Dimarts:

En el Reich:

A Polònia:

Des del quarter general de Rastenburg, Martin Bormann va firmar una disposició dirigida als alts funcionaris i cap dels districtes del NSDAP en la que es prohibia la intervenció de la policia contra aquelles persones que haguessin participat en el linxament d’un aviador Aliat que hagués hagut de fer un aterratge d’emergència. A part, es va aprovar la politització de l’Exèrcit gràcies a les cèl·lules de propaganda nacionalsocialista. La propaganda tenia que reforçar la Weltanschauung de les tropes, contràriament a la tradició que exigia que el militar tenia que ser apolític.

A França:

A la presó central d’Eysses, 1.200 detinguts varen abandonar la presó amb les mans a la nuca i amenaçats per les armes dels seus guardians per ser entregats a les SS, que els varen conduir al camp de Compiègne per després deportar-los al camp de concentració de Dachau. Al mateix temps, del camp de Drancy varen sortir més nens i personal d’Izieu direcció a Auschwitz. Cap d’ells va sobreviure.

---

Preparant l‘Operació Overlord, els nord-americans varen llançar 320 bimotors B-26 contra la costa atlàntica francesa; 500 quadrimotors B-17 i B-24 amb base Itàlia varen ser llançats contra Neunkitchen i Wels, a Àustria i Zagreb, i a Iugoslàvia; i 928 bombarders B-17 i 672 caces varen ser llançats contra les fàbriques aeronàutiques de Dessau, Oldenburg i Munster, a Alemanya, a més de les fàbriques de Brussel·les i la localitat francesa de Reims. La Luftwaffe va intentar defensar-se. Per aquells atacs, a la ciutat de Dresden va sonar a un quart de dotze del migdia l’alarma antiaèria, la gran, que va cessar al cap de 20 minuts.

Curiosament, Gerd von Rundstedt, comandant en cap de les forces armades al front occidental, li va comunicar a Adolf Hitler que res feia indicar que la invasió de l’Oest fos imminent.

A Itàlia:

A la nit, els nord-americans dirigits pel general Mark Clark varen trobar un sector de la Línia Cesar, que era l’última defensa per arribar a Roma, que no estava defensada i, després d’una marxa silenciosa, varen poder penetrar per aquell sector. El comandant Albert Kesselring va ordenar abandonar les posicions de manera progressiva.

En el front oriental:

A Romania:

A la frontera romanesa-soviètica, els alemanys varen llançar un poderós cop contra els soviètics.

A la Gran Bretanya:

Anthony Eden va declarar davant del Gabinet de Guerra que s’havia produït una preocupant reacció per part dels francesos i dels belgues sobre la campanya de grans bombardejos previs a l’Operació Overlord. Precisament, després de la conversa del dia anterior, Trafford Leigh-Mallory i Dwight D. Eisenhower es varen reunir cara a cara i el mariscal de l’Aire va advertir-lo de que el llançament de la 82º i 101º Divisió Aerotransportada era una operació especulativa i que podia suposar la pèrdua del 70% de la força dels planadors, i li va afegir:

Si vostè posa en marxa aquesta operació, tirarà per la borda dues divisions aerotransportades.

Commocionat, el comandant suprem es va retirar sol a una tenda per fumar-se unes cigarretes i reflexionar. Avortar aquest llançament aerotransportat suposaria cancel·lar el desembarcament a la platja de Utah. A continuació va donar una sèrie d’ordres en el camp de batalla i després va trucar al comandant Leigh-Mallory i li va deixar clar que no tenia cap més alternativa que seguir amb una operació que portava dos anys planificant-se, tot i que va ordenar als comandants que revisessin fins al més mínim detall cadascun dels aspectes que poguessin afavorir una disminució dels perills. Eisenhower durant aquell dia va llegir el missatge de l’ambaixador Hiroshi Oshima del 27 de maig a Tòquio que confirmava que els alemanys continuaven pensant que el desembarcament es produiria en el pas de Calais.

---

Durant aquella jornada la Luftwaffe va realitzar l’últim bombardeig convencional a la ciutat de Londres.

A Birmània:

Els japonesos del general Tanaka es varen veure obligats a cessar tota ofensiva contra Imphal per culpa de les greus pèrdues. Tot i això, a Kohima la 7º Divisió índia va tenir que suspendre la seva contraofensiva davant la dura resistència japonesa.

