20 d’abril de 1934

Divendres:

En el Reich:

Per tot Alemanya es va celebrar l’aniversari d’Adolf Hitler. Feia 45 anys. El cap de premsa del Reich, el doctor Otto Dietrich, va fer publicar en els diaris alemanys que Hitler havia creat feina i pa, i que el poble alemany havia fet un gir radical gràcies a que Hitler havia sortit del poble i que encara hi era present. Hitler va celebrar el seu aniversari amb Eva Braun en el Berghof, a Obersalzberg.


Hermann Göering va acceptar nomenar a Heinrich Himmler com a inspector i intendent de la policia política prussiana i cap de la Gestapo. Però Göering va adoptar una última precaució: Himmler seria el cap de facte mentre que ell seria sent de jure.


El govern alemany va constituir el Tribunal de Justícia Popular. Al mateix temps es va nomenar a Joachim von Ribbentrop ambaixador extraordinari del canceller per les qüestions de desarmament.


El diari National-Zeitung va publicar un comunicat de l’Estat Major de les SA en que anunciava que la Sturmabteilung gaudiria d’un permís durant tot el mes de juliol. Ningú va fer cas a aquella notícia tan poc habitual.


Rudolf Hoess, després de que l’1 d’abril fos acceptat com a membre de les SS, va ser ascendit al càrrec de sturmmann.

18 d’abril de 1934

Dimecres:

En el Reich:

Ernst Röhm va convocar al cos diplomàtic i a la premsa estrangera en el Ministeri de Propaganda. El cap de les SA va oferir-los un repàs de la història del nacionalsocialisme, “una revolució que significava la ruptura espiritual amb el pensament de la Revolució de 1789”. Després d’un silenci a la sala, Röhm va dir que les SA eren l’encarnació històrica de la voluntat i del pensament de la Revolució alemanya i que no havien sigut un grup d’intrèpids conjurats, sinó un exèrcit de creients i màrtirs d’agitadors i soldats. Els soldats polítics d’Adolf Hitler, va deixar clar. Röhm va assegurar que Hitler els havia donat la bandera vermella amb la creu gamada, la camisa bruna, els honors i la mort. Però també va dir que el combat d’aquells anys fins arribar a la Revolució alemanya els havia ensenyat a extremar la vigilància per reconèixer els enemics declarats i els enemics secrets de la nova Alemanya. Aquella frase no va agradar a molts membres del Govern. Llavors, Röhm va assegurar que la revolució que havien fet no era una revolució nacional sinó “una revolució que els interessava subratllar la paraula socialista”. Cridant, el cap de les SA va dir que el feien vomitar els reaccionaris i els conformistes burgesos. La sala es va quedar en silenci davant d’aquells crits fins que Röhm va acabar el seu discurs dient que les SA eren la Revolució nacionalsocialista. Després es varen sentir aplaudiments en els extrems i el fons de la sala, on estaven agrupats els comandaments de la Sturmabteilung. Röhm a continuació es va asseure al seu lloc i els ajudants de camp, en especial el comte Von Spreti, el varen felicitar.


Joseph Goebbels continuava molt preocupat per tenir la custòdia del seu fillastre Harald Quandt, que des de feia anys estava en mans del pare del noi, Günther Quandt. Goebbels va parlar de l’assumpte amb Hermann Göering i el mateix Röhm. Els dos li varen prometre suport. El ministre en va parlar directament amb Quandt i va aconseguir el seu propòsit. L’empresari es va comprometre a donar-los el nen per les festes de Pasqua. En tenir la confirmació, Goebbels va córrer a explicar-li a Magda. Quandt esperava que després de les vacances el nen tornaria a casa seva, però no va ser així.

14 d’abril de 1934

Dissabte:

En el Reich:

Adolf Hitler, acompanyat pels comandants Erich Raeder, Werner von Fritsch i Werner von Blomberg, estava de retorn a Wilhelmshaven després d’una travessia de tres dies amb el creuer de guerra Deutschland a prop de les costes noruegues. El dia 12 havia arribat a un pacte amb els comandants en el que els va prometre que eliminaria el desig de les SA de fer-se amb el control de l’Exèrcit a canvi de que no posessin impediments a fusionar els càrrecs de Canceller i de President després de la mort del president Paul von Hindenburg, que es preveia que seria en breu. Després de passar l’embarcació boia de Skagen, unes hores després la nau va arribar a Wilhelmshaven. Durant un exercici, un home del Deutschland va caure a mar. Un cop arribat al port, Hitler va tornar en avió a Berlín.

