Dimecres:

En el Reich:

Aquell dia es va inaugurar la Cambra de Cultura del Reich en una gran cerimònia presidida per Adolf Hitler en l’auditori de la Filharmònica de Berlín. L’orquestra va ser dirigida pel director Wilhelm Furtwängler primer i després pel compositor Richard Strauss. Joseph Goebbels va fer un discurs en l’acte on va afirmar que la revolució nacionalsocialista era total i que havia abastat totes les àrees de la vida pública i les havia reestructurat, canviant i reformant del tot l’existència, la relació entre les persones i d’aquestes amb l’Estat. Es tractava, va continuar el ministre, d’una revolució des de baix, conduïda pel poble, que havia ocasionat la transformació de la nació alemanya en un poble unit. Goebbels va recomanar en els escriptors la descripció positiva del nou despertar d’Alemanya i un enfocament de les seves obres basat en un romanticisme inflexible. Un cop el ministre va finalitzar el seu discurs es va interpretar Els Mestres Cantors de Nuremberg de Richard Wagner.

Durant aquell dimecres, Hitler va reunir-se amb l’ambaixador polonès Josef Lipski. En acabar-se la reunió es va publicar un comunicat conjunt en que es deia que els governs polonès i alemany havien acordat tractar les qüestions que interessaven als dos països a través de negociacions directes i renunciar a la utilització de la força en les seves relacions mútues per aconseguir la consolidació de la pau a Europa.  

Dimarts:

En el Reich:

El gabinet alemany es va reunir per felicitar a l’Adolf Hitler per la seva victòria en el plebiscit del 12 de novembre. El 96% de l’electoral havia votat a favor de la proposta del canceller del 14 d’octubre de sortir de la Societat de Nacions.

Dilluns:

En el Reich:

Aquell dia es varen publicar els resultats electorals del dia anterior: 93% de vots afirmatius, 40,5 milions, 2 milions de nos; 39,5 milions a favor del Reichstag i 3,5 paperetes nul·les. Un diari berlinès va comentar el resultat de les eleccions i va afirmar que havia arribat el moment de que Europa es convencés de que Alemanya i el nacionalsocialisme era una sola i mateixa cosa.

---

El Govern va constituir oficialment la Cambra de Cultura del Reich, on tots els artistes, músics i periodistes s’hi havien de registrar si no volien arriscar-se que se’ls hi negués el seu dret a pintar, interpretar o escriure.

---

A Prússia es va posar sota custòdia preventiva en camps de concentració als criminals i delinqüents sexuals. Segons un decret es concedia a la policia el dret a detenir com a criminal a tota persona que considerés reincident i, per tant, capaç de tornar a delinquir, i enviar-la a un camp de concentració.

---

20.000 Cristians Alemanys es varen reunir en el Palau d’Esports de Berlín per celebrar el triomf del 23 de juliol dins de l‘Església Protestant i varen exigir l’expulsió dels pastors que encara no s’havien declarat a favor del nou règim. L’administrador regional de l’Església, Reinhold Krause, va demanar l’eliminació de l’Antic Testament, qualificat de jueu, de la Bíblica cristiana i la depuració de la teologia de Sant Pau en el Nou Testament. Krause va afirmar que l’esperit de Crist estava estretament relacionat amb l’esperit nòrdic. També la creu, va afegir, era un símbol jueu. En les conclusions redactades es va demanar: Un Poble, Un Reich, Una Fe, i es va demanar a que totes les Esglésies complissin les “lleis àries” i s’excloguessin als jueus convertits.

Diumenge:

Les eleccions parlamentàries:

Aquell dia es varen celebrar eleccions parlamentàries i es va consultar al poble alemany a través d’un plebiscit sobre la retirada d’Alemanya de la Lliga de Nacions. El govern a decidir aquella data perquè era l’endemà de l’aniversari de l’armistici de 1918 que va portar la derrota d’Alemanya a la Primera Guerra Mundial. El 96% dels ciutadans alemanys amb dret a vot varen acudir a les urnes, i el 95% va expressar amb el seu vot l’aprovació de la política nazi. A Berlín, el 85,1% dels berlinesos varen elegir al NSDAP. Tot i l’aclaparadora victòria, la gent només podia votar un partit, el NSDAP, amb una llista única de candidats, la Llista del Führer, i, a més, els sobres amb les paperetes estaven numerats.  D’aquesta manera deixava d’existir el vot secret. Els nazis varen obtenir un 93% de vots encontra a un 7% que va votar Nein, No. Aquests resultats s’han d’agafar amb pinces que siguin certs, perquè per exemple costa de creure que un 99,5 % dels presoners del camp de concentració de Dachau votessin per al partit nazi, ja que la majoria d’aquests presoners estaven al camp per estar encontra d’Adolf Hitler.

Coma  conseqüència d’aquestes eleccions, Wolf Heinrich Graf Helldorf va ser elegit sots-director en el Reichstag.

En el Reich:

El govern va aprovar que els Testimonis de Jehovà fossin acomiadats de les seves feines i es va ordenar les primeres detencions cap a aquest col·lectiu.

Dissabte:

En les eleccions per al 12 de novembre:

Paul von Hindenburg va fer un discurs radiat a la nació on va donar el seu suport al govern. El President va demanar en el poble que l’endemà mostrés la seva ferma unitat nacional i la seva solidaritat amb el govern, i va exigir que donessin suport a la igualtat de drets i de la pau amb honor per mostrar en el món que s’havien recuperat i que mantindrien la unitat alemanya.