Dilluns:

En el Reich:

A França:

El comandant Gerd von Rundstedt va inspeccionar les defenses costeres.

A Alemanya:

Com el dia anterior, les forces aèries nord-americanes varen atacar amb 993 bombarders i 674 caces les línies alemanyes de subministrament de combustible, afegint a la llista la localitat de Pozen i la planta de Krzesinki, a Polònia. Els nord-americans varen perdre 37 bombarders, 327 varen ser tocats i 8 caces varen ser destruïts. Per aquells atacs, a les dotze del migdia va sonar l’alarma antiaèria a la ciutat de Dresden; primer la petita i després la gran. Un cop més no va passar res. La ràdio va informar que grans formacions des de les set del matí estaven sobre Brunswick, Magdeburg, Brandenburg i el nord de Saxònia.

A Polònia:

Josef Mengele necessitava un ajudant i en saber que havien arribat metges al camp d’Auschwitz es va dirigir ràpidament a l’estació per rebre’ls. En total eren una cinquantena. Mengele els va demanar que donessin un pas endavant els que haguessin estudiat en universitats alemanyes, tinguessin profunds coneixements de patologia i haguessin practicat la medicina forense. L’únic que va fer aquella passa va ser el metge jueu hongarès Miklos Nyiszli. Mengele el va interrogar exhaustivament i, en tenir respostes del seu gust, el va separar dels demés i va ordenar en els demés que tornessin als seus llocs.

A Itàlia:

Les forces del 5º Exèrcit nord-americà varen arribar des d’Anzio a les posicions alemanyes de la Línia Caesar, al sud de Roma, on immediatament varen començar els combats.

A la Gran Bretanya:

Preparant l‘Operació Overlord, el SHAEF va ordenar que 11.000 avions Aliats portessin tres grans ratlles blanques en cada ala per ser fàcilment identificats. Alguns tripulants varen utilitzar escombres per pintar les ratlles. Però el comandant Trafford Leigh-Mallory li va demanar en el comandant Dwight D. Eisenhower que cancel·lés els llançaments de la 82º i 101º Divisió Aerotransportada previst pel dia de l’Operació, ja que corrien el risc de perdre la meitat dels paracaigudistes i un terç dels planadors com a mínim.

A l’Atlàntic:

El U-549 va enfonsar amb els seus torpedes al portaavions escorta nord-americà USS Block Island, l’única embarcació d’aquest tipus que varen perdre els nord-americans. Poc després, el submarí alemany va ser enfonsat.

En el Pacífic:

La primera batalla de tancs de la campanya del Pacífic va tenir lloc a l’illa de Biak, davant de Nova Guinea, entre japonesos i nord-americans, que aquests varen utilitzar els Sherman. Els dos regiments que varen desembarcar a l’illa es varen trobar una dura resistència japonesa des de les seves posicions subterrànies i, amb els seus canons, varen alentir l’avanç nord-americà. La batalla, que va ser l’única on els japonesos varen gaudir de gran superioritat numèrica, va acabar amb victòria nord-americana.

Diumenge:

En el Reich:

400 bombarders nord-americans de la 8º Força Aèria varen atacar les indústries químiques que produïen gasolina sintètica de les ciutats de Colònia, Konigsburg, Magdeburg i Ruhland. Per aquells atacs a un quart de tres de la tarda va sonar la petita alarma aèria a la ciutat de Dresden i, a continuació, la gran. La ràdio va anunciar que els bombarders enemics estaven arribant a l’extrem nord de la ciutat. Durant uns minuts es varen sentir els bombarders a Dresden i alguns trets de la defensa antiaèria, però la ciutat no va ser atacada. A més, va ser atacada les bases de llançament dels míssils V-1. Mentre s’atacava a Alemanya, una altra flota americana, la 15º Força Aèria, va bombardejar als camps de refineria dels camps petrolífers romanesos de Ploesti, on els alemanys en treien el petroli, i la ciutat de Gènova. Per culpa de l’atac nord-americà, els alemanys van veure reduït a la meitat la seva producció. A la nit, 600 bombarders de la RAF varen atacar les ciutat franceses d’Angers i Boulogne.

En el Pacífic:

A l’illa de Biak, al nord-oest de Nova Guinea, els combats entre els nord-americans i els japonesos varen continuar.

