Dimarts:

En el Reich:

A França:

Les forces aèries nord-americanes varen bombardejar les bases alemanyes a Chateaudun, Dijon i Chartres, en el nord, a més de l’aeròdrom holandès de Ijmuiden. Dels 450 bombarders utilitzats, 119 varen patir danys i 3 varen quedar destruïts, i dels 453 caces, només 3 varen ser destruïts.

En el front oriental:

En el sector central:

L’Alt Comandament alemany va declarar zona d’operacions la Rutènia, l’Alta Hongria i la Transilvània.

A Ucraïna:

Les tropes del comandant Gregory Zhukov varen ocupar la ciutat de Nikolayev, al costat del riu Bug, i el 8º Exèrcit alemany i el Grup d’Exèrcits A es varen retirar ràpidament de les aigües del sud del Bug, cap al Dnièster. Els soviètics ja estaven en aquells moments a la frontera romanesa. Al mateix temps, el 3º Front Ucraïnès estava duent a terme una ofensiva cap al port d’Odessa, on els alemanys estaven sent evacuats. A més, els soviètics varen ocupar Kolosniya, deixant al 1º Exèrcit blindat alemany rodejat al nord de Kamenets-Podolsk sense que Adolf Hitler accedís pel moment a autoritzar la retirada.

A Itàlia:

Els nord-americans varen bombardejar amb 400 avions el nus ferroviari de Verona.

A Iugoslàvia:

Com a represàlia pels atacs dels partisans, la 7º Divisió de Muntanya SS Prinz Eugen va atacar la província de Dalmàcia. La divisió de les Waffen-SS va metrallar sense discriminar a 834 homes, dones i nens a les places públiques de les localitats de Dorfer Otok, Cornji, Ruda i Dolac Delnji, i després varen ser rematats amb granades de mà.

A la Gran Bretanya:

A la nit, el ministre holandès Bolkestein va enviar un missatge de ràdio per als seus compatriotes on els hi va prometre que després de la guerra es recopilarien les cartes i les memòries del moment. Anna Frank va sentir aquesta locució.

A Birmània:

Les tropes aliades varen fracassar en un nou intent per destruir la 18º Divisió japonesa. Per la seva part, els japonesos varen arribar a Kohima, l’Índia.

A l’Àsia oriental:

Uns guerrillers varen declarar en el futur territori del Vietnam el seu govern provisional republicà sota l’autoritat de Ho-Chi-Minh.

Dilluns:

En el Reich:

A Alemanya:

Després de l’evasió de 80 oficials britànics la nit del 24 de març, es va celebrar una conferència de la RSHA amb l’assistència del coronel Wade, en representació del Ministeri de l’Aire, del coronel Von Reurmont, en representació del OKW, de Heinrich Müller i d‘Arthur Nebe per discutir les mesures que havien de prendre a partir d’ara. Müller va anunciar que els seus serveis, per ordres d’Adolf Hitler, havien fet circular les noves disposicions que s’estaven aplicant des del dia anterior en què s’ordenava afusellar als fugats. Aquesta decisió va provocar nombroses protestes perquè es temia que els aviadors alemanys presoners a la Gran Bretanya patissin la mateixa sort i, per tant, provocaria que els aviadors de la Luftwaffe encarregats de les missions sobre la Gran Bretanya s’inquietessin per les futures conseqüències. Però, tot i les protestes, les mesures de Müller es varen posar en pràctica i la Gestapo de Breslau es va encarregar de les execucions sota el comandament del obersturmbannführer Scharpwinkel. Els fugats capturats, alguns dels quals havien arribat a Kiel i altres a Estrasburg, varen ser enviats a Breslau i allí varen ser afusellats.

A França:

Al nord, els nord-americans amb 701 bombarders varen bombardejar les bases alemanyes de Tours, Cayeux, La Rochelle, Chartres i Bordeus, on la Luftwaffe va perdre a terra molts avions de totes classes. Els nord-americans varen perdre 10 bombarders i 106 varen tornar danyats a les seves bases, a més de que varen perdre 12 dels 960 caces que varen utilitzar per escortar els bombarders.

---

El govern de Vichy va autoritzar als seus ciutadans perquè poguessin allistar-se com a voluntaris en les Waffen-SS, tot i que molts d’ells ja formaven part de la Wehrmacht dins de la Legió de Voluntaris Francesos.

