28 de juliol de 1936

Dimarts:

En la Guerra Civil espanyola:

A la una de la tarda, el Ju-52 Max von Müller va aterrar a Tetuan després d’onze hores de vol sense escala (l’hi havien posat dipòsits suplementaris a Berlín), i els dos emissaris que s’havien reunit amb Adolf Hitler, Adolf Langenheim i Johannes Bernhardt, varen baixar contents sabent que havien aconseguit l’anhelat acord amb els alemanys. Quan el colpista Francisco Franco va saber que Alemanya l’ajudaria i que a més ho faria amb unes condicions molt favorables i a crèdit va quedar ben satisfet. El general va convidar al pilot Henke a esmorzar cafè amb llet, torrades amb mantega i pastís marroquí. Aquell mateix dia varen arribar a Marroc 20 Junkers per ajudar als colpistes.

A la vegada, Galeazzo Ciano va accedir a enviar dotze bombarders Savoia Marchetti S.81 Pipistrello per Franco.

Durant aquella jornada, Franco es va entrevistar amb el periodista Jay Allen i li va deixar clar que no renunciaria a arribar a la capital espanyola per “salvar Espanya del comunisme”. Quan Allen li va preguntar si ho faria si hagués d’afusellar a mig Espanya, el colpista espanyol va ser clar dient-li que volia aconseguir el seu objectiu a qualsevol preu.

A la Gran Bretanya:

A Londres, 18 líder conservadors es varen reunir amb part del Govern en el 10 de Downing Street per parlar de l’armament britànic. Winston Churchill va criticar el pla de la defensa aèria dissenyat pel Govern i va afirmar que eren errònies les xifres que França havia donat sobre la producció d’aeroplans a Alemanya. Churchill considerava que les xifres estava per sota de les previsions reals. L’endemà es varen tornar a reunir.

27 de juliol de 1936

Dilluns:

En el Reich:

Joseph Goebbels es va reunir amb el director de la Filharmònica de Berlín, Wilhelm Furtwängler, en el jardí de Wahnfried. El ministre va arribar a la conclusió que Furtwängler, que havia tingut una forta polèmica amb el règim a causa de la seva defensa del compositor Paul Hindemith a finals de 1934 per la qual va tenir que dimitir de tots els seus càrrec, havia après dels errors i que estava absolutament entregat al règim.


A Munic es va celebrar aquella nit per primer cop La nit de les amazones.

En la Guerra Civil espanyola:

A RomaBenito Mussolini, influenciat segurament per la decisió d’Adolf Hitler del dia anterior de donar suport al colpista Francisco Franco, va decidir també donar suport als Nacionals. A partir de llavors, les tropes alemanyes i italianes varen lluitar a favor dels colpistes espanyols. A causa d’aquelles decisions varen arribar a Sevilla des d’Alemanya diversos Ju 52 i el primer esquadró d’avions italians amb ajuda militar des de Sardenya, Itàlia.

Franco aquell dia va ser entrevistat pel periodista nord-americà Jay Allen a Tetuan. Quan el periodista li va preguntar si continuarien les massacres després d’haver fracassat el cop d’Estat, el líder colpista va contestar que continuaria preparant l’avanç cap a Madrid i va cridar que salvaria Espanya del marxisme “al preu que fos”. Llavors, li va preguntar a continuació si no havia arribat a un punt mort, pregunta que Franco va contestar que tot i els obstacles ell continuaria avançant. En demanar-li  si això representaria afusellar a mitja Espanya, Franco només es va limitar a moure el cap i, somrient, li va dir que faria el què fes falta “costés el que costés”.

26 de juliol de 1936

Diumenge:

En la Guerra Civil:

A les dues de la matinada va acabar la reunió del dia anterior d’Adolf Hitler amb els dos enviats del colpista Francisco Franco a Bayreuth, a la casa de Winifred Wagner. Hitler havia decidit entrar a la Guerra Civil espanyola al costat dels colpistes, i quan s’acomiadava dels interlocutors de Franco els va exigir un silenci absolut sobre la seva postura perquè qualificaria d’una mentida infame qualsevol filtració de la seva decisió de donar suport a Franco. Hitler fins feia poc no sabia qui era el general espanyol hi va tenir que explicar-li l’almirall Wilhelm Canaris. Hermann Göering, per la seva part, l’hi havia explicat que a canvi d’ajudar als espanyols es podria obtenir d’Espanya ferro de Biscaia i, sobretot, wolfram que la indústria de guerra alemanya tan necessitava.