Dissabte:

En el Reich:

A Alemanya:

El cap de l’Estat Major Hans Spiedel, sota el comandament de les tropes a Normandia, es va reunir a la ciutat de Freudenstadt amb Constantin von Neurath i Karl Stroelin per parlar d’un imminent atemptat contra la vida d’Adolf Hitler. Els tres homes varen arribar a la conclusió de que el mariscal Erwin Rommel era la persona ideal per liderar la prefectura del govern després de l’atemptat i en el comandant en cap de les forces armades. Els tres varen pactar certs detalls i varen elaborar, entre altres, plans per entrar en contacte amb els Aliats occidentals amb l’objectiu de demanar un armistici i varen establir un codi que permetés als conspiradors comunicar des d’Alemanya amb el quarter general de Rommel.

A França:

Continuant preparar-se per l’Operació Overlord, els Aliats varen bombardejar les defenses costeres i les bases dels míssils V-1 entre Calais i Normandia. A més, varen ser atacats els nusos ferroviaris d’Estrasburg, Neuenkitchen, Saarbrucken, Karlsruhe, Mannheim i Ludwigshafen. A la nit, la RAF va atacar els aeroports d’Avinyó, Montpeller, Nims i Marsella.

A Itàlia:

Les tropes del 5º Exèrcit del comandant Mark Clark varen continuar avançant cap a Roma, mentre que els soldats alemanys intentaven organitzar-se al voltant de Balmontone.

A Japó:

Hiroshi Oshima va informar en el seu govern del que s’havia parlat en l’última sessió de Hitler al Berghof i va dir que es creia que els Aliats durien a terme maniobres de distracció a Noruega, Dinamarca, la part sud de la França occidental i les costes franceses del Mediterrani. Oshima va assegurar que tothom tenia clar que els Aliats obririen el segon front en el Pas de Calais. L’informe de l’ambaixador va ser llegit pels Aliats, que d’aquesta manera varen poder veure que els alemanys pensaven que desembarcarien al Pas de Calais.

A Nova Guinea:

Els nord-americans del comandant Douglas MacArthur varen desembarcar a Nova Guinea Holandesa per apoderar-se de l’illa de Biak, al nord-oest de Nova Guinea, a l’oest d’Hollandia. Els japonesos varen oferir una dura resistència.

Divendres:

En el Reich:

A Alemanya:

A Obersalzberg, en una reunió en el Platterhof, un hotel situat al costat del Berghof que en el passat havia sigut la pensió Moritz, molt més modesta, en la que s’hi havia allotjat Adolf Hitler en els anys 20, el líder alemany va pronunciar un discurs davant dels seus generals i els seus oficials, on va assegurar que la guerra acabaria amb els jueus. El dictador va definir als jueus com una quinta columna a la rereguarda, traïdora i plena d’impulsors de la seducció i revolucionaris. Considerava que l’eliminació dels jueus hauria liquidat aquest perill dins d’Alemanya i la possibilitat de que es formés un nucli revolucionari, i va exclamar que si li preguntaven si es podia haver resolt el tema d’una forma més simple, ell contestaria que més simple no podia perquè qualsevol altre via hagués sigut més complicada, però que si li preguntaven d’una forma més humana ell contestaria que era un tot o res, una lluita a vida o mort, i va donar una visió apocalíptica del què passaria si els “enemics” d’Alemanya sortien victoriosos. Hitler va assegurar-los que el bolxevisme assassinaria a milions i milions d’intel·lectuals alemanys i els qui quedessin vius serien deportats per culpa dels jueus. 

Parlant dels bombardejos d’Hamburg i d’altres ciutats, Hitler va dir que 40.000 dones i nens havien mort entre flames de les bombes incendiàries llançades sobre Hamburg i que no esperessin d’ell res més que la confirmació implacable de l’interès nacional de la forma que tingués el més gran efecte i benefici per la nació alemanya. Continuant amb els seus atacs antisemites, va afirmar que s’havia guanyat l’odi dels jueus i, d’immediat, entre el públic, es va poder sentir crits:

D’exacte!. 

