Dissabte:
En el Reich:
A Alemanya:
Alemanya estava sent destrossada i era evident per tothom que la situació era irreversible, però encara hi havia gent creia que Adolf Hitler es reservava una arma miraculosa que canviaria el rumb de la guerra. El que era sorprenent va ser que membres del govern, com el ministre d’Economia, Walther Funk, també confiessin en aquelles armes que no existien. Mentre part del poble esperava ansiós, Hitler no parava d’ordenar que es destruïssin les infraestructures i tot el que fos útil pels Aliats dins del territori alemany, condemnant d’aquesta manera al poble a una reconstrucció més lenta i dolorosa. A més, va ordenar reiteradament evacuar la població de les zones de l’oest cap a l’interior perquè aquests s’estaven rendint als nord-americans. Tot i la confiança de part de la població en les noves armes, les Oficines de Propaganda varen informar de que la majoria de la població ja no creia en la victòria. Joseph Goebbels va anotar que “desgraciadament” Hitler era també mencionat cada cop més en opinions crítiques i li semblava desastrós que ara la crítica no s’aturés davant Hitler o la idea nacionalsocialista.
A les 2:30 de la matinada, després de molt d’endarreriment i d’haver sigut visitat a la mitjanit per doctor Theodor Morell, Hitler va reunir una conferència militar, l’última que es celebraria a la Cancelleria, per estudiar les mesures que s’havien de prendre. El dictador els va advertir de que considerava el segon cap de pont, el d’Oppenheim, com el més perillós. Walther Hewel li va afegir que el Rin no era molt ampla en aquest punt. Hitler va informar-los que l’amplada del Rin era de 250 metres i que només feia falta que un sol home s’adormís perquè provoqués “les pitjors catàstrofes” i va preguntar si podia enviar-hi allí alguna unitat. Un cap d’Estat Major va respondre que no tenien més que una única unitat disponible i que només hi havia cinc canons antitancs en el campant de Senee que es podrien llençar en uns dies. A continuació varen discutir durant la següent hora sobre la proposta de Goebbels d’utilitzar com a pista d’aeròdrom l’avinguda Charlottenburger Chaussee i Hitler es va queixar de la poca resistència de les pistes de ciment sota els bombardejos. Per canviar de tema, Nicolaus von Below li va demanar si es podia deixar de fer servir la boira artificial a Berchtesgaden cada vegada que es detectava l’arribada d’un avió enemic perquè les reserves de gas s’estaven esgotant. Hitler li va contestar que no podien fer-ho perquè llavors tot estaria perdut. En mencionar Zossen, el dictador va rebutjar tota idea de traslladar-s’hi, igual que a Wild Park, al sud-oest de Berlín, on la Luftwaffe hi tenia instal·lacions sota formigó. En parlar de com reconstruir els efectius, un dels general va tenir la idea de recórrer a la Legió Índia. Hitler va contestar davant d’aquella idea:
La Legió Índia és una humorada. Hi ha hindús que no són capaços de matar a un poll i prefereixen deixar-se devorar. Aquests tampoc estaran disposats a matar a un britànic. Col·locar-los precisament davant dels britànics em sembla una bogeria.
Hitler al final va veure que la idea no era tan boja com semblava per la falta d’homes que tenien i va preguntar què podia fer la Legió Índia. Un coronel de les SS li va contestar que no li podia respondre perquè feia temps que estaven descansant. Aquesta resposta va fer enfurismar al líder alemany, que va exclamar:
Descansant? Però si no han lluitat mai!.
El coronel va intentar respondre-li, però Hitler, enfadat, va ser més ràpid i li va afirmar que la Legió l’únic que sabia fer era descansar i no lluitar. A les 3:43 de la matinada va acabar la conferència.
A les tres de la tarda, Hitler es va reunir amb Erich Koch davant de Martin Bormann. El dictador va autoritzar l’evacuació del que quedava del 4º Exèrcit per reforçar la defensa de Königsberg. Només 50.000 homes sense material varen aconseguir escapar.