A Polònia:

Un dels destacaments de l’AK (Armia Krajowa), la resistència polonesa, es va infiltrar a Prússia Oriental i va aconseguir capturar diversos automòbils amb armes i municions, a més de 150 agents de la Gestapo.

A la Gran Bretanya:

Els alemanys varen bombardejar Bristol amb 139 bombarders, atac que els va costar 13 bombarders.

En el front oriental:

A Ucraïna:

Els soviètics, després d’envoltar la ciutat de Nikolayvev, propera al riu Bug, varen començar a penetrar-la i d’aquesta manera varen arribar a Bucovina.

A Itàlia:

Des de Moscou va arribar a Salern el líder comunista italià Palmiro Togliatti, que havia acordat la seva política futura amb els líders soviètics abans de ser enviats als seus països. No feia gaire que havia parlat amb el dictador Iosif Stalin, que li va aconsellar que no sobreestimés la seva pròpia força en voler l’abdicació de la monarquia i la separació de l’Església a l’Estat. En aquells moments, els comunistes italians esperaven aconseguir el poder, ja que comptaven amb el suport de diversos grups armats, però Togliatti els va dir que tenien que deixar de banda les esperances d’una insurrecció dirigida pels comunistes. S’havia de trobar una via nacional al socialisme.

A Birmània:

El general Lentaigne va ser nomenat nou cap dels xindits després de la mort del seu líder, Orde Wingate, el 24 de març. La primera ordre que va donar el nou líder va ser que la 111º Brigada es reagrupés a Paungmaw. Mentrestant, els soldats japonesos varen atacar el perímetre defensiu de Broadway, que resistia els atacs japonesos amb gran dificultat.

Diumenge:

En el Reich:

Heinrich Himmler va escriure aquell dia que el gauleiter Alfred E. Frauenfeld, comissari general de Crimea, no anava desencaminat en criticar l’anti-eslavisme de les SS. Himmler, per la seva part, va rebre aquell dia una carta del doctor Felix Kersten en que li agraïa que hagués alliberat a certes persones, però ara demanava més alliberaments de “coneguts”. El doctor li va confessar que no entenia per què maltractaven tant al poble holandès i li va demanar que adoptés una política més humana a Holanda. 

---

A Alemanya:

Després de l’evasió de 80 oficials britànics la nit del 24 de març, el comandant Heinrich Müller va transmetre en els quarters de la Gestapo l’ordre d’afusellar als oficials que siguessin capturats. Immediatament es varen afusellar de dotze a quinze fugats.

---

Continuant amb els bombardejos, a la nit, els britànics varen atacar amb molta duresa la ciutat d’Essen amb 650 bombarders. Gràcies a que la ciutat estava a prop de la frontera occidental d’Alemanya els britànics varen només perdre 9 bombarders.

A França:

De dia, la 8º Força de la USAAF va atacar les bases de llançament dels míssils V-1 al voltant del Pas de Calais amb 573 bombarders i 266 caces. 198 bombarders varen quedar tocats i un va ser destruït juntament amb un caça. Al mateix temps, la 9º Força de la USAAF va llançar 372 bombarders mitjans contra zones portuàries holandeses. Milers d’explosius varen caure sobre Ijmueiden.

---

A l’altiplà de Glières, 8.000 soldats alemanys varen atacar als maquis que estaven rodejats a l’altiplà. Els maquis en aquells moments estaven esgotats després de passar-se diversos dies en estat d’alerta.

En el front oriental:

Les tropes soviètiques d’Ivan Koniev varen ocupar Kamenets-Podolsk i varen arribar a la frontera amb Romania per penetrar en un front de 80 quilòmetres d’ample. Per altra banda, la 5º SS Panzergranadier Division Wiking, juntament amb altres unitats de les Waffen SS, va cedir en els soviètics la ciutat de Kowel.

A Itàlia:

Després de la tercera batalla de Montecassino, el Cos d’Exèrcit neozelandès va quedar dissolt i els seus integrants varen passar en el 13º Cos del 8º Exèrcit britànic.

---

Al nord, els alemanys varen capturar un comando nord-americà que estava disposat a destruir el ferrocarril Gènova-La Spezia.

A Iugoslàvia:

Els partisans iugoslaus varen quedar sota el comandament unificat del mariscal Josip Broz, Tito, que va ser acceptat pel govern britànic, tot i ser comunistes.

