Diumenge:

En el Reich:

Heinrich Himmler es va fer càrrec de la policia nacional. Per tal de que no tingués competència, Hermann Göering va acomiadar a Rudolf Diels com a cap de la Gestapo després de les pressions del propi Himmler i de Reinhard Heydrich. Diels va ser nomenat cap de la policia de Colònia i va ser retirat de la seva oficinal central. A més, es va prohibir a les autoritats estatals de Policia que seguissin mantenint departaments polítics per tal de deixar tot el poder policial polític a mans de Himmler.

---

El Govern va aprovar secretament un decret de defensa nacional basat en el servei militar obligatori. També, el Govern va obligar a les emissores regionals de ràdio a incorporar-se a la Companyia de Ràdio del Reich, sent subordinades d’aquesta manera al Ministeri de Propaganda.

---

Després d’haver-ne sigut candidat (Anwarter) des del setembre, Rudolf Hoess va ser acceptat com a membre de les SS. 

Dissabte:

A Itàlia:

A Roma, Benito Mussolini es va reunir amb els Antonio Goicoechea, els tradicionalistes Antonio Lizarza i Rafael Olazábal, i el general Antonio Barrera, que aquests li varen exposar el seu projecte per dur a terme un cop d’Estat contra el govern de la República espanyola. Mussolini es va comprometre a ajudar-los i els va oferir 10.000 fusells, 10.000 granades de mà, 200 metralladores i un milió i mig de pessetes. El diner sí que va arribar, però no l’armament.

La Vossische Zeitung va ser un prestigiós diari alemany de la burgesia liberal que pertanyia a la casa Ullstein, una firma jueva. Fundat el 704, la primera edició del diari va sortir a l’any 1721 i l’últim cop que va veure la llum va ser el 31 de març de  1934 quan els nazis varen fer tancar el diari per substituir-lo per la Völkischer Beobachter, que d’aquesta manera es va convertir en el diari nacional d’Alemanya. La Vossische Zeitung va gaudir de col·laboradors com Frederic el Gran, Gotthold Ephraim Lessing i Walther Rathenau.

Abans de que els nazis arribessin el poder, el diari tenia el mateix nivell i importància que el Times per la Gran Bretanya. Quan els nazis varen arribar el poder varen expulsar als periodistes jueus que treballaven per al diari.

Dijous:

En el Reich:

Per tal de sufragar les enormes despeses que sortirien de la construcció del nou complex dels Congressos de Nuremberg, el Govern va fundar la societat Zweckverband Reichsparteitag Nürnberg, la ZRN, amb la participació del partit nazi, el Govern, el land de Baviera i la ciutat de Nuremberg.

Dimecres:

En el Reich:

El Ministeri prussià va informar i advertir de les conseqüències racials que, tot i el seu escàs número, d’uns nens que vivien a Renània fruit de la relació entre dones alemanyes i soldats francesos de l’Àfrica colonial. L’informe, que anomenava aquests nens bastards, demanava no permetre’ls reproduir-se i concloïa que si la presència a França de mig milió de mestissos podia conduir al cap de quatre o cinc generacions a la bastardització de la meitat de la població francesa, un número similar de mestissos en el bàndol alemany de la frontera conduiria a un mestissatge local i a la conseqüent desaparició de qualsevol diferència racial entre els francesos i la població de les zones occidentals adjacents al Reich.

Diumenge:

En el Reich:

A Dresden es va fer una gran concentració de les SA de Saxònia amb 125.000 homes que varen desfilar davant del governador. Era una demostració més d’aquest grup paramilitar.

---

A la petita ciutat de Gunzenhausen, a uns 50 quilòmetres al sud-oest de Nuremberg, un jove membre de les SA anomenat Kurt Bär es va dirigir juntament amb diversos companys seus a la taverna d’un jueu perquè havien tingut la notícia de que un ari hi estava bevent. Bär i els seus companys varen anar a buscar brega i quan el fill del propietari, Julius Strauss, li va escopir hi va haver una batussa entre la família del propietari i els SA. Llavors, una multitud es va concentrar a la taverna. En veure’ls, Bär va deixar de colpejar a la família i va fer un discurs preguntant com era possible que un cristià estigués prenent una cervesa en una propietat jueva, quan els jueus eren els seus enemics. Va assegurar que eren els responsable de dos milions de morts de la Primera Guerra Mundial i els 400 morts i 10.000 ferits greus del moviment nazi. A més, va preguntar quants jueus havien violat ja a dones alemanyes. Segons un testimoni, les 200 persones que s’havien concentrat a la taverna li varen donar la raó i acte seguit va continuar la pallissa mentre la multitud animava als SA. Després varen dur tota la família a una cel·la local. Un cop a la presó, la senyora Strauss va intentar protestar, però Bär la va bufetejar. Diversos centenars d’habitants de la ciutat, més d’un milers, segons algunes fonts, varen sortir al carrer cridant:

Fora els jueus!. 

A continuació varen atacar béns i propietats jueves, i en varen detenir a 30 d’ells i dos varen morir. Un es va suïcidar quan va veure que la multitud el perseguia i l’altre, anomenat Jacob Rosenfelder, va aparèixer penjat en un estable. Tot indica que va ser assassinat.

Dissabte:

En el Reich:

Mitjançant un decret, el Ministeri de Propaganda va dificultar les condicions d’ingrés a la Cambra de Cultura pels no aris, donant instruccions a la Cambra de no admetre a persones de professions culturals.

En un discurs, Adolf Hitler va explicar que els Reichstatthälter ( els governadors del Reich ) no eren administradors d’Estats separats, sinó que executaven la voluntat del govern central del Reich. Després, va dir que el nacionalsocialisme tenia com a objectiu crear el nou Reich i no preservar als Estats alemanys.

Dimarts:

En el Reich:

Davant dels abusos per part d’en Heinrich Himmler i en Reinhard Heydrich dins de la policia bavaresa, el governador de Baviera Franz Xaver Ritter von Epp va advertir-li en el gauleiter Adolf Wagner que tal arbitrarietats podrien trencar la confiança en la Justícia. Wagner li va contestar més tard amb una missiva que no li va agradar gens en el governador.

Dissabte:

En el Reich:

Adolf Hitler i Hermann Göering varen fer de padrins a la boda de Karl Brandt i Anni Rehborn, una celebritat nacional i diverses vegades campiona alemanya de natació de l’equip SV Bochum, a més de ser una icona del nacionalsocialisme, en el pis de Göering a Berlín.

A Itàlia:

Benito Mussolini va firmar el Protocol de Roma amb Àustria i Hongria per enfortir els vincles de dependència política entre els tres països.