15 de juny de 1933

Dijous:

En el Reich:

El govern va organitzar el gran Dia Nacional del Vol a l’Aeroport berlinès de Tempelhof.


Sis dies després d’haver proclamat campió d’Alemanya del pes semi-pesats davant Adolf Witt, Johann Trollmann va rebre una carta de l’Associació Alemanya de Boxa en que li anunciaven que acabava de ser desposseït del títol per “comportament vergonyós sobre el ring”, ja que consideraven que no podia ser guanyador un boxejador professional que plorés com ell va fer. A més, el varen amenaçar de retirar-li la llicència professional si no canviava radicalment la seva forma de boxejar, ja que consideraven que no era l’estil alemany de lluita córrer per damunt del quadrilàter.

12 de juny de 1933

En el Reich:

En Hermann Göering, que es disputava amb en Joseph Goebbels el monopoli sobre la ràdio, va enviar una circular dirigida a diversos ministres i govern regionals per cridar-los l’atenció sobre el fet de que la ràdio no es prestés sota cap concepte a ser administrada per una sola persona. Defensava la col·laboració per la gestió de la ràdio per aconseguir millors resultats.

A la Gran Bretanya:

A Londres va començar la Conferència Econòmica Mundial.

10 de juny de 1933

Dissabte:

En el Reich:

Adolf Hitler va viatjar de Berchtesgaden a Berlín en cotxe. Però durant el trajecte, un dels Mercedes de la comitiva va tenir un accident i va resultar malferit Wilhelm Brückner. L’ajudant de Hitler va tenir que ser traslladat a l’hospital de Traunstein, la ciutat més pròxima, i va ser intervingut per Karl Brandt. En agraïment, Hitler el va nomenar el seu metge escorta i amb el temps formaria part del cercle més íntim del canceller.


Toni Plüfl, una de les representants socialdemòcrates més destacades del Reichstag, es va suïcidar aquell dia avergonyida de que els seus companys de partit no haguessin sigut capaços de veure que estaven sent utilitzats per la propaganda nazi quan varen donar suport al govern el 17 de maig.

9 de juny de 1933

Divendres:

En el Reich:

El SD es va convertir en l’òrgan d’informació del NSDAP.


A Berlín, la policia va irrompre en 50 locals del Scheunenviertel, el Districte Graner, un barri conegut no només per la seva pobresa sinó també per la seva elevada població jueva.


A la Bockbrauerei de Berlín, un immens pavelló propietat d’una fàbrica de cerveses, va acollir el combat de boxa entre Johann Trollmann i l’anterior campió, Adolf Witt. Es disputaven el títol del pes semi pesat. Tot i que la victòria era clara per part de Trollmann, els jutges varen estar una bona estona deliberant. Un dirigent nazi de l’associació de boxa va pressió als jutges perquè declaressin nul el combat, però els espectadors es varen enfurismar i varen protestar enèrgicament demanant la victòria per Trollmann. Finalment els jutges es varen veure obligats a declarar a Gipsy vencedor del combat per decisió unànime. Sis dies més tard el resultat va canviar.

2 de juny de 1933

Divendres:

En el Reich:

Obligat per les circumstàncies i a contracor, Hugo Junkers va firmar el traspàs de la seva empresa Junkers al Ministeri de l’Aviació, que li va prohibir oficialment dedicar-se a la fabricació d’avions.


Wilhelm Frick va anunciar la formació d’un Comitè d’Experts sobre Qüestions de Població i Política Racial compost per destacats eugenistes i higienistes racials com Ploetz, Lenz, Günther i Rudin i va estar presidir per Arthur Gütt, un metge i SS-Brigadeführer. El ministre va advertir de que el número de persones “genèticament malalta” estava arribant a unes proporcions alarmants i estava convençut de que hi podin arribar a haver 500.000 d’aquestes persones, tot i que també afirmava que alguns “experts” deien que podrien representar el 20% de la població.


Alfred Rosenberg va ser nomenat Reichsleiter.

1 de juny de 1933

Dijous:

En el Reich:

El Govern va anunciar la llei per la reducció de l’atur, el pla Reinhardt, elaborat pel secretari d’Estat del Ministeri de Finances Fritz Reinhardt. A més, el Govern va destinar 1.000 milions de Reichsmarks addicionals a obres públiques. Hjalmar Schacht, com a president del Reichsbank, va aconseguir els crèdits a curt termini necessaris per dur a terme aquesta Llei. Dins d’aquesta Llei hi havia una partida destinada a préstecs per matrimoni. Les parelles joves que volien casar-se podien demanar un préstec sense interessos de fins a 1.000 Reichsmarks sempre que la futura esposa hagués tingut una feina d’un mínim de sis mesos en els dos anys anteriors de la promulgació de la Llei. El més important era que ella tenia que deixar la feina quan es casés i  es comprometre’s a no tornar-se introduir en el món laboral fins que el crèdit fos retornat, excepte en el cas de que el seu marit hagués perdut la feina. A més, Alfred Hugenberg va introduir mesures que incloïen la cancel·lació d’alguns deutes del món agrícola.

El govern prussià va voler anar en línia amb el Govern per tal d’eliminar els elements no desitjats del carrer i el ministre de l’Interior prussià va promulgar un decret per l’eliminació de la mendicitat pública.


Els empresari, agraïts de que Adolf Hitler hagués destruït els representants de l’esquerre i els sindicats, a més de que els havia permès congelar aquell any els salaris dels obrers, li varen pagar a partir d’aquell dia i de forma trimestral el 0,5% de les seves despeses salarials finançant la Donació Adolf Hitler de l’Economia Alemanya. En els següents anys aquest pagament va passar de ser voluntari a ser obligatori.


La Conferència Episcopal de Fulda va fer pública una carta pastoral on donava la benvinguda al “despertar nacional” i al nou propòsit d’establir una autoritat estatal forta, tot i que també va expressar preocupació per la insistència en la raça i l’amenaça que pesava sobre institucions catòliques.


El teòleg protestant i estudiós de la Bíblia, Gerhard Kittel, va pronunciar una conferència a Tublinga sota el títol el problema jueu (Die Judenfrage), que posteriorment es va publicar. Kittel va afirmar que els jueus eren uns éssers estranys dins d’Alemanya i declarava que l’emancipació i l’assimilació dels jueus a la societat alemanya havia permès infectar al poble alemany amb la seva sang i el seu esperit, fet pel qual, segons la seva opinió, tenia unes conseqüències nefastes. Kittel considerava quatre solucions a l’anomenat problema jueu: Rebuig al sionisme, la creació d’un Estat jueu a Palestina, rebuig a l’assimilació i l’extermini. Kittel va explicar sobre la seva última proposta que no encara no es podia dur a terme, però considerava que s’havia de separar els jueus del poble alemany.


La fiscalia del partit judicial Munic II va presentar una denúncia contra el comandant del camp de concentració de Dachau, el Oberführer SS Hilmar Waekkerle, el metge del camp, el doctor Nuernbergk, i el secretari de direcció Mutzbauer, per encobriment d’assassinat. Heinrich Himmler es va veure obligat, arran d’aquesta denúncia, a acomiadar al seu comandant, però ell i Reinhard Heydrich es varen oposar encara amb més força a tota temptativa del fiscal per processar més casos semblants i varen prohibir l’entrada al camp de concentració en el Ministeri públic.


Ernst Himmler, germà petit de Heinrich Himmler, va ingressar a les SS i va començar a treballar com enginyer en la Radiodifusió del Reich.