Dijous:

En el Reich:

Ernst Hanfstaengl va continuar fugint del règim nazi per la dura broma que li havien fet el dia anterior. Hanfstaengl es va dirigir primer a Munic i allà va agafar un tren en direcció a Zuric, Suïssa. Aquell dia va abandonar Alemanya, on no tornaria fins al cap de deu anys.

---

Joseph Goebbels va anotar que ell havia aconseguir de nou avançar molt en la qüestió jueva associada al bolxevisme i que Adolf Hitler estava entusiasmat amb aquest “progrés”.

Dimecres:

La broma a Ernst Hanfstaengl:

Ernst Hanfstaengl va començar la missió, que en realitat era una broma a broma d’Adolf Hitler, que li havien entregat el dia anterior el seu Govern. Hanfstaengl va ser recollit a l’hotel pel funcionari del Ministeri de Propaganda, Neumann, que després d’entregar-li un passaport fas a nom d’Ernst Lehmann, de professió decorador, el va portar en cotxe cap al camp d’aviació de Staaken, on volaria amb un avió militar, el JU 52, un dels avions favorits de Hitler. Amb ells hi havia un altre col·laborador del règim, un tal Jaworsky, que es va presentar com a fotògraf i per aquest motiu el va gravar tota l’estona per deixar constància de la broma. Hanfstaengl no entenia en aquells moments per què l’estaven gravant. Quan varen arribar davant de l’avió equipat per vols nocturns, el cap de l’aeròdrom, el coronel Kestner, li va explicar que quan arribessin a Espanya s’hauria de tirar en paracaigudes perquè consideraven que aterrar en terres espanyoles era perillós per la Guerra Civil. Un cop es varen enlairar, el pilot, Frödel, li va explicar que no anirien a Salamanca tal i com estava planejat, sinó que el deixarien caure enmig de les batalles entre Barcelona i Madrid. Llavors, Hanfstaengl va veure que aquella missió tenia alguna cosa estranya i va començar a pensar que el volien eliminar. A la desesperada, Hanfstaengl li va dir que el dia anterior havia parlat amb Hermann Göering i li va preguntar qui l’hi havia donat aquella ordre. Frödel va contestar que Karl Bodenschatz, l’adjunt de Göering, que precisament aquell dia era el seu aniversari.

Quan portaven mitja hora de vol, un dels motors es va aturar. Jaworsky, després de sortir de la cabina, li va anunciar que aterrarien a l’aeròdrom de Klein Polenz, entre Leipzig i Dresden, perquè l’aparell tenia problemes. En aterrar a Waldpolenz, Alemanya, no hi havia ningú que els esperés, excepte uns quants soldats. Un cop a terra varen intentar buscar una persona perquè reparés l’aparell, però en veure que no hi havia ningú es varen dirigir a la cantina de l’aeròdrom, que va ser oberta per l’ocasió. Segurament l’aparell no tenia res i tot era un simulació per aterrar i acabar amb la broma. En el bar, els acompanyants de Hanfstaengl estaven distrets bevent, i Hanfstaengl ho va aprofitar per trucar a la seva oficina de Berlín per parlar amb la seva secretaria, que li va explicar que no sabia res del seu viatge. En aquells moments va veure clar que aquell viatge a Espanya no existia i estava convençut que el volien eliminar d’alguna manera. Quan va tornar amb els seus companys els va convidar a una altra ronda i els va explicar que havia rebut una trucada de la Cancelleria i que li havien ordenat que tornés a la ciutat d’Uffing d’immediat. Després de d’acomiadar-se de tots, un dels col·laboradors del muntatge li va explicar que ells no tenien res a veure amb el que havia passat i que només complien ordres. Un cop va deixar al bar va fugir corrents. Poc després es va trobar amb una pagesa que portava un carro d’herba. Hanfstaengl li va preguntar a on podia trobar una estació de trens i la pagesa li va explicar que a un quilòmetre de distància hi trobaria una estació. En arribar a l’estació va agafar un tren direcció a Leipzig, on va passar-hi la nit. Hanfstaengl abans d’arribar al seu destí va enviar una nota a l’hotel Hauffe per explicar-li a Frödel, el pilot, que no l’esperés perquè havia de dirigir-se a Berlín i que ja li explicaria l’endemà els motius d’aquest canvi. Després va trucar a la seva germana Erna, que vivia a prop de Munic, perquè el recollís. Erna va ser qui el dia següent el va ajudar a fugir a Suïssa.