A continuació, el dictador va parlar de les accions que estaven a punt de començar contra els jueus a Hongria i per justificar-ho va dir que tenien que eliminar una xarxa homogènia d’agents i d’espies. Seguint amb el seu discurs, el líder alemany va parlar d’Hongria, on els jueus no havien sigut eliminats tot i les lleis antisemites, dient que aquest país estava debilitat per culpa dels jueus, però va afirmar que ara que l’havia ocupat havia solucionat el problema. A continuació va mencionar un altre cop la seva profecia del 30 de gener de 1939, segons la qual en cas de guerra els jueus serien eliminats i, després d’aplaudiments, va continuar ressaltant el manteniment de la raça ària. Per concloure el seu discurs, Hitler va parlar de la missió del poble alemany a Europa dient que la derrota en la guerra significaria el final del poble alemany i la victòria el principi del domini alemany a Europa. Quan Hitler va acabar el seu discurs va ser aplaudit.

---

Aquell dia va morir l’arquitecte Walter Brugman. 

A França:

Les incursions dels caces Aliats resultaven tan mortals que es va prohibir el trànsit ferroviari alemany al país gal durant el dia.

A Itàlia:

El comandant Mark Clark no va obeir les ordres del general Harold Alexander de l’Operació Búfal i va reduir deliberadament la força del 6º Cos del comandant Lucian Truscott, una unitat necessària per capturar Valmontone. Clark va ordenar deixar que la 3º Divisió i la Força Especial bloquegés la ruta 6 per poder així dirigir-se cap al nord el més ràpid possible amb l’objectiu d’ocupar Roma. Les 34º i 45º divisions nord-americanes varen interrompre la seva marxa cap a Valmontone i es varen dirigir cap a la capital italiana cobertes per la 36º Divisió. Davant d’aquella desobediència, Truscott es va queixar del pla de Clark, però va ser desautoritzat. També els comandants de divisió de Clark; el general de divisió Ernest N. Harmon de la 1º Divisió Blindada i el brigader John W. O’Daniel de la 3º Divisió es varen queixar del canvi d’ordres. Alexander va ser informat aquell dia de les noves ordres de Clark, però va ser massa tard per enviar una contraordre perquè les tropes nord-americanes ja s’havien posat en marxa. Com a resultat, els soldats alemanys del 10º Exèrcit varen poder-se retirar, ja que corrien el perill de ser envoltats si era tallada la Ruta 6, que unia Roma.

A la Gran Bretanya:

Preparant l‘Operació Overlord, el tinent Clifton James, del cos de finances de l’exèrcit britànic i que se semblava molt al comandant Bernard Law Montgomery, a qui havia estudiat els gestos i les costums, va volar a Gibraltar i després a Argel per fer creure als alemanys de que el mariscal britànic estava al nord de l’Àfrica i, d’aquesta manera, pensessin que no es produiria en breu un desembarcament Aliat a Europa. Lluint la boina negra de Montgomery, el tinent James es va deixar veure en públic en diferents ciutats del nord de l’Àfrica durant diversos dies. Els Aliats sabien perfectament que no seria fàcil aquella Operació; aquell dia un memoràndum del personal d’operacions del SHAEF senyalava que tres divisions alemanyes ocupaven en aquells moments la península de Coetin, juntament amb 60 tancs i un regiment de paracaigudistes, i potser una divisió sencera atrinxerada a Cherbourg.

Però en els nord-americans i en els britànics els va sortir un contratemps inesperat: Charles de Gaulle es va negar a reconèixer tota legitimitat per començar l’alliberació de França. A canvi de la seva acceptació, el líder de la França Lliure demanava que li reconeguessin el seu moviment com a legítim govern de la nova república francesa.

A Palestina:

L’alt comissari britànic, sir Harold MacMichal, va saber de la proposta que els alemanys havien fet al líder jueu de Budapest, Joel Brand, d’intercanviar un milió de jueus per 10.000 camions per als alemanys.

En el Pacífic:

Les tropes de Douglas MacArthur varen desembarcar a Biak.

