Dissabte:
En el Reich:
El ministre de Cultura Bernhard Rust va pronunciar un discurs educatiu contra l’intel·lectualisme, el qual va definir d’insípid.
Categoria: diari
22 de març de 1935
Divendres:
En el Reich:
La Radiofusió del Reich i la Societat de Radiofusió del Reich varen posar en marxa una emissora de prova de televisió amb un servei de programació regular, pel·lícules sonores i una revista setmanal d’actualitat. El projecte no va acabar de quallar.
19 de març de 1935
Dimarts:
En el Reich:
Joseph Goebbels va assegurar en la Der Angriff que Alemanya necessitava la pau tant com els demés pobles i creia irresponsable creure que algú del govern desitjava una guerra. El ministre Constantin von Neurath va declarar-li en un periodista britànic que una nova guerra significaria el final d’Europa.
Tot i les afirmacions de Goebbels, de deu a les dotze de la nit es varen celebrar a Berlín grans exercicis de defensa antiaèria i la ciutat va quedar completament fosca. Prèviament s’havien penjat grans cartells vermells en les cantonades i en les columnes d’anuncis que anunciaven tal exercicis que havien de demostrar que la ciutat era capaç de mantenir la vida nocturna normal mentre existia la possibilitat d’un atac aeri. Qualsevol persona que il·luminés la llar deixant una finestra mal tapada podia caure-li una mula de 500 marcs. Durant tot el matí, brigades d’obrers municipals varen pintar de blanc la vorada de la vorera en els encreuament dels carrers i en les parades dels autobusos per evitar accidents de trànsit. A la tarda, per recordar que es farien tals proves, esquadrilles de la Luftwaffe de la base de Doberitz, una d’elles l’Esquadrilla Von Richtofen, varen sobrevolar els cels de la capital mentre els diaris de la tarda anunciaven els exercicis.
El bisbe de Münster Clemens August von Galen va llançar un atac contra el llibre d’Alfred Rosenberg, el Mite del Segle XX, en el seu missatge de Pasqua, on va dir que a Alemanya hi tornaven a haver pagans i va criticar la idea de Rosenberg sobra l’ànima racial quan va afirmar que l’anomenada ànima racial no existia en realitat.
18 de març de 1935
Dilluns:
En el Reich:
A Munic, Adolf Hitler, per justificar la creació de la Wehrmacht el 16 de març, va declarar en una proclama al poble alemany que Alemanya era l’única potència que s’havia desarmant i que, en canvi, les altres potències havien augmentat el seu armament. Per tant, el dictador va explicar que el Reich es veia obligat a seguir la mateixa ruta que les demés potències.
A Berlín, bombarders de la Luftwaffe varen volar per primer cop sobre la capital alemanya per demostrar als berlinesos la nova arma aèria.
A la Gran Bretanya:
El govern britànic, sense consultar-ho amb els francesos, va emetre una rotunda protesta oficial per la mesura d’Alemanya i després, en la mateixa nota, preguntaven si el govern alemany encara estava interessat en que es celebrés una reunió entre lord Simon i Hitler. La nota de protesta la va entregar l’ambaixador britànic sir Erich Phipps a Constantin von Neurath. El ministre alemany va declarar que Alemanya seguia disposada a negociar amb la Gran Bretanya sobre la base de la declaració francesa-britànica de Londres en tota la seva integritat.
17 de març de 1935
Diumenge:
En el Reich:
En el Dia de la Commemoració dels Herois (Heldengedenktag), en record dels dos milions d’alemanys morts en la Primera Guerra Mundial, al migdia es va celebrar l’aprovació del dia anterior del renaixement de l’exèrcit alemany. Per tal commemoració, les banderes dels centres oficials onejaven a mig pal. Amb una cerimònia militar a davant de l’Òpera de l’Estat de Berlín, Adolf Hitler va ser aclamat pel públic, que es va posar dempeus quan el va veure i varen cantar l’himne nazi amb molt d’entusiasme. Al costat del dictador i va seure l’únic mariscal de camp que encara vivia del vell Exèrcit, August von Mackensen, vestit amb l’uniforme dels Húsars de la Mort. A prop de Hitler també hi havia Hermann Göering vestit amb el seu uniforme de general de l’aviació i els caps de l’Exèrcit i de la Kriegsmarine, a part d’un número considerable de veterans oficials de l’Exèrcit i el príncep Guillem de Prússia. William Dodd, l’ambaixador nord-americà, era l’únic ambaixador present a l’acte. A darrere de tots ells hi penjava d’un immens teló una enorme Creu de Ferro en plata i negra. Potents focus de teatre varen il·luminar a un batalló d’homes de la Reichswehr que es mantenien ferms mentre una orquestra interpretava la Marxa fúnebre de Beethoven.