En el Reich:

A Berlín, Joseph Goebbels i Hitler varen dinar junts per parlar, a més de la broma de Hanfstaengl, de la situació militar a Espanya. Els dos veien amb preocupació que les tropes de Francisco Franco continuessin frenades en el seu avanç cap a Madrid.

A continuació, Hitler es va reunir amb Alfred Rosenberg, que aquest li va explicar la conversa que havia mantingut amb el ministre plenipotenciari txec Vochtej Mastny, en que havia demanat tenir bones relacions amb ells. Hitler es va posar a riure perquè no se’ls creia. A la nit, Hitler, Goebbels i Göering varen anar a un concert de la Filharmònica de Berlín.

A Polònia:

A Varsòvia, Hermann Göering li va dir en el mariscal polonès Edward Smigly-Rydz que el govern alemany estava totalment conforme amb les seves actuals fronteres territorials i que no atacarien Polònia i no tenien la intenció d’apoderar-se del corredor polonès perquè no el desitjaven. Però Göering també el va avisar de que no podia donar proves de tot el que havia dit i que només es tractava de que es creguessin la seva paraula. Göering li va afirmar que Alemanya desitjava una Polònia forta per aturar un possible atac soviètic i va repetir una vegada i una altra que Hitler tenia intencions pacífiques i amistoses cap a Polònia. Llavors va fer referència a Danzig i li va explicar la seva voluntat de facilitar l’entrada d’Alemanya a Prússia Oriental a través de Polònia.

En la Guerra Civil espanyola:

En una entrevista al diari Arriba España, Gil Robles va declarar que un cop els nacionals haguessin consolidat la victòria haurien de desaparèixer els partits polítics per integrar un sol i ampli moviment nacional.

Dimarts:

En el Reich:

Ernst Hanfstaengl va volar aquell matí cap a Berlín en un avió de la companyia Lufthansa, tal i com l’hi havien ordenat des de la Cancelleria del Reich el dia anterior. Quan Hanfstaengl va arribar a la capital, el va rebre l’ajudant d’Adolf Hitler i el seu assessor en política exterior, Fritz Wiedemann, que li va ordenar que tenia la missió de volar a Espanya, que estava en plena Guerra Civil, per col·laborar amb el colpista Francisco Franco. Hanfstaengl no va entendre per què Hitler li donava aquella missió tant estranya a ell i no li va fer cap tipus de gràcia viatjar en un país que estava en mig d’una guerra, però com que era una ordre de Hitler no hi va posar resistència. Però el que encara no sabia Hanfstaengl era que aquell viatge no existia en realitat i que només li volien gastar una broma perquè havia sigut crític amb el règim nazi els últims anys. Abans d’acabar l’entrevista, Wiedemann li va ordenar que es dirigís al Ministeri de Propaganda perquè allí l’informarien de tots els detalls. En entrar al Ministeri, Hanfstaengl va quedar sorprès per l’amabilitat en que el varen rebre els funcionaris, ja que no tenia una bona relació amb Joseph Goebbels.

Aquella nit, Hanfstaengl va anar a un sopar a l’Ambaixada de Finlàndia i allí es va trobar amb el ministre de la Luftwaffe, Hermann Göering, que mig rient li va dir que l’informés de tot el què passava a Espanya i li va recomanar, enmig de riallades, que no tingues relaciones amb les dones espanyoles per no contraure cap malaltia.

A Espanya:

Wilhelm von Faupel va ser nomenat ambaixador alemany en el govern de Franco. De fet, Von Faupel va actuar com a conseller militar, però no va ser gens ben vist pels espanyols perquè era contrari al catolicisme.

