Divendres:
En el Reich:
El Deutsche Allgemeine Zeitung va treure publicat el nom de 16 professors jueus que havien sigut expulsats dels seus càrrecs per la Llei del Funcionariat del 7 d’abril. Entre ells hi havia Hermann Kantorowicz, professor de Filosofia i Història de Dret de la Universitat de Kiel, que no va poder respondre sobre els orígens racials dels seus avis.
Dijous:
En el Reich:
Després de declarar un mes de purificació cultura que havia d’acabar el 10 de maig amb la crema nacional de llibres, l’Associació d’Estudiants Nacionalsocialistes va col·locar els dotze punts que havien preparat per incentivar la crema pública d’escrits en els edificis i en els taulers de les universitats de tot Alemanya. El punt número 7 afirmava que quan un jueu escrivia en alemany mentia.
A la Gran Bretanya:
Austen Chamberlain, antic ministre d’Afers Exteriors, va afirmar en la Cambra dels Comuns, que la revolució nazi era “el pitjor de l’imperialisme prussià de tots els temps, un orgull racial i un exclusivisme que impedia a qui no fos d’ascendència nòrdica pura la igualtat de drets i la ciutadania”.
Dimecres:
En el Reich:
Les organitzacions estudiantils varen declarar un mes de purificació cultural que va acabar el 10 de maig amb la crema nacional de llibres.
En el camp de concentració de Dachau varen agafar, aparentment a l’atzar, a quatre presoners jueus i els varen conduir fins al bosc, fora del camp, i els varen abatre allí mateix. Els guàrdies dirien després de que havien intentat escapar. Més tard, un oficial de la policia, el tinent Schiler, va afirmar que el comandant Hilmar Wäckerle tenia por de que en el camp esclatés una revolució comunista. El cas va ser investigat per la fiscalia bavaresa.
En el Vaticà:
Hermann Göering es va dirigir al Vaticà per reunir-se amb el papa Pius XI. Abans, Göering es va reunir amb monsenyor Caccia Dominoni, Maestro di Camera del Papa. Curiosament, aquell dia, Edith Stein, anomenada sor Teresa Benedictina de la Creu, va escriure una carta que entregaria a l’abat Raphael Walzer perquè li donés al cardenal Eugenio Pacelli en la qual li demanava a Pius XI que denunciés les primeres persecucions contra els jueus. La seva carta acabava d’aquesta manera:
La idolatraria de la raça amb la que la ràdio atordeix a les masses, no és pitjor per la imatge mundial de l’Església si es prolongués en silenci?.
Dimarts:
En el Reich:
El govern va fer pública la llei per la recuperació del cos de funcionaris, la Llei del Funcionariat aprovada el 7 d’abril, on els no aris no podien treballar com a funcionaris. Amb aquesta Llei es consideraven no aris totes aquelles persones que tenien pares o avis no aris, especialment si eren d’origen jueu. Només feia falta que un dels progenitors o algun dels avís o àvies no fossin aris per ser expulsats o per no poder treballar com a funcionaris.
Com a resposta a aquella llei segregacionista, Wilhelm Furtwängler va publicar una carta oberta al ministre Joseph Goebbels en la que li declarava no està disposat a rescindir contractes dels intèrprets jueus de la seva orquestra. El director d’orquestra li deia que l’acomiadament de tants bons músics jueus era incompatible amb la restauració de la dignitat nacional. Goebbels va fer cas omís a la queixa.
A Prússia, aprofitant la seva qualitat de ministre de l’Interior prussià, Hermann Göering va aprofitar una reunió local per nombrar-se primer ministre mantenint també els seus poders com a ministre de l’Interior de Prússia.
A la tarda, sis membres de les SA vestits de civils varen detenir a Munic al líder comunista Hans Beimler i a un seu company de partit. En arribar a comissaria, una multitud els esperava per escridassar als dos comunistes. Un cop dins, a la planta de dalt, la secció de la política, varen ser interrogats per possessió d’armes i documents que l’incriminaven. Després de l’interrogatori, Beimler va acceptar firmar una declaració acusatòria cap a la seva persona pensant que el mantindrien en arrest preventiu. Però el líder comunista va ser traslladat a una habitació, sota les escales i sense finestres, on li varen ordenar que es despullés i que es possés boca avall a la taula. A continuació, el varen apallissar brutalment amb porres de goma fins que Beimler va perdre la consciència. Quan la va recuperar, li varen ordenar que es tornés a vestir i li varen preguntar si encara es considerava un diputat del Reichstag. En respondre que sí, els seus captors el varen tornar a sotmetre a una pallissa. Quan varen acabar el varen traslladar a una presó. Després va ser transferit al camp de concentració de Dachau.
