Dijous:

En el Reich:

A Nuremberg, en el Congrés del partit nazi, Adolf Hitler per sorpresa de molts va assistir a un acte del Servei del Treball del Reich. Milers de joves varen desfilar davant del dictador amb el tors completament nuu, mostrant el nou esperit alemany, mentre els espectadors no deixaven d’aplaudir-los i ovacionar-los. De forma espontània, els espectadors es varen posar dempeus i varen cridar:

Necessitem un líder” Res per nosaltres! Tot per Alemanya! Heil Hitler.

A la nit, Hitler va assistir a un altre acte del partit nazi, on milers de persones varen ajudar a carregar el zeppelin Wiese amb 21.000 banders amb l’esvàstica, que es varen desplegar sota la llum dels reflectors. Enmig de la cerimònia, Hitler es va posar davant del micròfon i va cridar:

Som forts, i encara ho serem molt més!

Ja més avançada la nit, milers de persones varen desfilar pels carrers de la ciutat amb torxes per saludar a Hitler a l’estació. Franz von Papen acabava d’arribar.

Continuant amb els actes, Joseph Goebbels va pronunciar un discurs on va dir que la propaganda no tenia que mentir, sinó que tenia que ser creativa perquè “la por al poble era el signe característic de la concepció liberal de l’Estat”. El ministre va continuar dient que ells havien influït activament a les masses i que havien instruït al poble sistemàticament pensant en el futur. Reconeixia que els estadistes tenien que fer en determinats moments coses impopulars, però va deixar clar que aquestes coses s’havien de preparar amb temps perquè fos entès pel poble.

Dimecres:

En el Reich:

L’obertura del congrés del NSDAP a Nuremberg, el Pateitag, va començar aquell matí a les arenes de Luitpold, a les afores de Nuremberg, on 30.000 es varen concentrar per escoltar als líders nazis. Adolf Hitler va arribar per la part de darrer de l’edifici després de ser ovacionat per l’avinguda principal. Immediatament, la banda va deixar de tocar durant uns segons per després interpretar la Badenweilermarsch mentre la gent feia la salutació alemanya i cridava Heil Hitler!, Heil Hitler!, Sieg Heil. El seguien Hermann Göering, Joseph Goebbels, Rudolf Hess, Heinrich Himmler i els demés jerarques nazis. Darrere d’ells els acompanyava la Bandera de Sang i centenars de membres de les SA. Mentre Hitler es col·locava al seu lloc, una immensa orquestra simfònica va interpretar l’obertura d’Egmont de Beethoven mentre grans focus il·luminaven l’escenari. Quan Hitler es va asseure, Hess es va aixecar i va llegir els noms dels màrtirs del Putsch de Munic. Per primer cop, els alts comandaments de la Reichswehr estaven presents al costat del dictador.

El gauleiter Adolf Wagner, al costat del dictador i amb les mans creuades, va obrir el Congrés llegint una proclama de Hitler que deia que “la forma de vida alemanya havia quedat definitivament fixada per un mil·lenni i que l’època nerviosa del segle XIX s’havia tancat amb ells”. També va assegurar que Alemanya havia fet tots els possibles per assegurar la pau mundial i que si mai hi havia guerra seria per culpa del “caos comunista”. La proclama de Wagner va ser aplaudida efusivament.

En ser el torn de Hitler, aquest va dir que de la mateixa manera que el món no podia viure amb guerra permanent, les revolucions tampoc ho podien ser, i va explicar que les revolucions a Alemanya eren poc freqüents, assegurant que en els següents mil anys no n’hi hauria una altra. Tancava d’aquesta manera la possibilitat d’una segona revolució, tal i com havia demanat les SA amb anterioritat i amb Ernst Röhm al capdavant. En un altre punt, va assegurar que s’esforçaria per unificar l‘Església Protestant i va afirmar que Martin Luter hagués fet el mateix i que hauria somiat amb una Alemanya unificada com a principi i fi.

