Dilluns:

La vida privada d’Adolf Hitler:

Adolf Hitler va comprar la casa del Berghof, a Obersalzberg, que fins llavors l’havia llogat.

En el Reich:

El ministre d’Economia i d’Agricultura i líder del Partit Nacional Popular Alemany, el DNVP, Alfred Hugenberg, es va veure obligat a renunciar de tots els seu càrrecs després de que la policia prohibís una reunió de comerciants i industrials nacionalistes on hi havia de pronunciar un discurs. Després de les eleccions del 5 de març de 1933, Hugenberg havia sigut perseguit per les SA i les seves teories econòmiques eren atacades per la premsa nazi. A més, el seu partit es va ensorrar davant de l’escalada de terror que patia el país i, finalment, es va dissoldre voluntàriament. Els Cascs d’Acer varen ser obligats a fusionar-se amb les SA.

La repressió dels nazis cap als altres partits semblava que no tenia fre i aquell mateix dia Heinrich Himmler, en qualitat de cap de la policia de Baviera, va ordenar que no només havien de ser objecte de detenció preventiva tots els diputats del Reichstag i de la cambra legislativa estatal del Partit del Poble Bavarès, sinó també totes aquelles persones que haguessin sigut particularment actives en els partits polítics.

---

Himmler va acomiadar al comandant del camp de concentració de Dachau, Hilmar Wäckerle, que estava sent acusat pel fiscal de l’Estat de Baviera per complicitat en l’assassinat de presoners, i va posar en el seu lloc a Theodor Eicke, que acabava de sortir d’una clínica psiquiàtrica.

Dissabte:

En el Reich:

El govern va prohibir les Bünde, una organització juvenil que defensava una nova forma de vida que trenqués amb civilització moderna tècnica i urbana i que reunia als joves que buscaven el seu ideal en valors diferents dels proclamats pel liberalisme i el marxisme. Les Bünde no estaven lligades a cap partit polític i exaltaven la camaraderia i l’amistat, el retorn a una vida simple. La prohibició va provocar una onada de protestes dels joves afiliats, però no varen poder evitar la seva dissolució. El que es buscava el govern era que tots els joves ingressessin a les Joventuts Hitlerianes.

A més, tot i que els sindicats havien sigut abolits el 2 de maig encara continuaven actius els sindicats cristians (catòlics), però aquell dia també varen ser dissolts.

Divendres:

En el Reich:

Tots els diaris alemanys varen publicar una notícia amb el titular:

Plaga Roja sobre Berlín: Avions estrangers de tipus desconeguts escapen sense identificar; Alemanya indefensa.

Aquesta notícia va tenir el vist-i-plau del ministre Hermann Göering.

---

Després de suprimir el Partit Socialdemòcrata, Joseph Goebbels escrivia amb un to triomfalista en el seu diari:

Dissolt. Bravo! Ja no tindrà que esperar molt l’Estat totalitari.

Cada cop la força dels demés partits era més minsa i aquell mateix dia Franz von Papen, Constantin von Neurath, Schwerin von Krosigk i Hjalmar Schacht, membres del govern no nazis,  varen donar suport a l‘Adolf Hitler en condemnar la conducta del ministre Alfred Hugenberg, que havia exigit públicament, en una conferència econòmica internacional, el retorn de les colònies africanes d’Alemanya sense consultar-ho amb el ganivet.

Dijous:

En el Reich:

Wilhelm Frick va ordenar la supressió del Comitè del Partit Socialdemòcrata, el SPD, tal i com s’havia establert el 19 de juny, i va declarar anul·lats els mandats dels seus diputats, a més de que va definir aquest partit com a enemic del poble i de l’Estat. El Partit Socialdemòcrata ja havia sigut prohibit el 1878 amb el canceller Otto von Bismarck. A través d’un decret governamental es va prohibir l’actuació del partit i es varen cancel·lar els seus despatxos parlamentaris sota el pretext de que els afiliats exiliats havien fundat a Praga una presència filial del SPD. Però el nou Govern no va acabar el seu atac a la democràcia eliminant només el SPD, ja que els demés partits polítics també varen ser objectes d’atacs i durant aquella jornada varen ocupar les oficines i varen empresonar als líders del Partit Bavarès del Poble, el BVP, aliat del Partit del Centre, el Zentrum, amb l’excusa de que estaven conspirant amb els social-cristians d’Àustria. A més a més, aquell dia el Govern va dissoldre a través d’un decret el Comitè Nacional de les Associacions juvenils alemanyes per donar plena autonomia a les Joventuts Hitlerianes. Els béns de les demés associacions varen ser confiscats i els seus afiliats varen passar a les Joventuts Hitlerianes.

---

Hermann Göering va firmar unes instruccions que encarregava en els funcionaris vigilar les paraules i els actes dels treballadors de l’Estat per tal de denunciar als que criticaven al règim.

