Alemanya i Àustria varen firmar un conveni per facilitar i millorar les relacions entre els dos països. Les tres clàusules publicades reafirmaven el reconeixament per Adolf Hitler de la plena sobirania austríaca, un relaxament de la guerra de premsa entre els dos països, una amnistia dels presoners polítics d’Àustria, l’adopció de mesures relatives als refugiats nazis austríacs a Alemanya, la represa de relacions econòmiques normals i l’eliminació per part d’Alemanya de les restriccions sobre el trànsit turístic entre els dos països.

Dimarts:

En el Reich:

Reinhard Heydrich, en nom d’en Heinrich Himmler, va demanar que el cap de les SS tingués el rang de ministre, equiparable a les comandàncies generals de la Wehrmacht, i sota els títols Reichsführer SS i cap de la Policia alemanya. El ministre Wilhelm Frick es va indignar davant d’aquella demanda i va protestar davant de l‘Adolf Hitler, que aquest li va garantir que Himmler no rebria cap cartera ministerial, tot i que seria present a les reunions del gabinet com a secretari d’Estat.

A Itàlia:

Benito Mussolini va fer dimitir al seu ministre d’Afers Exteriors perquè era pro-francès i el va substituir pel seu gendre, el comte Galeazzo Ciano.

Dissabte:

En el Reich:

El Ministeri de l’Interior va aprovar una circular contra els gitanos, considerats una plaga, que permetia coordinar esforços entre les forces de seguretat per detenir-los i perseguir-los per internar-los en camps de concentració. A partir d’aquestes mesures, algunes ciutats varen començar a instal·lar campaments especials per gitanos.

A França:

El nou govern francès liderat de Léon Blum va prestar jurament al càrrec a la Cambra de Diputats. Xavier Vallat es va dirigir a Blum i a la tribuna de la Cambra i va retreure que per primer cop França seria governada per un jueu i va lamentar que el país no fos liderat per un home que tingués arrels franceses.

Dijous:

En el Reich:

Aquell dia es va redactar per part de la fracció radical de l‘Església de la Confessió un text contra el règim. En el primer paràgraf s’advertia de la descristianització de la societat; en el tercer es protestava contra les freqüents intervencions i abusos de poder del règim; en el quart s’acusava al règim de voler eliminar la l’Església de la vida pública i de l’ensenyança a les escoles; en el cinquè es denunciava la ideologia racista i antisemita del nacionalsocialisme, que es declarava irreconciliable amb l’ensenyança de Crist; en el sisè es lamentava que la moral cristiana i la legalitat haguessin sigut substituïdes per una moral utilitària al servei de la nació i de la raça. En aquest paràgraf també es va mencionar els camps de concentració i el terror de la Gestapo. Per últim, el setè paràgraf, es criticava al culte a la figura de l’Adolf Hitler. El document va ser firmat per deu persones i havia de ser secret, però per culpa d’una indiscreció intencionada per part dels seus redactors, el text va ser enviat fora d’Alemanya i va aparèixer a la premsa estrangera a mitjans de juliol.

Dimecres:

En el Reich:

Les autoritats alemanyes varen començar a conversar per la construcció d’un camp de concentració a Turíngia, que acabaria sent el camp de concentració de Buchenwald.

---

La Direcció General de les SS va ordenar que s’expulsés de les SS a tots aquells membres que no acceptessin el matrimoni obligatori.

---

Walther Wever, alumne de Giulio Douhet en la teoria del bombardeig estratègic, va morir aquest dia en un accident aeri.

Dimarts:

En el Reich:

Joseph Goebbels estava passejant amb la seva filla de tres danys, Helga, per la riba de l’illa de Schwanenwerder. Abans d’arribar a casa es varen trobar amb un dels veïns, l’actor Gustav Fröhlich amb la seva nova xicota, l’actriu Lídia Baarova. A petició del ministre, aquella nit la parella d’actors li varen ensenyar la casa juntament amb la seva filla Helga.

A la Gran Bretanya:

Joachim i Annelise von Ribbentrop varen deixar la mansió dels Londonderry, a Mount Stewart, després de passar-hi uns dies. Els membres de la família Londonderry i els seus convidats els varen acompanyar en cotxe a l’aeròdrom de Newtownards per acomiadar-los. Poc després del migdia el Wilhelm Siegert, l’aparell dels Von Ribbentrop, aterrava a Croydon, Londres. El viatge va portar molta polseguera entre la premsa britànica.

