25 de setembre de 1937

Benito Mussolini va viatjar oficialment per primer cop a Alemanya per segellar l’amistat i l’aliança entre el Reich alemany i Itàlia. Mussolini es va reunir durant unes hores amb Adolf Hitler per parlar dels seus interessos, i el dictador alemany va accedir a que Mussolini tingués mans lliures en el Mediterrani. Per la seva part, el dictador italià estava disposat a acceptar els interessos alemanys a Àustria i els dos varen coincidir en que havien d’apropar Japó als seus interessos.

16 de setembre de 1937

La columnista berlinesa de societat, Bella Fromm, va mencionar en el seu diari Blood and Banquets, publicat el 1943 a Londres, que una antiga treballadora del fotògraf Heinrich Hoffmann anomenada Eva Helene Braun havia conquerit el cor d’Adolf Hitler.

Per altra banda, la revista alemanya Durchbruch, Kampfblatt für Deutschen Glauben, Rasse und Volkstum va explicar que en els judicis a les bruixes, els lluitadors de la nova Alemanya hi veien l’expressió d’una voluntat d’aniquilació contra l’important patrimoni racial i, especialment, contra les esposes i les mares alemanyes. El tema de les bruixes li encantava a Heinrich Himmler que el va portar a més d’un enfrontament amb l’Església i queixes per part de Hitler.

14 de setembre de 1937

Dimarts:

A Suïssa:

La Societat de Nacions va rebre el president espanyol Juan Negrín, que va pronunciar un discurs  a l’Assemblea per denunciar l’ajut i la participació d’Alemanya i Itàlia en la Guerra Civil espanyola per donar suport al colpista Francisco Franco.


A Nyon va acabar la conferència iniciada el 10 de setembre amb l’aprovació d’un sistema de patrulles navals internacionals en el Mediterrani perquè evitessin atacs entre embarcacions que no participaven en la Guerra Civil espanyola. La conferència es va interpretar com un gran èxit perquè es varen acabar aquests atacs.

13 de setembre de 1937

Dilluns:

En el Congrés de Nuremberg:

A Nuremberg es va celebrar l’últim dia del IX Congrés del partit nazi. Abans d’entrar a les arenes de Luitpolod, on se celebrava l’acte, algunes personalitats del règim com el capità Pfeffer, Rudolf Hess, Hermann Göering, Julius Streicher i Joseph Goebbels varen conversar durant una estona en el carrer.

Quan va començar l’acte, Adolf Hitler va fer un discurs on va comparar el xoc entre el Weltanschauungen, el nacionalsocialisme i el bolxevisme amb el xoc d’altres temps entre el cristianisme i el món islàmic. Hitler va definir el comunisme com la conspiració mundial dels jueus, a qui va qualificar d’éssers absolutament inferiors dirigida des de Moscou, i va dir que els jueus havien establert una dictadura brutal sobre el poble rus i que ara tractaven d’expandir-ho a la resta d’Europa i del món. A més, va afirmar que el bolxevisme era l’amenaça més gran que s’hagués enfrontat mai la cultura i la civilització de la raça humana des de l’enfonsament de les nacions a l’Antiguitat. Hitler va argumentar que les seves proves eren irrefutables i va explicar que els jueus havien aconseguit  introduir-se a l’elit governant russa exterminant als líders anteriors. A més, va declarar que els jueus eren una raça estrangera que s’havia fet amb el control total de la civilització russa i que ara volien utilitzar Rússia com a cap de pont per conquerir altres nacions. En contrast, Hitler va declarar que el nacionalsocialisme havia desterrat l’amenaça bolxevic de l’interior d’Alemanya i havia assegurat que els jueus, a qui ara va definir com escòria, s’allunyessin del Volk traient-los el control sobre els treballadors i havia fet que el Volk i el Reich fossin immunes a la “contaminació bolxevic”. 

El discurs va tenir les seves conseqüències, ja que a Danzig es varen produir disturbis antisemites.

A Suïssa:

Juan Negrín va presidir l’Assemblea de la Societat de Nacions.

11 de setembre de 1937

Dissabte:

En el Congrés de Nuremberg:

Joseph Goebbels va pronunciar un discurs on va parlar de la situació a Espanya i va atacar als jueus, a qui va fer responsables del “terror” bolxevic. El ministre va deixar anar la pregunta de qui era el responsable d’aquella catàstrofe? i la seva resposta va ser el jueu, a qui va acusar de ser “l’enemic del món, el destructor de les cultures, el paràsit de les nacions, el fill del caos, l’encarnació del mal, el ferment de la descomposició i el dimoni visible de la decadència humana”.

En la Guerra xinesa:

L’exèrcit xinès va passar a la defensiva en el poble de Luodian, que servia d’enllaç entre diversos pobles. La caiguda de Luodian obriria les portes a Xangai i a Suzhou. El general Chiang Kai-Shek, aconsellat pel seu amic Alexander von Falkenhausen, tenia 300.000 soldats destinats per la defensa de Luodian, mentre que els japonesos disposaven de 100.000 soldats, juntament amb tancs, avions i embarcacions.

A Japó:

Hirohito es va reunir amb el diplomàtic britànic Robert Craigie per intentar millorar les relacions entre els dos països després de que es malmetessin arrel de la guerra xinesa.

10 de setembre de 1937

Divendres:

En el Reich:

En el Congrés de Nuremberg, Adolf Hitler, fent referència a l’Evangeli de Sant Joan, va explicar en els antics dirigents nazis que ell estava molt satisfet de tornar a tenir davant seu als seus antics combatents i els va confessar que tenia la sensació de que havia d’enyorar aquells amb qui havia modelat la seva vida. Llavors els va agrair que l’haguessin acompanyat durant tot aquell temps i va cridar que el fet de que ell els trobés havia sigut la condició prèvia de la seva pròpia vida i de la seva lluita.

A Suïssa:

A Nyon es va celebrar una conferència per tal d’evitar l’enfonsament d’embarcacions de països (sobretot el problema era que els submarins italians atacaven embarcacions de diversos països) que no participaven en la Guerra Civil espanyola. La conferència va acabar el 14 de setembre.