Dilluns:

En el Reich:

Després de que Adolf Hitler passés una setmana a Baviera sense avisar a Eva Braun, ella es va sentir frustrada i va anotar en el seu Diari que estava desesperada perquè Hitler només la necessitava per “unes determinades coses” i va anotar que preferiria “estar greument malalta i no saber res més d’ell”. Estava tan desesperada i es sentia tan desgraciada, com ella mateixa va admetre, que va sortir a comprar somnífers per entrar en un estat de semi inconsciència. Després es va passar tres hores davant del Carlton i el va veure comprar flors. Va pensar que era per Ondra i que la volia invitar a sopar. 

---

El Comitè Consultiu de la Població i Política Racial del Ministeri de l’Interior va convocar una reunió amb els representants dels ministeris de l’Interior, Salut, Justícia, Treball i Assumptes Exteriors, així com eugenistes del món acadèmic per parlar dels nens de Renània que havien sigut fruit de les relacions entre dones alemanyes i soldats francesos de l’Àfrica colonial. Walter Gross demanava la seva esterilització i va exigir la intervenció secreta per part de metges que fossin membres veterans del NSDAP i compromesos a les idees Völkisch. El 1937, centenars d’aquests nens i nens varen ser seleccionats per la Gestapo per ser esterilitzats. 

Diumenge:

En el Reich:

El govern va anunciar la creació de la Luftwaffe sota la direcció de Hermann Göering, que va ser l’encarregat de transmetre la notícia. El ministre es va reunir amb el periodista Ward Price i en l’entrevista Göering li va admetre de manera ja oficial que Alemanya comptava amb una força aèria militar.

---

La gent va sortir a celebrar la reincorporació del territori del Sarre al Reich.

---

A Hamburg, el boxejador Max Schmeling va obtenir una important victòria per KO en el quadrilàter. Després de guanyar el combat va fer la salutació “alemanya”, gest que la propaganda nazi en va treure’n profit.

A França:

El govern francès va renovar el seu tractat militar amb Bèlgica.

Dissabte:

En el Reich:

El govern va notificar oficialment als governs estrangers que existia una nova força aèria alemanya, la Luftwaffe.

---

Hermann Göering i l’actriu Emmy Sonnemann varen anunciar oficialment el seu compromís. La parella s’havien conegut el 1932, després de la mort de Carin, la primera esposa de Göering.

Dijous:

En el Reich.

El ministre de Relacions Exteriors britànic, sir John Simon, s’havia de reunir amb Adolf Hitler a Berlín, però el dictador va agafar un refredat i es va tenir que suspendre la visita. Es diu que Hitler no estava refredat i l’únic que buscava era posposar la reunió.

Dimarts:

En el Reich:

Adolf Hitler va retirar la invitació cursada al secretari d’Exteriors britànic, John Simon, que juntament amb Anthony Eden havien de viatjar a Berlín per discutir sobre un possible tractat naval. Constantin von Neurath es va excusar aquell mateix matí als britànics amb l’excusa de que Hitler patia un fort refredat i per això demanaven posposar l’entrevista.

Dilluns:

En el Reich:

A Berlín, Adolf Hitler va sopar amb Joseph Goebbels a un hotel. Al mateix temps, Eva Braun, que es sentia abandonada i menystinguda per Hitler després de que els últims dies es mostrés molt distant amb ella, va anar a ballar fins passada la mitjanit en una sala de balls de Munic.

A la Gran Bretanya:

El govern britànic va publicar els seus plans en l’anomenat Llibre Blanc signat pel primer ministre Ramsay MacDonald per augmentar els armaments basant-se en el fet de que Alemanya també s’estava rearmant obertament a gran escala, tot i les clàusules restrictives de la part V del Tractat de Versalles. El text deia:

Aquest rearmament (alemany), si es manté en el ritme present, sense reduir-ho ni controlar-lo, agreujarà els temors ja existents dels veïns d’Alemanya, i, conseqüentment, pot dur a una situació de perill per la pau. El govern de Sa Majestat ha notat i rebut amb satisfacció les declaracions dels líders d’Alemanya sobre que desitgen pau. Però no es pot, tot i això, deixar d’advertir com estan organitzant no només les seves forces, sinó també l’esperit del país, i en especial de la seva joventut, per donar credibilitat i contingut a la sensació general de inseguretat que ja s’ha engendrat inequívocament.