Al matí, la maquinària de guerra alemanya es va posar en marxa. Hitler va ordenar preparar vaixells mercantils per transportar armes a Espanya i es va convocar una reunió amb el sotssecretari d’Aviació i mà dreta de Göering, el general Erhard Milch. A la reunió, que Hitler no hi va participar fins al final, es varen posar les bases sobre com seria l’actuació de la Luftwaffe i es va posar el nom clau d’aquella operació, Operació Foc Màgic. Al mateix temps, des de la Junta de Burgos, els colpistes varen transmetre a Berlín les seves primeres peticions; volien deu Junkers i vint bombarders.


Portugal va arribar a un acord amb la Junta de Defensa Nacional per ajudar a Franco.

En el Reich:

Heinrich Himmler va nomenar a Christian Weber SS Brigadeführer.

25 de juliol de 1936

Dissabte:

En el Reich:

Després de que els enviats espanyols a Alemanya (dos empresaris alemanys residents a Marroc: Johannes Bernhardt, que tenia negocis a Teutan, i el cap del NSDAP en la mateixa ciutat, Adolf Langenheim) veiessin el poc interès dels membres del govern alemany en rebre les seves peticions perquè ajudessin al general Francisco Franco en la Guerra Civil; sobretot estava desencantats amb el ministre d’Afers Exteriors Constantin von Neurath, que no va estar d’acord en ajudar-los, varen demanar a Ernst Wilhelm Bohle, amic de Rudolf Hess, que truqués aquest en la seva casa de vacances de Reinholdsgrün, a Turinga, per apropar els enviats de Franco a Adolf Hitler. Els dos enviats varen dirigir-se a la residència del lloctinent d Hitler amb la seva petició d’ajuda militar. Hess els va demanar que es dirigissin d’immediat a Bayreuth per parlar amb el dictador.

A la nit, A la localitat bavaresa de Bayreuth, Hitler acabava d’arribar a la Villa Wahnfried, la casa de Winifred Wagner, després d’assistir a una representació de Sígfrid dirigida per Wilhelm Furtwangler en l’Òpera de Bayreuth. Allí, Hitler va rebre als dos enviats de Franco, que li varen donar la carta que havia escrit el colpista espanyol. En la carta, Franco sol·licitava armament d’Infanteria, metralladores antiaèries i avions de caça. En acabar de llegir la carta, Hitler els va preguntar quina era la situació de Franco i es va esgarrifar quan va saber que només disposava de dotze milions de pessetes i d’una petita suma de francs francesos. Trobant esperpèntica aquella xifra, va exclamar que “així no es podia començar una guerra” i, després de reflexionar-hi una estona, va decidir intervenir al costat de Franco en la Guerra Civil, tot i que el Ministeri d’Afers Exteriors l’hi havia demanat que no ho fes. Amb la decisió decidida, Hitler va ordenar en el ministre de Defensa, Werner von Blomberg, i el ministre del Aire, Hermann Göering, que s’estaven esperant al menjador de la casa, que es preparessin per l’entrada d’Alemanya a la Guerra Civil espanyola. Seria l’Operació Foc Màgic. Al principi, Göering s’hi va oposar a entrar en aquella guerra, però quan Hitler li va explicar que enviaria els seus avions de la Luft Hansa pilotats per civils a Espanya va acceptar la proposta. Hitler no volia que els avions de la Luftwaffe lluitessin a Espanya i per això va agafar els avions privats de la Luft Hansa per lluitar.

A Itàlia:

Una delegació de colpistes enviada per Emilio Mola es va entrevistar amb Galeazzo Ciano perquè els donés ajuda militar. Antonio Goicoechea li va comunicar que Mola estava més interessat en munició de fusell que no en avions.

En la Guerra Civil espanyola:

A Burgos, els generals colpistes varen crear la Junta Militar de Defensa dirigida per Emilio Mola. Precisament, Mola va enviar aquell dia un telegrama a Franco per explicar-li que contemplava una retirada darrere de la línia del riu Duero, després de que l’atac a Madrid hagués sigut rebutjat. Franco li va respondre que s’havien de mantenir ferms.


Miguel de Unamuno es va declarar a favor dels colpistes a l’Ajuntament de Màlaga.

A França:

El Consell de Ministre va decidir prohibir l’exportació de material bèl·lic a Espanya, autoritzant només a la indústria privada la venda d’avions sense armament.

24 de juliol de 1936

Divendres:

En la Guerra Civil espanyola:

A la matinada es va enlairar un Ju-52 Max von Müller d’Espanya amb dos enviats del colpista Francisco Franco, Johannes Bernhardt i Adolf Langenheim, amb les instruccions de negociar amb el govern alemany l’entrada d’Alemanya a la Guerra Civil espanyola. En sobrevolar Albacete, un caça republicà se’ls va aproximar i va volar en paral·lel, però en veure matrícula alemanya es va retirar.