Dijous:

En el front oriental:

A Iugoslàvia:

La Luftwaffe va bombardejar les posicions dels partisans. Immediatament després, 40 planadors varen aterrar molt a prop de les barraques on hi havia instal·lat Josip Broz i el seu Estat Major. Un total de 900 homes de les SS varen sortir dels planadors amb les seves metralletes i morters, i es varen llançar al combat. Però els partisans, amb els suport dels alumnes de l’Escola d’Oficials partisans, el batalló de seguretat de Tito i de la població vàlida per lluitar de la ciutat de Draver varen resistir fins al vespre. Els alemanys varen aconseguir apoderar-se de la ciutat i varen matar a 6.000 partisans, però Tito va aconseguir escapar un cop més. El comandant iugoslau va fer un forat al terra de planxes de fusta de la seva barraca i es va deixar caure en un torrent sec per després fugir cap a un lloc segur. Es creu que l’atac alemany va ser planejat per Otto Skorseny.

A Itàlia:

A dos quarts de vuit del matí, el 2º Cos de l’Exèrcit nord-americà va establir contacte amb la platja d’Anzio després de més de quatre mesos del desembarcament d’Anzio. Al mateix temps, el 5º Exèrcit nord-americà va ocupar Cisterna i Valmontone, on els alemanys varen intentar organitzar-se al voltant de la localitat. D’aquesta manera les tropes de Mark Clark varen avançar cap a Roma. Al vespre, el cap de pont d’Anzio va deixar de ser-ho per la unió de les avantguardes del 5º Exèrcit amb el 8º Exèrcit, que va arribar a Piediomonte, amb els polonesos a l’avantguarda.

A la Gran Bretanya:

Preparant l’Operació Overlord, els Aliats occidentals varen retenir durant 10 dies la correspondència dels seus soldats per tal de que no diguessin indiscrecions. Fins llavors, un equip de censors, que dominava 22 llengües, entre elles l’ucraïnès i l’eslovac, es dedicava a inspeccionar amb l’ajuda d’un cúter les cartes dels soldats. També es va negar al personal nord-americà les facilitats del telèfon transatlàntic, de la ràdio i del cable.

A Birmània:

Després de durs combats, els japonesos varen aconseguir penetrar en el perímetre defensiu de Blackpool, territori que els xindits varen tenir que abandonar.

Dimecres:

En el Reich:

A Alemanya:

A Sonthofen, tal i com havia fet el 5 de maig i l’octubre de 1943 a Posen, Heinrich Himmler va afirmar en presència dels generals de la Wehrmacht que el “problema” jueu havia sigut resolt d’una manera inflexible, seguint ordres i criteris racionals, i va afirmar que ell en particular no era una persona que gaudís o s’alegrés quan s’havia d’aplicar una mesura dura, però que tenia tal sang freda i tal sentit del deure que podria dir d’ell mateix que era una persona dura. Himmler va confessar que no considerava justificat deixar vius a nens i dones dels països de l’Est perquè, segons ell, permetria en un futur convertir aquells nens en venjadors que acabarien assassinat als nens i les dones alemanyes. Per tant, considerava que si no ho feia hagués actuat com covard i, d’aquesta manera, havia tingut que resoldre “el problema” sense miraments. En conseqüència, Himmler va dir que s’havia d’actuar sense concessions i va donar a entendre que era una ordre d’Adolf Hitler quan va dir que era una ordre militar. 

---

El Reichsbank de Berlín va enviar en el Banc de les Açores un missatge que deia que vendrien 800.000 marcs suïssos subministrats al Kredit Zurch amb valor del dissabte.

---

A la nit, RAF va enviar 500 bombarders de nit contra la localitat d’Aquisgrà.

A França:

Continuant amb la preparació de l’Operació Overlord, 450 bombarders B-26 varen atacar les rampes de llançament V-1 a l’àrea de Calais; els parcs ferroviaris de Creil i Beaumont varen ser atacats per caça-bombarders. Però l’atac més potent d’aquell dia el varen efectuar al voltant de Berlín i París amb 1.106 bombarders i 602 caces, produint una important batalla aèria.

A Itàlia:

L’enllaç entre les forces d’Anzio i les del 2º Cos nord-americà, que provenien del sud del país, es va realitzar al nord de Terracina. Al vespre, el 7º Cos del comandant Lucian Truscott va avançar a bon ritme cap a Valmontone amb la idea d’atrapar al 10º Exèrcit alemany a la vall de la ruta 6 per tal d’obligar-los a rendir-se.

---

Al sud, provinents de Cassino, els canadencs i els polonesos varen obrir bretxa a la Línia Hitler, on els paracaigudistes alemanys seguien lluitant.

