Dilluns:
En el Reich:
Un cop finalitzats els Jocs Olímpics, Adolf Hitler va abandonar Berlín i es va dirigir a Berchtesgaden per descansar durant uns dies al Berghof per preparar-se pel Congrés de Nuremberg que havia de començar el 8 de setembre.
Dilluns:
En el Reich:
Un cop finalitzats els Jocs Olímpics, Adolf Hitler va abandonar Berlín i es va dirigir a Berchtesgaden per descansar durant uns dies al Berghof per preparar-se pel Congrés de Nuremberg que havia de començar el 8 de setembre.
Diumenge:
En els Jocs Olímpics:
A l’Estadi Olímpic es va dur a terme la celebració de la clausura dels XI Jocs Olímpics de Berlín. Adolf Hitler va assistir a la cerimònia al costat de Hermann Göering, però no va pronunciar cap discurs. L’acte va començar amb les Olympia-Fanfaren de Paul Winter i després varen començar per la Porta de Marató a sortir els abanderats de cada país. Grècia va liderar la marxa i el va seguir la bandera amb l’esvàstica del país amfitrió. Durant la desfilada l’orquestra simfònica olímpica tocava la Möllendorfer Parademarsch. Un cop acabada la desfilada, Henri de Baillet-Latour, president del Comitè Olímpic Internacional, es va apropar al micròfon per agrair a Hitler i els alemanys la seva hospitalitat i va clausurar oficialment els Jocs. A continuació va sonar la peça musical Opferlied de Ludwig van Beethoven i es va arriar la bandera olímpica amb salves. Després, l’orquestra va tocar la composició Fahnenabschied de Paul Höffer i sota aquests sons els abanderats varen abandonar l’Estadi. El foc olímpic es va apagar a continuació i la bandera arriada es va entregar a Tòquio, que havia de celebrar els següents Jocs el 1940. Un cop entregada la bandera es va tocar l’Olympia-Ausklang de Höffer i els enormes focus, situats al voltant de l’Estadi, varen començar a moure’s lentament. Es creuaven a uns 100 metres d’altura, sobre el fosc escenari, simulant una gegantesca cúpula de llum. L’últim punt del programa era la cançó Die Spiele sind aus (Els jocs han acabat), que el públic va corejar. Desenes de milers d’espectadors varen cantar al final el Deutschland, Deutschland über alles mentre uns altres cridaven: Heil Hitler. Alemanya va obtenir 33 medalles d’or, 26 de plata i 30 de bronze.
Els responsable d’Esports del Reich, Hans von Tschammer und Osten, va convidar aquella nit a tots els participants en una festa en el Deutschlandhaller. Però molts atletes varen marxar cap a casa. Hitler i Joseph Goebbels estaven a la Cancelleria i varen sentir a la gent concentrada a la Wilhelmplatz que cridaven veure al dictador. Hitler els va fer el favor i va sortir al balcó.
En la Guerra Civil espanyola:
Francisco Franco, acompanyat d’Alfredo Kindelán, va volar a Burgos per reunir-se amb el general Emiliano Mola, entre altres. El poble de Burgos majoritàriament el va rebre amb alegria i, inclús, l’arquebisbe li va oficiar una missa solemne a la catedral. Després de sopar, Franco i Mola es varen reunir en secret.
Dissabte:
En els Jocs Olímpics:
Adolf Hitler va estar gran part de la tarda contemplant les últimes proves dels Jocs Olímpics. Després de les dues primeres proves, el dictador va aparèixer a la llotja de l’estadi aquàtic rodejat de membres de les SS que el varen acompanyar en el seu lloc, on l’esperaven el responsable d’esports del Reich, Hans von Tschammer un Osten, i el ministre Wilhelm Frick. Al costat del líder alemany s’hi va asseure el mariscal August von Mackensen. De cop, una dona rabassuda nord-americana anomenada Carla de Vries de 43 anys amb un cridaner barret vermell es va aixecar del seu lloc per saludar a Hitler. Quan semblava que no aconseguiria el seu objectiu en ser aturada per un guàrdia, es va treure la seva càmera de fotografiar i va tirar una fotografia a Hitler perquè li firmés. En deixar-la passar en veure que era inofensiva, la californiana estava tan nerviosa que es va entrebancar als peus del líder alemany. De cop, la dona es va aixecar, va agafar el cap de Hitler i li va fer un petó a la galta. Ella volia fer-li a la boca, però Hitler va moure el cap. A continuació, un SS la va agafar pel braç amb delicadesa per fer-la tornar al seu lloc. El públic es va posar a riure i la va aplaudir mentre tornava al seu seient, al costat del seu marit George. Més tard se li va preguntar per què havia fet aquella temeritat i ella va respondre:
Doncs simplement li varen donar un petó perquè semblava molt amistós i amable (…). Suposo que sóc una dona impulsiva.