Al mateix temps, a Berlín-Steglitz, la policia i les SA varen rodejar la Bauhaus sota pretext de que s’hi guardava material de propaganda comunista. El centre va ser registrat i clausurat per sempre més.
Precisament, aquell dia a Dachau els nous guardians de les SS varen treure fora de les instal·lacions del camp a quatre jueu i els varen afusellar a camp obert, al·legant que havien intentat fugir. Un d’ells va poder sobreviure i va ser hospitalitzat a Munic, on va morir poc després, tot i que abans va explicar en els metges tots els detalls de la brutalitat que regnava en el camp. Els metges varen informar d’aquells fets a la fiscalia.
Dilluns:
En el Reich:
Després de cinc dies de treball a Berlín, Adolf Hitler va tornar a Munic per passar-hi uns quants dies.
El delegat de la Federació Alemanya d’Estudiants, que havia sol·licitat els últims dies cremar llibres contraris al règim per principis de maig, va sol·licitar ajuda econòmica al Ministeri de Propaganda. Joseph Goebbels va estudiar el pla, que en general aprovava, tot i que quan era jove havia estudiat amb professors jueus com Gundolf i Waldberg.
El Govern va retirar l’ajuda per als escolars jueus necessitats.
El president del govern i ministre d’Afers Religiosos i Educació de Hesse va sol·licitar a l’alcalde de Frankfurt que el monument a Heinrich Heine fos retirat del seu lloc. Heine era jueu i en el seu temps ja havia sigut perseguit per aquest fet.
Al mateix temps, una delegació de decans i professors de la Universitat de Friburg va viatjar a Karlsurhe per presentar una petició a favor de l’alcalde de la ciutat, que havia rebut amenaces de ser acomiadat per motius polítics. Durant la reunió es va senyalar en els membres de la delegació que s’havia d’expulsar els membres jueus de la facultat. Els professors varen prometre que ho complirien. Aquell mateix dia el rector va donar instruccions als decans perquè acomiadessin a tots els membres del cos docent que fossin d’origen o de creences jueves.
Michael Faulhaber va enviar-li un missatge a Eugenio Pacelli per comunicar-li que els bisbes alemanys no podien intervenir obertament a favor dels jueus i que havien de romandre callats davant les mesures antisemites del govern. El cardenal li va dir textualment:
A nosaltres, els bisbes, se’ns fa tot sovint la pregunta de per què l‘Església catòlica no intervé a favor dels jueus com tants altres cops al llarg de la història. En aquest moment, això no és possible perquè la lluita contra els jueus es convertiria a la vegada en una lluita contra els catòlics i perquè els jueus se saben defensar per ells mateixos, com mostra la ràpida desfeta del boicot.
Faulhaber li va proposar centrar-se en convertir els jueus al catolicisme i va admetre que li sabia greu que els jueus passats al catolicisme fossin perseguits igualment pel govern alemany.
A Itàlia:
A Roma, Hermann Göering, que estava de vacances a Itàlia, va rebre un telegrama de Hitler en el qual el nomenava Primer Ministre de Prússia i li demanava que assumís el seu nou càrrec el 20 d’abril. En el telegrama Hitler li donava les gràcies pels seus serveis i per la seva lleialtat.
Diumenge:
En el Reich:
Com el 2 d’abril, un delegat de la Federació Alemanya d’Estudiants va parlar amb un representant del Ministeri de Propaganda sobre un acte simbòlic, planejat per principis de maig, en que es cremarien els llibres d’escriptors jueus, marxistes i contraris al règim.
Per tal de fer palès la seva indignació cap al antisemitisme que propagava el govern, sobretot de que aprovessin el 7 d’abril la Llei de Funcionariat, el cardenal Schulte de Colònia, l’arquebisbe Kaspar Kelin de Paderborn i el bisbe Berning d’Osnabrück varen publicar tal declaració que deia, entre altres coses:
Plens de l’amor més càlid a la seva pàtria, i mentre encoratgen amb totes les seves forces del seu Estat, els bisbes contemplen amb gran inquietud i preocupació com els dies d’aixecament nacional s’han convertit immerescudament per a molts ciutadans fidels, entre ells també lleials funcionaris, en dies del més dur i amarg sofriment.
