28 d’agost de 1936

Divendres:

En el Reich:

El govern alemany va aprovar una circular que establia que a partir de l’1 d’octubre els serveis de la policia dels lander portarien tots el nom de Geheime Staatspolizei, la Gestapo, i els serveis regionals el nom de Staatspolizei, Stapo.

A Itàlia:

Wilhelm Canaris va reunir-se a Roma amb el general Mario Roatta per explicar-li el volum de l’ajuda alemanya a les tropes colpistes espanyoles. Els dos varen acordar que es permetria als alemanys i italians encarregats de mantenir el material que participaria en operacions bèl·liques a les ordres dels comandants espanyols, però sempre sota la supervisió d’un alt oficial alemany o italià. A la reunió s’hi va afegir el comte Galeazzo Ciano, i Canaris va insistir en que es prestés ajuda únicament al general Francisco Franco perquè considerava que era l’únic que tenia el comandament suprem de les operacions.

A la Unió Soviètica:

Iosif Stalin va prohibir l’exportació d’armes i municions a Espanya.

27 d’agost de 1936

Dijous:

En la Guerra Civil espanyola:

A Madrid varen arribar-hi Marcel Rosenberg, que exerciria com a representant de la Unió Soviètica a Espanya, seguit per un bon número d’oficials, entre ells Vladimir Gorev i Nikolai Kuztnesov com agregats militars i naval.


A Roma, el tinent coronel Walter Warlimont i l’almirall Wilhelm Canaris es varen reunir amb Mario Roatta per coordinar els seus punts de vista sobre la futura ajuda d’Itàlia i Alemanya als nacionals.

26 d’agost de 1936

Dimecres:

En la Guerra Civil espanyola:

Francisco Franco va traslladar el seu quarter general des de Sevilla a Càceres, al palau de les Golfines d’Arriba del segle XVI.


Als volts del migdia, va aterrar al port de Palma un hidroavió Cant Z 506 de color vermell procedent d’Òstia, Itàlia, amb la missió de dirigir les tropes colpistes de l’illa per tal d’expulsar les forces republicanes. A dins l’aparell hi viatjaven l’advocat i camisa negra Arconovaldo Bonacorsi, conegut també com el comte Rossi, el també advocat Tomaso Destito i el pilot Leone Gallo. Tots tres varen ser rebuts pel capità del navili Fiume, on acabaven d’aterrar, Luigi Sansonetti, i pel capità Margottini. Els dos oficials italians de seguida van posar al corrent de tot el què passava a l’illa en els seus companys i els varen dir que la situació de l’illa no era favorable per les tropes nacionals. Després de la conversa, Bonacorsi se’n va anar a veure el governador militar, que aquest li va assegurar que els republicans les tenien totes per guanyar. Però el comte Rossi es negava a acceptar la situació i va fer que les campanes de les esglésies repiquessin per tota l’illa per tal de convocar a la gent a les places i llegir un manifest que mobilitzés a tots els homes disponibles per lluitar contra l’Exèrcit de la República.

A Itàlia:

Galeazzo Ciano va informar al general Mario Roatta sobre un acord establert a Berlín per enviar a Espanya una missió militar italiana i una altra alemanya.

25 d’agost de 1936

A la Unió Soviètica:

A Moscou varen ser executats per ordres d’en Iosif Stalin, dos dels dirigents comunistes més importants del període que va precedir a la revolució russa de 1917, en Lev Kámenev i en Grigori Zinóviev. Aquestes dues morts varen ser claus per l’inici de les purgues polítiques de Stalin. Els dos dirigents varen ser assassinats perquè en el passat l’hi havien disputat en el líder soviètic el lideratge del partit comunista.

24 d’agost de 1936

Dilluns:

En el Reich:

En el Berghof, a Obersalzberg, Adolf Hitler va autoritzar que la duració del servei militar passés d’un any a dos. Després, el dictador va decidir donar més suport a Francisco Franco en la Guerra Civil espanyola enviant més material militar. Precisament, aquell dia els carregadors alemanys Wigbert i Kamerun varen desembarcar a Lisboa nou caces Heinkel-51, sis Heinkel-46 i combustible per als Ju-52.

En els Estats Units:

En declaracions en el The Pittsburgh Press, l’atleta afro-americà Jesse Owens va declara que Hitler ho tenia tot preparat en els Jocs Olímpics de Berlín, controlant el seu temps tant per arribar a l’estadi com per marxar-ne, i que havia de marxar abans de l’entrega de les medalles de 100 metres, on ell va guanyar la medalla d’or. Owens també va afirmar en el diari que abans de que ell es dirigís a una transmissió televisiva va passar a prop del dictador alemany i que el va saludar i ell el va correspondre. Al final de la seva polèmica declaració, que ha quedat bastant esborrada a la Història, l’atleta afro-americà, que no va ser rebut pel president Franklin Delano Roosevelt a la Casa Blanca com els altres atletes nord-americans que varen anar als Jocs, va afirmar textualment:

Crec que és de mal gust criticar-lo (referint-se a Hitler) si no saps el que realment va passar.

Per la Història sempre ha quedat que l’atleta Owens va derrotar a Hitler i que aquest, en veure la derrota alemanya, havia marxat enfadat de l’acte sense saludar-lo i sense presentar-se en el lliurement de les medalles. Curiosament, el mateix Owens nega en aquesta entrevista que Hitler no el volgués saludar i sí que explica que li va donar la mà.

23 d’agost de 1936

Diumenge:

En el Reich:

Aquell dia es va llegir un manifest, conegut com el Kanzelabkündigung, redactat per la Vorläufige Kirchenleitung, a tots els púlpits de les comunitats de l’Església de la Confessió en què es criticava la seva situació actual. El missatge, tot i això, era moderat i no es va dedicar cap paraula a l’antisemitisme i a l’odi cap als jueus del règim, però contenia una frase com aquesta:

Quan un cristià resisteix a una ordre imposada per l’autoritat secular perquè creu que es contrari als manaments divins, li està recordant a aquesta autoritat el seu deure d’obeir els manaments de Déu i comet un acte de lleialtat cap a l’Estat.

El text va ser distribuït després en forma d’octavetes, arribant a publicar-se més d’un milió de còpies.

En la Guerra Civil espanyola:

Aquell dia es va formalitzar el Pacte de No Intervenció amb l’adhesió d’Alemanya, Itàlia i la Unió Soviètica, tot i la negativa de Portugal.

18 d’agost de 1936

Dimarts:

En el Reich:

Walter Darré va ser ingressat a la clínica de Hohenlychen per culpa d’una tendinitis. Alfred Rosenberg també estava ingressat des de feia uns dies a la mateixa clínica per culpa d’una inflamació de l’articulació del peu.


Els bisbes alemanys varen demanar des de la seva Conferència de Fulda una presa de posició del papa Pius XI respecte a la situació d’Alemanya, ja que estaven preocupats per les accions anticlericals del govern alemany.

En la Guerra Civil espanyola:

Francisco Franco va nomenar a Alfredo Kindelán, que l’havia assessorat, nou general en cap de l’Aire.