Divendres:

En el Reich:

A Hamburg, Julius Streicher va convocar una manifestació per aquell divendres. Als membres del NSDAP se’ls va comunicar que l’assistència era obligatòria i els aturats podien obtenir entrades per 10 Reichsmarks. En total hi varen assistir 20.000 persones, molts d’ells vestits amb uniformes de les SA, les SS, les Joventuts Hitlerianes, el Servei Laboral… situats estratègicament entre el públic per provocar aplaudiments en els moments culminants del discurs del gauleiter Streicher. Streicher va atacar durament als corresponsals estrangers que criticaven l’antisemitisme i va cridar:

Aquí mateix dic que a Alemanya fem el que volem amb els jueus!. 

A mesura que avançava el seu discurs, Streicher s’anava tornant més obscè contra els jueus afirmant que centenars de dones alemanyes havien sigut violades pels jueus. Va arribar a dir:

Quan una noia donava llum al cap de nou mesos de casar-se amb un jueu, què es mereix al bressol, camarades? Un petit simi!. 

Alguns assistents varen abandonar la manifestació per la vergonya que els produïa aquelles afirmacions, tot i que d’altres es varen mostrar indiferents.

 

Dijous:

En el Reich:

Julius Streicher havia convocat per l’endemà una manifestació a Hamburg i durant aquell dia grups de les SA varen marxar en dos vehicles pels carrers de la ciutat on hi residien jueus i llançaven torxes enceses amb càntics de Mort als jueus!. Als camarades del NSDAP se’ls va comunicar que l’assistència a la manifestació era obligatòria.

Dimecres:

En el Reich:

Rudolf Hess va expressar el seu desig de que en les reunions es substituís el terme antisemita per anti-jueu per respecte a les nacions semites.

Dimarts:

En el Reich:

Davant dels nombrosos atacs que es produïen als jueus per part de la població local d’Osnabrück, varen ser oficialment prohibits els atacs individuals contra els jueus perquè la situació s’estava descontrolant per la Gestapo, que inclús va demanar ajuda al Kreisleiter Münzer per posar fi a aquelles accions. Els diaris locals ja havien avisat de que no es tolerarien atacs individuals contra els jueus.

Dilluns:

En el Reich:

Sis funcionaris del Ministeri d’Educació de Saxònia es varen presentar a la Cancelleria per saber si tots els funcionaris no aris tenien que deixar la feina. El conseller ministerial Wienstein els va informar que s’havia de decidir cas per cas, però que quan es va promulgar la Llei del Funcionariat la intenció era expulsar-los.

Dissabte:

En el Reich:

Adolf Hitler es va reunir durant una hora amb el membre del Comitè Olímpic Internacional, el jubilat nord-americà Charles Hitchcock Sherrill. Hitler li va assegurar que els jueus no patien discriminació, però sí que li va afirmar que havien sigut separats de la població alemanya i per tant no podien ser membres de l’equip nacional. En els equips estrangers podien fer el que volguessin, va afirmar Hitler. Sherrill el va amenaçar de que havia de canviar aquella postura si volia que l’any següent se celebressin els Jocs Olímpics a Berlín. Davant aquella amenaça, Hitler li va replicar que arribat a aquest cas celebraria uns Jocs només per Alemanya. Sabent que havien d’arribar a un acord, Sherrill li va demanar que demanés a les associacions esportives jueves que designessin a un representant per l’equip alemany. Hitler li va prometre que ho estudiaria i, com a mostra d’amistat, el va convidar al Congrés de Nuremberg del setembre com a convidat d’honor. Sobre la seva trobada amb el dictador, Sherrill va enviar un informe al president Franklin Delano Roosevelt per dir-li que Hitler era un home modest i una persona amb un caràcter franc. El President farà arribar llavors una còpia de l’informe al Ministeri de Propaganda a través de l’ambaixada alemanya a Washington perquè els alemanys veiessin l’actitud afí de Sherrill.

Dimarts:

En el Reich:

En una reunió en el Ministeri d’Economia presidida pel ministre Hjalmar Schacht a la que hi varen assistir alguns ministres, entre ells Wilhelm Frick, Franz Gürtner, Johannes Popitz i Adolf Wagner i representants de la Gestapo i el SD, com Reinhard Heydrich, es varen analitzar les ramificacions de la política exterior i interior del que consideraven l’anomenat problema jueu i es va acordar que s’havia de relegar als jueus a una condició legal inferior en la que estiguessin en teoria protegits de la violència individual.