El corresponsal nord-americà William L. Shirer, que va ser present a l’acte i era la seva primera vegada que presenciava una concentració nazi, va escriure en el seu diari que començava a comprendre algunes de les raons de l’espectacular èxit de Hitler.

Dimarts:

En el Reich:

Els nazis varen inaugurar el VI Congrés de Nuremberg en el Luitpold Hall de Nuremberg, en una immensa sala adornada amb milers de banderes amb la creu gamada.

Al vespre, Adolf Hitler va entrar a Nuremberg amb milers de persones al carrer per rebre’l. Banderes amb l’esvàstica adornaven la plaça de la ciutat, les façanes de les antigues cases i els teulats. Hitler, vestit amb una gavardina creuada, es va dirigir a l’Hotel Deutscher Hof passant pel Württemberger Hof. El trajecte el va fer dempeus en un cotxe mentre es tocava contínuament la gorra amb la mà esquerra mentre feia la salutació alemanya amb l’altre braç. A la nit, Hitler va inaugurar el Congrés en l’antiga Rathaus i va parlar durant tres minuts. Després va ser el torn de Ernst Hanfstaengl, que va demanar en els corresponsals de premsa que informessin als assumptes d’Alemanya sense intentar interpalar-los i va afirmar que només la Història podria valorar els fets que ara estaven tenint lloc amb Hitler. A les deu, Hitler ja era al seu Hotel, on un munt de gent s’hi va concentrar davant. Finalment i després de les súpliques dels concentrats, Hitler va sortir un moment en el balcó.

Divendres:

En el Reich:

Hermann Göering va enviar una carta a Rudolf Hess com a ministre president de Prússia, per explicar-li l’unànime suport que havia tingut la purga del 30 de juny de 1934 i la gran confiança que despertava Adolf Hitler. Una còpia de la carta va ser enviada a Hitler.

---

Gerda Bormann va portar al món al seu cinquè fill, Rudolf Gerhard Bormann. El nen va dur el nom de Rudolf pel seu padrí, Rudolf Hess, però com la seva germana Ilse es va tenir que canviar el nom el 1941 per Helmut després del viatge de Hess a Escòcia.

Dijous:

En el Reich:

Alfred Rosenberg, que rivalitzava durament en aquells moments amb el ministre Joseph Goebbels per obtenir més competències en el camp de la cultura, va escriure-li una carta molt crítica a en Goebbels per criticar-li que com a cap de la Cambra de Cultura hagués destituït del seu càrrec a un funcionari responsable de la publicació de la revista Lichbildbühne enlloc del director de la revista. Rosenberg l’avisava de que aquell fet contradeia als principis del nacionalsocialisme. El jerarca nazi estava enfadat perquè no se l’havia avisat d’aquell canvi. Rosenberg l’hi explicava que ell no replicaria les circulars que ell enviés als serveis que depenguessin d’ell i l’hi va deixar clar que la missió que li havia ordenat l’Adolf Hitler també consistia en controlar totes les associacions unificades amb respecte a la seva orientació intel·lectual i ideològiques. En un altre punt, Rosenberg l’hi explicava que l’escriptor Stefan Zweig ja no vivia a Alemanya i que es trobava treballant en un teatre d’emigrants jueus a Basilea. Rosenberg l’hi criticava que hagués dit que Zweig era una persona que s’hagués mantingut al marge de la política i que hagués afegit que era un apolític inofensiu. Per deixar-li clar que no era un apolític l’escriptor, l’hi va recordar com una obra del 1907 de l’escriptor austríac anomenada Tersites mostrava la seva traïció en recordar el personatge de Tersites com un pacifista i traïdor de la pàtria mentre que l’heroi Aquiles, a qui l’hi recorda l’exèrcit alemany, no queda gens bé a l’obra. Llavors, l’hi va recordar en la carta que el seu Ministeri de Propaganda havia prohibit la filmació de Zweig Amok per consideracions polítiques i que els llibres de l’escriptor havien sigut cremats en els autos de fe que havia promogut ell com a ministre de Propaganda. Rosenberg acaba aquest punt acusant-lo d’ignorar aquests fets o de no tenir memòria. En un altre punt però continuant amb el mateix tema, acusa a Zweig de ser un sequaç del psicoanalista Sigmund Freud i de ser un anti-alemany, i l’hi recorda que com a president d’una Cambra Musical del Reich no podia tolerar a un col·laborador jueu en el Nou Reich.