En el front occidental:
A Alemanya:
Dins l’Operació Plunder, els highlands del 21º Grup d’Exèrcits del mariscal Bernard Law Montgomery i la 3º Divisió canadenca, un total de 300.000 homes, varen continuar com el dia anterior creuant el baix riu Rin, a les proximitats de la ciutat de Wesel, sense trobar-se resistència, amb els alemanys totalment desorientats, i varen arribar al nord del territori del Ruhr. Soldats britànics varen assaltar l’est del riu Rin a la localitat de Rees, on hi varen trobar certa resistència tot i que varen capturar a 3.000 alemanys, a la vegada que s’ampliaven els caps de ponts.
A les deu del matí, la 6º Divisió Aerotransportada i la 17º Divisió Aerotransportada, provinent aquesta de París, de 1º Exèrcit Aerotransportat varen aterrar a les deu del matí a la zona del Rin sense masses complicacions i amb el suport del 213 Comandament de Combat de la RAF i la 8º Força Aèria nord-americana. Les dues divisions varen establir contacte a la tarda i amb la 15º Divisió al vespre, consolidant ràpidament les seves posicions.
El comandant suprem Dwight D. Eisenhower, el primer ministre Winston Churchill i Alan Brooke es varen reunir a la ribera occidental per presenciar com els seus homes travessaven el Rin. Els tres varen visitar els entusiasmats soldats i per la tarda varen realitzar una visita a la riba oriental. Al final del dia, el primer ministre va tornar al campament del mariscal Montgomery. D’un excel·lent humor, creia que la victòria estava a tocar, Churchill va estar durant al sopar recitant La vida de les abelles, una oda del belga Maurice Maeterlinck. Després de sopar, juntament amb els mariscals de camp es varen aixecar de la taula i varen caminar cap a la caravana de mapes per escoltar als oficials britànics sobre els progressos de l’Operació. El general Brereton, comandant del 1º Exèrcit Aerotransportat, va qualificar aquell dia Operació d’èxit formidable, oblidant el prop de 3.000 baixes amb més de 460 morts que havien patit les dues divisions aerotransportades i haver perdut aparells C-46, B-24, i uns 300 C-47 que varen quedar danyats i altres 30 destruïts. Les tripulacions dels transports de tropes varen patir 357 baixes més, més de la meitat morts o desapareguts.
Aprofitant el bon temps d’aquella jornada i un cel serè, les Forces Aèries Aliades varen utilitzar uns 8.000 bombarders i 1.300 planadors. Sense trobar pràcticament resistència a part d’algun aparell alemany, els aparells de la 9º Força Aèria i la 2º Força Aèria Tàctica varen atacar totes les bateries alemanyes i varen inutilitzar els canons antiaeris mòbils de 20 mil·límetres. Llavors es varen utilitzar els planadors per transportar a més homes a l’interior, dins les files alemanyes. Però els planadors no varen tenir la mateixa sort que els soldats de terra perquè dels 400 de la 6º Aerotransportada només 88 varen aterrar intactes. 32 varen ser destruïts a terra per l’artilleria alemanya i les bombes incendiàries. Una quarta part dels pilots britànics de planadors varen morir. Més de 50 planadors nord-americans varen ser destruïts pel foc de l’artilleria o quan varen impactar contra els arbres o els pals. Tampoc varen tenir sort els nous C-46, que varen entrar en acció aquell mateix dia, De 73 pilotats pel 313º Grup de Transport de Tropes, 19 varen ser destruïts i 38 varen patir danys. Els investigadors varen descobrir que 14 dels perduts eren inflamables per culpa dels tancs de gasolina.
Un dels tripulants va caure en un camp proper a Bochum i un soldat el va atacar amb la culata del seu fusell. A continuació, una multitud s’hi va abraonar i li varen causar greus ferides. Algú va intentar disparar-lo, però l’arma es va encallar, de manera que el varen arrossegar fins que una altra persona va treure un martell i el va colpejar fins la mort. La Gestapo va capturar a tres tripulants més a prop i els va torturar abans d’afusellar-los. Un obrer local que va protestar per aquells assassinats va ser denunciat, detingut i afusellat per la Gestapo.