La revista liberal nord-americana The Nation va publicar un reportatge que deia que a Alemanya no es maltractava ni assassinava a cap jueu. La revista afirmava que la gent alemanya somreia, era acollidora, i cantava amb il·lusió a les cerveseries. A més, deien que tot estava terriblement net i que tot això agradava molt als visitants.

Diumenge:

A la Gran Bretanya:

A l’aeròdrom de Newtonards varen arribar tres esquadrilles de 36 caces Harley Hart de la RAF procedents de Glasgow, Edimburg i Durham. Però l’avió que més destacava era el de Joachim von Ribbentrop, que passava uns dies amb els Londonderry. Un cop a terra, els aviadors varen pujar als cotxes que els esperaven per portar-los a la mansió de Londonderry, a Mount Stewart, on se’ls va oferir un banquet. Al vespre varen tornar a les seves bases.

Dissabte:

A la Gran Bretanya:

Després d’haver arribat el dia anterior a la mansió dels Londonderry, Joachim i Annelise von Ribbentrop varen recórrer la zona de South Down i varen passejar pels jardins de Mount Stewart. Al final de la jornada, els Londonderry i els Ribbentrop varen anar a jugar a una partida de golf a prop de Scrabo Links.

A Espanya:

El general Manuel Goded va enviar el capità Bartolomé Barba a les Canàries per exigir-li al comandant militar de les Illes, Francisco Franco, que es decidís si actuar o no en una revolta contra la República i es deixés de “tanta prudència”.

Divendres:

A la Gran Bretanya:

Joachim von Ribbentrop va aterrar a l’aeroport de Newtonwards, a uns 25 quilòmetres de Belfast, en un aparell trimotor Junkers JU-52 de color negre i plata anomenat Wilhelm Siegert en honor a l’as de l’aviació de la Primera Guerra Mundial després de volar durant dues hores i mitja des de l’aeroport de Croydon, a prop de Londres. El vol havia durat més del compte per culpa dels forts vents. Von Ribbentrop s’havia de reunir amb lord Londonderry i anava acompanyat per la seva esposa Annelise, la princesa Marie Elisabeth zu Wied i la seva germana, la princesa Benigna Victòria, els seus ajudants Thorner i Gerorg von Wussow, i Werner von Fries, el secretari de la delegació de l’ambaixada a Londres, que havia arribat unes hores abans.

En aterrar a l’aeròdrom els esperaven lady Londonderrry, lady Mairi Stewart i el cap de l’Estat Major de la RAF, el mariscal de l’Aire sir Edward Ellington. Von Ribbentrop va afirmar que estavà allí perquè era un gran amic de Londonderry. Quinze minuts més tard va aterrar l’avió de Londonderry amb la majoria dels convidats a la festa que s’havia de fer aquell cap de setmana. Eren el vescomte Erich Chaplin (germà de lady Londonderry) i la seva esposa Gwladys, el seu fill Anthony Chaplin i l’esposa d’aquest, Alvilde, Laura Corrigan, un vell amic de la família Londonderry, Hedworth Williamson, i el corresponsal George Ward Price.

Després d’un intercanvi de paraules, els Londonderry i els seus convidats varen pujar als vehicles que els esperaven i varen dirigir-se cap a Mount Stewart. El motiu de la trobada entre Londonderry i Von Ribbentrop va portar certa polèmica. Von Ribbentrop havia afirmat davant la premsa que la trobada era purament privada i no tenia cap significat polític. Londonderry va afegir-hi que la trobada era un assumpte privat. Però la premsa de Londres no es varen creure les seves afirmacions i varen difondre que s’havien reunit per discutir les propostes de Berlín per convertir a Gran Bretanya en una aliada d’Alemanya.

Al mateix dia, lady Londonderry va escriure una carta per Hermann Göering per aconsellar-li si volia una entesa amb la Gran Bretanya atendre’s a la seva paraula respecte a certes actuacions i li va afegir que era imprescindible eliminar la desconfiança respecte a la política exterior alemanya en relació a ells, els britànics, i li va prometre que ella i el seu marit farien tot el possible per fomentar l’amistat.