Dilluns:

En el Reich:

Ernst Hanfstaengl estava a la seva casa de Munic preparant un discurs pel 205è aniversari de George Washington, quan va rebre aquella tarda una trucada de la Cancelleria del Reich. Era una de les secretàries d‘Adolf Hitler, que va passar la trucada a Fritz Wiedemann. L’assistent de Hitler li av ordenar que es dirigís l’endemà a l’aeroport de Munic per viatjar en un vol especial cap a Berlín per reunir-se amb ell a les quatre de la tarda en el seu despatx de Cancelleria per confiar-li una missió secreta. En els primers moments Hanfstaengl va queda desconcertat, ja que feia temps que no parlava amb ningú de dins de la Cancelleria ni de l’entorn de Hitler,  però com que era una ordre de la Cancelleria va pensar que era millor obeir. Però el que no sabia Hanfstaengl era que Hitler i el seu entorn li volien gastar una broma per espantar-lo, ja que s’havia mostrat crític amb algunes decisions del règim nazi.

Diumenge:

En la Guerra Civil espanyola:

Després dels bombardejos de l’aviació italiana i dels bucs de guerra nacionals, Màlaga va caure al bàndol nacional. Els primers en entrar varen ser els soldats italians, que varen governar breument la ciutat abans de cedir-la als espanyols colpistes. Aquesta caiguda va provocar una greu crisi a la República. Francisco Franco, que ja no tenia motius per continuar a Sevilla, es va dirigir a Salamanca per supervisar una nova ofensiva en el front de Madrid. Quan va saber de la conquesta de Màlaga no va esclatar d’eufòria com molts esperaven, ja que els primers en entrar a la ciutat andalusa havien sigut els italians i veia com quedava subordinat als italians.

Dimecres:

En el Reich:

A Berlín, Joseph Goebbels va ser informat de que la situació militar a Espanya era molt favorable pel colpista Francisco Franco, i li varen ressaltar que els soldats alemanys, sobretot els aviadors, eren uns herois i eren molt ben considerats pel general colpista.

En la Guerra Civil espanyola:

Franco va viatjar de Salamanca a Sevilla per seguir l’avanç de les seves tropes a Màlaga.

Dissabte:

En la celebració de l’aniversari de la pujada al poder:

Adolf Hitler va pronunciar un discurs al Reichstag per celebrar l’aniversari de la pujada el poder. El dictador va explicar que s’havia acabat el temps de les suposades sorpreses i va afirmar que el desig d’Alemanya a partir d’ara era el de treballar de manera lleial amb les demés nacions en la mateixa igualtat per superar els problemes que turmentaven a Europa. La majoria dels alemanys varen entendre aquell comentari com una senyal de que a partir de llavors les prioritats serien la consolidació i l’estabilitat. Per justificar les seves anteriors decisions, Hitler va dir que havia retirat la firma d’Alemanya de les clàusules del Tractat de Versalles perquè l’hi havien negat la igualtat de drets, i va exigir a la comunitat internacional que li tornessin les colònies que havia perdut Alemanya al final de la Primera Guerra Mundial. Després de denunciar el Tractat de Locarno, va declarar que el govern alemany havia donat la seguretat a Bèlgica i a Holanda de que estava disposat a reconèixer i a garantir la inviolabilitat i la neutralitat de llurs territoris. Seguidament, va dir que el NSDAP, l’Estat, l’Exèrcit, l’estructura econòmica i l’administració de la justícia eren idees d’importància secundària, només simples mitjans de conservació del poble, i va afirmar que quan aquestes estructures no estaven a l’alçada de la seva missió havien de ser reformades, descartades o substituïdes per altres mitjans més adequats. Llavors, Hitler va explicar que la part principal del programa nacionalsocialista era el d’abolir el concepte liberal de l’individu i el concepte marxista de la humanitat per dos conceptes: el poble lligat i vincles de la comunitat de sang. Per acabar el discurs, el dictador es va referir als beneficis que tindria per la cultura alemanya l’eliminació de la influència jueva.

