Dissabte:

En el Guerra Civil espanyola:

La guarnició militar espanyola del Marroc, dirigida pel general Francisco Franco, va continuar amb el cop d’Estat contra el legítim Govern republicà de Madrid. Alguns historiadors conten aquest dia com el primer dia de la Guerra Civil espanyola. Franco va ser despertat a les quatre de la matinada per informar-li que havia ocupat Melilla, Ceuta i Tetuan, i arrestat el comandant militar suprem de Marroc, el general republicà Gómez Morato. Ràpidament, el governador militar de les Canàries va ordenar que s’enviés als quarters generals de vuit divisions i els centres militars principals de la Península de que ell i l’Exèrcit d’Àfrica estaven del costat dels colpistes. A les cinc va firmar una declaració d’estat de guerra i un quart d’hora més tard Inter-Radio de Las Palmas va emetre un comunicat de Franco en que confirmava que s’unia al cop d’Estat.

A les dues del migdia, Franco va ser traslladat des de les Canàries al Marroc en un avió Dragon Rapide contractat per Luis Calvo perquè es sumés al comandament de la rebel·lió. No va ser fins a la matinada que va arribar a Tetuan.

A Espanya, des de primera hora del matí les notícies eren confoses i encara es desconeixia l’abast de l’alçament militar. En els carrers de Barcelona no hi havia ningú, i les autoritats centrals i la Generalitat varen intentar guanyar-se el suport de la Guàrdia d’Assalt, la Guàrdia Civil i els cinc mil soldats aquarterats a la ciutat a la seu de la 4º Divisió Militar. El general en cap, Llano de la Encomienda, un republicà convençut i simpatitzant dels moviments comunistes, va donar mostres de lleialtat a la República, però el president Lluís Companys no se’n va voler refiar.

Comença la Guerra Civil espanyola:

A Melilla, Espanya, al matí va començar el cop d’Estat militar d’en Francisco Franco contra la República espanyola quan la guarnició de l’exèrcit espanyol destacades en el Marroc es varen aixecar contra el govern electe. El comandant espanyol no va agafar el comandament fins l’endemà.

Dijous:

En el Reich:

Adolf Hitler va rebre una trucada del seu ambaixador Franz von Papen, que esperava ser felicitat per l’acord aconseguit amb els austríacs feia cinc dies. Però Hitler, que no li havia fet gens de gràcia aquell acord, es va enfurismar amb el seu ambaixador i li va llençar una sèrie d’insults de ràbia perquè considerava que l’havia enganyat i que havia concedit masses coses als austríacs sense el seu permís.

---

El govern va crear el camp de gitanos a Marzahn, a l’est de Berlín. Les condicions allí varen ser temibles per als gitanos, amb només dos lavabos per 600 persones. Estava completament prohibit abandonar el camp, on no hi havia aigua corrent.

La Societat de Nacions va aixecar les sancions contra Itàlia del 11 d’octubre de 1935 per haver envaït Etiòpia.

Dilluns:

A Espanya:

Davant dels rumors de que hi podria haver en breu un alçament militar contra la República, Indalecio Prieto va encapçalar una delegació de socialistes i comunistes per exigir-li al president del Consell, Casares Quiroga que distribuís armes entre els treballadors abans de l’aixecament militar. El cap del Govern s’hi va negar, tot i que sabia que en breu hi haurien “disturbis”.

Diumenge:

En el Reich:

cinquanta presoners alemanys varen arribar al nou camp de concentració de Sachsenhausen, a prop d’Oranienburg, que va ser posat en servei.

A Espanya:

El governador militar Francisco Franco va enviar una carta a Alfredo Kindelan, que es trobava a Madrid, perquè li transmetés a Emilio Mola que es negava a unir-se a l’alçament militar al·legant que creia que no es donaven les circumstàncies adequades.

Precisament, en aquella tarda un grups de falangistes varen assassinar a trets a un oficial d’esquerres de la Guàrdia d’Assalt republicana, el tinent José del Castillo.

Dissabte:

En el Reich:

Adolf Hitler es va veure obligat a arribar a un acord amb Àustria perquè el seu antic país es comprometés a mantenir una actitud amigable amb Alemanya. Varen acordar alliberar els nazis presoners en les presons austríaques i incorporar alguns ministres nazis al govern de coalició austríac. D’aquesta manera Arthur Seyss- Inquart va ser nomenat Conseller d’Estat a Àustria. Per la seva part, el canceller Kurt von Schuschnigg va comprendre de que la resistència amb els alemanys no podia ser per sempre i, al final, també va tenir que cedir i firmar aquell pacte per tal de millorar les relacions entre els dos països. En l’article 1 de l’acord es deia que d’acord amb les declaracions de Hitler del 21 de maig de 1935, el govern alemany reconeixia la plena sobirania de l’Estat federal austríac. En l’article 2 es deia que els dos governs consideraven l’estructura política que regnava en l’altre país, inclús amb una qüestió interna de cada país, i sobre això no exercirien ni directe ni indirectament la menor pressió. Amb aquell tractat, Àustria es va veure obligada a posar fi a les restriccions sobre la premsa alemanya i a les activitats econòmiques i culturals dins d’Àustria.

A les nou de la nit, Joseph Goebbels va anunciar per la ràdio l’acord en que havien arribat. Un cop el ministre va finalitzar el seu discurs, l’orquestra de la ràdio va difondre per tot Alemanya una col·lecció de valsos vienesos.

Dimecres:

En el Reich:

Després de remodelar-la i modernitzar-la des de 1934, Adolf Hitler va inaugurar la seva casa de muntanya, el Berghof, a Obersalzberg. Es varen construir una nova ala principal, que integrava l’antiga casa de camp, i diversos edificis adjacents. Eva Braun va ocupar una petita habitació en la primera planta de l’edifici principal, al costat del dormitori de Hitler.

Dissabte:

En el Reich:

Per commemorar el desè aniversari dels Congressos del NSDAP, els nazis varen tornar a Weimar, on havia tingut lloc el primer Congrés. Adolf Hitler i Rudolf Hess varen parlar en el Teatre Nacional de Weimar, el mateix teatre on s’havia aprovat feia 17 anys la Constitució de la República de Weimar. Parlant també d’aquella efemèride, Hitler va dir que aquella Constitució era obra d’un jueu, amb la qual volia profanar un dels més il·lustres llocs de la cultura alemanya. Hitler va aprofitar l’ocasió per qualificar la comunitat nacionalsocialista de meravellosa, indestructible i eterna, i va assegurar que el règim era l’adaptació de l’antiga democràcia germànica. Hess va acabar el discurs dient:

Alemanya ha de viure, té que viure i Alemanya viurà, perquè el destí li ha donat a Adolf Hitler. 

A Suïssa:

Les potències de la Societat de Nacions varen retirar les sancions que havien tractat d’imposar a Itàlia després del conveni entre Àustria i Alemanya del 11 de juny de 1936. Com que Àustria era aliada d’Itàlia, les potències de la Societat no volien entrar en un conflicte amb Àustria, i menys ara que s’havia aliat amb Alemanya.

Dijous:

En el Reich:

A la cripta de la basílica de Quedlinburg es va commemorar el mil·lenni de la mort del rei Enric I en una commemoració en que no hi varen faltar les espelmes i les corones de fulles de roure. Entre els convidats hi havia Robert Ley, Wilhelm Frick i Hans Frank. Heinrich Himmler, acompanyat per una guàrdia de les SS, va jurar davant la tomba del monarca que compliria la missió saxona de conquerir l’Est. Gebhard Himmler va improvisar la música de l’acte.