26 d’abril de 1933

Dimecres:

En el Reich:

Adolf Hitler, després d’estar a Baviera des del 22 d’abril, va tornar a Berlín. El Canceller es va reunir amb Wilhelm Berning, bisbe d’Osnabrück i delegat de la Conferència de Bisbes, acompanyat per Hermann Göering, Franz von Papen i Bernhard Rust. Hitler, de forma serena, va justificar el seu antisemitisme dient que al llarg de la Història l’Església havia atacat durament als jueus, a qui va titllar de paràsits, i li va reconèixer que volia tornar a l’època en la qual l’Església era més antisemita. El Canceller també va apostar per una educació cristiana perquè considerava que necessitava soldats creients.


A instàncies de Göering, la policia auxiliar que havia creat el propi Göering el 22 de febrer per tal de substituir al Departament IA de l’antiga policia política prussiana va rebre el nom de Policia Secreta del Estat, la Gestapo, amb Rudolf Diels com a cap adjunt. L’Oficina de la Policia Secreta del Estat va rebre el nom de Gestapa. Tots dos organismes varen quedar sota l’autoritat del ministre de l’Interior de Prússia, és a dir, de Göering, i la seu va ser traslladada en el número 8 de la Prinz Albrechtstrasse, direcció que guanyaria fama per ser la presó per presoners polítics i centre de tortures.


Els Cascs d’Acer varen entrar a les SA i el seu líder, Franz Seldte, es va afiliar al NSDAP després de llargues conversacions. Theodor Duesterberg es va oposar a aquella decisió. El moviment paramilitar va desaparèixer definitivament el 1935.


A la nit, a Frankfurt, tal i com havia demanat el dia 10 el president del govern i ministre d’Afers Religiosos i Educació de Hesse, un grup de gent va arrencar del seu pedestal l’estàtua de bronze del poeta romàntic Heinrich Heine i va ser retirada i emmagatzemada en el subterrani del Museu Etnològic.


Preparant els autos de fe del maig, l’organització estudiantil de Tublinga va enviar un missatge a la direcció del Deutsche Studentenschaft que deia:

En resposta a la seva missiva del 24 d’abril de 1933, tinc l’honor d’informar-lo que l’auto de fe dels llibres que vostè recomana no tindrà lloc a les universitats del Land de Wurttemberg, com a resultat d’una decisió del comissari de les organitzacions estudiantils de Wurttemberg, el Landesführer Schumann.

25 d’abril de 1933

Dimarts:

En el Reich:

El govern va aprovar la Llei contra l’Amuntegament en les Escoles i Universitats Alemanyes, que limitava a l’1,5% el número de jueus alemanys que podien treballar o estudiar en els instituts de secundària i a les universitats a partir del curs vinent. Els fills de veterans de la Primera Guerra Mundial i els nascuts de matrimonis mixts contrets abans de la Llei varen quedar exempts d’aquesta quota. A part d’expulsar els jueus, el govern volia evitar la massificació de les escoles i les universitats.

Precisament, l’administració de la Societat del Kàiser Guillem de Berlín va rebre una notificació del Ministeri de l’Interior segons la qual tots els caps de departament i membres del personal que fossin jueus o mig jueus tenien que ser expulsats. Els directors d’institut varen quedar exempts d’aquesta mesura.


Hermann Göering va prendre possessió del càrrec de governador del Reich a Prússia i va defensar aquell dia la Llei per la Restauració d’un Funcionari Professional del 7 d’abril dient que li havia repugnat veure que hi havia en els ministeris un 60% de seguidors d’en Severing.

24 d’abril de 1933

Dilluns:

En el Reich:

El govern alemany va aprovar una llei que establia la pena capital per aquells que planegessin alterar la constitució o la separació del Reich de qualsevol zona d’Alemanya sota l’amenaça de l’ús de la força o conspiració per fer-ho. El Govern, a més, va prohibir l’ús de noms jueus per lletrejar paraules en les comunicacions telefòniques.