En un discurs pronunciat durant aquella jornada, el Canceller va declarar que en el poble li agradava desitjar alguna cosa terrible, alguna cosa a témer, i que això els convertia en extraordinàriament sotmesos.


Després de rebre una missiva per part del gauleiter Adolf Wagner en respondre-li la seva carta del 20 de març on es queixava dels molts abusos que cometien Heinrich Himmler i Reinhard Heydrich a Baviera, el governador Franz Xaver Ritter von Epp va fer constar que la missiva era des del principi fins al final “espúria i impugnable”, i que només contenia inexactituds, tergiversacions, adulteracions i falsedats.

13 d’abril de 1934

Divendres:

En el Reich:

El creuer de guerra Deutschland, que transportava a Adolf Hitler i els comandants Erich Raeder, Werner von Fritsch i Werner von Blomberg, que estaven reunits per decidir el futur d’Alemanya, va entrar en el Hardanger Fjord i llavors va posar rumb al sud. Les reunions entre els comandants i el Canceller es donaven per acabades i s’havia arribat a un acord perquè Hitler pogués ocupar la presidència després de la mort del president Paul von Hindenburg a canvi de que eliminés les intencions de les SA de fer-se amb el control de l’Exèrcit. Durant el trajecte, Hitler va pujar diversos cops en el pont de comandament i va manifestar que estava encantat amb la travessia i les conversacions que havia tingut amb el ministre de Guerra.


Magda Goebbels va parir a la seva segona filla Hilde. Però Joseph Goebbels, que tornava a ser pare per segon cop, estava molest perquè Günther Quandt s’havia negat a donar-li permís a Harald Quandt perquè passés temps amb ells durant la Setmana Santa.

En els Estats Units:

El govern nord-americà va aprovar la Llei Johnson d’Impagats (Johnson Deb Default Act) que prohibia en els Estats Units fer nous préstecs a aquells països, com França i la Gran Bretanya, que havien incomplet els seus compromisos del pagament dels deutes contrets de la Primera Guerra Mundial.

12 d’abril de 1934

Dijous:

En el Reich:

Adolf Hitler es trobava en el creuer de guerra d’11.700 tones, el Deutschland, des de feia dos dies acompanyat pel ministre de Defensa (Reichswehrminister), el general Werner von Blomberg, pel comandant en cap del exèrcit, el coronel general Werner von Fritsch, i el comandant en cap de la Marina, Erich Raeder. L’embarcació va penetrar en el Sogne Fjord mentre nevava per observar el Fridjoff Denkmal, un monument construït pel monarca Frederic el Gran. Hitler va aparèixer en el pont de la nau entre la tripulació i es va deixar tirar fotografies davant d’aquells homes que estaven emocionats en veure al canceller. A continuació, Hitler es va reunir amb els seus comandants i varen arribar a un pacte secret per el què l’exèrcit ajudaria al líder alemany a fer-se amb la presidència d’Alemanya després de la mort del president Paul von Hindenburg a condició de que la Reichswehr conservés el control de tots els assumptes militars. Segurament Von Blomberg li va exigir acabar amb els plans de l’Ernst Röhm de voler substituir l’exèrcit per les SA i convertir-se en el ministre de Defensa. Després la nau va virar en rodó.


Wilhelm Frick va aprovar un decret per regular les detencions preventives i va puntualitzar que no seria lícit l’empresonament en camps de concentració per sancionar per sancionar actes punibles o reprovables.

7 d’abril de 1934

Dissabte:

En el Reich:

Grups de manifestants nazis varen penetrar en el palau episcopal de Würzburg i el varen destruir perquè el pare Stöger havia criticat al règim, fet pel qual havia sigut arrestat en dues ocasions. La policia, no sabent qui es manifestava i per què ho feia, va aconseguir dispersar la manifestació i va restablir la calma en la seu del bisbat.

A la tarda, els diaris varen publicar que el Comitè Central Catòlic havia acordat aquell any no celebrar la gran Assemblea anual dels catòlics alemanys.