Dissabte:
En el Reich:
En l’ordre del dia de la reunió del Ländtag de Prússia, Hermann Göering va incloure l’elecció de primer ministre, o sigui la seva pròpia elecció, en l’ordre del dia. L’11 d’abril serà nomenat primer ministre.
L’Associació d’Estudiants Nacionalsocialistes va aprovar la primera mesura per la futura crema pública d’escrits jueus per part d’estudiants de la universitat per “denunciar” la incitació del judaisme mundial contra Alemanya.
Al mateix temps, tots els ajudants de professors jueus de les universitats de Baden varen ser expulsats de forma fulminant.
El nunci de Berlín, Cesare Orsenigo, li va comunicar en el cardenal secretari d’Estat Eugenio Pacelli, que Franz von Papen volia ser rebut al Vaticà per parlar d’un possible concordat entre Alemanya i la Santa Seu. Von Papen s’havia trobat aquell dia amb Ludwig Kaas en el tren quan viatjava cap a Roma i varen parlar de negociar un concordat.
A la Gran Bretanya:
El Manchester Guardian va comentar en un article que qualsevol alemany que s’atrevís a dir una paraula verdadera sobre el terror en el seu país corria el risc d’una pallissa temible o de llarga presó o inclús de mort. El diari britànic afegir que Alemanya sencera s’estava convertint en una presó.
Divendres:
En el Reich:
Adolf Hitler va firmar un decret en que s’establien les bases legals per poder expulsar aquells funcionaris que no agradessin al règim. Aquest decret es va conèixer amb el nom de Decret pel restabliment del Servei Civil Professional. Els funcionaris que van córrer el risc de ser expulsats varen ser els funcionaris amb idees demòcrates i representants de la República de Weimar però, sobretot, els funcionaris jueus varen ser els mes afectats sent expulsats o jubilats d’immediat per una clàusula del decret on deia que qualsevol funcionari o agent jueu que no fos d’origen de raça ària o hagués entrat en la carrera després del 19 de novembre de 1918 havien de ser retirats del servei en actiu sense contraprestació econòmica. Si bé aquest decret no feia referència a l’Exèrcit, el Ministeri de Guerra el 28 de febrer de 1934 va aplicar una clàusula ària en els oficials de l’Exèrcit de Terra i la Marina de guerra, així com els sotsoficials i les tropes, on es deia que qualsevol integrant de l’Exèrcit se’l podia investigar pels seus orígens i se’ls obligava a demostrar que eren d’origen de raça ària. Només hi va haver una excepció, els membres de l’Exèrcit que havien lluitat en la Primera Guerra Mundial o bé que tingués un pare o un fill d’un soldat caigut en la Gran Guerra. Aquesta excepció va ser aplicada pel president Paul von Hindenburg, que es va oposar a la Llei en un principi ja que volia salvar a molts amics seus i companys de la Primera Guerra Mundial que eren de descendència jueva o eren jueus. Immediatament d’aplicar la Llei, que seria posada en pràctica el dia 11, no varen quedar funcionaris jueus ni es varen nomenar a més advocats jueus; després, la seguretat social va deixar de pagar als metges jueus i es varen retirar les subvencions a les guarderies de les comunitats jueves. Els pedagogs sospitosos varen ser identificats per una xarxa de comitès d’investigació establerta pel ministre prussià d’Educació, Bernhard Rust. Aquests comitès varen expulsar 157 dels 1.065 directores d’escola a Prússia; 37 del 515 caps de seminari; 280 dels 11.348 professors titulars; 32 dones de les 68 directores d’escoles secundàries de Prússia, un 32%, varen ser acomiadades. Tot i això, Hitler, en la reunió amb el seu gabinet, va suggerir que les mesures contra els metges es posposessin fins que pogués organitzar una campanya d’informació adequada. El 22 d’abril es va actuar contra els metges.