A la Gran Bretanya:

A Londres, a la Cambra dels Comuns, el primer ministre Winston Churchill va pronunciar un discurs per explicar que mantenien bones relacions amb el govern espanyol i que esperava que s’ampliessin després de la guerra. El primer ministre va reiterar un cop més el seu compromís de no interferir en l’evolució política interior espanyola, ja que considerava que els problemes d’Espanya els havien de resoldre els propis espanyols. A més, va declarar que se sentia tan allunyat del general Francisco Franco com de Moscou, però va dir que preferia viure a Madrid. Tot i això, conscient de que no podia quedar malament amb els soviètics, va dir que en la Rússia soviètica la forma trotskista de comunisme havia sigut eliminada per complert.

A Birmània:

A la frontera amb l’Índia, els japonesos varen revitalitzar la seva ofensiva en direcció a Imphal i varen re-capturar algunes posicions perdudes. A Kohima va passar tot el revés, ja que varen ser les tropes índies les que varen passar a l’atac.

Dimarts:

En el Reich:

A Alemanya:

A Obersalzberg, en el Berghof es va celebrar una reunió, que s’havia anunciat el 19 de maig, per analitzar els danys que havien rebut les indústries del carburant després dels bombardejos Aliats. En la reunió hi varen assistir els industrials més importants, el cap del Departament de Planificació i Matèries Primes, el ministre d’Armament, Albert Speer, el ministre de l’Aire, Hermann Göering, el cap de les Forces Armades, Wilhelm Keitel i el mariscal Erhard Milch. Abans d’entrar a la reunió, Göering va pressionar als industrials perquè no es mostressin pessimistes davant d’Adolf Hitler. Tenia por que el culpessin de que la seva Luftwaffe no feia suficient per protegir les seves indústries. Però quan va començar la reunió els industrials es varen mostrar pessimistes i varen ser realistes amb la situació precària en què es trobaven. Hitler els va intentar convèncer de que superarien la situació però, de cop, en veure les cares dels industrials, va començar a acceptar que la situació era catastròfica. Quan els industrials li varen especificar la situació en què es trobaven, Hitler es va anar desanimant. Era evident que no estava acostumat a sentir les coses de forma tant realista i precisa. Llavors, parlant amb Göering, Karl Saur i Milch sobre la producció aeronàutic, el líder alemany va sentir que parlaven del Me 262 com un caça i no com un bombarder com ell havia demanat a la tardor anterior. Enfadat, Hitler va entrar amb còlera i va ordenar que el Me 262 es fabriqués exclusivament com un bombarder, tot i les objeccions tècniques que varen posar els experts allí presents. Göering, que no volia ser senyalat amb el dir, va donar les culpes als enginyers de la Luftwaffe, però li va tenir que dir que l’important re-disseny que necessitaria l’avió retardaria la seva producció cinc mesos.

A França:

1.045 bombarders i 562 caces varen atacar les bases de la Luftwaffe i els enllaços ferroviaris de Metz, Orleans, Chautedun, Bourges i Chaumont, a més de que les bombes varen causar danys a Saarbricken i Neuenkirchenb. A part, una altre poderosa formació de 103 caces P-51 varen atacar el nus ferroviari de Hasselt, Bèlgica. Els alemanys només varen poder destruir sis bombarders i un caça, a més de danyar 83 bombarders.

A Polònia:

A Varsòvia, els alemanys varen afusellar a més de 700 presoners de la presó de Pawiak.

A Itàlia:

Al centre del país, les forces nord-americanes, britàniques, canadenques, franceses, neozelandeses, índies i poloneses varen intentar obrir pas entre les defenses de la Línia Gustau. Les forces del 2º Cos polonès seguien avançant juntament a la 1º Divisió canadenca fins que varen arribar a la localitat de Piedimonte, on es varen enfrontar amb els alemanys. Per altra banda, el 6º Cos d’exèrcits nord-americà va trencar la línia defensiva sobre Anzio amb 500 canons seguint ordres d‘Harold Alexander per intentar trencar la línia Senger, que parcialment havia sigut perforada per les tropes franceses, arribant a la via Àpia per tal de tallar la retirada alemanya i dirigir-se al nord direcció a Valmontone. Tot i la victòria aliada, la 2º Divisió d’Infanteria del 6º Cos va perdre 955 homes. Una divisió nord-americana no havia perdut a tants homes en la guerra com aquell dia.

