En el Reich:

L’Església de la Confessió va publicar una carta contra la discriminació i la injustícia que patia per part del govern alemany.

Dimecres:

En el Reich:

Hermann Göering va declarar que totes les mesures havien de ser considerades des del punt de vista de la seguretat d’una guerra.

---

El sector del SD Sud-oest va informar a la Direcció general del SD que s’havien donat incomprensibles veredictes en els processos per escàndols racials. Es queixaven de que en cap dels casos examinats s’havia fet cap esforç per esgotar totes les possibilitats legals i que no s’havien dictat encara cap pena de presó elevada, tot i que les circumstàncies de certs delictes la feien aplicable.

Dilluns:

A la Gran Bretanya:

Anderson, el director de l’acadèmia d’instrucció de la RAF, li va presentar en el diputat conservador Winston Churchill un memoràndum de 17 pàgines, on li va afirmar que el Govern no estava fent suficient per preparar la RAF de cara a un conflicte bèl·lic.

A Espanya:

El general Emilio Mola va emetre una segona instrucció per als conspiradors de la República en el qual preveia un alçament regional al que anirien seguits per atacs concertats contra Madrid des de les províncies.

Divendres:

En el Reich:

Àngela Raubal, que el 18 de febrer de 1936 havia sigut obligada pel seu germanastre Adolf Hitler a abandonar la casa del Berghof, a Obersalzberg, per haver criticat a Eva Braun, no estava gens ressentida cap al seu germanastre, i va comunicar-li en el secretari Rudolf Hess a través d’una carta enviada des de Dresden, que a finals de juny s’apuntaria a un viatge d’estudis del seu marit en el que passaria per Munic i Berchtesgaden, i que segurament esperava reunir-se amb Hitler. A més, va afegir que des de que el seu germanastre havia estat a Dresden i que havien pogut parlar després de molt de temps li havia assegurat que algun dia vindria a prendre el cafè amb ells i que per aquell fet ella estaria molt feliç.

---

Heinrich Himmler va afirmar en un discurs en el Brckenberg, en els monts Harz, que quan un alumne de les SS abandonés la seva escola de cadets serviria durant deu mesos com a cap de secció de la reserva estratègica, després deu mesos més en la Direcció de Raça i Adoctrinament per assimilar els principals fonaments ideològics. A més a més, passaria deu mesos més en el Servei de Seguretat per familiaritzar-se amb l’enemic i deu mesos més en les SS ordinàries que li ensenyarien a comandar. Aquest projecte va ser un fracàs. A part, el líder de les SS va explicar que fins l’1 d’octubre l’objectiu de l’arbre genealògic per entrar a les SS se situaria el 1850 i el següent 1 d’abril el 1750 fins que en els següents tres anys l’objectiu seria el 1650. Himmler no volia anar més enrere perquè la majoria de parròquies no havien fet registres abans de 1648, data en que va acabar la Guerra dels Trenta Anys. Tot i això la data de 1800 es va convertir en la data acceptada pels membres de les SS. 

Hans Frank va escriure un article en al Volkischer Beobacther on va dir que la Constitució era la voluntat d’Adolf Hitler.

Dilluns:

En el Reich:

Constantin von Neurath es va reunir amb William Bullit per explicar-li que el govern alemany seguiria la seva política de no prendre mesures en política exterior fins que la zona del Rin no quedés assimilada. Von Neurath li va deixar clar que només acceptarien tornar a parlar amb les demés potències europees fins que les fortificacions alemanyes no estiguessin acabades en les fronteres de França i Bèlgica. El ministre també li va dir que el govern alemany faria tots els possibles per impedir i no estimular una invasió a Àustria, i que no farien res respecte a una agressió a Txecoslovàquia. Von Neurath li va assegurar que tant bon punt les fortificacions estiguessin construïdes i els països de l’Europa central comprovessin que França no podria entrar en territori alemany, tots aquests països començarien a opinar de forma molt diferent sobre les seves polítiques exteriors i va augurar que es desenvoluparien noves coalicions. 

A Japó:

A conseqüència del fallit cop d’Estat del febrer, l’Exèrcit va exigir que els ministres de Guerra i de Marina de qualsevol futur govern fossin oficials en servei actiu. 

Julius Schreck va morir per culpa d’una meningitis a Munic i va ser enterrat amb tots els honors en un funeral d’Estat.

Adolf Hitler va aprovar un decret a part de la Llei Militar aprovada el 21 de maig de 1935, sota al títol principi racial i selecció d’oficials, on es va exigir que s’havia de seleccionar els oficials militars basant-se en la doctrina racial. Tal i com estava establert, els cossos d’oficials havien d’estar integrats per homes de pura sang alemanya o germànica. És volia demostrar que la Wehrmacht representava una selecció de els millors homes del poble Alemany. Hitler va fer responsable els caps de l’Alt Comandament de la Wehrmacht (OKW) de garantitzar l’aplicació d’aquest decret.

Aquell dia, el príncep Ernst Rüdiger Starhemberg, vicecanceller austríac i adversari decidit dels nazis, es va veure obligat a dimitir.

 

Hermann Göering va declarar que si demà tenien una guerra convenia que estiguessin proveïts de productes succedanis perquè amb el diner que hi havia no es podia fer res. Göering va afegir que s’havien de preparar creant les condicions necessàries en temps de pau.

Aquell dia, Ernst Hanfstaengl es va divorciar formalment de la seva esposa, Helene, que havia fugit d’Alemanya per por al règim nazi.

Itàlia va annexionar Abisínia com a territori seu.