En un bosc de Berlín varen trobar mort al vident de fires i circs, el jueu Erik Hanussen (Herschel Steinschneider era el seu verdader nom). La víctima presentava ferides de bala i havia predit feia temps l’incendi del Reichstag del 27 de febrer de 1933. Tot i que no es varen trobar els autors de l’assassinat sempre s’ha sospitat de les SA.


A Oberstdorf, els nazis varen expulsar al seu alcalde Thomas Neidhart.

22 d’abril de 1933

Dissabte:

En el Reich:

Després d’arribar el dia anterior a Berlín des de Munic, Adolf Hitler va tornar un altre cop a Baviera.


L’advocat Hans Frank va ser nomenat comissari del Reich per la Coordinació del Sistema Judicial i per la Renovació de l’Ordre Jurídic.


El Govern va ampliar la Llei del Funcionariat del 7 d’abril a qui treballava per les assegurances mèdiques, el que va significar l’expulsió dels metges jueus, que es varen refugiar en la pràctica privada. D’aquesta manera, a partir d’aquell dia en els doctors jueus se’ls va impedir l’accés a les clíniques i als hospitals dirigits per l’Organització Nacional de la Salut, tot i que alguns se’ls va permetre continuar exercint en aquests centres. La Llei del Funcionariat del 7 d’abril va tardar més en aplicar-se en els doctors jueus per ordres de Hitler, ja que volia organitzar abans una campanya d’informació.


Martin Heidegger va enviar una petició a Carl Schmitt per demanar-li que no donés l’esquena al nou moviment, el nacionalsocialista. Schmitt feia temps que havia donat suport als nazis.

En el Vaticà:

El rabí de Nova York, William Margolis, li va demanar per carta al papa Pius XI que fes servir la seva veu per condemnar l’antisemitisme del govern alemany. El Papa no es va dignar a contestar-li.

21 d’abril de 1933

Divendres:

En el Reich:

Després de passar des del 10 d’abril a Munic, al matí Adolf Hitler va volar cap a Berlín, tot i que el dia següent ja va tornar cap a Baviera.


El Govern va prohibir el sacrifici ritual de caps de bestiar perquè, segons es va relatar, “· era sobradament conegut l’amor que sentien els alemanys pels animals”. Aquesta prohibició anava directament contra els jueus perquè es considerava que era una pràctica jueva, i es podia entendre com una declaració de que el mateix caràcter jueu era una violació de l’ordre i les normes morals de la societat alemanya. La denúncia d’aquest ritual va ser i era una constant en els discursos antisemites


El Comitè d’Acció Nacional del NSDAP va ordenar dissoldre les 28 federacions de la Confederació General del Treball alemany. Els seus béns varen ser confiscats i els seus dirigents detinguts. Aquell mateix dia, Robert Ley va ordenar en una ordre secreta que es donessin instruccions detallades per desmantellar els sindicats el 2 de maig.

En el poble d’Oberstdorf, el consell municipal elegit democràticament es va reunir per últim cop. Poc després va pujar a l’alcaldia gent propera al nazisme.


Per decret, Rudolf Hess va ser elegit parlamentari del Reichstag i Führer delegat del NSDAP. Fins llavors, Hess era una persona desconeguda per la majoria de la població alemanya, tot i la seva importància dins del NSDAP i en l’entorn de Hitler. A partir d’aquell duia, Hess va prendre en nom de Hitler les decisions que afectaven la direcció del partit nazi.


Martin Heidegger va ser elegit rector de la Universitat de Friburg, tal hi com estava previst, amb una votació favorable pràcticament unànime del professorat. Els únics que no li varen donar suport, 12 dels 93 catedràtics que podien votar, eren jueus, però a ells no se’ls va deixar participar en les votacions perquè havien sigut expulsats dels seus càrrecs pel fet de ser jueus en aplicació de la Llei del 7 d’abril pel comissari del Reich de Baden i cap regional del NSDAP, Robert Wagner.