Durant la desfilada militar sota un Sol brillant, el ministre Werner von Blomberg va anunciar que Alemanya estava preparada per tornar a ocupar el lloc que li corresponia en el món i va declarar que els antics herois no havien sacrificat la vida per no res. El ministre també va declarar que s’hi arribava a esclatar un conflicte no seria per culpa dels homes, sinó per pura distracció de la Divina Providència. Després dels càntics, Hitler va passar revista a les noves unitats de la nova força aèria alemanya, vestits amb uniforme de color blau clar. Un cop acabat l’acte, Hitler va marxar cap a Munic, on l’entusiasme a la ciutat bavaresa era enorme amb gent cantant apassionadament.
Els diaris varen publicar les proclames de Hitler del dia anterior.
El Govern va prohibir a partir d’aquell dia en els disminuïts físics accedir a l’ensenyança secundària, juntament amb els estudiants que havien fracassat persistentment en la seva formació física i amb tots aquells que tinguessin poca cura del seu cos.
16 de març de 1935
Dissabte:
S’aprova la construcció de la Wehrmacht:
Adolf Hitler va promulgar la nova Llei per la Construcció de les Forces Armades per crear les condicions polítiques i militars necessàries per dur a terme la restauració del servei militar obligatori amb una nova llei de reclutament que posaria en marxa la Wehrmacht. A més, Hitler va proclamar la intenció d’establir un exèrcit en temps de pau de 12 cossos, 36 divisions, amb una força numèrica de 550.000 homes i, al mateix temps, les noves forces armades podien desenvolupar i utilitzar armament modern tot i que ho tenien prohibit per la 5º part del Tractat de Versalles. La nova Llei la varen firmar Hermann Göering, Constantin von Neurath, Wilhelm Frick, Hjalmar Schacht, Rudolf Hess i Hans Frank en el Consell de Ministres que es va celebrar a la una del migdia. En acabar Hitler la lectura de la nova Llei, que era breu amb només tres articles, i les dues proclames (una per al partit nazi i una altra per al poble alemany), els ministres es varen posar dempeus i es varen abraçar. Werner von Blomberg va demanar tres visques per Hitler.
La proclama dirigida als membres del partit nazi, deia:
Amb el dia d'avui s'ha restaurat l'honor de la nació alemanya. Ens posem ferms com un poble lliure entre les nacions. I, com Estat sobirà, som lliures per negociar i proposar-nos cooperar en l'organització de la pau.
La proclama al poble alemany, deia:
En actuar d’aquesta manera (a l’allistament forçós) s’han seguit les mateixes premisses que va expressar amb tanta seguretat el senyor Baldwin en el seu últim discurs: “Un país que no estigui disposat a prendre les mesures preventives per la seva pròpia defensa, mai gaudirà de cap poder en aquest món, ni moral, ni material”.
Alemanya ha donat finalment a França la solemne seguretat de que, després de la qüestió del Sarre, Alemanya no planejarà a França cap reclamació territorial,
En aquesta hora, el govern alemany renova davant el poble d’Alemanya i davant el món sencer la garantia de la seva determinació de no anar més enllà de salvaguardar l’honor d’Alemanya i de la llibertat del Reich, i en especial de que, al rearmar a Alemanya, no desitja crear un instrument d’atac bèl·lic sinó, pel contrari, exclusivament per la seva defensa i, en conseqüència, pel manteniment de la pau. En actuar d’aquesta manera, el govern del Reich expresa la seva esperançada confiança en el que al poble alemany, un cop recuperat el seu honor, se li concedeixi el privilegi de ser un més a l’hora de contribuir amb el seu propi criteri a la pacificació del món en llibertat i cooperació amb altres nacions.
