29 de setembre de 1936

Dimarts:

En el Reich:

A Berlín, després de tornar d’un viatge de vuit dies a Grècia amb la seva esposa Magda, Joseph Goebbels estava ansiós per veure’s amb la seva amant, l’actriu txeca Lídia Baarova, que estava a la capital estrenant aquella tarda una pel·lícula. Goebbels li va demanar que l’anés a buscar a la llotja de l’òpera estatal, on aniria a veure La Trivata. Els dos amants varen passar un parell de dies junts.


El secretari d’Estat del Ministeri de l’Interior, Wilhelm Stuckart, va convocar una conferència d’alts representats del seu propi organisme, del Ministeri d’Economia i de l’Oficina d’Adjunt del Führer per preparar les recomanacions que s’havien de presentar en una reunió ministerial sobre les mesures que s’havien de prendre contra els jueus. Tots els presents varen reconèixer la importància de l’emigració completa dels jueus i que s’havien de prendre mesures sobre el tema. Stuckart va admetre que haurien de considerar l’emigració forçosa. Walther Sommer, de l’Oficina de l’Adjunt del Führer, va indicar que no es podria dir res a les nacions que es defensessin contra l’arribada dels jueus. Al final no es va aprovar cap mesura i tampoc es va prendre cap decisió respecte al problema de la identificació dels negocis jueus.

28 de setembre de 1936

Dilluns:

En la Guerra Civil espanyola:

El colpista Francisco Franco, que el 21 de setembre havia sigut nomenat comandant suprem, Generalíssim, va volar aquell matí de Càceres a Salamanca per aconseguir plens poders. En començar la reunió en el petit aeròdrom de Salamanca, de seguida els generals es varen mostrar reticents a entregar-li els plens poders i algunes optaven per posposar la decisió per més endavant. Però Alfredo Kindelán va insistir en donar-li plens poders a Franco. Després de dinar, Kindelán i Juan Yagüe, un altre dels partidaris de Franco, varen intentar convèncer als seus companys de que votessin a favor d’entregar-li el poder absolut a Franco. Al final, el sector de Franco va vèncer i va ser confirmat en el càrrec de cap de l’Estat. Miguel Cabanellas, qui presidia la reunió, va firmar aquella nit el decret després de trucar als generals Emilio Mola i Gonzalo Queipo de Llanos. A partir d’aquell moment, Franco va governar en un territori centralitzat.

27 de setembre de 1936

Diumenge:

En el Reich:

Els primers 1.000 quilòmetres de les autopistes del Reich varen ser entregades al servei públic. Entre els trajectes que es va inaugurar hi havia la ruta Wilsdurff-Dresden, on el matí s’hi havia fet un acte oficial. La carretera tenia quatre carrils clarament marcats, dues carretes amples en direcció única separades per una banda de gespa.


El règim va detenir al funcionari de l’Administració de Mines del Sarre a Sarrebrück Kurt Gerstein per haver enviat 8.500 fullets contra l’Estat a tots els directors dels Ministeris i alts magistrats d’Alemanya.

En la Guerra Civil espanyola:

Les tropes de Francisco Franco varen conquerir Alcaraz en el seu recorregut cap a Madrid. Per tal de que no es registrés i es notifiqués cap de les matances que produïen, els nacionals varen prohibir en els corresponsals de guerra, a qui fins llavors havien permès observar les batalles, que acompanyessin als soldats. Aquest triomf el va aprofitar Millán Astray per organitzar aquella tarda un míting al balcó dels Gofines de Arriba de Càceres, seu del quarter general de Franco. Millán Astray, Juan Yagüe i Franco varen ser els oradors de l’acte, que va acabar amb desfilades militars mentre una banda interpretava l’himne de la legió, El novio de la muerte i la cançó falangista Cara al sol.

Franco, que el 21 havia sigut designat Generalíssim i que l’endemà tenia una reunió amb la Junta de Defensa de Burgos a Salamanca, encara no estava clar quins eren els seus poders. El general Yagüe el va avisar de que acceptés el comandament únic, sinó la Legió hauria de buscar un altre candidat.