20 d’abril de 1933

Dijous:

El dia de l’aniversari d’Adolf Hitler:

Adolf Hitler va celebrar per primer cop el seu aniversari, feia 44 anys, com a canceller del Reich. Per tot Alemanya es varen fer homenatges; l’empresa Allianz de Kurt Schmitt va organitzar una festa en un dels seus locals, però Hitler no va ser present a cap d’aquests actes perquè estava descansant a Baviera en el seu modest apartament privat de Munic i va ser impossible parlar amb ell durant aquell dia. Pels carrers i les places de pràcticament tots els pobles i ciutats es varen adornar amb símbols nazis. En el centre de Munic es varen exhibir fotografies i busts de Hitler adornats amb flors i corones de llorers. Les cases i les botigues estaven decorades, els tramvies portaven banderetes nazis i en les esglésies s’oficiaven serveis especials per desitjar-li sort al canceller.

BerlínJoseph Goebbels va pronunciar un discurs per la ràdio on va arribar a comparar a Hitler amb l’ex canceller Otto von Bismarck. A la nit, Goebbels va assistir a l’acte festiu en motiu de l’aniversari en el Teatre Estatal de la plaça berlinesa de Gendarmenmarket. Avui en dia és una sala de concerts. Allí, l’escriptor nacionalsocialista Hanns Johst va estrenar el seu drama Schlageter, una versió teatral de l’aixecament alemany contra els francesos a la Baixa Renània a principis de la dècada de 1920, escrit per ell i dedicat a Hitler. En escena, els papers principals els interpretaven Veit Harlan, el popular actor Albert Bassermann i Emmy Sonnemann. Al final del drama patriòtic, el públic es va posar dempeus i va cantar el Horst-Wessel-Lied i després varen aplaudir als actors, que varen fer la salutació romana menys Bassermann, que es va quedar amb els braços creuats sobre el pit i es va inclinar en la forma característica dels actors de teatre.

El ministre bavarès d’Educació, Hans Schemm, en un altre acte, va descriure al canceller com l’artista i l’arquitecte enviat pel Senyor per donar formar a una nova Alemanya que donés al poble el seu caràcter definitiu després de 2.000 anys. Monsenyor Ludwig Kass li va enviar un telegrama per felicitar-lo pel seu aniversari i “per la seva feina ben feta” al capdavant del govern.

En el Reich:

Walther Darre, que durant els últims dies havia fusionat les diverses organitzacions pageses, va acabar el seu treball amb la creació d’una organització pagesa, la Deutsche Landwirtshaft.


Bernhard Rust va fundar tres Institucions Nacional d’Educació Política, internats que tenien com a model les antigues escoles prussianes de cadets, que eren prohibides pel Tractat de Versalles. Aquestes institucions estaven dissenyades per formar a una nova elit de dirigents.


El Reichsleiter Philip Bouhler va ingressar a les SS amb el número 54.932.


Tot i que havia criticat durament al nacionalsocialisme, Thomas Mann va confessar que tenia “cert grau de compressió per la rebel·lió contra l’element jueu”.

19 d’abril de 1933

Dimecres:

En el Reich:

El sindicat lliure del Allgemeiner Deutscher Gewerkschaftsbund, ADGB, va recomanar als seus afiliats que participessin a les festa del Primer de Maig.


El comissari de policia de Hesse va enviar una circular a les comissaries i delegacions locals condemnant la confiscació il·legal de propietats de les organitzacions marxistes durant les batudes, incloent la requisa d’instruments musicals, equipaments de gimnàs i inclús llits.

En els Estats Units:

El president Franklin Delano Roosevelt va fer que els Estats Units abandonessin el patró or i va devaluar el dòlar al voltant d’un 30% amb l’objectiu de facilitar la recuperació econòmica.

15 d’abril de 1933

Dissabte:

En el Reich:

Max Beckmann, que s’havia traslladat de Frankfurt a Berlín aquell any amb l’esperança de poder influir en la política en benefici propi, va ser acomiadat del seu càrrec de professor de Frankfurt. Amics marxants seus varen aconseguir que es pogués guanyar la vida pel seu propi compte.


El partit nazi va demanar l’exclusió de Bertholf Heymann, antic ministre del gabinet socialista de Württemberg i jueu, de la llista electoral.