7 de febrer de 1934

Dimecres:

En el Reich:

El cardenal Karl Joseph Schulte, bisbe de Colònia i líder catòlic, va confessar-li a Adolf Hitler la seva preocupació pel caràcter anticristià del nacionalsocialisme.


En la sisena reunió del Consell de defensa del Reich, el tinent general Ludwig Beck va declarar que l’objectiu d’aquella trobada era crear l’ambient de guerra.

A França:

Després de la manifestació de dretes del dia anterior, que va acabar amb 15 morts i 1.400 ferits, el primer ministre Edouard Daladier va dimitir del seu càrrec en l’Assemblea Nacional tot i tenir el suport parlamentari. Daladier va difondre després de la seva declaració:

El govern, que té la responsabilitat de mantenir l’ordre i la seguretat, es nega a aprovar mesures que puguin causar més vessament de sang. No desitja utilitzar als soldats contra els manifestants. En conseqüència, he comunicat al president de la República la dimissió del gabinet.

En el Vaticà:

El Vaticà va incloure el Mite del Segle XX, el llibre d’Alfred Rosenberg, com un dels llibres prohibits. L’Osservatore Romano va justificar en un article anònim la decisió dels cardenals perquè considerava que insultava tots els dogmes de l’Església catòlica i perquè demanava la creació d’una nova religió basada en la sang nòrdica. El decret amb la prohibició va ser signat pel notari de la Congregació el 9 de febrer i publicat a l’Osservatore Romano el 14 de febrer.

6 de febrer de 1934

Dimarts.

A França:

A París es va produir una gran manifestació de dretes a la Plaça Concòrdia exigint la dimissió del govern liberal recentment format per Edouard Daladier. L’objectiu dels manifestants era entrar a l’Assemblea Nacional. Dos grups varen intentar avançar cap al pont des del quai del Louvre, però la policia els va dissoldre amb mànegues d’aigua. Cap a les vuit del vespre, uns 2.000 veterans de guerra de la Union Nationale des Combattants varen entrar desfilant a la plaça després d’haver recorregut els Champs-Élysées des del Rond-Point. Però en el pont varen ser aturats i els seus líders varen ser duts a comissaria.

Després d’una nit de disturbis entre els manifestants i la policia, a més dels comunistes, 15 persones varen morir i més de 1.400 varen quedar ferides a la Plaça Concòrdia, que va canviar diversos cops de mans, i a la rue Royale. El Ministeri de la Marina va ser incendiat i l’antic primer ministre Édouard Herriot va estar a punt de ser llençat al Sena per part dels manifestant. A altes hores de la matinada la policia ja tenia la situació sota el seu control. Daladier va renunciar l’endemà al càrrec després de veure que no podia posar ordre.

1 de febrer de 1934

Dijous:

En el Reich:

El govern alemany va nomenar al general Werner von Fritsch nou comandant de l’Alt Comandament de l’Exèrcit després de la dimissió del cap de l’Exèrcit Kurt von Hammerstein-Equord per les seves discrepàncies amb el règim nazi. Von Fritsch es va reunir durant aquell dia amb el canceller Adolf Hitler.


Ernst Röhm va escriure una circular al ministre Werner von Blomberg per dir-li que les SA com l’exèrcit popular eren susceptibles de mobilització i utilització en temps de guerra. Röhm demanava bàsicament la concessió en exclusiva de la defensa nacional a les SA i que la funció de les forces armades es limités a proporcionar a les SA homes ensinistrats. La carta de Röhm no s’ha conservat.


Oswald Pohl es va encarregar de reorganitzar les SS.

30 de gener de 1934

Dimarts:

En el Reich:

Feia un any que Adolf Hitler havia pujat al poder i durant aquell dia va rebre moltes felicitacions pel seu primer aniversari com a canceller. Una de les felicitacions va ser la del president Paul von Hindenburg, que a través d’una carta pública li va expressar el seu reconeixement en reconstruir Alemanya i també el va felicitar per haver aconseguit baixar l’atur. Per commemorar la data, Hitler va fer un discurs al Reichstag on va dir que no era el moment de restaurar la monarquia, però que s’havia de solucionar la situació de la posició independent del President amb la del canceller. Llavors, Hitler va criticar l’actitud d’Àustria, però va dir que no tenia la intenció d’atacar-la.