---

L’Organització Sionista d’Alemanya va enviar un memoràndum a Adolf Hitler i varen defensar un nacionalisme alemany sionista, lluny de l’individualisme de l’època liberal per la qual els jueus eren atacats pels nazis.

Dimecres:

En el Reich:

La cèl·lula nazi de l’empresa jueva Ullstein (una de les editorials més importants d’Alemanya) va dirigir una carta a Adolf Hitler per descriure-li les desastroses conseqüències que tindria un boicot encobert i continuat a l’empresa. El líder de la cèl·lula li va assegurar que la majoria dels treballadors eren membres del NSDAP i un número més gran estaven a la cèl·lula i que ara estaven preocupats degut als acomiadaments setmanals i mensuals. El va avisar de que les xifres d’Ullstein havien baixat més de la meitat i que l’informaven cada dia de casos de boicots impressionants.

---

Wilhelm Frick va comunicar en els governadors d’Estats de tot el país la prohibició del Partit Socialdemòcrata basant-se en el decret de l’incendi del Reichstag del 28 de febrer. Cap diputat socialdemòcrata podria tornar a ocupar el seu escó en una cambra legislativa. Quedaven prohibides totes les reunions socialdemòcrates, tots els actes públics i totes les publicacions del partit. Aquell mateix dia eren detinguts a tot Alemanya 3.000 funcionaris socialdemòcrates. En el suburbi berlinès de Köpenick es varen detenir per la força a 500 socialdemòcrates, matant a 91 d’ells. Però no només els socialdemòcrates varen patir la persecució nazi de la democràcia. Aquell mateix dimecres, la policia i les SA varen assaltar les oficines del DNVP, aliat del NSDAP en el Govern, de tot el país. 

Dimarts:

En el Reich:

El govern alemany va aprovar un decret suplementari que reduïa la quantitat a tornar en els crèdits per casar-se en un quart per cada nen que tingués la parella. D’aquesta manera, si es tenien quatre fills, les parelles no tenien que tornar res.

Dilluns:

En el Reich:

El Partit Socialdemòcrata, després de que haguessin sigut ocupades les seves oficines el 10 de maig, va elegir un nou Comitè de quatre a Berlín. Però la repressió del govern cap a la democràcia continuava i aquell mateix dia va ser detingut el president de l’Estat de Württemberg, Eugen Bolz, un dels principals membres del Partit del Centre, que va ser torturat.

A Àustria: 

El govern austríac va prohibir el partit nacionalsocialista austríac.

Diumenge:

A Txecoslovàquia:

A Praga, els exiliats del SPD, Otto Wels i Friedrich Stamper varen fundar un diari antinazi, el Neuer Vorwärts.

Dissabte:

En el Reich:

Joseph Goebbels va tenir consentiment aquell dia sobre la circular que havia enviat Hermann Göering el 12 de juny en que demanava no deixar el monopoli de la ràdio només sota el seu control. El ministre va qualificar la carta com una falta de respecte i va deixar que Adolf Hitler fes d’àrbitre en l’assumpte. Goebbels sabia perfectament que gaudia de més simpaties que Göering, i Hitler li va confirmar al cap d’uns dies l’exclusiva competència sobre la ràdio.

---

Baldur von Schirach va ser nomenat per Hitler cap de les Joventuts Hitlerianes després de que tots els moviments juvenils que no formessin part de les Joventuts fossin eliminats per llei.

---

Richard Strauss va enviar una carta a Stefan Zweig on criticava al règim nazi. Aquesta carta serà confiscada per Goebbels.

Divendres:

En el Reich:

Adolf Hitler li va enviar a la seva amiga de set anys Berni, a qui havia conegut l’any passat en el Berghof, dues fotografies d’ell amb ella envoltats per flors Edelweiss. Hitler li va escriure: Per la meva estimada i bona Rosa Nienau, Munic, Adolf Hitler. El que el Canceller no sabia encara era que aquella nena era jueva.

---

Aquell dia es va donar el resultat del cens d’ocupació elaborat abans de que els nazis pugessin al poder. El cens mostrava que el proletariat formava part del 46% de la població activa; els funcionaris, oficinistes i soldats el 17%; els autònoms un 16,4%, el mateix percentatge que els ajudants sense sous en negocis familiars i els treballadors que formaven part del servei domèstic formaven part un 3,8%. En aquest cens es podia veure que 13,1 milions de persones treballaven en la indústria i en oficis artesanats; 9,3 milions en l’agricultura i en la silvicultura; 5,9 milions en el comerç i el transport; 2,7 milions en els serveis públics i privats i 1,3 milions en el servei domèstic. El cens també mostrava que únicament hi havia 21,2 milions de catòlics, menys d’un terç de la població alemanya, que, en aquella època, era de 65,5 milions.