Per justificar aquest trencament del Tractat, la premsa d’aquell matí deia en gran titulars com: França ha donat l’última punyalada al desarmament; França enterra la idea del desarmament; Armaments sense límits ni taxes; França ignora la tesis del desarmament. La Der Angriff anunciava que ara l’home alemany no es limitaria a cobrar l’atur forçós, ja que d’ara endavant hauria de dur armes quan l’Estat el cridés a files i va afirmar que ara l’home alemany tornava a ser un home normal.
Amb l’aprovació d’aquesta Llei s’obligava legalment a la població alemanya a servir a l’Exèrcit; si no es presentaven podien córrer el risc de ser acusats de traïdors i de ser exclosos de la societat o podien arribar a ser executats. Un bon exemple va ser el pacifista evangèlic Hermann Stöhr, el secretari del Moviment Internacional per la Reconciliació, que es va negar a servir a l’Exèrcit i va ser condemnat a mort per un tribunal militar i posteriorment executat. També són un bon exemple els 300 objectors de consciència que varen ser condemnats a mort i els 250 Testimonis de Jehovà, que ja vivien exclosos de la societat perquè la seva religió era prohibida pel règim nazi des del juny de 1933, que es negaven a servir a l’Exèrcit obligatòriament. La majoria varen ser executats a la guillotina.
Després de firmar la Llei, Hitler la va anunciar-la en el poble alemany a través de totes les emissores del Reich. Hitler no pensava en cap moment en les possibles reaccions que podia patir per la restauració del servei militar obligatori, ja que per ell era més important que la població alemanya s’agafés aquella nova obligació com un honor, i va recordar-li en el seu poble que ell havia prestat el servei militar voluntàriament durant la Primera Guerra Mundial. La premsa alemanya va publicar ràpidament edicions especials de tarda per celebrar la nova Llei i varen escriure articles en que deien que era el dia més important des del 1919, anunciant que la vergonya de la derrota havia sigut esborrada per sempre i que era la primera de les grans mesures per liquidar el Tractat de Versalles. Sorprèn, però, que homes com Erich von Manstein i el comandant en cap del Wehrkreis III de Berlín, Erwin von Witzleben, sabessin de la decisió de Hitler per ràdio.
Un cop aprovada i difosa la Llei, Hitler va passar revista a una desfilada militar a l’Unter den Linden. A la tarda, al costat de Von Neurath, Hitler va informar en els ambaixadors estrangers de la mesura que entraria en vigor d’immediat. França i els seus aliats varen protestar davant d’aquella Llei pels mitjans diplomàtics tradicionals. Davant del seu entorn més proper, entre ells Alfred Rosenberg, Hitler els va explicar que s’havia passat deu nits sense aclocar els ulls dubtant de quina era la millor opció i els va informar sobre la reacció dels ambaixadors. A continuació varen veure una pel·lícula en el saló de la Cancelleria i ja no es va parlar més del tema. Únicament Hitler va recordar que el 16 de març de 1813 el rei prussià havia publicat la crida: Al meu poble, dirigida contra Napoleó Bonaparte. En realitat va ser el dia 17 de març.
A les cinc de la tarda va tenir lloc una roda de premsa de Joseph Goebbels de “màxima importància”. En posar-se davant del micròfon, el ministre va redactar en veu alta el text de la nova llei. Un cop de llegir el text, Goebbels va marxar i només varen quedar allí un parell d’oficial per respondre les preguntes com:
Quants homes tindrà el nou exèrcit ? 36 divisions (resposta).
De quants homes es compon una divisió alemanya? Depèn (resposta).
Una multitud de gent es va congregar aquella nit a la Wilhelmplatz, a fora de la Cancelleria del Reich, per aclamar a Hitler. El dictador va tenir que sortir diversos cops per correspondre les ovacions de la multitud. Durant la nit, l’emissora de Berlín va difondre un programa musical, compost exclusivament de marxes miliars i cançons de quarter.