Continuant amb els actes de celebració, Hitler va admetre dins del NSDAP als membres del gabinet que no eren companys de partit i els va concedir la insígnia daurada. Quan li va tocar el torn al ministre de Transports i Comunicació, Peter Paul Eltz-Rübenach, aquest va rebutjar l’admissió argumentant que el NSDAP oprimia l’Església i va exigir una explicació. Tots els presents varen quedar petrificats davant d’aquella insubordinació pública. Enfadat, Hitler li va denegar qualsevol discussió i va abandonar la sala. Joseph Goebbels va actuar d’immediat i va convocar una ronda ministerial i va exigir la dimissió de Rübenach. A la tarda, Goebbels es va esforçar per tranquil·litzar a Hitler, que continuava estant profundament indignat.

Però l’emprenyada del dictador va durar poc perquè es va posar molt content en veure que l’arquitecte Albert Speer anava agafant força i confiança com a arquitecte principal del Reich, a més de que la seva amistat s’anava consolidant. Per aquest fet, el líder alemany va decidir donar-li oficialment un càrrec que li permetés ser l’arquitecte més gran del Reich, ja que era l’home destinat a complir el gran somni de Hitler de reconstruir Berlín, que era vista com una ciutat de segona comparada amb París. Però Hitler es va topar amb un petit problema, ja que li volia donar un càrrec que no existia oficialment i es va passa una llarga estona juntament amb Speer per buscar un nom d’aquell nou càrrec. Després de donar-hi voltes, Walther Funk va trobar la solució amb el nom Inspector General d’Edificació  de la Capital del Reich. A partir de que Speer va ser nomenat en aquest nou càrrec li va correspondre el mateix rang que un Secretari d’Estat del Govern del Reich i es podia moure dins l’esfera del Reich amb tots els seus privilegis, a més de que gaudia d’amplis poders que no podien ser contradits en la seva feina ni pel Ministeri de l’Interior, ni per l’alcalde de Berlín ni per Goebbels com a gauleiter de Berlín. Speer tampoc va tenir l’obligació d’informar dels seus projectes de la ciutat al partit nazi. A part de tenir més poder, se li va assignar un sou de 1.500 Reichsmarks mensuals, tot i que era un salari insignificant per ell ja que cobrava molt més com a arquitecte privat. Tot i aquell reconeixement, Speer no va voler que el seu càrrec agafés un caràcter oficial i li va voler deixar molt clar a Hitler que el seu nou departament el volia considerar un gran institut d’investigació independent al govern, ja que no volia perdre la seva qualitat d’arquitecte independent i no volia ser vist com un funcionari, que es veien amb mals ulls per part de la població.

En el Reich:

El govern alemany va crear el Premi Nacional per Arts i Ciències, ja que es va prohibir en els alemanys l’acceptació del Premi Nobel. El premi s’atorgaria a tres anualment a tres alemanys i se’ls obsequiaria amb 100.000 Reichsmarks cadascun. Hitler va declarar que prenia aquesta decisió per “evitar que en el futur es produïssin esdeveniments vergonyosos”. Els primers guardonats varen ser Paul Ludwig Troost, que va rebre el títol a de forma pòstuma, Alfred Rosenberg i Wilhelm Filchner, a més de dos cirurgians. 

---

Ulrich von Hassell li va escriure una carta per al ministre Hermann Göering per dir-li que era d’especial importància un marc d’amistat entre Itàlia i Alemanya, i li va aconsellar que qualsevol acció alemanya respecte al problema austríac es consultés prèviament amb els italians.

---

El pastor Martin Niemöller va pronunciar un sermó en el que va comparar l’empresonament de l’apòstol Pau amb els empresonaments que hi havien a l’actual Alemanya, i va resar per als no aris que havien sigut privats dels seus llocs de treball.

Dijous:

En el Reich:

El tribunal del districte de Frankfurt va sentenciar a Alfred Rapp, “un jueu” de 34 anys, a dos anys de presó i a Magarete Lehmann, considerada ciutadana segons les Lleis de Nuremberg, a nou mesos per haver practicat sexe oral.