Dimecres:

En la Guerra xinesa-japonesa:

La Societat de Nacions va condemnar novament Japó per la seva invasió a Xina.

---

A Londres, després dels últims atacs japonesos a interessos britànics a la Xina, Neville Chamberlain va assegurar-los en els seus ministres que no podia imaginar-se res més suïcida que començar una guerra amb Japó ara que la situació europea havia empitjorat tan seriosament. El primer ministre els va dir que estava convençut de que si anaven en un conflicte a l’Extrem Orient, les dictadures no podrien resistir la temptació d’actuar, ja fos a l’Europa de l’Est o en la Guerra Civil espanyola.

Dimarts:

En els Estats Units:

A Chicago, el president Franklin Delano Roosevelt va afirmar en un discurs que només l’aïllacionisme i la neutralitat no oferien una sortida i va demanar a les “nacions pacífiques” que es posessin en quarantena davant dels països agressors. Roosevelt va atacar durament Japó i després a Itàlia, país que va acusar d’agressor per la seva campanya a Abissínia, i per últim va atacar a Alemanya.

El govern alemany va promulgar la Llei per la Reconstrucció de Berlín incluent una llei més global sobre la reconstrucció de les ciutats alemanyes. La prioritat va ser Berlín, però Adolf Hitler va decretar que 17 ciutats siguessin reconstruides pel futur. Les principals ciutats varen ser Munic, Hamburg i Nuremberg.

Diumenge:

En el Reich:

Paul Schneider va ser arrestat per haver pronunciat un sermó crític amb el règim. El pastor va ser enviat a la presó de Coblença.

Dissabte:

A Palestina:

La nau alemanya Romania, amb els dos agents del SD Adolf Eichmann i Herbert Hagen a bord, va atracar en el port de Haifa. Els agents alemanys s’havien de reunir amb el grup Hagana, un grup jueu a Palestina que volia facilitar l’arribada de jueus alemanys a Palestina. Però els àrabs es varen oposar a aquest pla i varen protestar davant d’aquella decisió. Agents britànics es varen presentar a la passarel·la de l’embarcació i els varen prohibir baixar a terres palestines. Al final, els dos agents alemanys es varen tenir que reunir amb l’interventor Feivel Polkes, el comandant de la Hagana, en El Caire per parlar de l’assumpte. Els alemanys varen quedar sorpresos per l’interès dels jueus per voler multiplicar la població jueva a Palestina.

Divendres:

En el Reich:

Davant de les demandes obreres en veure que s’ampliava les jornades laborals i no s’augmentaven els salaris, Rudolf Hess va escriure una carta en la que s’exhortava a les institucions del NSDAP a no buscar popularitat a canvi de cedir les demandes salarials. Hess els va prometre que aviat les coses millorarien, però els advertir de que de moment era necessari fer tots aquells sacrificis.

En la Guerra Civil espanyola:

Francisco Franco va instaurar la Gran Ordre Imperial de les Fletxes Vermelles i va rendir homenatges a tots aquells que l’havien ajudat a pujar al capdavant dels colpistes.

Dijous:

En el Reich:

El pastor de l’Església de la Confessió, Enke Hansse, va pronunciar un sermó a la ciutat de Wuppertal, al nord de Renània, davant de més de 1.000 persones, en que va criticar obertament al règim nazi perquè, en les seves paraules, aquest prohibia, privava de llibertat i empresonava als cristians. Enke seria detingut dos anys més tard per la Gestapo, tot i que seria posat en llibertat per falta de proves.

Dimecres:

A Itàlia:

Benito Mussolini i el comte Galeazzo Ciano, després de presidir una desfilada militar, varen tornar a Roma. Els dos portaven uns dies a Alemanya per segellar una aliança amb els alemanys.

En el Maifeld, Adolf Hitler va dir que Benito Mussolini era un d’aquells homes solitaris que no necessiten registres històrics perquè són aquests mateixos homes els forjadors de la història. Després, a Berlín, a l’aeròdrom de Tempelhof, Hitler i Mussolini varen pronunciar discursos sota una pluja torrencial. Mussolini va intentar fer el seu discurs amb alemany, però per culpa de la forta pluja no es va entendre el seu mal alemany que era una barreja amb l’italià. Mussolini va explicar que tant Alemanya com Itàlia no estaven governades per un govern dictador, sinó per unes forces i unes organitzacions que servien al poble. Per Mussolini, tant Alemanya com Itàlia eren els governs amb més suport popular i les democràcies legítimes més grans i, en canvi, dels altres governs creia que estaven dominats pel poder del diner, del capital, de les societats secretes i per la lluita de polítics. Al final del seu discurs, va anunciar que algun dia ell i Hitler podrien tenir que lluitar junts. A la nit, Mussolini va assistir en un míting en el Camp de Maig berlinès amb el lema del congrés del Partit de Joseph Goebbels; Europa desperta!, i va pronunciar l’últim discurs de l’acte.

Diumenge:

En el Reich:

Adolf Hitler i Benito Mussolini varen assistir a l’últim dia en que la Wehrmacht va dur a terme unes maniobres per provar la utilització de tancs i avions en una força d’atac mòbil. Es va exhibir un atac general de dues brigades blindades amb el suport de diverses esquadrilles de bombarders.

---

A les 8:50 del matí, Adolf Eichmann i Herbert Hagen varen agafar un tren a Berlín per després pujar a una embarcació que els dugués a Haifa per reunir-se a Palestina en secret amb els emissaris jueus palestins de la Hagana per arribar a un acord. Reinhard Heydrich els havia permès acceptar l’oferta de l’interventor Feivel Polkes per visitar Palestina. Tot i això, els dos membres del SD varen viatjar sota noms falsos. Eichmann viatjava com a redactor de la Berliner Tageblatt i Hagen com estudiant.