A Munic, Eva Braun, que va escoltar la locució de Hitler, va anotar en el seu Diari, que li resultava comprensible que Hitler no tingués ara molt interès en ella per tot el què passava en la política. Per esbargir-se, Eva anar al Zugspitze amb la seva germana Gretl.
15 de març de 1935
Divendres:
En el Reich:
Davant del Consell de Defensa del Reich, Adolf Hitler va decidir abolir les Forces Armades de la República de Weimar, la Reichswehr, per substituir-la per la Wehrmacht perquè no volia continuar estant sota els terminis del Tractat de Versalles. L’anunci es faria públic l’endemà en forma de llei i a partir de llavors l’exèrcit alemany va créixer ràpidament. Molts dels oficials presents a la reunió varen quedar sorpresos per aquell canvi, ja que no en sabien res de res. El dictador va tornar aquella nit de Berchtesgaden a Berlín. Hitler i Joseph Goebbels varen començar a elaborar dues proclames, una al partit nazi i una altre dirigida al poble alemany.
Per la seva part, Alfred Rosenberg li va enviar una carta a Hitler amb la sol·licitud del Ministeri d’Aviació britànic de reprendre les negociacions després de que es malmetessin per la publicació del llibre Blanc el 4 de març.
A França:
L’assemblea Nacional Francesa va aprovar la prolongació del període de servei militar d’un any a dos anys després del discurs del parlamentari Flandin. Aquella mesura no li va fer gens de gràcia a Hitler, però li va servir de pretext per ampliar l’Exèrcit. L’Assemblea també va ratificar el tractat militar amb Bèlgica aprovat el 10 de març.
14 de març de 1935
Dijous:
En el Reich:
Tal i com l’hi havien ordenat el dia anterior, al matí el tinent coronel Friedrich Hossbach es va presentar a l’hotel Vier Jahreszeiten de Munic per una important reunió, però Adolf Hitler encara estava dormint en aquell moment. Fins poc abans del migdia no el varen cridar per dir-li que Hitler havia decidit tornar a introduir el servei militar obligatori en un futur immediat, una mesura que havia de demostrar al món que Alemanya havia recuperat la seva autonomia i rebutjava les restriccions militars del Tractat de Versalles. Llavors es va reunir amb Hitler, que li va exposar les seves raons durant dues hores. Quan el dictador va acabar la seva exposició, li va preguntar a Hossbach quina grandària havia de tenir el nou Exèrcit que volia crear. El tinent coronel li va respondre que havia de tenir 36 divisions per equiparar-se amb les altres potències, però li va demanar que abans ho aprovés Werner von Blomberg i Werner von Fritsch. Hitler va acceptar la xifra sense fer cap objecció, tot i que en un principi es va mostrar contrari a revelar aquesta informació per por a que es revelés el secret.
L’ambaixador espanyol a Berlín va rebre instruccions del seu govern per intentar la col·laboració oficial entre la Gestapo i la policia espanyola en la lluita contra el comunisme.
13 de març de 1935
En el Reich:
El tinent coronel Friedrich Hossbach va rebre l’ordre de presentar-se l’endemà a l’hotel Vier Jahreszeiten de Munic per reunir-se amb l’Adolf Hitler per parlar d’un tema delicat de l’Exèrcit.
12 de març de 1935
Dimarts:
En el Reich:
Adolf Hitler va acabar oficialment la seva vida de contribuent alemany i se li va assignar, juntament al sou de canceller, el del President. Aquell dia, el dictador va dinar en el Osteria Bavaria de Munic després d’arribar-hi amb els seus Mercedes grisos. En el restaurant hi va trobar les germanes Mitford, Unity i Diane, i Hitler va parlar amb ells durant una hora i mitja.
A França:
El govern francès va duplicar el període de servei militar obligatori i va reduir l’edat d’allistament en l’exèrcit francès, per compensar la disminució numèrica d’efectius per la baixa natalitat dels anys 1914 i 1918.
Diari del Tercer Reich 