A la nit es va celebrar el Concert Olímpic ofert per l’Orquestra Filharmònica de Berlín, que va interpretar les partitures guanyadores d’un concurs. Al principi va sonar l’Himne olímpic de Richard Strauss i després es varen entregar els premis. El bavarès Werner Egk va guanyar la medalla d’or, mentre que la plata i el bronze se’ls varen endur l’italià Lino Liviabella i el txec Jaroslav Kricka respectivament. La festa va acabar amb l’obra Olympischer Schwur (Jurament Olímpic) de Paul Höffer.
Joseph Goebbels va pagar una festa que li va costar 320.000 Reichsmarks a l’illa de Pfauen, situada en el riu Havel, al sud-oest de Berlín, amb 2.700 convidats. La festa va ser organitzada per Benno von Arendt. Per tal de que els convidats no es mullessin les sabates, voluntaris de la Companyia militar de Ponts varen construir un pont sobre el Havel. Una orquestra tocava melodies clàssiques i en una plataforma ballaven els ballarins. Goebbels va contractar per l’ocasió al popular cantant Oscar Joost i la seva banda de swing. Joseph i Magda Goebbels varen saludar a tots els convidats. Tots els equips olímpics estaven invitats i molts atletes varen emborratxar-se degut a la gran quantitat de xampany del Rin que es servia Entre ells hi havia la jove actriu Lídia Baarova, que seria amant del ministre, i la seva parella, l’actor Gustav Fröhlich. Un espectacle de focs artificials va donar punt i final a la festa.
En el Reich:
Aquell dia varen començar les seves activitats el primer centre de Lebensborn, situat a Steinhöring, Baviera, sota el nom fals de Heim Hochland. Després de diversos treballs de remodelació, es varen crear habitacions amb capacitat per 50 mares i 109 llits per als nens.
En la Guerra Civil espanyola:
Francisco Franco va anunciar a Sevilla la seva decisió d’adoptar la bandera monàrquica com a pròpia i no la de al República.
A la Unió Soviètica:
La premsa soviètica va anunciar que els dos antic líders soviètics Zinóviev i Kamenev serien jutjats sota l’acusació de traïció. Immediatament va esclatar entre el poble soviètic una onada d’indignació i es va reclamar la pena capital.
Divendres:
En els Jocs Olímpics:
La nadadora holandesa Hendrika Wilhelmina Mastenbroek va guanyar la medalla d’or en la prova de relleus 4 x 100 en natació femenina per davant de l’alemanya Gisela Arendt en un final d’infart després de que l’holandesa inhalés aigua en els últimes metres.
En el Reich:
Alemanya va enviar el tercer vaixell, el Wigbert, per ajudar al colpista Francisco Franco. Alemanya enviava dos Junker-52, sis Heinkel 52, 960 bombes de 50 quilograms, 10,000 de 10 quilograms, unes 150.000 bales de metralladora i dotze caixes de cintes.
En la Guerra Civil espanyola:
Les forces nacionals varen bombardejar amb gran violència la ciutat de Badajoz. A la nit, el colpista Juan Yagüe va ordenar afusellar a unes 4.000 persones a Badajoz, inclosos molts civils que no eren activistes polítics.
A Suïssa:
A Zuric va tenir lloc l’última funció en territori europeu del Cabaret Die Pfeffermühle, ja que Erika Mann i Klaus Mann es varen traslladar a Nova York i varen rebatejar el cabaret, que mai més tornaria a tenir èxit, com a Peppermill.
A Ginebra va finalitzar el Primer Congrés Jueu Mundial, iniciat el 8 d’agost.
Dijous:
En els Jocs Olímpics:
A la nit, Hermann Göering va organitzar una gran festa en els jardins del Ministeri de l’Aire, en aquella època l’edifici més gran d’Europa, de la Leipzigerstrasse, cantonada amb la Wilhelmstrasse. Entre els convidats hi havia representants dels comitès olímpics, els ministres del Reich, representants del NSDAP i de l’Exèrcit, així com nombrosos artistes i esportistes i alguns nobles d’Alemanya i altres països. L’inici de la festa va ser anunciat per pregoners i músics vestits amb vestits medievals. En primer lloc va actuar el ballet de l’Òpera Nacional i, un cop acabada la representació, Göering va obrir la part posterior del jardí, que havia sigut tancat fins llavors. En entrar els convidats es varen trobar amb un espai fosc fins que es varen il·luminar els ulls i va aparèixer de cop una rèplica en miniatura d’un poble alemany del segle XVIII amb la seva taverna, estafeta de correus, pastisseria, plaça de tir, molí d’aigua, vaixell de vapor, castell en ruïnes, mercat i uns cavallets. Uns ballarins ballaven Schuhplatter (balls tradicionals) i unes criades servien pretzels i cerveses entre els convidats.
