26 de febrer de 1937

Divendres:

En el Reich:

Reinhard Heydrich va advertir a la Gestapa que en un futur es proposava ometre els mandats ocasionals per efectuar la detenció de les persones que volgués i que no es requerís cap investigació judicial de les mesures policials.


A Berlín, Adolf Eichmann es va reunir amb l’emissari jueu de la Hagana, Feivel Polkes, i aquest va convidar al Hauptscharführer SS a visitar Palestina. Va manifestar-li que tenia el desig d’incrementar l’emigració jueva a Palestina perquè els jueus poguessin conservar la seva tradicional superioritat envers als àrabs.

22 de febrer de 1937

El ministre de Guerra, Werner von Blomberg, va enviar a Adolf Hitler un segon informe on va insistir de nou en que només l’exèrcit assumís els preparatius bèl·lics, i que el paper de Hermann Göering es limités a l’increment de la producció de carbó i de mineral de ferro sota la supervisió del seu Ministeri de Guerra. Hitler no va fer cas a la comunicació, però per Göering va ser una senyal de que Von Blomberg podria ser-li un rival polític.

Mentrestant, en una conferència sobre qüestions eclesiàstiques, Joseph Goebbels va dir en un discurs que Crist també hagués volgut atacar al judaisme i que el judaisme va ser el qui el va crucificar.

20 de febrer de 1937

Dissabte:

En la Guerra Civil espanyola:

Francisco Franco va fer venir a Salamanca a Ramón Serrano Suñer i a la seva família per tenir-lo com a conseller. El general colpista els va invitar a traslladar-se a un àtic del palau episcopal, on hi tenia el quarter general.

A la Gran Bretanya:

El Comitè de No Intervenció a la Guerra Civil espanyola va acordar la prohibició de que s’allistessin voluntaris en els països que varen firmar el pacte.

A Japó:

El partit liberal Minseitö va obtenir a victòria electoral imposant-se als conservadors ortodoxos del reconegut partit conservador Rikken Seiyükai.

18 de febrer de 1937


Dijous:

En el Reich:

En un discurs a Bad Tölz, Heinrich Himmler va admetre que a Alemanya hi havia d’un a dos milions d’homosexuals, un 7 o un 8% dels homes, i considerava que si les coses no canviaven el poble alemany seria infectat pel que creia que era “una malaltia contagiosa”. Himmler va explicar que un poble de “raça noble” que tenia pocs nens posseïa un bitllet per al més enllà i afirmava que l’homosexualitat feia encallar tot el rendiment. El cap de les SS va declarar que considerava necessari fer que els joves de 15 a 16 anys coneguessin a noies en una classe de ball, en velades o en ocasions diverses per tal de treure’ls del cap l’homosexualitat, afirmant que a aquella edat el noi es trobava en un equilibri inestable. Va assegurar que si sentien un enamorament sobtat en una classe de ball o un amor de joventut, estarien salvats i s’allunyarien del “perill”. Després de descriure els homosexuals com homes radicalment malalts en l’aspecte psíquic, febles i tous, va acabar el seu discurs dient que havien de comprendre que si l’homosexualitat, que la considerava un vici, continuava expandir-se per Alemanya sense combatre-la seria el final d’Alemanya i del món germànic.


El redactor en cap del Das Schwarze Korps, Günther d’Alquen va escriure un article en el seu setmanari, que cada cop era més popular, en que afirmava que el lector havia pogut veure des del principi la seguretat en que ells no només havien volgut ser llegits sinó també que havien volgut escoltar al poble en les seves opinions i experiències.