En arribar a l’aeroport de Tempelhof de Berlín després de fues escales tècniques a Marsella i a Stuttgart, els homes de Franco es varen trobar amb la sorpresa de que el Ministeri de Guerra del general Werner von Blomberg havia decidit no rebre’ls i havia delegat les seves funcions als membres de l’Organització Exterior del NSDAP. Ernst Bohle va conduir aquells homes davant del ministre Hermann Göering. Bohle els va facilitar el trasllat a Baviera, on es trobava Adolf Hitler, i els va proporcionar un contacte amb Rudolf Hess.


La Junta de Defensa Nacional de Burgos va nomenar a Franco cap de les seves forces en el front del sud.

En el Reich:

Hitler va nomenar a Joachim von Ribbentrop ambaixador en el Tribunal de Saint James, a Londres, tot i que el futur ambaixador volia ser nomenat ministre d’Afers Exteriors.

23 de juliol de 1936

Dijous:

En el Reich:

En dinar ofert per Hermann Göering, l’aviador nord-americà Charles Lindbergh va advertir de que l’aeroplà s’havia convertit en un instrument de destrucció tan moral que, a menys que els que treballaven en l’aviació encaressin les seves greus responsabilitats i construïssin una nova seguretat basada en la informació, el món, i especialment Europa, estaven abocats a un dany irreparable. Segons l’edició de tarda de la DNB, les observacions de Lindbergh havien causat una forta impressió.

A la tarda, la companya Lufthansa va invitar a diversos corresponsals a un te en el Tempelhof en honor a la família Lindbergh, que no sabia res d’aquella cerimònia. Després els varen donar un passeig en el dirigible Von Hindenburg. Quan sobrevolaven Wannsee, Lindbergh va agafar el comandament de l’aparell per fer unes quantes maniobres que varen posar la pell de gallina a més d’un

En la Guerra Civil espanyola:

El colpista Francisco Franco estava ansiós perquè Alemanya els ajudés en el cop d’Estat. Tot i que el dia anterior havia enviat un telegrama al govern alemany, Franco va enviar a dos alemanys de confiança: Johannes Bernhardt i Adolf Langenheim, en un vol cap a Berlín perquè li entreguessin personalment una carta seva a Adolf Hitler on li demanava ajuda.

Al mateix temps a Burgos, el colpista Emilio Mola va reunir als membres del Partit Monàrquic en el seu despatx i els va exposar la delicada situació militar en que es trobaven i els va assegurar que ni els italians ni els alemanys de moment havien mogut fitxa a favor del seu bàndol. Mola els va reconèixer que les gestions que estava fent Franco amb els alemanys i els italians no acabaria a bon port. En canvi, els va dir que el govern francès sí que estava disposat a ajudar en aquest cas al govern de la República. Mola va crear una Junta de Defensa Nacional formada per set persones amb el general Cabanellas com a president.

22 de juliol de 1936

Dimecres:

En la Guerra Civil espanyola:

El colpista Francisco Franco va demanar ajudar a través d’un telegrama al general Erich Kühlental, agregat militar d’Alemanya, perquè l’ajudés a efectuar el cop d’Estat contra la República espanyola. Sol·licitava deu avions de transport de tropa amb tripulació alemany al Marroc espanyol. Quan aquest telegrama va arribar al govern alemany, aquest va reaccionar amb certa fredor. A última hora, des de Tetuan i sota les ordres de Franco va sortir rumb a Berlín un avió de la Luft Hansa amb els agents alemanys Johannes Bernhardt i Adolf Lagenheim i el colpista Arranz per informar de l’aixecament militar i negociar l’ajuda alemanya. Franco durant aquella jornada va insistir de que seria dur amb la República i va assegurar que no hi hauria perdó pels que persistissin en la hostilitat o volguessin rendir-se a última hora.

A Berlín, precisament, el general Karl Kühlenthal, antic representant alemany a Madrid, va traslladar al Ministeri de Guerra les peticions de Franco, però el Ministeri els va contestar que no era el moment de satisfer als desitjos del general espanyol. La premsa berlinesa d’aquell dia, però, va sortir editada amb articles a favor de l’aixecament militar al·legant que ho feien per allunyar l’amenaça comunista.


A Roma, el periodista José Bolin i el marquès de Luca de Tena es varen reunir amb el dictador Benito Mussolini amb l’objectiu de reclamar ajuda militar per Franco. Mussolini es va mostrar disposat a cooperar. També a través de Franco va arribar a Roma un telegrama en el qual es sol·licitava 12 bombarders o avions de transport civil. Mussolini va respondre amb un simple No en llapis blau i va arxivar el telegrama.


A Burgos, Emiliano Mola va convocar a sis importants monàrquics i els va expressar la necessitat d’obtenir ajuda estrangera i es va decidir que l’aristòcrata José Ignacio Escobar viatgés a Berlín i Antonio Goicochea es dirigís a Roma.

