Dijous:
En el Reich:
Martin Bormann li va escriure a Wilhelm Frick que escrivís una llei que prohibís la concessió de doctorats als estudiants jueus, ja que moltes tesis doctorals jueves topaven amb les idees nacionalsocialistes i, finalment, tenien que ser rebutjades fent perdre molt de temps en els seus professors.
En la Guerra Civil espanyola:
A Cartagena va començar a descarregar les primeres armes i subministraments procedents de la Unió Soviètica.
Dimecres:
En el Reich:
El Reichsbank va ordenar a les seves sucursals inspeccionar els negocis amb moneda estrangera si altres no hi feien. Les restriccions sobre la circulació de la moneda estrangera varen afectar principalment a les empreses jueves.
En la Guerra Civil espanyola:
En el port de Cartagena va arribar una altra embarcació soviètica amb ajuda militar per les forces republicanes. En aquesta embarcació hi havia 50 tancs T-26.
A Bèlgica:
El rei Leopold III va explicar que la política belga s’havia d’orientar en mantenir-se al marge de qualsevol disputa dels seus veïns. D’aquesta manera, Bèlgica va començar una política de neutralitat.
Dilluns:
En la Guerra Civil espanyola:
A Salamanca es va celebrar el Dia de la Raça (l’aniversari del descobriment d’Amèrica per part de Cristòbal Colom) amb una missa davant de la Catedral. Tot i que Francisco Franco no hi era present (encara que estava representant per la seva esposa Carmen Polo i el general José Enrique Varela), el pare Fraile va elogiar la figura de Franco dient que havia recuperat l’esperit d’una “Espanya unida, gran i imperial”. Un cop acabat l’acte a la Catedral, els dignataris polítics, militars i eclesiàstics es varen dirigir a la Universitat de Salamanca per escoltar ara el discurs del filòsof Miguel de Unamuno, que va dir que presidia la cerimònia en representació de Franco.
Diumenge:
En el Reich:
En un discurs, Rudolf Hess va dir que estaven disposat en un futur consumir menys mantega, menys grassa de porc i pocs ous perquè sabien que aquests petits sacrificis representarien molt per la llibertat del poble alemany. A continuació, va explicar que sabien que les divises que estalviaven servien per incrementar l’armament alemany, i va acabar el seu discurs dient la consigna de Hermann Göering: Canons enlloc de mantega.
A la Unió Soviètica:
El Politburó va votar a favor de substituir al comissari del NKVD, Guénrij Yagoda, per Nikolái Yezhov, home més fidel a Iosif Stalin. D’aquesta manera començaran les famoses purgues de Stalin.
Dimecres:
En la Guerra Civil espanyola:
L’Exèrcit colpista de l’Àfrica va reprendre la marxa sobre Madrid, que en aquells moments estava plena de refugiats i tenia greus problemes d’abastiment, sota les ordres del general Emiliano Mola. A més, els colpistes varen rebre per part dels alemanys 41 carros de combat Panzer I equipats amb dues metralladores, i 24 canons anti-carro de 37 mil·límetres, molta munició i camions Deutz per transportar tot el material bèl·lic. Per iniciativa de Hermann Göering es va crear la Rohstoffe-und -Waren-Einkaufsggesellschaft, la ROWAK, per importar matèries primes espanyoles a Alemanya a canvi de l’ajuda militar al bàndol colpista.
A la Unió Soviètica:
El govern soviètic va declarar que es desvinculava del Comitè de No Intervenció en la Guerra Civil espanyola.
Dimarts:
En el Reich:
Adolf Hitler es va dirigir a casa de Joseph Goebbels, a la Hermann-Göering-Strasse, per ser present a la boda de Diana Mitford i Oswald Mosley. Goebbels en persona els va casar. Hitler portava un enorme paquet i un ram de flors. A més dels testimonis (els britànics Robert Gordon-Canning i William Allen per part del nuvi i Unity Mitford i Magda Goebbels per part de la núvia), els únics invitats a la celebració varen ser Goebbels i Hitler. El dictador els va regalar a la parella una fotografia seva, dedicada i emmarcada de plata adornada amb la figura de l’àguila bicèfala i les seves inicials, A.H.. A Diana li va agradar tant el regal que el retrat de Hitler va presidir els salons de les seves cases fins mitjans dels anys 50. La boda es va mantenir en secret fins el naixement del seu primer fill Alexander el 1938. Després de la breu cerimònia es varen dirigir en uns Mercedes a la casa de camp dels Goebbels, a Lanke, on Magda havia ordenat que hi preparessin un banquet.