A la Gran Bretanya:

Moltes tropes d’assalt es varen dirigir cap a la costa d’Anglaterra, repartint-se per 12 zones de concentració (els nord-americans en el sud-oest, i britànics i canadencs en el sud, on començaria la fase final) per posar en marxa en breu l’Operació Overlord. Preparant l’Operació, els Aliats varen interrogar al general alemany Hans Cramer, capturat a l’Àfrica, i varen saber amb certesa que els enganys que els estaven ocasionant funcionava a la perfecció.

---

Els britànics varen fer el primer vol del nou caça britànic, el Martin Baker MB 5.

En el Pacífic:

El submarí USS Cero va enfonsar un transport i va danyar a una embarcació cisterna a prop de les Illes Palau. A més, el USS Ray va utilitzar el radar per disparar 10 torpedes contra un comboi japonès que navegava a prop de Filipines, enfonsant un transport i deixant un altre tocat. Finalment, el USS Permit va danyar a un altre transport japonès utilitzant el seu canó de coberta.

Dilluns:

En el Reich:

Els Aliats varen continuar bombardejant al Reich i durant aquesta jornada, on hi varen participar la RAF i la USAAF, es va atacar Cherbourg i Siracourt, a França,; Kiel, Dortmund i Brunswick, a Alemanya; o La Spezia i Civitanova, a Itàlia.

A Itàlia:

Les tropes canadenques varen perforar la línia Hitler, on hi havien la majoria dels soldats alemanys que havien abandonat la línia Gustav el 15 de maig de 1944. A Montecassino, havent perdut ja el monestir, els alemanys varen cessar en la seva resistència a la cima del mont.

A les vuit del vespre, el comandant Mark Clark va dir en una conferència de premsa davant dels reporters que pensava ocupar Roma aviat i que res se l’interposaria en el seu camí.

A l’Atlàntic:

Aquell dia va sortir de la base de Lorient el submarí U-530, que duia a bord un radar de tipus Naxos i 3 tècnics expert en el seu muntatge i maneig pels japonesos. El que no sabien ni els alemanys ni els japonesos es que els nord-americans havien intervingut les seves comunicacions radiofòniques i havien desxifrats els seus codis, i amb els seus submarins varen perseguir l’U-Boot sense que s’adonés.

A la Xina:

Les forces aliades varen atacar la localitat de Chang-Ya.

En el Pacífic:

El submarí USS Pollack va enfonsar el destructor japonès Asanagi.

Diumenge:

En el Reich:

A Alemanya:

Hermann Göering va ordenar que els aviadors Aliats que haguessin disparat amb metralladores contra trens de viatgers o contra civils, o contra avions alemanys forçats a aterrar, serien executats sense comparèixer davant un tribunal militar.

A França:

L’aviació aliada va utilitzar un total de 5.000 aparells de diferents tipus per atacar els ferrocarrils francesos i alemanys en els futurs fronts de batalla. El massiu atac va ser batejat amb el nom de la cançó del cantant Glenn Miller: Operació Chattanooga Choo-Choo. Els primers atacs d’aquest dia varen tenir lloc contra les xarxes ferroviàries del sud-oest d’Alemanya.

A Polònia:

A Auschwitz va arribar-hi quatre combois provinents de diferents punts d’Hongria amb un total de 12.439 jueus. Només 1.202 varen ser registrats com a nous treballadors esclaus. Els demés varen ser assassinats.

A Itàlia:

A Lenola, els Aliats occidentals varen violar a 50 dones, entre elles nenes i dones d’avançada edat.

A la Gran Bretanya:

A Bletchley Park es va desxifrar un missatge alemany que advertia als seus destinataris de que esperessin grans dèficits en les assignacions de carburant corresponent al juny pels atacs Aliats contra les instal·lacions petrolieres de Romania i Alemanya.

En els Estats Units:

A Pearl Harbor, per raons desconegudes, un LST carregat de combustible i munició va esclatar en el seu ancoratge de West Loch, provocant una reacció en cadena que va provocar l’enfonsament de sis embarcacions LST que esperaven ordres per atacar l’illa de Saipan. Per culpa d’aquest accident varen morir 163 persones, 369 varen resultar ferides i moltes embarcacions varen quedar danyades. L’incident es va mantenir en secret durant uns quants anys.