21 de juliol de 1936

Dimarts:

En la Guerra Civil espanyola:

Quan es va donar per controlat l’alçament militar a Barcelona, i totes les ciutats catalanes van quedar sota control de les autoritats republicanes, a la capital catalana es va crear el Comitè de Milícies Antifeixistes, dirigit bàsicament per la CNT-FAI.

A la vegada, Francisco Franco des del Marroc va declarar que “tots els fets vandàlics del Front Popular rebrien un càstig exemplar. Franco es va reunir un altre cop amb l’agregat militar a Tànger, el comandant Giuseppe Luccardi, i li va exagerar les dificultats en que es trobaven per traslladar les seves tropes a través de l’estret i li va tornar a demanar suport aeri. El general colpista també es va reunir amb l’alemany i home de negocis a Marroc, Johannes Eberhard Franz Bernhardt per demanar-li que intervingués per obtenir ajuda militar d’Alemanya.


A Roma, el periodista Emilio Bolín va arribar a la capital italiana i juntament amb el marquès de Viana i amb una carta de presentació del exiliat monarca Alfons XIII  varen ser rebuts pel ministre Galeazzo Ciano per obtenir suport aeri. Bolin li va assegurar que després de la mort de José Sanjurjo el dia anterior Franco era el cap indiscutible del cop d’Estat. Després de consultar-ho amb Benito Mussolini, Ciano no es va comprometre en ajudar-los.

20 de juliol de 1936

Dilluns:

A Suïssa:

Es va celebrar la Conferència de Montreux en que es va establir la remilitarització dels Estrets per Turquia.

A Grècia:

A Atenes va sortir la torxa olímpica direcció a Tesalònica, on faria la primera parada, per arribar a Berlín per celebrar-hi a l’agost els Jocs Olímpics.

A Portugal:

El militar exiliat José Sanjurjo va agafar un avió en un antic circuit de carreres abandonat, La Marinha de Boca do Inferno, per volar a Espanya per unir-se al colpistes en el cop d’Estat. Però l’aparell anava massa sobrecarregat d’equipatge i no es va poder aixecar suficientment per evitar que una hèlix topés contra la copa d’un arbre i s’estavellés. Sanjurjo, que ja havia protagonitzat un cop d’Estat el 1932, va morir a l’acte. El pilot va sobreviure. Durant un temps, sobretot per Portugal, va córrer el rumor de que l’aparell havia explotat per una bomba anarquista.

En la Guerra Civil espanyola:

A la tarda, a Tetuan, Francisco Franco va convocar una reunió amb generals i oficials de l’Armada i l’Aviació per parlar del pont aeri entre Marroc i Espanya. A continuació, Franco es va reunir amb l’agregat militar a Tànger, el comandant Giuseppe Luccardi, a qui li va demanar ajuda per aconseguir transport aeri. Luccardi va informar al servei d’intel·ligència del seu govern.

19 de juliol de 1936

Diumenge:

En la Guerra Civil espanyola:

A Barcelona va començar una revolta militar que va acabar en fracàs. A les quatre de la matinada diversos destacaments militars van prendre el carrer de la capital catalana. El pla consistia en controlar els centres de poder, la Conselleria de Govern, la Comissaria d’Ordre Públic i la seu de la Generalitat. Però el pla va fracassar des de bon començament, ja que poques unitats es varen afegir a la rebel·lió i gràcies a una eficaç col·laboració entre les forces lleials i les milícies obreres varen organitzar una defensa de la ciutat. El general Manuel Goded va volar de les Balears a Barcelona per unir-se al cop, però quan va aterrar tot ja havia acabat i ell va ser detingut i el varen obligar a ordenar en els seus homes que finalitzessin amb la revolta.

Però el bàndol republicà faltava armament i, per això, el cap del govern republicà, José Giral, va sol·licitar armament i munició a França a través d’un telegrama al primer ministre León Blum. El primer ministre francès es va mostrar al principi partidari d’ajudar als republicans espanyols, però poc després, pressionat pel govern britànic, va canviar d’opinió.


A la matinada, el general colpista Francisco Franco va aterrar amb el Dragon Rapide des de les illes Canàries a l’aeròdrom de Sania Remel, Teutan per assumir el comandament de les tropes del Protectorat marroquí. Franco va autoritzar al periodista Luis Antonio Bolín, que es disposava a marxar en el Dragon Rapide a Lisboa, per gestionar a Gran Bretanya, Alemanya o Itàlia la compra urgent per l’exèrcit espanyol colpista d’avions i de material militar. Franco sobretot volia que s’entrevistés amb Benito Mussolini. Després de que el dia anterior s’hagués pronunciat públicament a favor del cop d’Estat, el govern de la República va desposseir a Franco del seu rang militar.