A la Gran Bretanya:

A Londres es va proclamar el Comitè Polític d’Alliberació Nacional grec amb les pretensions de convertir-se en el govern provisional de Grècia. Aquest fet constituïa un desafiament directe al govern grec a l’exili a El Caire que estava sota el lideratge de Tsouderos i tenia la legitimitat del rei Jordi II de Grècia. A més a més, durant aquella jornada a les muntanyes del nord de Grècia els comunistes varen formar un govern provisional.

A l’oceà Índic:

Al matí, la Marina japonesa va torpedinar un vaixell mercantil holandès de 5.787 tones que feia la ruta Melbourne, Austràlia, Colombo i Ceilan. El capità del vaixell va ordenar en els seus 77 tripulants que abandonessin l’embarcació, però llavors el submarí japonès I-8, comandat per Tatsunosuke Ariizumi, es va aproximar als tres bots salvavides i els varen metrallar. Els supervivents varen ser rescatats pel submarí japonès i varen rebre l’ordre de pujar a coberta, on van ser desarmats i, al cap d’uns minuts, els van decapitar, excepte 22 mariners que van ser lligats amb llargues cordes a fora la coberta. Un cop lligats, el submarí es va submergir. Només una persona, un indi anomenat Dhange, va sobreviure quan es va deslligar i es va llançar al mar en l’últim moment.

A Birmània:

Havent aconseguit endarrerir la progressió japonesa, els paracaigudistes britànics varen començar a replegar-se cap a Imphal. Per altra part, la 16º Brigada xindit va atacar Indaw sense èxit.

Dissabte:

En el Reich:

A Alemanya:

En la  presó de Stalag Luft III, a Sagan, un poble de Silèsia pròxim a Breslau, els alemanys estaven estupefactes per la fuga de la nit anterior de 80 oficials britànics de la RAF per un túnel. A través d’una gran alerta es va avisar a la Gestapo de Breslau perquè els detinguessin de nou. Els primers fugitius varen ser trobats a pocs quilòmetres de Sagan i varen ser conduïts de nou a les seves cel·les. Quan Adolf Hitler va saber el què havia passat va entrar en còlera i va ordenar l’afusellament de tots els presoners que es detinguessin, però Hermann Göering, Wilhelm Keitel i alguns alts comandants de la Luftwaffe el varen convèncer de que no era bona idea, ja que els Aliats podrien prendre represàlies contra els presoners alemanys. Finalment, sense donar opció a rèplica, Hitler va decidir que s’afusellessin a més de la meitat, però fent veure de que se’ls havia disparat quan intentaven escapar. Per assegurar de que es complien les seves ordres, Hitler va encarregar aquells assassinats a Heinrich Himmler. Entre els 50 afusellats hi havia 21 britànics; la resta eren canadencs, polonesos, australians, sud-africans, noruecs i neozelandesos, a més d’un grec, un francès, un lituà, un txec i un belga.

En una conferència de guerra a Berchtesgaden aquell migdia, Himmler va denunciar aquella fuga i va descriure les conseqüències dient que s’hauria de posar en estat d’alerta al Landwacht, una formació de policia auxiliar paramilitar.

A Àustria:

Durant al matí i amb una temperatura de dotze graus sota zero va arribar al camp de Mauthausen un tren amb deportats francesos, que varen viatjar pràcticament despullats tot i les condicions climàtiques. Els havien deportat el 22 de març.

En el front oriental:

A Polònia:

Davant la pressió soviètica, Hitler va concedir el seu permís perquè el 1º Exèrcit blindat retrocedís fins a l’oest de Lvov. El dictador no solia donar permisos per retirades.

A Itàlia:

A Montecassino va acabar la tercera batalla pel control de la zona entre el 5º Exèrcit nord-americà i els soldats alemanys.

---

La 15º Força de la USAAF va bombardejar les infraestructures i les comunicacions entre Brenner i Verona amb l’objectiu d’interrompre el transport de reforços i pertrets des d’Àustria al front italià.

A l’Atlàntic:

Els alemanys varen enviar algunes unitats submarines en el Mediterrani i unes altres varen tornar a les seves bases en el Golf de Biscaia, on varen patir els atacs del Comandament Coster de la RAF, després de patir moltes baixes els últims dies i mesos. En aquella jornada, els Mosquit varen atacar al submarí U-976 a les proximitats de la seva base i el varen enfonsar causant la mort de tota la tripulació, excepte quatre supervivents.

