers Exteriors perquè no estava d’acord amb la política d’apaivagament del govern britànic. També s’afirmava que Neville Chamberlain havia dit que la reunió de Berchtesgaden del 12 de febrer havia sigut una trobada de dos estadistes que s’havien posat d’acord sobre certes mesures pel millorament de les relacions entre els dos països.

A Àustria:

Davant la crida del canceller Kurt von Schuschnigg per defensar el govern per lluitar contra els intents dels alemanys per unir Àustria, els socialdemòcrates austríacs varen dir que estaven disposats a ajudar al govern a defensar la independència de la nació.

Dijous:

En el Reich:

A la Cancelleria, Adolf Hitler es va reunir amb l’ambaixador britànic Neville Henderson en companyia de Joachim von Ribbentrop. El dictador estava de molt mal humor aquell dia i va declarar que si la Gran Bretanya s’oposava a un acord sobre Àustria, on el canceller Kurt von Schuschnigg només comptava amb el suport d’un 15% de la població, Alemanya es veuria obligada a combatre. Henderson li va explicar que estaven disposats a parlar dels problemes amb els txecs i els austríacs i de la qüestió colonial. Hitler no va manifestar cap desig d’acceptar l’oferta britànica i va acusar a l’ambaixador de ser amic dels Rothschild. El dictador també es va queixar de la premsa britànica i dels bisbes britànics, ja que segons ell interferien en els assumptes religiosos d’Alemanya, i el va avisar de que no permetria interferències estrangeres en les seves decisions. En la qüestió de les colònies, el dictador va assegurar-li que aquest tema no corria pressa, ja que les seves prioritats eren l’Europa central i oriental. Al final de la reunió, per canviar els ànims Henderson va treure un retrat arrugat de Hitler l’hi havia enviat una dona des de Nova Zelanda amb l’esperança de que el dictador li firmés. Hitler va firmar el retrat. 

En sortir de la Cancelleria, Henderson va enviar un telegrama a lord Halifax per comunicar-li que era impossible tractar amb Hitler i el va avisar de que el dictador alemany estaria disposat a anar a la guerra en cas de que no satisfer les seves reclamacions territorials.  

---

Alfred Jodl va anotar en el seu Diari que la qüestió austríaca s’estava tornant crítica i va assegurar que 100 oficials serien destinats a Alemanya i que Hitler els volia veure personalment perquè no li agradaria que les forces armades austríaques lluitessin contra ells. 

En la Guerra Civil espanyola:

En una entrevista, Francisco Franco va afirmar que ell tenia superioritat material envers la República i va assegurar que la Batalla de Terol havia suposat l’aniquilació de les millors unitats de l’exèrcit republicà.

Dimecres:

En el Reich:

Martin Niemöller va ser absolt davant un Sondergericht (Tribunal Especial), format per tres jutges, dels càrrecs d’atacs clandestins contra l’Estat després de que una sèrie de testimonis haguessin testificat a favor del seu patriotisme. El mateix pastor havia declarat que estava lluny de considerar-se un opositor al règim. Tot i això, va ser multat en 2.000 marcs i sentenciat a set mesos de presó, que ja havia complert després d’haver sigut detingut el febrer de 1937, per “abús del pupitre” i per celebrar col·lectes en la seva Església de la Confessió. Quan sortia de la presó es va trobar amb uns quants membres de la Gestapo que l’esperaven. Adolf Hitler havia ordenat que se’l tornés a detenir. Niemöller va ser enviat a una cel·la d’aïllament en el camp de concentració de Sachsenhausen.

Dimarts:

En el Reich:

En el dia que es celebrava el carnaval per Alemanya, Adolf Hitler li va entregar en un acte de gran solemnitat el bastó de mariscal al ministre Hermann Göering. En el discurs que va pronunciar, Göering va assegurar que la Luftwaffe serià el terror dels seus enemics i que necessitava homes de ferro amb voluntat d’acció que complissin al peu de la lletra les paraules de Hitler. Göering va acabar el seu discurs dient que desitjava “provar que som invencibles”:

A la nit, el govern alemany va aprovar dos decrets llei que permetien les detencions arbitràries, les tortures i els assassinats.

Aquell dia, el jutge d’instructor del tribunal militar, el doctor Biron, acompanyat pel generalloberst, el comte Von der Goltz, es varen dirigir a la casa de Werner von Fritsch per comunicar-li que s’havien equivocat de persona quan el varen acusar de rebre xantatge per ser homosexual. Von Fritsch, que es trobava molt malament de salut, els va respondre que no servia per res que ara l’inculpessin. De fet, Von Fritsch va tenir raó i al cap de pocs dies es va celebrar un judici contra la seva persona.