Dimecres:
En el Reich:
Alfred Rosenberg va ser nomenat Representant del Führer per la Instrucció i Educació Filosòfica i Intel·lectual del NSDAP, un càrrec pràcticament sense poder però que se li va atorgar perquè se’l volia apartar de l’entorn del ministre Joseph Goebbels, que dirigia la Cambra de Cultura del Reich, una institució que Rosenberg havia pensat i que desitjava liderar. Goebbels i Rosenberg mai es varen poder veure.
Paul Ludwing Troost, l’arquitecte que més admirava Adolf Hitler, va morir després d’una llarga malaltia a Munic. Amb la mort de l’arquitecte, Hitler va quedar a la vegada afectat i alleugerit. Hitler arrosegava des del 15 d’octubre de 1933 un mal presagi. Aquest presagi va començar quan ell va assistir a la col·locació de la primera pedra de la Casa d’art Alemany ( Haus der Deutschen Kunst) dissenyada per Troost. Hitler va colpeja la primera pedra amb un martell de plata, però el martell es va trencar a les seves mans. Des de llavors creia que algú dolent li estava a punt de passar. Amb la mort de Troost, Hitler li va dir a Albert Speer aquestes paraules: quan el martell es va trencar vaig saber que era un mal presagi. Alguna cosa passarà, vaig pensar. Ara ja sabem perquè es va trencar. L’arquitecte estava destinat a morí.
El ministre de Defensa, el general Werner von Blomberg, va escriure una carta a Ernst Röhm per demanar-li que aclarís la relació entre l’exèrcit i les SA.
Dimecres:
En el Reich:
L’estudi de disseny de Ferdinand Porsche a Stuttgart va enviar un memoràndum de dotze pàgines al Ministeri de Transports en el que es detallava la construcció d’un vehicle barat, el Volkswagen. El memoràndum, que no havia sigut sol·licitat, mai va arribar a les mans d‘Adolf Hitler.
Una circular de Hermann Göering ordenava a la Gestapo i a la policia de fronteres que prenguessin nota dels emigrats polítics i dels jueus residents en els països veïns per detenir-los i posar-los en els camps de concentració si tornaven a Alemanya.
Dissabte:
En el Reich:
Hermann Behrends va començar a dirigir el SD de Berlín per recomanació de Reinhard Heydrich i sota l’aprovació de Heinrich Himmler.
Dimecres:
En el Reich:
A Leipzig, Marinus van der Lubbe va ser executat en el patí de la presó on estava reclòs després d’haver sigut declarat culpable per un tribunal d’haver incendiat al Reichstag el 27 de febrer de 1933. El comunista holandès va ser guillotinat per un botxí que vestia, com exigia la tradició, abillament d’etiqueta, incloent guants blancs i barret de copa. A Alemanya molta gent va dubtar de la realitat de l’execució. Es va dir que la família havia reclamat amb insistència el cos de Van der Lubbe per enterrar-lo a Holanda, però mai els hi varen entregar.
Els líders socialdemòcrates del SPD exiliats a Praga varen publicar el Manifest de lluita del socialisme revolucionari i varen fer una crida als seus partidaris de l’interior d’Alemanya per què enderroquessin el govern d’Adolf Hitler a través d’una revolució popular. Però com que estaven bastant deslligats de la realitat d’Alemanya, la crida va quedar en un no res. Tot no tenir l’èxit esperat, la cooperació entre el SOPADE, la direcció del SPD a l’exili, i els partits socialdemòcrates dels països veïns varen permetre unir a poc a poc una xarxa clandestina per passar fronteres, difondre diaris, enviar diners, octavetes i copiadores, i reunir fons d’ajuda a les famílies dels empresonats i deportats.
Dimarts:
En el Reich:
La Völkischer Beobachter va publicar una carta amistosa d’Adolf Hitler dirigida a Ernst Röhm. Hitler li va expressar la seva gratitud com a cap de les SA per haver acabat amb els moviments comunistes i d’esquerres, però li va manifestar la seva intenció de que les SA s’ocupessin només d’assegurar la victòria de la revolució nacionalsocialista, i que només l’Exèrcit seria la que tindria la missió de garantir la protecció del país contra al món. Seguidament, li va tornar agrair els seus serveis com a cap de les SA i va acabar la carta dient que havia d’agrair al destí tenir amics com ell com excel·lents amarades de lluita.
Dilluns:
En el Reich:
El govern alemany va fer entrar en vigor la Lleig per la Prevenció de Progènie amb Malalties Hereditàries del 14 de juliol de 1933. Tot i que aquesta norma reproduïa molts aspectes de lleis anteriors, la diferència regia en que ara es podia esterilitzar obligatòriament. Es varen enumerar vuit suposades malalties hereditàries: debilitat mental congènita, esquizofrènia, maníac depressiu, epilèpsia, còlera de Huntington, sordesa i ceguera hereditàries i malformació física greu. Aquesta Llei es basava en les idees d’Ernst Rüdin.
Heinrich Himmler va dirigir un missatge a les SS, on els va dir que una de les feines més urgents era la de descobrir a tots els enemics declarats o encoberts d’Adolf Hitler i del nacionalsocialisme per combatre’ls i aniquilar-los.
Gertrud Scholtz Klink va ser nomenada cap del Servei del Treball femení.
A la Gran Bretanya:
El Manchester Guardian va descriure amb precisió la realitat de la vida en el búnquer del camp de concentració de Dachau. L’article, deia:
Les cel·les són de formigó, té una finestra amb barrots, són humides i hi falta calefacció.
També s’explicava quina classe de pallisses donaven els guàrdies:
Consisteix en pagar amb una corretja, que té una cinta d’acer, de tres o quatre mil·límetres d’ample, al llard de tota la corretja. Un home de les SS compta amb veu alta els cops, que el seu número oscil·la de vint-i-cinc a setanta-cinc, segons sigui la sentència. Altres dos homes subjecten el presoner, un per les mans i l’altre pel cap, que han tapat amb un sac per sufocar els crits… A alguns presoners els han apallissat amb trossos de manega de goma; a alguns els han cremat amb burilles, a alguns els han sotmès a lo que en Estats Units diuen tortura d’aigua.
Diari del Tercer Reich 