Dijous:

En el Reich:

Adolf Hitler va ser aclamat pels carrers de Munic durant la celebració del 10è aniversari del Putsch de Munic. Una desfilada amb un esquadró de banderes procedents de tots els Gau que havien arribat el dia anterior varen passar per davant del Canceller. Al costat oest de la Feldherrnhalle, que es va convertir a partir de llavors en un santuari nacional del moviment nacionalsocialista, s’hi va inaugurar un monument en el que Hitler hi va fer col·locar una placa amb la inscripció: I heu triomfat, seguida dels noms dels colpistes morts. A sota hi havia una placa més petita amb els noms dels quatre policies morts.

A partir de llavors, una guàrdia d’honor de les SS cuidaria el monument dia i nit. Tot ciutadà que passés per aquest punt de la Residenzstrasse estava obligat a aixecar el braç per fer la salutació romana. L’única manera d’evitar-ho era desviant-se per la Viscardigasse, que passava pocs metres per darrere de la Feldherrnhalle.

---

Gràcies a la intervenció de Hermann Göering, es va aprovar un decret on s’autoritzava a Rudolf Diels portar l’uniforme de Standartenführer SS, ja que fins llavors estava desautoritzat perquè en el passat s’havia enfrontat contra l’Ordre Negra.

Joseph Goebbels va declarar com a testimoni davant el tribunal imperial de Leipzig en el procés per l’incendi del Reichstag. El ministre alemany va fer una crida al sentit de la justícia del món i va exigir a la premsa estrangera que reproduís la seva minuciosa descripció de les verdaderes circumstàncies del delicte. Goebbels va afirmar que era inadmissible que el govern d’un poble decent i honrat sigués estant sota sospita davant el món d’una manera tant falsa.

Dilluns:

En el Reich: 

En un discurs per les eleccions del 12 de novembre, Adolf Hitler va declarar que quan un adversari li deia que no seguiria al seu costat, ell li responia tranquil·lament que els seus fills ja li pertanyien, que els seus descendents estarien ara en el nou camp i que amb el temps ells no sabien res més que d’aquesta nova comunitat.

---

Degut a les moltes queixes que estaven rebent perquè en els camps d’Emsland, al nord del país, hi entrés la policia, les SS, seguint les ordres de Hitler, varen tenir que deixar, tot i que a contracor, que la policia hi entrés. Tot i això, la nit anterior les SS es varen emborratxar en el camp de males maneres i varen, entre altres coses, defecar en les taquilles, tirar sal al sucre, rebentar les finestres dels barracons dels soldats i a la cantina hi varen “fer de tot”.

Dissabte:

En el Reich:

En un míting a Breslau, Adolf Hitler va explicar que les eleccions plebiscitàries del 12 de novembre de 1933 havien de ser recordades en la història com el dia de la salvació del poble alemany. El canceller va recordar que l’11 de novembre de 1918 el poble alemany havia perdut formalment el seu honor, però que quinze anys després arribava un 12 de novembre en que el poble alemany recuperaria per ella mateixa l’honor que havia perdut.

---

Es va reprendre el judici del incendi del Reichstag del 27 de febrer de 1933. Ernst Torgler va entrar a la sala mostrant un aspecte espantós i es notava que estava tens i nerviós. En aquesta sessió hi havia Hermann Göering, que no parava de parlar amb Rudolf Diels i que havia d’actuar com a testimoni del fiscal. Un cop va començar la sessió, Göering es va aixecar del seu lloc i es va dirigir a l’estrat per explicar la seva versió dels fets. Durant dues hores, el president del Parlament va exposar les seves idees sobre el comunisme i sobre la conveniència i la necessitat d’eliminar-lo. De la nit dels fets, Göering va afirmar que l’hi havia produït sorpresa i que en un principi havia cregut que l’incendi era degut a causes fortuïtes, però que quan havia vist que era un atemptat el seu primer pensament havia sigut penjar aquella mateixa nit a Marinus van der Lubbe. Un cop acabada la declaració varen començar les preguntes. Davant seu hi havia l’acusat Gregory Dimitrov, que també actuava com a advocat seu, i va intentar amb les seves preguntes que Göering parlés del govern soviètic. Göering, veient per on anaven els trets, el va escridassar, però Dimitrov es va aixecar per acusar-lo de dir mentides i contradiccions. En preguntar-li si les seves preguntes li feien por, Göering el va tornar a escridassar de molt males maneres perquè callés i li va dir que ja sabia el què li esperava quan sortís d’allí i li va prometre que ell mateix s’ocuparia de que tingués la justícia que es “mereixia”. Dimitrov no va poder evitar va fer un comentari insultant cap a Göering i va ser expulsat de la sala per desacatament al tribunal i va ser exclòs de les vistes del procés durant tres audiències. Göering es va retirar de la sala a dos quarts de dues del migdia.

Divendres:

En el Reich:

Martin Heidegger va anunciar en una crida als estudiants en el Freiburger Studentenzeitung, que, seguint les noves lleis, es negaria tot suport econòmic a estudiants jueus o marxistes o qualsevol altre definit com a no ari. El rector de la Universitat de Friburg va afirmar que la revolució nacionalsocialista significava un canvi total d’existència (Daisen) alemanya i va acabar el seu escrit dient:

El Führer mateix i només ell és la llei i la realitat alemanya actual i futura.