9 d’agost de 1934

Dijous:

En el Reich:

El ministre de Defensa, Werner von Blomberg, va escriure a l’Adolf Hitler una carta d’una sola frase que deia:

Mein Führer, vull recordar-li el seu compromís amb l’Exèrcit. Blomberg. El ministre li volia recordar l’acord en el pacte del Deutschland.


Una ordre del govern demanava ordenar tots aquells assumptes en els que certs caps de les SA havien desacreditat al quadre de comandaments de les SA per diferents causes com conducte desordenada, immoralitat, favoritisme, materialisme, malversació, alcoholisme, ostentació, llibertinatge i així successivament.

8 d’agost de 1934

Dimecres:

En el Reich:

Després del discurs d’Adolf Hitler explicant els motius de la purga del 30 de juny de 1934, segons un informe el poble alemany admirava i agraïa encara més a Hitler i li tenien més confiança.


El president del districte administratiu de Kassel va escriure en el seu informe mensual que els jueus encara tenien un paper significatiu a la vida de la gent. El president avisava que la vida comercial dels jueus s’havia fet més forta i que tenien el control del bestiar. També deia que l’actitud de les organitzacions nacionalsocialistes no havia canviat, però que es trobava sovint en conflicte amb les instruccions del Ministeri d’Economia, sobretot en relació al tracte dels negocis jueus. El president va explicar a més que s’havia vist obligat a cancel·lar, juntament amb la policia estatal, diversos intents de boicot així com altres violacions per part de les autoritats locals.

7 d’agost de 1934

Dimarts:

El funeral de Paul von Hindenburg:

El fèretre del president Paul von Hindenburg va ser exposat al centre del pati d’honor del monument de Tannenberg, a Prússia Oriental, mentre sonava l’Heroica de Beethoven. Després, el bisbe castrense evangèlic de la Reichswehr va fer un discurs religiós en record al President. Un cop acabat el discurs es varen fer càntics, es va llançar una salva d’honor i, finalment, li va tocar el torn a Adolf Hitler, que presidia l’acte. El ja dictador va començar a llegir un escrit en memòria del desaparegut President, però quan anava per començar a llegir el seu discurs va veure que s’havien equivocat de text, i va obligar en els seus assistents a canviar ràpidament els escrits. Un cop corregit l’error, Hitler va llegir de forma freda i formal una oració fúnebre, on va descriure el president Hindenburg com un heroi i un nacionalista convençut. Per aquella cerimònia hi havien convidades més de 6.000 persones entre civils i militars, entre ells els nets de Von Hindenburg que van fer la salutació alemanya davant de Hitler, salutació que el seu avi mai va arribar a fer. Quan es va donar sepultura al fèretre va sonar l’himne alemany. Enmig del funeral, el ministre de Defensa, Werner von Blomberg, va prometre-li a Hitler que a partir d’ara tots els soldats es dirigirien a ell amb el Mein Führer. Hitler li va contestar amb un somriure a la boca.

Franz von Papen, encara atemorit pel que havia passat la Nit dels Ganivets Llargs, va tornar ràpidament a Berlín del funeral del President. Un cop a la capital va rebre una trucada de Hitler. El dictador li va preguntar si existia algun testament polític de Von Hindenburg i si ho sabia li va demanar que li digués on. Von Papen li va contestar amb certs desaires que ho preguntés a Oskar von Hindenburg. El dictador li va dir que li estaria molt agraït si li podia assegurar de que aquest document estigués en les seves mans com més aviat millor. Després de penjar, Von Papen va cridar al seu secretari privat, Kageneck, perquè anés a Neudeck i li preguntés al fill de Von Hindenburg si el testament encara existia i si ell, Von Papen, podria recollir-lo per Hitler. Aquest testament es va signar l’11 de maig, però fins llavors Von Papen no havia vist al President i no tenia ni idea de s’hi havia sigut destruït o no. El 15 d’agost li va entregar a Hitler.