Tots els funcionaris públics d’Alemanya varen jurar lleialtat personal a Adolf Hitler.

Diumenge:

En el Reich:

Mig milió de persones, segons varen publicar els diaris de Berlín, es varen reunir a Coblença per sentir el discurs d‘Adolf Hitler. El dictador els va prometre que un cop reincorporat el Sarre a Alemanya, la pacificació i la reconciliació de tots els sarrencs, haguessin votat a qui haguessin votat en el passat, estava assegurada.

Poc després de l’acte de Hitler, Hjalmar Schacht va pronunciar un discurs a Leipzig davant la premsa alemanya o estrangera per parlar de la necessitat de l’economia exterior d’Alemanya. El doctor els va assegurar que el sistema actual, basat sobre la llibertat de comerç i format per un conjunt de disposicions reguladors i restrictives, seria abandonat per un altre que va anomenar d’intensificació i compensació.

Dissabte:

En el Reich:

A les deu de la nit, a l’estació de Friedrichstrasse Bahnhof de Berlín hi va arribar en tren procedent de París el periodista nord-americà William Shirer. Només posar un peu a l’andana de l’estació l’esperaven dos agents de la Gestapo, que li varen fer quatre preguntes després de separar-los de la resta. Un cop acabat l’interrogatori, Shirer es va poder dirigir amb la seva esposa Tess a l’Hotel Continental.

El camí invers el va fer aquell mateix dia i sortint de la mateixa estació la periodista Dorothy Thompson, que va ser obligada a deixar Berlín després de donar-li 24 hores. Tot indica que va ser foragitada perquè Ernst Hanfstaengl no li va perdonar que publiqués el llibre I saw Hitler.

L’edició muniquesa del diari nazi Völkischer Beobachter va sortir editat amb una entrevista escrita per Ernst Hanfstaengl al magnat de la premsa nord-americana William Randolph Hearst sota el títol, Confessió del magnat de la premsa nord-americana: Amb el règim de Hitler, Alemanya s’ha convertit en un país d’ordre. En l’entrevista, Hearst va felicitar a Adolf Hitler per la seva victòria i descriu el règim nazi de forma positiva i com a garantiar de seguretat a més de que va aprovar les teories racials nazis.

Però Hearst va confessar al cap d’uns anys, que bona part de l’entrevista va ser manipulada per Hanfstaengl i que només els últims dos paràgrafs de l’entrevista són el que va dir.

Dimarts:

En el Reich:

Arran dels incidents del 25 de març a Gunzenhausen, el SA Kurt Bär i els seus companys, que havien sigut condemnats de tres mesos a set mesos de presó, i a Bär a deu mesos, per haver atacat a la família propietària d’una taverna jueva i haver protagonitzar un petit pogrom contra els jueus a la petita ciutat bavaresa, varen rebre la sentència després d’haver recorregut la sentència. El tribunal del districte d’Ansbach va anul·lar totes les penes després dels recursos presentats pels culpables, excepte la de Bär. Durant la fase d’investigació, el representant en cap de les SA del govern de la Francònia Central va intentar culpar als jueus d’aquell incident. Tot i la condemna, Bär esperava una altra condemna per haver tornar a la taverna el dia 15 de juliol hi haver matat al propietari, Simon Strauss, i haver ferit de gravetat al fill Julius. Només es va passar quatre anys a la presó.