Per aconseguir tal objectiu, els britànics varen incrementar en 10 milions de lliures el sistema de defensa britànic. A Alemanya va indignar aquella notícia i es diu que Hitler es va posar furiós per tal notícia i per això va anul·lar l’entrevista que tenia amb John Simon, el secretari d’Estat d’Afers Exteriors.

Després de passar la nit anterior amb Eva Braun en el seu pis en la Prinzregentenplatz 16 de Munic, Adolf Hitler va marxar de cop amb tren a Berlín sense acomiadar-se, de manera que Eva i Heinrich Hoffman varen anar junts a l’estació corrents per poder-se acomiadar de Hitler però no varen arribar a temps. Hitler tenia tanta pressa perquè tenia que preparar la important visita del ministre britànic d’Afers Exteriors, John Simon, mentre estava rearmant el país en secret. Eva es va esperar inútilment tot el dia a casa de Hoffmann una trucada de Hitler, i inclús va intentar trucar-lo sense èxit des del restaurant Osteria Bavaria.

Dissabte:

En el Reich:

A Munic, Adolf Hitler va presentar-li a Joseph Goebbels a l’aristòcrata britànica Unity Mitford.

Després, Hitler va tornar al seu pis de la Prinzregentenplatz 16 amb Eva Braun. Després, amb el permís de Hitler, Eva va marxar a divertir-se sola fins les dues de la matinada en el ball de la ciutat, el gran ball de carnaval que es celebrava tots els anys en el Teatre Alemany, i que constituïa un dels esdeveniments més importants de la temporada.

Divendres:

L’adhesió del Sarre:

El territori del Sarre es va reincorporar a Alemanya després del referèndum celebrat el 13 de gener de 1935, on un 90% de la població del Sarre va votar-hi a favor. Per tot el país es va celebrar l’efemèride i, fins i tot, a Danzig es va festejar com una gran festa. Milers de banderes amb l’esvàstica onejaven en finestres i balcons. Inclús a Àustria els nacionalsocialistes austríacs varen festejar aquella reincorporació. En la teulada dels sindicats cristians hi va onejar durant hores la bandera amb l’esvàstica i uns desconeguts varen inundar l’escala de gasos lacrimògens perquè ningú la pogués retirar. Al mateix temps, els carrers cèntrics varen quedar inundats de discs d’alumini amb el símbol nacionalsocialista i amb fulles impreses amb aquesta inscripció:

Oesterreich folgt der Saar übers jahr (Àustria segueix al Sarre abans d’un any)

A la plaça de Sarrebruck i sota una intensa pluja, Adolf Hitler va pronunciar aquella tarda un discurs connectat a totes les estacions de ràdio. Per dirigir-se a l’oest del país, el dictador havia agafat un avió a Frankfurt, i des d’allí va aterrar a Mannheim, on va agafar un automòbil que el va dur a la ciutat. Abans del discurs, Hitler va passar revista a les SS i a les tropes juntament amb Werner von Fritsch, col·locat just darrere del dictador.

Davant dels micròfons, el dictador va explicar davant de tothom que era un dia feliç per tothom, per Alemanya i per Europa per la reincorporació del territori del Sarre i va expressar el seu sentiment de millorar les relacions entre Alemanya i França per així aixafar els perills que creia que amenaçaven a Europa. Es referia al comunisme. Al final, el dictador va proclamar que la sang era mes forta que el simple paper dels documents i va exclamar que el que s’havia escrit en tinta seria un dia esborrat per la sang. A partir d’aquest dia, la Gestapo es va posar a treballar en el Sarre.

En el Reich:

Aprofitant la notícia del dia per passar desapercebut, es va reconèixer formalment l’existència de la Força Aèria alemanya, la Luftwaffe.

---

Rudolf Hoess va ser ascendit a blockführer, cap de companyia.

Dijous:

En el Reich:

Wilhelm Furtwängler, que des de la seva dimissió del 4 de desembre de 1934 tenia por de les represàlies dels nazis després del seu article en defensa del compositor Paul Hindemith del 25 de novembre, es va reunir amb el ministre Joseph Goebbels, que era el responsable de la seva dimissió, i li va comunicar que no eren certes les implicacions polítiques que alguns havien derivat del seu article. De cap manera volia criticar la política artística del règim, va assegurar l’antic vicepresident de la Cambra de Música i antic director de l’Orquestra Estatal de Berlín i de la Filharmònica de Berlín.