6 d’agost de 1934

Dilluns:

En el Reich:

El fèretre del president Paul von Hindenburg reposava per últim cop a la seva finca de Neudeck. A la nit va ser traslladat per l’artilleria de l’exèrcit alemany juntament amb molts soldats que portaven banderes tradicionals dels regiments alemanys de la Primera Guerra Mundial, on Hindenburg hi havia participat, i torxes per fer més espectacular l’acte fins arribar al monument de Tannenberg, on hi seria enterrat l’endemà. Durant tot el procés es va fer un respectuós silenci en memòria del desaparegut President.


A Berlín, el Parlament es va reunir a la Kroll Opera House per escoltar el discurs necrològic d’Adolf Hitler. El canceller es va referir al President com el millor cavaller i soldat i no va escatimar elogis cap a la seva figura. En canvi, Hitler va parlar d’Erich Ludendorff referint-se a ell com l’ajudant de Von Hindenburg. Durant aquell dia hi va haver cert enrenou amb Ludendorff perquè es va negar a posar la seva bandera a mitja asta. A més, Ludendorff es va negar viatjar a Tannenberg amb el vehicle del President tal i com l’hi havia demanat Hitler, que va considerar que l’actitud de l’antic mariscal era una falta de respecte a la nació.

Després, Hitler va concedir una entrevista amb el corresponsal Ward Price del Daily Mail, on li va dir que si depenia d’Alemanya no tornaria a esclatar una altra guerra, ja que creia que la guerra no podia resoldre els actuals problemes d’Alemanya.

3 d’agost de 1934

Divendres:

En el Reich:

Els tres comandants en cap dels exèrcits, Terra, Mar i Aire, varen jurar lleialtat personal a l’Adolf Hitler i no a la nació alemanya, com abans havia sigut costum, tal i com el ministre Werner von Blomberg havia dictat el dia anterior. Aquell nou jurament va ser rebut amb entusiasme per la majoria de soldats i oficials, però per altres, com Ludwig Beck, va ser un avís de que les coses no anaven tal i com desitjaven, ja que creien que l’Exèrcit s’allunyava del seu paper. Beck va definir el dia 2 d’agost com el dia més negre de la seva vida.


Kurt Schmitt, que el 28 de juny havia patit un greu atac de cor, es va veure obligat a deixar el càrrec de ministre d’Economia en benefici del banquer Hjalmar Schacht. Schmitt no va deixar definitivament el Ministeri fins al 30 de gener de 1935.

2 d’agost de 1934

Dijous:

La mort del president Paul von Hindenburg:

A les nou del matí, el president Paul von Hindenburg va morir a l’edat de 86 anys per culpa d’un càncer a la seva finca de Neudeck, Prússia Oriental. Aquest fet va obrir la porta al poder absolut a Adolf Hitler, que després de la mort del President va fer en vigor la Llei sobre el Lideratge del Reich Alemany aprovada el dia anterior, on es fusionaven els càrrecs de president i canceller en un de sol. La Llei també entregava oficialment a Hitler el comandament suprem sobre les forces armades. Al cap d’una hora d’haver mort el President, es va anunciar que l’oficina del President quedaria fusionada amb l’oficina de la Cancelleria i que Hitler es convertiria en cap de l’Estat i en comandant en cap suprem de les forces armades del Reich. Entre els qui varen firmar aquesta nova llei hi havien els conservadors Franz von Papen, que es va dirigir de dret a Neudeck per veure per últim cop al seu amic, Constantin von Neurath, Lutz Schwerin Krosigk, Werner von Blomberg i Hjalmar Schacht. A continuació, Hitler va fer prestar jurament als membres de la Reichswehr i va encarregar a l’arquitecte Albert Speer que s’ocupés dels preparatius per celebrar el funeral en el Monument de Tannenberg a Prússia Oriental. Speer va fer aixecar una tribuna amb bancs de fusta recoberts amb tela negre, i el cap de les SS, Heinrich Himmler, que en aquells moments dirigia a 100.000 homes, es va ocupar de la seguretat de l’acte.