23 de setembre de 1936

Hans Frank va visitar a Benito Mussolini en la Piazza Venezia per oferir-li una cordial invitació d’Adolf Hitler a Alemanya, juntament amb el compte Galeazzo Ciano. Hitler li va explicar en la invitació que estava ajudant els nacionalistes espanyols per motius de solidaritat ideològica, però que Alemanya no tenia interès ni ambicions pròpies en el Mediterrani. Després, Frank li va explicar en el dictador italià que la qüestió d’Àustria era considerada resolta i li va sugerir una política comú en presentar les demandes colonials dels països i renovar l’oferta de reconeixament del imperi italià. Frank va acabar la seva explicació reiterant-li que Hitler tenia la necessitat d’augmentar la col·laboració entre els dos països. Durant tota l’entrevista, Mussolini va simular un desinterès en les paraules de Frank.

21 de setembre de 1936

Dilluns:

En el Reich:

L’ajuntament de Stuttgart va decidir en el seu ple una sèrie de mesures antisemites. Els asils d’ancians, guarderies i piscines municipals varen quedar prohibides pels jueus; en els hospitals els jueus estarien separats dels demés pacients; els treballadors de la ciutat no podrien comprar en botigues jueves ni consultar a metges jueus; els homes de negocis jueus se’ls prohibia assistir a mercats i fires; i es va cancel·lar tots els negocis immobiliaris i transaccions comercials amb individus jueus.

En la Guerra Civil espanyola:

En un aeròdrom situat a prop de Salamanca, els principals generals colpistes es varen reunir per escollir qui seria el seu líder, el Generalíssim. Al migdia, tots varen votar al general Francisco Franco, que havia vingut expressament de Càceres, perquè liderés el comandament suprem per tal de que dirigís el cop militar i facilités les relacions amb els dictadors Adolf Hitler i Benito Mussolini. Franco ja mantenia bones comunicacions amb els dos dictadors. Només dos coronels es varen abstenir, igual que el president de la reunió, el general Miguel Cabanellas, tot i que en alguns que varen votar-hi a favor no els acabava de fer el pes l’elecció de Franco. Aquell mateix dia, Franco va decidir que les seves columnes, que estaven a les portes de Madrid, es desviessin en direcció sud-est, cap a Toledo. En aquella jornada varen ocupar Maqueda.

20 de setembre de 1936

Wilhelm Frick va firmar una circular en què s’ordenava que el servei central de la Gestapo a Berlín s’encarregués, a partir de llavors, de controlar les activitats dels caps de serveis de la policia política en tots els Estats.

Per altra banda, Joseph i Magda Goebbels varen fer un viatge de vuit dies a Grècia per visitar la Grècia clàssica, un somni de joventut del ministre alemany. Però en aquells moments el matrimoni Goebbels patia una forta crisis per les infidelitats de Joseph amb l’actriu txeca Lídia Baarova.

17 de setembre de 1936

Dijous:

En el Reich:

El Ministeri de Propaganda va convocar als redactors de totes les grans revistes il·lustrades per una conferència especial. A cada revista se li va assignar un tema anti-soviètic per un reportatge gràfic d’entre una i dues pàgines. El Müncher Illustrierte havia d’informar sobre els jueus soviètics i la Familienillustrierte sobre la pobresa infantil a la Unió Soviètica.


Heinrich Himmler va publicar una ordre especifica que deia que la Inspecció general se circumscriuria a les exigències d’entrenament militar sense trepitjar-se amb les atribucions jurisdiccionals de cada sector de les SS sobre les unitats VT estacionades a la seva zona. 

14 de setembre de 1936

Dilluns:

En el Congrés de Nuremberg:

A Nuremberg va finalitzar el 8è Congrés del partit nazi, el Congrés de l’Honor, amb Adolf Hitler pronunciant un discurs en el qual va atacar al règim soviètic. El dictador va explicar en la multitud que si el comunisme només hagués eliminat “elements podrits” aïllats d’entre les files dels que ell anomenava els deu mil superior (la burgesia), podria un “haver-se assegut tranquil·lament per observar una estona”. Hitler va afirmar que ells no defensaven Alemanya del bolxevisme per conservar ni per servir a la burgesia i que ells havien atacat, derrotat i extirpat el bolxevisme de Moscou, al qual va qualificar de terrorista jueu. Segons el dictador, ara sabien que l’intent dels líders soviètics jueus d’interferir en els assumptes interns jueus continuava i per tant es veien obligats a considerar el bolxevisme com un enemic mortal i a reconèixer el perill del seu avanç.

En la Guerra Civil espanyola:

Des de Castelgandolfo, el Vaticà, el papa Pius XI va aprovar una carta pastoral on va beneir els espanyols exiliats (del bàndol nacional) i va distingir entre “l’heroisme cristià dels nacionals i la barbàrie salvatge de la República”.