Dissabte:
En el Reich:
El Ministeri de Propaganda va ordenar en els directors de premsa que sota cap circumstància publiquessin fotografies on es veiés a l’Adolf Hitler amb l’Erich Ludendorff.
Dissabte:
En el Reich:
El Ministeri de Propaganda va ordenar en els directors de premsa que sota cap circumstància publiquessin fotografies on es veiés a l’Adolf Hitler amb l’Erich Ludendorff.
Dimecres:
En el Reich:
Un funcionari del Ministeri de l’Interior va enviar un escrit a l’ajudant d’Adolf Hitler, el coronel Friedrich Hossbach, en que li deia que creia que existien a Alemanya 750.000 homes mig jueus i jueus en un 25% en edat militar. Era una exageració notable que va alimentar la preocupació de l’Exèrcit. A part dels Mischlinge, el document també feia menció de 475.000 jueus plens de religió hebrea i 300.000 jueus plens que no pertanyien a ella, el que suposava un total aproximat d’1,5 milions de persones, és a dir, el 2,3% de la població d’Alemanya. També es deia que hi havia 328.000 jueus en edat militar.
En un altre informe escrit pel representant de la regió del Rin, el SD August Heissmeyer, informava que el NSDAP i les seves organitzacions havien iniciat un boicot silenciós contra els jueus, demanant als seus membres en diversos mítings privats que no compressin a les botigues jueves. L’informe expressava que tot i les limitades possibilitat de control sobre les ciutats, el boicot seguia en elles de forma molt més estricte que en les zones rurals. En les regions catòliques en particular, els pagesos compraven tal i com havien fet sempre, sobretot a jueus. L’informe continuava descrivint l’impacte del Der Stürmer i afirmava que sovint s’utilitzava com a material d’ensenyança a les escoles.
Dimarts:
A la Gran Bretanya:
Aquell dia es va dissoldre l’Associació Anglesa-alemanya.
Dilluns:
En el Reich:
Adolf Hitler va tornar a Berlín de Munic.
El govern alemany i el ministre de l’interior prussià varen proclamar il·legal l’organització dels Testimonis de Jehovà, en gran part perquè els seus membres es negaven a realitzar el servei militar obligatori. També es varen confiscar les seves pensions i els subsidis, i els nens varen tenir prohibit anar a l’escola. A més, es considerava motiu de divorci el fet d’estar casat amb un Testimoni de Jehovà i es va ordenar dissoldre la Societat de l’Atalaya.
Ludwig Mirre, el president de l’Agència Tributària de Munic i que faria que Hitler no tingués l’obligació de tributar, va ser nomenat president del Reichsfinanzhof, el Tribunal Superior de Finances del Reich.
El govern va oficialitzar l’existència de la Luftwaffe.
El Ministeri d’Educació va publicar unes directrius en què es definien els rectors d’universitats com a caps de les universitats i s’obligava a la resta dels equips i d’estudiants a obeir les seves ordres.
Rudolf Hoess va ser ascendit aquest cop a scharführer, sergent.
Diumenge:
En el Reich:
Adolf Hitler va sopar a Munic amb els seus amics i Eva Braun en el luxós hotel Quatre Estacions. Però Eva, tot i estar al costat de la seva parella, va ser marginada durant les tres hores que va durar l’àpat i estava disgustada perquè en les últimes quatre setmanes no havia tingut una trobada en privat. En acomiadar-se, Hitler li va entregar un sobre amb diners.
Hjalmar Schacht va ser nomenat en secret plenipotenciari de l’Economia de guerra.
Dijous:
En el Reich:
La cineasta Leni Riefensthal va estrenar la seva última pel·lícula, El Triomf de la Voluntat, un film propagandístic nazi que mostra el desenvolupament del Congrés de Nuremberg de 1934. Es mostren imatges de membres uniformats del partit nazi desfilant, pocs soldats, s’escolten marxes musicals a més de parts dels discursos de diversos líders nazis en el Congrés com el d’Adolf Hitler. De fet va ser el mateix dictador qui va encarregar del film i el seu nom figura en els crèdits inicials. El tema principal de Triumph des Wilens és el retorn d’Alemanya a la categoria de potència mundial, amb Hitler com una espècie de messies que tornarà a la glòria.
Dimecres:
En el Reich:
La Gestapo va detenir a la cúpula nacional del Partit Comunista a Berlín. Aquella acció va deixar als grups regionals i locals comunistes sense orientació i sense lideratge.
Dimarts:
En el Reich:
A Berlín, després de reunir-se el dia anterior amb John Simon, Adolf Hitler es va reunir amb Anthony Eden per tornar a justificar el rearmament alemany. A la tarda, Eden i Simon varen oferir una roda de premsa a l’Ambaixada britànica per avaluar la reunió. No varen donar massa informació. Simon sí que va dir en to irònic que ell i Hitler estaven en desacord en pràcticament tot i que el dictador havia atacat verbalment a la Unió Soviètica i el pacte de Locarno de l’Est, que segons ell transformaria la Unió Soviètica en un sistema defensiu de les fronteres orientals d’Alemanya. Més tard, Simon va tornar a Londres i Eden va viatjar a Varsòvia i a Moscou.
En el Reich:
A Berlín, a la Cancelleria del Reich, al matí l’Adolf Hitler es va reunir durant casi quatre hores amb el ministre d’Afers Exteriors britànic, en John Simon, i l’Antonhy Eden per parlar-li de la justificació alemanya del rearmament alemany i la creació de la Wehrmacht. Amb en Paul Schmidt traduint per primer cop una conversa entre en Hitler i un diplomàtic estranger, l’ambient era cordial al principi amb en Hitler fent un dels seus monòlegs parlant dels perills del bolxevisme i de la seva idea d’igualtat d’Alemanya amb les altres potències en el referent a l’armament deixant només que en Simon i l’Eden formulessin alguna pregunta aïllada. A en Simon li va insistir en la paritat en les forces aèries amb Gran Bretanya i França i, en pla xulesc, li va dir que ja havien aconseguit la partit amb Gran Bretanya. En Simon i l’Eden tenien els seus dubtes, però varen preferir estar callats. Tampoc varen dir res quan en Hitler els va dir que el percentatge que exigia Alemanya era un 35% de la força naval britànica.