Anant en la mateixa línia que Hitler en no voler restaurar la monarquia però utilitzant un altre llenguatge més violent, Hermann Göering va anunciar que dissoldria les associacions monàrquiques i va amenaçar als monàrquics de perseguir-los amb la mateixa duresa que contra les esquerres. Göering va declarar que no hi havia més partit que el NSDAP i va afirmar que els partits de dreta no havien fet res per l’Estat de Hitler.


En aquest primer any de govern nazi, en els camps de concentració ja hi havien internats més de 7.000 presoners.


Aprofitant l’aniversari, el Ministeri de l’Interior va aprovar la llei per la Reconstrucció del Reich on es subordinaven els Estats Federals a l’autoritat del govern central. D’aquesta manera s’abolien els Estats Federals juntament amb els seus governs, parlaments i ministeris, que varen passar a dependre del corresponen ministeri del Reich. Amb la nova Llei, Hitler estava autoritzat a aplicar la Constitució d’una manera diferent. Dins d’aquesta Llei on s’abolien els Estats Federals, tot i que es varen mantenir alguns elements dels federalisme, es va aprovar un decret on es varen posar els serveis de la policia sota la jurisdicció del Reich, quedant només la seva administració per aquells Estats que haguessin creat el càrrec del governador del Reich. El preàmbul de la Llei proclamava que havia sigut promulgada amb el vot unànime del Reichstag.


El govern alemany va aprovar la proposta de Robert Ley, el cap del Front Alemany del Treball (Deutsche Arbeitsfront – DAF), per crear una organització pel temps lliure que va rebre el nom de Força per l’Alegria (Kraft durch Freude). Amb la col·laboració del tinent de les SS, Bodo Lafferentz (Promotor de la Volkswagen i de projectes balístics), varen incentivar viatges turístics més barats, creuers, esdeveniments esportius i culturals per als treballadors alemanys. També es va promoure pensions per als treballadors aturats, per la gent gran, i es varen donar més serveis socials. L’objectiu principal del règim nazi era donar força al poble alemany per impulsar l’expansió econòmica. Dins d’aquesta organització i va treballar l’arquitecte Albert Speer, que es va fer càrrec de la secció Bellesa del Treball. Aquesta secció tractava de millorar les condicions laborals dels treballadors i va influir als propietaris de les fàbriques per rehabilitar els seus locals.

29 de gener de 1934

Dilluns:

En el Vaticà:

Uns consultors elegits pel Vaticà varen redactar un informe sobre l’Església nacional alemanya d’Ernst Bergmann i la varen qualificar de nacionalisme exagerat, un retorn al paganisme i una completa absorció de l’individu per part de l’absolutisme de l’Estat. Els consultors també varen afirmar que el nacionalsocialisme era una autèntica heretgia, pitjor que el modernisme.

28 de gener de 1934

Diumenge:

En el Reich:

Adolf Hitler va anunciar que havia firmat un pacte de no-agressió amb Polònia. Aquest va ser el primer país amb el que l’Alemanya nazi va firmar un pacte de no-agressió.

A Txecoslovàquia:

Els dirigents del SOPADE, els membres del SPD exiliats a Praga, varen publicar en la Sozialistische Aktion El Manifest de Praga, un document en què es declaraven a favor de la lluita revolucionària com a únic mitjà eficaç de combatre el nazisme. Es rebutjava fermament el reformisme i el respecte estricte de la legalitat. El Manifest contemplava instaurar un Estat socialista amb la instauració de la planificació, es rebutjava la lliure competència i el lliure marcats i es defensava un programa social molt estens. El text també alertava dels perills dels projectes de guerra d’en Hitler per conquerir Europa. El Manifest acabava amb una crida a la unitat i a reafirmar el paper dirigent de la SOPADE.

27 de gener de 1934

Dissabte:

En el Reich:

En una entrevista amb el dramaturg Hanns Johst, Adolf Hitler va afirmar que el nazisme concebia Alemanya com un cos únic, un sol organisme. Va afegir que el nacionalsocialisme agafava la resolució nacional de la tradició burgesa i el socialisme viu i creatiu del materialisme del dogma marxista. El canceller va subratllar que era un home humil, d’origen obrer, que havia ascendit sense deixar de ser conscient dels seus origens.