Göering, amb el seu uniforme blanc, va pujar a un dels petits cavallets va girar i girar donant voltes en cercle. El menjar va ser dut dels restaurant Horcher. Quan el ministre va saber que a la festa hi havia l’atleta nord-americana, Eleanor Holm Jarrett, una nadadora que havia sigut expulsada de l’equip nord-americà perquè durant el trajecte cap a Alemanya se l’havia vist beguda en més d’una ocasió, va sol·licitar veure’s amb ella per parlar. Però Göering llavors va tenir una idea i la va condecorar penjant-li una esvàstica al pit. La noia, que s’havia convertit en una estrella de cop per la premsa sensacionalista i que en els Jocs treballava com a periodista per una agència de notícies just després de que l’expulsessin, va quedar encantada per la festa.
En el Reich:
Des d’Hamburg va sortir un segon vaixell, el Kamerun, amb 3.000 tones de combustible per ajudar al colpista Francisco Franco a guanyar la Guerra Civil espanyola.
A Suïssa:
El govern suïs va rebutjar la No Intervenció proposada per França en la Guerra Civil espanyola.
Dimecres:
En el Reich:
Alfred Rosenberg, que per culpa d’una hematoma en l’articulació del peu gros del peu no es va poder moure de casa i no va poder anar a la Cancelleria, va enviar-li a Adolf Hitler una proposta per organitzar a Alemanya, arribat el cas, un congrés internacional contra el bolxevisme. El dictador l’hi havia demanat en dues ocasions que preparés un informe sobre les probabilitats de que la Unió Soviètica ataqués.
En el patí de la presó de Bonn es va decapitar al jove Hans Eduard Giese per haver segrestat durant el mes de juny a un nen d’11 anys per demanar un rescat. A Giese se li va aplicar el la nova llei aprovada el 22 de juny que demanava pena de mort pels segrestadors de nens. Abans de ser ajusticiat, Giese va rebre amb les mans lligades a l’esquena una breu oració d’un sacerdot catòlic. El seu cas va tenir molt de ressò a Alemanya i aprofitant els Jocs Olímpics es va comunicar amb discreció a la població el compliment de la sentència de l’1 de juliol.
En la Guerra Civil espanyola:
En el fossar del Castell de Montjuic va ser ajusticiat el general colpista Manuel Goded juntament amb altres revoltats després d’haver sigut condemnats a pena de mort.
Dimarts:
En els Jocs Olímpics:
Els Von Ribbentrop varen organitzar una festa a la seva mansió de Dahlem amb cantants de l’Òpera Nacional i amb 600 convidats que havien sigut convocats feia setmanes. Hermann Göering va ser un dels convidats, i tots varen felicitar a Joachim von Ribbentrop per haver sigut nomenat ambaixador a Londres. La festa va acabar a altes hores de la matinada.
No únicament Von Ribbentrop va aprofitar la presència d’alts càrrecs a Berlín. Alfred Rosenberg va esmorzar aquell dia amb el príncep hereu de Suècia, Oscar Frederic Wilhelm Bernadotte i va sopar amb l’hereu de la corona grega, Pau de Grècia.
A la vila olímpica es va fer un concert de l’Orquestra Filharmònica de Berlín destinat, principalment, als atletes. Els músics varen entonar obres de Richard Wagner, Carl Maria von Weber i Georges Bizet sota la mirada del director Alois Melichar. Els músics es varen asseure en el Birkenring, una plaça en el centre de la vila olímpica, mentre els espectadors varen ocupar les esplanades del voltant. La funció va començar amb el Tannhäuser de Wagner. Un quart d’hora més tard varen sonar alguns fragments de Carme, de Bizer. Després del concert es varen enlairar focs artificials que varen il·luminar el cel de la capital alemanya.
En la Guerra Civil espanyola:
Francisco Franco li va enviar una carta al general Emiliano Mola en la qual li va confirmar que la conquesta de Madrid era prioritària i li va confessar que s’aniquilaria tota resistència de les zones ocupades, sobretot a Andalusia. Mola va trucar durant aquella tarda a Franco i, davant dels seus pocs èxits per aconseguir suport militar de l’exterior, li va cedir el control dels subministraments.