També amb coordinació amb els exèrcits, els bombarders mitjans varen atacar 18 poblacions que eren punts fortificats o centres de comunicacions.
Just després de la una del migdia, quan les divisions aerotransportades varen acabar l’atac de tres hores, onades de B-24 de la 8º Força Aèria varen sobrevolar el camp de batalla llançant 600 tones de munició, gasolina i altres provisions des d’una altura de 30 metres, i, de pas, havien d’atacar els camps en els quals hi havia avions alemanys de retropropulsió. Però a aquella altura els quadrimotors eren un blanc fàcils pels alemanys i 15 dels 240 aparells varen ser destruïts i altres 104 varen resultar danyats. Al final, les unitats de terra de l’Operació varen entrar en contacte amb les tropes aerotransportades.
Durant aquell mateix dia, 150 bombarders de la 15º Força Aèria, amb cinc grups de caces de la 8º Força Aèria, varen volar des de les seves bases italianes fins a Berlín només per alertar als berlinesos de que eren vulnerables i per allunyar els caces alemanys de la zona de batalla del Rin, ja que no varen llençar cap bomba, a la vegada que altres forces d’Itàlia es dedicava a atacar els camps d’aviació del sud. Bombarders de la RAF varen atacar el centre ferroviari de Sterkrade i en el Ruhr.
Al mateix temps, a la tarda els homes de la 5º Divisió del 12º Cos del 3º Exèrcit del general George Patton tenien un cap de pont de vuit quilòmetres de profunditat i pel matí 13 batallons d’infanteria nord-americans defensaven la riba est en un font de 13 quilòmetres. Patton va ordenar als tres cossos del 3º Exèrcit que correguessin cap a Giessen i s’unissin al 1º Exèrcit.
En el front oriental:
A Polònia:
En les primeres hores del matí, Konstantin Rokossovski va oferir la capitulació als defensors de Gotenhafen i Danzig. Hitler en persona respondre per la nit ordenant que es defensés cada metre quadrat del sector Danzig-Gotenhafen. Aquella mateixa nit, al llarg de la Hindenburgalle de Danzig, desenes de soldats alemanys varen ser penjats en els arbres per esquadrons de les SS totalment beguts. En els cartells que penjaven en els colls de les víctimes si llegia:
M'han penjat perquè no vaig obeir l'ordre del meu cap de transport / Sóc un desertor / Era massa covard per combatre / Estic aquí per haver abandonat la meva unitat sense permís.
La gran majoria de les víctimes eren joves auxiliars de la defensa antiaèries, de poc més de 15 anys, sorpresos en sortir del domicili dels seus pares, a on hi havien anat sense permís.
També aquell matí, els soviètics varen fer la seva entrada a Neisse, una població d’Alta Silèsia amb uns 40.000 habitants. Els soldats varen penetrar en tromba a la vila i es varen dirigir en els convents per violar a les religioses. Els soldats, amb els oficials al capdavant, feien llargues cues davant de les seves víctimes. A la nit, moltes monges i dones de totes les edats varen ser forçades més de 50 cops. Les que s’hi oposaven eren assassinades o humiliades.
A Hongria:
El front alemany va ser destrossat pel 3º Front d’Ucraïna del comandant Fiodor Tolbujin, que va avançar més de 100 quilòmetres dins del territori que havia sigut controlat pels alemanys. Les tropes de Josef Dietrich es trobaven atrapades a prop del llac Balaton, però varen aconseguir escapar amb el seu Exèrcit blindat.
A Birmània:
El nou 1º Exèrcit xinès es va unir a la 50º Divisió xinesa a prop de Hsipaw, posant fi a la campanya en el nord de Birmània.
En el Pacífic:
El cuirassat nord-americà USS Missouri va disparar salves contra la costa d’Okinawa.
Diari del Tercer Reich 