A la tarda, tots es varen dirigir al Palau d’Esports per inaugurar la Deutschlandhalle, la gran campanya a favor de la Winterhilfe. El recinte, amb capacitat per 20.000 persones, estava ple i uns 160 homes onejaven les banderes amb l’esvàstica. Hitler va sortir al faristol dels oradors mentre la gent el saludava amb la salutació alemanya. El dictador va parlar en aquells moments amb el ministre Walther Funk sobre el sentit de l’acte. Tot seguit va pujar al faristol el ministre Joseph Goebbels, que va acabar la seva intervenció agraint a Hitler que a través de la Winterhilfe proporcionés pa i vestimenta al poble alemany. Davant d’aquells elogis, el dictador va fer un gest amb la mà com si els volgués rebutjar. A continuació, Hitler es va posar davant del micròfon i va parlar sobre l’economia alemanya i va criticar les democràcies occidentals i el bolxevisme. El dictador esperava recollir centenars de marcs més que l’any anterior. Mosley, que no entenia gaire l’alemany, va quedar al·lucinat segons la seva esposa per la tècnica dels discursos.
Tot i que Hitler venia que l’economia anava bé, els ministeris d’Economia i Treball varen enviar-li aquell dia una carta en què posaven èmfasis que l’escassetat de mà d’obra estava provocant endarreriments en el compliment de contractes i en el programa de rearmament.
A Munic hi va morir a causa d’una nefropatia el primer ministre hongarès, Gyula Gömbös.
En la Guerra Civil:
Francisco Franco va rebre el diplomàtic alemany, el comte Du Moulin-Eckart, que aquest tenia un missatge de Hitler. El dictador alemany li va prometre reconèixer el govern nacional un cop haguessin conquerit Madrid, no abans. Franco, per la seva part, el va informar de que la seva principal preocupació era la d’unificar les idees i l’establiment d’una ideologia comuna entre l’Exèrcit, la Falange, els monàrquics i la CEDA. En el diplomàtic, tal i com ell mateix va informar en el seu govern, el va sorprendre l’entusiasme del general colpista cap a Alemanya i la seva veneració a la figura de Hitler.
Durant aquella jornada, Franco també va comunicar en els corresponsals de guerra que la seva ofensiva contra Madrid començar molt aviat. L’endemà.
Dilluns:
A la Gran Bretanya:
Després de concedir múltiples entrevistes per la polèmica manifestació del dia anterior a Londres, a la tarda Oswald Mosley va marxar discretament cap a Berlín per casar-se l’endemà amb la seva promesa, Diana Guinness, a casa del ministre Joseph Goebbels.
En els Estats Units:
A Nova York, en el Madison Square Garden es va produir una manifestació de masses nazi. Nois amb l’uniforme nazi varen fer la salutació feixista durant la manifestació.
Diumenge:
En el Reich:
A Berlín va continuar i acabar la conferència de Carl Schmitt, El judaisme en la ciència jurídica. El jurista va demanar crear una bibliografia jurídica que distingís entre autors jueus i no jueus i va demanar la neteja d’escriptors jueus de les biblioteques. Com el dia anterior, Schmitt va exclamar que es defensava contra els jueus fent el treball del Senyor. Pocs mesos després les recomanacions de la conferència es varen aplicar.
En la Guerra Civil espanyola:
Els republicans varen rebre el primer carregament de fusells i metralladores de la Unió Soviètica en el port de Cartegena. Aquell armament era molt antiquat i arribava tard per culpa de la distància geogràfica i el caos organitzatiu. A més, Iosif Stalin va prendre la decisió d’ajudar als republicans a contracor i només ho va fer per raons d’Estat.
Francisco Franco, home profundament religiós, com a autoproclamat cap d’Estat es va assignar un capella personal que el va seguir fins els seus últims dies, el pare José María Bulart. A partir de llavors, cada matí sentiria missa del seu capellà personal.
Després de patir un atemptat contra la seva vida, el cònsol alemany a Alacant, Hans Joachim von Knobloch, va ser expulsat per les forces republicanes d’Alacant. El cònsol es va dirigir a Sevilla, on va organitzar juntament amb el falangista Agustín Aznar un pla per alliberar José Antonio Primo de Rivera de la presó d’Alacant.
A la Gran Bretanya:
El govern britànic va publicar un informe de tres diputats britànics sobre l’ajuda que rebia el general Franco d’Alemanya, Itàlia i Portugal.
