Dilluns:

En el Reich:

El govern alemany va promulgar una llei que donava validesa legal retrospectiva al nou jurament de fidelitat de l’Exèrcit a la figura d’Adolf Hitler. Després de la promulgació de la Llei, Hitler va escriure una carta al ministre de Defensa, el general Werner von Blomberg, confirmant-li que el Pacte del Deutschland seguia vigent. En la carta li agraïa el seu jurament de lleialtat i li va dir que sempre consideraria l’existència i la inviolabilitat de l’exercit alemany. Hitler li va reiterar que l’Exèrcit seria l’únic portador d’armes de la nació. Von Blomberg, agraït també perquè Hitler havia complert amb el Pacte, va ordenar que les Forces Armades es dirigissin a partir d’aquell moment a Hitler com a Meu Führer enlloc de l’apel·latiu civil de senyor Hitler que havien utilitzat fins llavors.

---

Alfred Rosenberg va escriure una carta al Ministeri de Propaganda per queixar-se de que un jueu li hagués escrit al compositor Richard Strauss el llibre de la seva òpera, La dona silenciosa, i que aquest jueu en qüestió era també col·laborador artístic d’un teatre de jueus emigrants a Suïssa. El jueu en qüestió era Stefan Zweig. L’atac de Rosenberg va tornar a provocar una furiosa indignació al ministre Joseph Goebbels, que no podia veure al seu company d’origen eslau. El ministre tenia de la seva part la conformitat de Hitler per la representació de l’obra a principis d’estiu de 1935 a Dresden, però Rosenberg va insistir tan que Strauss va acabar sent acomiadat de la Cambra de Música i l’obra de Zweig va ser prohibida.

Diumenge:

En el Reich:

A Alemanya es va celebrar un plebiscit per legitimar els canvis produïts després de la mort del president Paul von Hindenburg. Bàsicament es votava si s’acceptava l’autonomenament d’Adolf Hitler pel càrrec de President. La consigna del NSDAP era:

Hitler per Alemanya – tota Alemanya per Hitler.

El poble alemany va donar suport amb una gran majoria a la proposta del canceller: un 84,6% varen votar Ja (si), 38.362.760 vots, i 4.294.654 persones hi varen votar encontra. 872.292 paperetes varen ser anul·lades i, inclús, en algunes paperetes algú s’havia atrevit a deixar-hi escrit coses desagradables contra Hitler. Tot i el gran suport cap a Hitler i l’ajuda de les Gestapo i del SD organitzant un control secret de les paperetes per assegurar l’èxit i desemmascarar les últimes restes de l’oposició, a les zones més poblades per la classe treballadora, un terç dels votants es va negar a donar la seva papereta per Hitler. Per aquells resultats, el partit nazi es va mostrar disgustat perquè eren pitjors que els del novembre de 1933. Per exemple, en el districte de l’Alt Palatinat havien obtingut uns pobres resultats. A Hamburg, on l’economia no avançava tal i com s’anunciava ja que els interessos de la ciutat no coincidien amb les prioritats del rearmament i l’autarquia, un 20% dels vots, 167.000, varen ser negatius. A Berlín els nos varen arribar a mig milió i a Colònia varen passar de 80.000.

Davant la fusió dels càrrecs de Canceller i de President, el conjunt de les Forces Armades varen realitzar el nou jurament de lleialtat personal a Hitler.

Dissabte:

En el Reich:

Adolf Hitler va publicar el text complet de les últimes voluntats i el testament del desaparegut president Paul von Hindenburg en el diari Völkischer Beobachter. El document també lloava la Reichswehr dient que havia de ser un símbol del Estat. Per la seva part, Oskar von Hindenburg va dir en un discurs per ràdio que el seu pare sempre havia vist a Hitler com el seu successor com a cap d’Estat i va assegurar que actuava d’acord amb les intencions del seu pare quan demanava als homes i les dones alemanyes que votessin l’endemà per entregar-li el lloc de President a Hitler.

