Dijous:
En el Reich:
Heinrich Himmler va emetre una ordre que deia que no s’havien de dur a terme accions anti-catòliques sense que ell ho hagués ordenat.
Dijous:
En el Reich:
Heinrich Himmler va emetre una ordre que deia que no s’havien de dur a terme accions anti-catòliques sense que ell ho hagués ordenat.
Dimecres:
En el Reich:
Adolf Hitler va pronucniar un discurs a Weimar on va demanar quatre anys més, referint-se a les eleccions al Reichstag del 12 de novembre, per alliberar Alemanya dels seus sis milions d’aturats, ja que, en la seva opinió, en nou mesos el govern havia proporcionat treball i pa a dos milions i mig d’aturats.
El govern va aprovar una llei on el govern tenia cobertura legal per prohibir activitats als jueus.
Robert Ley va pronunciar un discurs als treballadors de la fàbrica Siemens de Berlín i els va dir que tots eren soldats del treball, tot i que alguns manant i altres obeint. Ley els va explicar que l’obediència i la responsabilitat havien de recuperar la seva importància i va afirmar que tots no podien estar en el pont de comandament i que s’havia d’entendre la realitat.
El comandant del camp de concentració de Dachau, Theodor Eicke, va promulgar el reglament del camp. L’article 11 deia que els agitadors polítics que donessin informació, verdaderes o falses, dels camps a l’exterior i tot aquell que rebés tal informacions i les amagués o parlés d’elles a altres o les fes sortir a l’estranger serien penjats. L’article 12 deia que els considerats com sediciosos o sigui aquells que ataquessin físicament a un guàrdia o a un membre de les SS, o aquells que es neguessin a obeir les ordres o aquells que volguessin “desafiar” les autoritats a través de crits o pronunciés discursos serien morts a trets a l’acte o penjats. Quan va ser més tard director de tots els camps, Eicke va aplicar aquest reglament en ells.
George S. Messersmith va escriure en el Secretari d’Estat nord-americà Cordell Hull, que Hitler era el cap real de l’antisemitisme. Messersmith va afirmar que el canceller alemany podia ser raonable en certs temes, però que en aquest mostrava ser un apassionat ple de perjudicis.
Dimarts:
En el Reich:
Aquell dia va finalitzar la prohibició de l’antic ministre d’Economia Alfred Hugenberg que no permetia l’expropiació de finques amb deutes als creditors.
Diumenge:
A Espanya:
A Madrid, a les onze del matí, va començar un acte d’afirmació nacionalista espanyolista, convocat pel Moviment Espanyol Sindicalista, amb l’objectiu de reunir tots els sectors feixistes, atrets pel règim de Benito Mussolini i esperançat per la pujada al poder dels nazis a Alemanya. Els oradors varen ser Alfonso García Valdecasas, catedràtic de Dret Civil de la Universitat de Granada; Julio Ruiz de Alda, aviador militar retirat, i José Antonio Primo de Rivera, que aquest va formular els eixos ideològics del partit feixista espanyol, la Falange Espanyola.
Dissabte:
En el Reich:
Clement August von Galen va ser consagrat bisbe de Münster, sent el primer bisbe al que es nombrava després de la firma del condecorat del Vaticà.
La Filharmònica de Berlín va deixar de ser independent després de que el règim tingués una forta disputa amb el director Wilhelm Furtwängler.
Divendres:
En el Reich:
A Oberstdorf, centenars de persones es varen reunir a la plaça del mercat per esperar al gauleiter Karl Wahl. Molt abans de l’hora prevista, les Joventuts Hitlerianes, el Gremi de Dones Nacionalsocialistes, la Lliga de Dones Alemanyes, la Societat Reina Lluïsa i les SA del poble varen ocupar els seus llocs a la plaça. A dos quarts de set, quatre enormes columnes de foc es varen aixecar cap al ces des de grans pedestals erigits al voltant de l’antic monument als caiguts.
Poc abans de que arribés al gauleiter, la tropa 3/25 de les SA, els Cascs d’Acer i els representants estudiantils nacionalsocialistes varen desfilar i varen encendre les seves torxes. Poc després varen arribar els abanderats, els funcionaris, els professors, el clergat, el tinent d’alcalde Müller i els consellers municipals. La banda de música d’Oberstdorf va obrir la cerimònia amb una marxa bavaresa. Després d’un cert endarreriment va arribar el gauleiter Wahl acompanyat per una escorta d’honor de les SS, encapçalada entre altres per l’alcalde Zettler, el director de l’Oficina de Turisme, el doctor Kalhammer i Giesler.
Wahl va parlar de pau, pa, honor i justícia, però va afirmar que Alemanya hauria quedat “sepultada” sota el bolxevisme sinó hagués actuat Adolf Hitler. Després els va explicar els grans projectes nacionalsocialistes començats els últims vuit mesos i va recordar que gràcies a Hitler 2,25 milions d’aturats havien tornat a treballar. Per Wahl, el canceller només es dedicava a servir al seu poble i s’abstenia de tots els plaers habituals. També va afirmar que la guerra era en l’últim que pensava.
Dijous:
En el Reich:
Rainer Schlösser, director dels teatres del Ministeri de Propaganda, va recomanar a Hans Hinkel que les representacions de Die Jadg Gottes d’Emil Bernhard (Cohn) fos prohibida perquè l’obra era “una espècie de consol pels jueus“. A més, els maltractes als jueus per part dels cosacs suscitava a “imaginar amb qui serien identificats els cosacs”.
L’Estat de Prússia va fer col·locar una placa a la mansió de Hermann Göering, el Carinhall:
Al ministre president Hermann Göering, que protegeix l’honor de Prússia amb mà de ferro, dediquem la terra del Wuckersee pel seu ús vitalici. Que pugui trobar el plaer de la naturalesa en els boscos de Prússia.
Dimecres:
En el Reich:
Després de que les tropes de la Reichswehr haguessin sigut avançades cap a la frontera amb França després de que Alemanya hagués sortit el dia 14 d’octubre de la Societat de Nacions, el ministre Werner von Blomberg va enviar una ordre secreta on es demanava el replegament de l’Exèrcit. La Reichswehr no estava preparada per defensar-se.
Dimarts:
En el Vaticà:
El jueu nord-americà d’origen alemany Louis Michel es va dirigir al papa Pius XI per demanar-li que “ajudés a alliberar als desafortunats jueus d’Alemanya de mes persecucions i desesperacions”.
El nebot d’Adolf Hitler i fill d’Alois Hitler Jr., William Patrick Hitler, es va fer presentar a Berlín i ho va fer saber al seu tiet a través de la seva tieta, Angela Raubal. Hitler li va respondre, a través de la seva germanastre, que no el considerava part de la seva família. Més tard, després de que William demostrés que portava uns documents que podrien comprometre el dictador alemany, Hitler el va rebre a la Cancelleria del Reich i li va assignar un capital inicial de 500 marcs imperials alemanys per cobrir les despeses dels primers moments i un lloc de becari.
Per altra banda, en el Palau d’Esports berlinès, Joseph Goebbels va justificar públicament la sortida d’Alemanya de la Societat de Nacions i de les negociacions pel desarmament. Goebbels va deixar clar que s’hi havien abandonat la Societat i la Conferència no era per preparar la guerra i va afirmar que totes els polítics es dedicaven a convertir a Alemanya en cap de turc.