A Londres, en el barri del East End, Oswald Mosley va liderar una marxa al llarg de Cable Street. Els antifeixistes varen intentar contrarestar la manifestació alçant barricades a l’itinerari previst i cridant la consigna dels republicans espanyols: No passaran!. Però uns 3.000 feixistes varen acudir a la cita de Mosley, mentre una altra multitud els escridassava i insultava. Uns 6.000 policies es varen interposar entre els dos grups. Mosley va aparèixer llavors de peu en un Bentley descobert fent la salutació feixista i en baixar del vehicle va passar revista als seus homes, els blackshirt. La policia va carregar a continuació contra els antifeixistes per desmuntar les barricades, però els contraris a Mosley varen posar resistència, llençant tot tipus d’objectes. La batalla va durar dues hores i els partidaris del líder feixista es varen limitar a observar. En veure que l’escaramussa acabava, Mosley va demanar en els seus homes replegar-se cap a l’Oest, en els barris aristocràtics. Els 3.000 manifestants varen desfilar llavors per Victoria Street fins a Charing Cross.
Dissabte:
En el Reich:
Adolf Hitler, Werner von Blomberg i Erich Raeder, entre altres, varen ser presents a la cerimònia de llançament del creuer Scharnhorst a Wilhelmshaven.
A Berlín es va inaugurar la conferència de Carl Schmitt El judaisme en la ciència jurídica. El jurista va obrir la conferència amb la frase de que es defensava defensant contra els jueus complint el treball del Senyor. Schmitt va demanar crear una bibliografia jurídica que distingís entre autors jueus i no jueus, i la “neteja” d’escriptors jueus de les llibreries.
En la Guerra Civil espanyola
A la presó republicana d’Alacant, José Antonio Primo de Rivera va acceptar una (i última) entrevista amb el periodista nord-americà Jay Allen, que seria publicada dies més tard en el The News Chronicle i el Chicado Daily Tribune. En ella, el líder falangista va criticar que la defensa dels interessos tradicionals com feia Francisco Franco tingués preferència sobre les retòriques ambicions de canvi social profund del seu partit. Allen va afirmar més tard a l’ambaixador nord-americà Claude G. Bowers, que s’havia vist obligat a retallar parts de l’entrevista degut a “les sorprenents indiscrecions de Primo de Rivera”, en les quals hauria sigut dur amb Franco.
Dijous:
En el Reich:
A partir d’aquell dia les batudes i les detencions dels homosexuals i les dones que avortaven sense permís varen començar a ser coordinades per una nova Oficina Central del Reich pel Combat contra l’Homosexualitat i l’Avortament que es va agregar al departament de la Gestapo. Ràpidament va començar una nova onada de persecucions.
A partir d’aquell dia, tots els centres de totes les policies polítiques varen rebre la denominació comú de Geheime Staatspolizei (Policia secreta governativa), i els seus organismes inferiors es varen anomenar Direcció Stapo i Subdirecció Stapo.
El Brigadeführer SS Paul Hausser va ser nomenat inspector general de la reserva estratègica.
En la Guerra Civil espanyola:
Tot i que la Guerra Civil continuava, Francisco Franco va ser declarat oficialment pel seu grup dictador d’Espanya, Generalíssim, com s’havia aprovat el dia 28 de setembre, i es va instal·lar en el palau episcopal de Salamanca, cedit pel bisbe Enrique Pla i Deniel, en companya dels seus familiars i companys. En l’acte d’investidura, una multitud enorme va sortir al carrer per rebre’l i va embogir en veure’l entrar en cotxe a la plaça davant del quarter general. En el saló on es celebraria l’acte hi havia, entre altres, diplomàtics alemanys, italians i portuguesos. Després de la cerimònia, Franco va sortir al balcó i va pronunciar un breu discurs. Aquella nit també va pronunciar un altre discurs per Ràdio Castilla, en el qual va prometre un futur Estat totalitari per Espanya. Franco va rebre durant aquella jornada la felicitació del cardenal primat d’Espanya, Isidro Gomá y Tomás, per l’alliberació d’Alcazar i va exaltar-lo com a nou cap d’Estat.
Aquell mateix dia, Franco va establi l’organització administrativa creant una Junta Tècnica composta per les comissions d’Hisenda, Justícia, Indústria, Comerç, Agricultura i Treball Agrícola, Treball, Cultura i Ensenyament i Obres Públiques i Comunicacions. Totes aquestes comissions es varen repartir per Burgos, Valladolid i Salamanca, ciutat aquesta última en la que s’hi ubicaria la Secretaria de Relacions Exteriors, la Secretaria General del Cap de l’Estat i el Quarter General de Franco. El president de la Junta va ser el general Fidel Dávila, tot i que el poder real el tindria Nicolás Franco al capdavant de la Secretaria General de l’Estat. A partir d’aquell moment, Franco sempre es va referir a si mateix com a cap d’Estat.
Diari del Tercer Reich 