A Cadis hi va arribar un vaixell alemany provinent d’Hamburg amb 10 Ju-52/3m juntament amb armament i subministraments militars per als colpistes.
En els Estats Units:
El govern nord-americà va anunciar la neutralitat en la Guerra Civil espanyola, tot i que va advertir que tal actitud no tenia aplicació en l’embargament d’armes.
En el Vaticà:
El secretari d’Estat Eugenio Pacelli li va tornar a demanar al papa Pius XI que donés suport a la causa colpista en la Guerra Civil espanyola i es queixés de les persecucions de capellans i religiosos per part “dels elements que estaven armats pel mateix govern espanyol”. El Papa si va negar. Pacelli tenia pensat publicar aquell mateix dia a l’Osservatore Romano les seves intencions.
Dilluns:
En el Reich:
Theodor Eicke, que tenia por de perdre el seu lloc dins les SS, va escriure-li una carta a Heinrich Himmler per dir-li que dins la Policia secreta governativa es deia que a la tardor perdria el comandament de les Formacions SS de la Calavera i que passarien a dependre d’uns respectius sectors de les SS. Eicke l’avisava de que els rumors havien sortit de les oficines del doctor Karl Werner Best, el Standartenführer SS de la Gestapo. També el va advertir de que Beck havia dit que en els camps de concentració regnava el caos i que ja seria hora de subordinar-los a la Gestapo.
En la Guerra Civil espanyola:
Les tropes colpistes del general Francisco Franco ja havien unit les dues zones rebels d’Espanya, el nord i el sud, després d’ocupar Mèrida.
Diumenge:
En els Jocs Olímpics:
L’atleta nord-americà Jesse Owens va guanyar la seva quarta i última medalla d’or batent a més el record mundial en la prova de relleus de 4 x 100 metres masculins. L’atleta va ser aclamat per les 100.000 de l’Estadi Olímpic, inclosos els membres del comitè esportiu del Tercer Reich. Els nord-americans varen assolir un nou record mundial amb una marca de 39,8 segons seguits pels italians i pels alemanys. Quinze minuts més tard es va celebrar la carrera de relleus de 4 x 100 metres femenins. L’Adolf Hitler va caminar d’una banda a l’altra de la llotja i es fregava les mans pensant en una victòria alemanya. Però quan les alemanyes anaven primeres destacades, l’atleta Ilse Dörffeldt, que havia d’agafar l’últim relleu, va caure i va donar la victòria a les nord-americanes. Hitler, decebut, es va picar la cama de la ràbia que tenia, tot i que després es va dirigir a les atletes alemanyes, que estaven desolades, i les va animar.
En la Guerra Civil espanyola:
Dissabte:
En els Jocs Olímpics:
El partit de futbol de quarts de final que enfrontava Àustria contra Perú a l’estadi Gesundbrunner es va suspendre després de que un grup de jugadors peruans saltés al camp i ataqués a un jugador austríac. Tot i que els peruans guanyaven 4 a 2 a la pròrroga, la FIFA, la Federació Internacional de Futbol, va ordenar la repetició del partit sense públic. Els peruans creien que tot estava organitzat per part dels alemanys per eliminar-los i no varen assistir a la repetició del partit i varen abandonar Berlín. L’equip colombià, que encara no havia guanyat cap medalla, es va solidaritzar amb els peruans i també es varen adherir a aquesta decisió.
En atletisme, aquella tarda l’atleta nord-americà Glenn Morris va guanyar la medalla d’or en la carrera de 1.500 després d’obtenir 7.900 punts, un nou record mundial. Leni Riefensthal va besar el pit de l’esportista en senyal d’admiració.
A la nit, en els salons de l’Ambaixada britànica a la Wilhelmstrasse es va celebrar un sopar de gala en honor al govern alemany i Joseph Goebbels en va ser l’amfitrió.
A la Gran Bretanya:
L’enviat especial alemany a Londres, el príncep Otto von Bismarck, va assegurar-li en el ministre d’Afers Exteriors britànic que el govern alemany no estava subministrant armes ni material de guerra a Espanya i que tampoc ho faria. Von Bismarck mentia a propòsit.
En la Guerra Civil espanyola:
Alemanya i Itàlia varen declarar, en principi, la seva actitud de No Intervenció.
A Suïssa:
Aquell dia va començar a Ginebra el Primer Congrés Jueu Mundial, que finalitzarà el dia 14 d’agost.