Frick va obrir la reunió per descriure la legislació addicional antisemita que estava preparant el seu Ministeri conforme al programa del NSDAP i va utilitzar la prohibició d’Adolf Hitler del 8 d’agost de 1935 de posar fi als actes individuals contra els jueus per amenaçar amb un sever càstig a qui seguís atacant físicament als jueus pel seu compte. Wagner hi va estar d’acord, tot i que va insistir de que la majoria de la població demanava més mesures antisemites i es donessin més pasos contra l’activitat econòmica dels jueus. Les seves peticions no varen ser escoltades. En canvi, es volia prohibir els matrimonis mixtes entre jueus i alemanys. Gürtner va avisar de que era perillós permetre que els radicals tinguessin mà lliure i que s’havia de respectar el principi del Führer-Estat. Schacht, per la seva part, va dir que creia que deixar que els atacs antisemites continuessin el seu curs posava un interrogant sobre el rearmament. Tots aquells canvis acordats varen ser presentats a Hitler, però es varen deixar de moment sense aprovar, ja que no es va decidir el moment de la seva aplicació.

---

A Osnabrück, 25.000 persones es varen concentrar en una reunió per escoltar al Kreisleiter Münzer, que va parlar del que ell anomenava problema jueu.

Dilluns:

En el Reich:

L’Església catòlica es va queixar dels atacs que rebia per part dels nazis.

---

A Stuttgart, un home de negocis jueu va ser arrestat per haver mantingut relacions sexuals amb una dona considerada ària. Quan el portaven a comissaria una multitud es va manifestar contra l’acusat.

Diumenge:

En el Reich:

A Königsberg, l’Adolf Hitler va parlar de que era necessari aplicar les clàusules 4 i 5 del programa del Partit, unes clàusules discriminatòries cap als jueus, a través d’una llei que regulés la condició legal dels jueus. Hjalmar Schacht va anunciar que estava en preparació una legislació anit-jueva d’acord amb el programa del Partit i que havia de ser considerat un objectiu fonamental del govern. Però Schacht estava molt molest amb el partit nazi perquè l’organització del partit a la localitat d’Arnswalde, Brandenburg, havia col·locat en un aparador una fotografia de l’esposa del director de la seu local del Reichsbank amb el lema de traïdora perquè havia sigut vista comprar en un establiment jueu. Schacht va tancar la sucursal en protesta. Referint-se a aquell tema, el ministre va dir:

Senyor, guarda’m dels meus amics. Es a dir, de la gent que empastifa aparadors a l’empara de la foscor i marcar als alemanys que compren productes en botigues jueves com traïdors al poble. 

Dissabte:

En el Reich:

El Govern va prohibir la francmaçoneria.

---

Cansats del tracte rebut per part de les SS, a la nit uns quants membres de les SA liderats pel seu cap Viktor Lutze varen irrompre el restaurant Pressenhof de Stettin, on hi havia uns 20 membres de les SS i tres caps, i els varen amenaçar de que algun dia es venjarien de la Nit dels Ganivets Llargs. Interpel·lat, el Standartenführer SS Robert Schulz, del sector SD Nord, va exclamar que havien sigut massa benvolents amb ells, ja que alguns d’ells sabien dels plans d’Ernst Röhm. Lutze els va acusar d’atacar-los sense sentit i els tres caps de les SS es varen aixecar enfadats. A continuació, el cap de les SA va preguntar en una pregunta retòrica qui havia traït a Röhm. Schulz, que va entendre que acusava a Heinrich Himmler, va tallar-lo en sec, però Lutze no es va deixar intimidar i va continuar amb les seves acusacions contra les SS pel que havia passat la Nit dels Ganivets Llargs. Schultz, que no volia brega, no va tenir més remei que dir-li que ja eren les dues de la matinada i que era millor deixar-ho aquí. Llavors va cridar al cambrer, va demanar el compte i tots varen marxar. Quan abandonava també el local, Lutze va exclamar que sempre afirmaria aquella seva opinió encara que li costés anar a un camp de concentració.

---

Al centre de Colònia, una dona jueva de 55 anys va renyar a uns vailets perquè venien un diari amb el titular: Tot el que té relació amb els jueus contamina la nació. Els nois varen denunciar la dona a un SS i aquesta va acabar interrogada per la Gestapo. El cas va ser desestimat posteriorment pel fiscal.