A les 9:25 del matí, totes les emissores de ràdio varen interrompre la seva programació i Joseph Goebbels va donar a conèixer al poble alemany la mort del President amb una veu trista. Després d’un silenci radiofònic de mitja hora, el ministre va comunicar les primeres mesures i disposicions legals necessàries per tal ocasió. Durant aquell dia es varen convocar les tropes de tot Alemanya i se’ls va fer prestar un nou jurament formulat pel general Walther von Reichenau sense consultar-ho a Hitler,. A la nit es va publicar un comunicat oficial (Amtliche Mitteilung) del Ministeri de Defensa del Reich del ministre Von Blomberg, on es jurava aquesta fidelitat a Hitler:

En presència de Déu dono aquest sagrat jurament d’obediència incondicional al Führer del Reich i del poble Alemany, Adolf Hitler, Comandant Suprem de l’exèrcit, i dono com a valent soldat l’entrega en tot moment de la meva vida per aquest jurament.

Els diaris de la nit varen aparèixer orlats de negre i publicaven l’historial militar del difunt mariscal i repetien el primer vers de la cançó de record de l’exèrcit alemany:

Ich hatte einen Kameraden.

Els oficials varen publicar estudis sobre l’heroic passat del desaparegut President. Aquella mateixa nit, Hitler va rebre un telegrama del ministre Von Blomberg que l’informava de que els oficials, sots-oficials i soldats de tot l’Exèrcit havien prestat lleialtat.

En el Reich:

Al matí, Adolf Hitler es va reunir durant una estona amb Alfred Rosenberg, que havia interromput les seves vacances després de la mort del President. El Reichsleiter el va informar dels disturbis que s’havien produït a Manxúria per culpa dels japonesos. Hitler va criticar el seu Ministeri d’Afers Exteriors per no saber actuar. Després, el canceller li va parlar de qüestions privades i de política internacional. També li va confessar que trobava místic que Von Hindenburg hagués mort un 2 d’agost i li va assegurar que la seva necrològica (la de Rosenberg) era la que estava més ben preparada.


Hjalmar Schacht va ser nomenat ministre d’Economia per millorar la coordinació de les polítiques econòmiques.

1 d’agost de 1934

Dimecres:

En el Reich:

Adolf Hitler va comunicar en els seus ministres que els metges l’hi havien dit que en el president Paul von Hindenburg li quedaven menys de 24 hores de vida i que pensava fusionar el càrrec de President amb el de Canceller a través d’una llei. A la mateixa hora es va acordar que la Reichswehr presentés jurament de fidelitat al nou cap d’Estat, i Werner von Blomberg va accedir a ratificar la nova llei que volia impulsar Hitler.

A continuació, Hitler va visitar, acompanyat per Wilhelm Brückner, al president Von Hindenburg a la seva finca de Neudeck. El President estava estirat en el seu llit dur i auster. Oskar von Hindenburg va acompanyar el canceller fins al seu pare. En anunciar-li que hi havia Hitler, el President va recriminar-li per què no havia vingut abans. Després de veure que realment només li quedaven unes hores de vida, Hitler va tornar a Berlín per sotmetre la Llei sobre el Lideratge del Reich Alemany a l’aprovació del Govern. A la tarda, el President, abans d’entrar en coma, va dir, segons el doctor Ferdinand Sauerbruch:

Mein KàiserLa meva pàtria

Després es va fer un comunicat oficial explicant que el President havia entrat en coma i que cada cop el seu cor batia més lentament.


Theodor Eicke va promulgar el reglament del camp de concentració d’Esterwegen.

31 de juliol de 1934

Dimarts:

En el Reich:

Els diaris alemanys varen aparèixer aquell dia amb enormes titulars parlant de l’execució dels assassins del canceller austríac Engelbert Dollfuss. Només en les pàgines interiors dels diaris es parlava del comunicat mèdic del president Paul von Hindenburg, que li quedaven hores de vida.


Rudolf Hess es va dirigir a la casa de la senyora Schmidt, que l’hi havien assassinat per error al seu marit, un periodista musical, el 30 de juny i ella reclamava que es pagués per tal pífia. Hess li va prometre que es castigarien als culpables. El setembre li va enviar una carta en que li confirmava que la mort del seu marit no estava motivada per cap raó seriosa i, com a compensació, va rebre una pensió de viudetat de 1.000 marcs mensuals; una suma que corresponia al salari del seu difunt marit.