24 de setembre de 1934

Dilluns:

En el Reich:

El ministre d’Economia, Hjalmar Schacht, va publicar el Nou pla, un detallat programa destinat a controlar les exportacions i importacions d’Alemanya, així com el flux de divises i de capital que entrava i sortia del país.


Werner von Blomberg va publicar un decret on decretava que la Leibstandarte Adolf Hitler continuaria sent un òrgan de les SS i, per tant, del NSDAP, i que només en cas de guerra la Reichswehr la prepararia per l’acció miliar i que només seria ella qui decidiria, a més, el dia de la mobilització en funcions de les circumstàncies polítiques internes i la capacitació militar adquirida. A més, el ministre va deixar clar en el decret que per aquelles missions de política interior que l’Adolf Hitler manés a les SS, la Leibstandarte formaria una reserva estratègica armada. 

19 de setembre de 1934

Dimecres:

En el Reich:

La Cambra de Música del Reich estava molt enfada amb l’arianització que havia fet l’Alfred Rosenberg dels oratoris del compositor Georg Friedrich Händel i va prohibir qualsevol canvi en els texts del compositor del segle XVIII. Tot i això, no es va poder evitar que el Judes Macabeo de Händel es representés sense noms jueus ni referències bíbliques i amb títol de El comandant.


Hjalmar Schacht, com a ministre d’Economia tot i que de facto encara ho era Kurt Schmitt, va anunciar un Nou Pla econòmic pel que el comerç s’havia d’establir a partir de llavors sobre una base bilateral: una espècie de bescanvi entre Alemanya i els altres estats en que només es permetrien les importacions de països als que Alemanya exportés quantitats significatives de productes. Schacht volia aturar com fos l’augment del deute extern i la caiguda de reserves d’or i divises.

17 de setembre de 1934

Dilluns:

En el Reich:

Els jueus varen poder a partir d’aquell dia ser representats per la representació nacional jueva, la Reichvertretung, que va ser una associació autònoma de dret públic que va existir fins al 1938, quan va ser substituïda per la Reichsvereinigung, una organització que no era autònoma i que estava sotmesa a la vigilància de la Gestapo.

10 de setembre de 1934

Dilluns:

En el Reich:

En l’últim dia del VI Congrés del Partit a Nuremberg, la cineasta Leni Riefensthal va acabar de filmar tot el congrés per fer un documental nazi anomenat Triomf de la Voluntat. Sobre un petit escenari situat per sobre la multitud, Adolf Hitler es va dirigir a les columnes que formaven l’esplanada i a les grades del Camp Zeppelin, on l’Exèrcit hi va representar una batalla molt realista davant de 300.000 ànimes.

9 de setembre de 1934

Diumenge:

En el Reich:

A Nuremberg va concloure el Congrés del Partit sota el lema d’Unitat i Fortalesa. Al matí, Adolf Hitler va oferir un esmorzar als corresponsals estrangers. Més tard, Hitler va presenciar una desfilada de les SA, els quals va absoldre del Putsch del 30 de juny. Tot i això es percebia certa tensió i les SS varen procurar separar al seu líder de les SA. Viktor Lutze va ser un dels encarregat de pronunciar un discurs.

8 de setembre de 1934

Dissabte:

En el Reich:

En el Congrés del NSDAP celebrat a Nuremberg, Adolf Hitler va declarar davant la representació de les dones del partit nazi, que de la mateixa manera que el món de l’home era l’Estat, l’esforç, la disposició al sacrifici per la comunitat, es podria dir que el món de la dona era un món més petit amb el seu marit, la seva família, els seus nens i la seva casa. El dictador va dir que l’emancipació de la dona era una invenció dels intel·lectuals jueus i era, en essència, no alemanya. En aquest mateix discurs, Hitler es va referir més endavant a la naturalesa, a Déu i a la predestinació que haurien d’atorgar a la dona per convertir-la en l’ajudant de l’home i en la seva fidel amiga i camarada.

Gertrud Schlotz-Klink, la líder de les dones del Reich, va instar en el mateix acte a les seves companyes a convertir-se en elles mateixes a través de la seva condició materna, en part del poble i en part de la història. Al mateix temps, va fer una crida a les dones que treballaven a la indústria o a l’agricultura dient que havien d’obrir pas a totes les demés dones i que s’havien de preguntar què podien fer elles per al nacionalsocialisme.

En l’acte central del Congrés, 60.000 membres de les Joventuts Hitlerianes varen desfilar fins l’interior de l’estadi per saludar a Hitler. Els crits de Heil varen ressonar durant uns quants minuts. Una banda de les Joventuts va entonar el Nosaltres nois. Llavors, Baldur von Schirach va presentar a Hitler perquè pronunciés el seu discurs. El dictador va dir que feia dotze mesos la lluita pel poder els havia garantit l’èxit i que fins llavors el moviment nacionalsocialista havia reconquerit una posició darrera una altra de l’Estat. Hitler va afirmar que tot s’havia d’aconseguir a través de la lluita i la conquesta, i els va recomanar que fossin durs i acceptessin el sacrifici. En concloure el seu discurs, els assistents a l’acte varen aplaudir al líder alemany i llavors els 60.000 nois de les Joventuts varen entonar l’himne La nostra bandera ens mostra el camí.

Joseph Goebbels també va fer un altre discurs pel Congrés i parlant de la propaganda va dir que tenien que parlar la llengua que entenia el poble i va afirmar que qui volia parlar al poble tenia que, com deia Martin Luter, mirar-li al poblar a la boca.