Al cap d’unes setmanes d’aplicar el Decret pel restabliment del Servei Civil Professional, es varen aprovar noves lleis molt similars que prohibien als jueus treballar de metges, advocats, jutges o docents. Rudolf Hess va ordenar a l’Organització de Cèl·lules de Fàbrica que no interferissin en la marxa de les empreses, se les havia de deixar lliures, ni pertorbessin el treball dels sindicats, que el seu paper en la paga de subsidis als aturats havia sigut crucial durant la Depressió del crac.
També Hitler va aprovar una nova llei, la Llei del Diputat Imperial, la Reichsstatthaltergesetz, en què varen ser dissolts els parlaments de tots els Länders, excepte el de Prússia, i varen crear el càrrec de governador del Reich perquè es posés al capdavant de cada Land per controlar els governs i els parlaments regionals. Aquests representants locals, els Reichsstathälter, tindrien poders especials per imposar-se a les assembles locals i podrien supervisar la introducció de lleis nacionals. En aquests nous càrrecs també se’ls va donar facultats per nomenar i treure els governs locals, dissoldre les Dietes, redactar i aprovar noves lleis de l’Estat, i nomenar i treure funcionaris. Amb aquesta Llei quedava totalment debilitada la sobirania dels Estats individuals.
En una conversa amb Hermann Rauschning, Hitler li va explicar que la clerecia protestant era per una gent insignificant, uns sotmesos com gossos, va dir, i va afirmar que la seva religió no era seriosa perquè no tenia una gran posició que defensar. El canceller també es va reunir aquell dia amb James Grover McDonald, el president de l’Associació de Política Estrangera, a qui li va dir que ell ensenyaria a la resta del món com havien de tractar als jueus. Literalment, va dir:
Si no saben com desfer-se dels jueus. Jo els ensenyaré.
Dijous:
En el Reich:
Un comitè especial va començar a treballat en un esborrany per una llei que regulés la situació dels jueus. L’esborrany suggeriria el nomenament d’una guàrdia nacional, la Volkswart, que s’ocupés dels assumptes jueus, i utilitzés el terme Consell Jueu per definir l’organització central que havia de representar als jueus d’Alemanya en els seus tractes amb les autoritats. A l’esborrany es podien veure moltes mesures discriminatòries i segregacionistes que s’aprovarien més tard. Precisament, Robert Wagner, governador del Reich de Baden, avançant-se a la Llei del Funcionariat de l’endemà, va ordenar l’acomiadament de tots els funcionaris jueus.
Al mateix temps, la Societat Filharmònica d’Hamburg va anunciar que l’elecció de solistes del desembre passat hauria de ser modificada perquè no hi hagués cap jueu. Sabine Kalter i Rudolf Serkin varen ser substituïts. Al mateix temps, el Frankfurter Zeitung va treure un article de Hans Hinkel, el nou president de la Comissió del Teatre de Prússia, on explicava que Otto Klemperer i Bruno Walter havien desaparegut de l’escena musical perquè no hi havia maneres de protegir-los de “l’humor” d’un públic alemany que se sentia des de feia temps provocat per “liquidadors artístics jueus”.
Dimecres:
En el Reich:
Responent la carta del dia anterior del president Paul von Hindenburg, on demanava excepcions en la futura Llei del Funcionariat pels jueus, Adolf Hitler li va respondre en una carta que els jueus, a qui va definir com elements estrangers i dotats d’habilitat, havien ocupat posicions de govern i estaven, segons ell, sembrant la llavor de la corrupció. Tot i això, Hitler es va comprometre a posar una excepció pels veterans jueus.
Al mateix temps, el president de la Facultat de Medicina de Heidelberg, Richard Siebeck, va enviar una declaració oficial al ministre d’Educació de Baden senyalant-li les aportacions que havien fet els jueus a la ciència mèdica i criticava la violència que es cometia ara contra els jueus.
Després de que l’1 d’abril les SA entressin el seu despatx i li ordenessin que acomiadés a tots els jueus que tenien en nòmina, Gustav Krupp von Bohlen und Halbach va cedir i va acomiadar a tots aquells que havien sigut senyalats per les SA, trencant unilateralment el contracte subscrit amb cadascun d’ells. Krupp von Bohlen va inclús trucar a Hitler perquè li permetés quedar-se aquells treballadors jueus, però el canceller es va negar a contradir els seus paramilitars.
Diari del Tercer Reich 