---

Helene Hanfstaengl, l’esposa d‘Ernst Hanfstaengl, va fugir d’Alemanya perquè tenia por del règim nazi. Helene sabia que el règim eliminaria a tot aquell que s’oposés als seus plans i temia que poguessin perseguir a la seva família, ja que Hanfstaengl s’havia mostrat crític en més d’una decisió. De fet, segons Hanfstaengl, el 30 de juny era un dels objectius. En canvi, el seu marit va decidir continuar a Alemanya, tot i que Helene li va aconsellar que també abandonés el país abans que no fos massa tard. També s’ha de dir que el matrimoni Hanfstaengl feia temps que estava en crisi.

Divendres,

En el Reich:

A Hamburg, Adolf Hitler va pronunciar un gran discurs electoral i va dir que el seu govern tenia el suport de dos organitzacions: políticament, la comunitat del poble cristal·litzada en el moviment nacionalsocialista i militarment en l’exèrcit. Curiosament, a Hamburg va ser on va rebre la major part dels no, un 21% dels vots.

Dijous:

En el Reich:

Rudolf Hess va firmar un decret per als membres dels partit nazi en que els demanava evitar tota forma d’associació amb els jueus, rebutjar assistir-los si eren advocats i abstenir-se de portar la insígnia del NSDAP si estaven treballant en magatzems jueus. També demanava prohibir en els jueus aparèixer en llocs públics i relacionar-se amb els aris.

Dimecres:

En el Reich:

Obeint les ordres d’Adolf Hitler, Franz von Papen es va dirigir a Berchtesgaden acompanyat pel seu secretari Fritz-Günther von Tschirschky per entregar-li el testament polític de Paul von Hindenburg firmat l’11 de maig. En tenir-lo a les mans, Hitler el va llegir amb molta atenció i va discutir-ne el contingut amb els seus col·laboradors. El document constava de dos documents. El primer estava dirigit al poble alemany i el segon a Hitler, i en ell es deixa entreveure que el President hauria elegit al Canceller com el seu successor natural. Dirigint-se a Von Papen, el dictador li va dir que les recomanacions del difunt President anaven dirigides a la seva persona, però li va explicar que decidiria més endavant si permetria fer públic el testament, ja que el considerava de caràcter privat. Von Papen li va suplicar que publiqués els dos documents. Finalment, Hitler li va entregar a Otto Dietrich una part del testament on Von Hindenburg parlava dels serveis religiosos i en el qual s’incloïen lloances cap al dictador i es deixava entreveure que el President el seleccionava com el seu hereu natural. Segons el secretari de Von Papen, Hitler en llegir els documents hauria di que encara no estaven preparats per instaurar de nou la monarquia.

Dimarts:

En el Reich:

En un discurs a Kiel, Rudolf Hess va parlar d’Adolf Hitler com l’home que havia sigut enviat per la Providència per salvar Alemanya.

Dilluns:

En el Reich:

Adolf Hitler va viatjar fins a Oberammergau en un cotxe descobert per assistir a la Passió d’Oberammergau. Al final de l’obra el dictador va marxar de forma discreta.

El govern alemany va publicar el testament del president Paul von Hindenburg mort el 2 d’agost de 1934. Ningú va dubtar que el document havia sigut falsificat pels nazis. El testament acabava d’aquesta manera: El meu canceller, Adolf Hitler, i el seu moviment han donat al poble alemany un pas decisiu cap a la unitat interior. Deixo al meu poble alemany amb l’esperança del que jo desitjava el 1919, i que ha madurat lentament fins el 30 de gener de 1933, seguirà el seu curs amb la vista posada en el compliment total i definitiu de la missió històrica del nostra poble. Amb aquesta ferma esperança en el provenir de la nació, puc tancar els meus ulls amb tranquil·litat. Es va dir que aquest paràgraf va ser redactat per Hitler.

El govern alemany va aprovar una llei sobre la movilitat laboral on es restringia la capacitat dels treballadors per canviar de feina si en la feina que tenien eren considerats esencials.