En el Pacífic:

Les tropes del comandant Douglas MacArthur varen trencar la barrera de les Bismarck. Els japonesos ja no podien resistir el seu avanç.

Divendres:

En el Reich:

A França:

En el nord, els nord-americans varen llançar un altre atac contra les bases de la Luftwaffe i centres de producció aeronàutiques amb 436 bombarders i 540 caces. Els objectius eren els aeroports da l’àrea de la ciutat francesa de Nancy i la ciutat alemanya de Frankfurt del Main. Els nord-americans només varen perdre cinc caces.

---

La Gestapo va detenir a la monja que formava part de la Resistència, Elise Rivet, juntament amb la seva assistent. les dues varen ser conduïdes a la presó de Montluc, a Lió.

A Alemanya:

A la nit, el Bomber Command de la RAF va perdre un 10% dels seus avions, 77 bombarders, després de bombardejar el casc antic de la ciutat de Berlín amb 850 bombarders del 115º Esquadró. Molts altres varen ser tocats. Només 7 caces defensors varen ser destruïts. Els que varen aconseguir tornar a les seves bases varen patir greus danys. La Luftwaffe aquesta vegada va actuar abans i un centenar de caces varen interceptar la formació de bombarders. Els reflectors i l’artilleria antiaèria també varen actuar amb contundència. Aquest va ser l’últim atac de les forces d’Arthur Harris a la capital alemanya.

---

Aquella mateixa nit, a Sagan, un poble de Silèsia pròxim a Breslau que feia de presó, el Stalag Luft III, uns 80 aviadors oficials britànics es varen escapolir per un túnel. El terra estava gelat i per aquest motiu varen tardar més en excavar cap a amunt per sortir a cel obert. Aquell era el túnel número 100 que havien construït. Els guardians havien descobert 99 túnels el febrer de 1944. En sortir del túnel varen fugir direcció al bosc, però, de cop, va sonar l’alarma aèria. En aquell moment es va decidir interrompre la fuga i varen preferir esperar. Poc abans de les cinc de la matinada, quan ja havien sortir del túnel 87 presoners, un dels guàrdies va veure que es movia alguna cosa a l’exterior. En inspeccionar la zona va descobrir la boca de sortida del túnel i va atrapar a un dels fugats, que s’havia estirat al terra per amagar-se. A continuació varen sonar totes les alarmes, es varen col·locar metralladores en diferents punts i es va registrar el camp per calcular la dimensió de la fuga. Dels presoners que havien aconseguit arribar al bosc, 11 es varen entregar d’immediat.

A la Gran Bretanya:

Els alemanys varen atacar Londres amb els Ju-88 i els He-111, però en prou feines varen causar danys.

---

Preparant l’Operació Overlord, es va determinar endarrerir l’operació Anvil al 10 de juliol.

A Itàlia:

En venjança per l’atemptat a la Via Rasella de Roma del dia anterior, els alemanys varen executar a 355 ostatges, entre ells 75 jueus capturats en una batuda, més uns quants militars italians rebels i membres de la resistència, a més d’un sacerdot i dos menors. El SS Standartenführer Herbert Kappler, el màxim representant de la RSHA a Roma i comandant del SD a la capital, va complir aquesta venjança juntament amb el SS Hauptsturmführer Erich Priebke.

A les deu del matí, Kappler va convocar als seus oficials del quarter general de Via Tasso. Al migdia, els homes de les SS varen arribar a les Foses Ardeatines, unes mines abandonades situades a l’extraradi de Roma, on varen trobar a les seves víctimes preparades per Priebke per l’execució amb les mans lligades a l’esquena. Les víctimes varen entrar fins el fons de la mina en grups de cinc, juntament amb el mateix número de membres de les SS. Allí eren obligades a agenollar-se i els disparaven un tret en la nuca. Els cadàvers varen ser apilats a mesura que es succeïen els grups d’executats. Com que la pila va anar augmentant es va obligar a les següents víctimes a que pugessin sobre la pila de cadàvers abans de ser executats. Priebke mateix va participar en la matança disparant a un home en el segon o tercer grup que va entrar a l’interior de la mina i també al final del dia. No tots els SS varen participar en la matança perquè sembla ser que el Untersturmführer SS Günter Amonn va veure que no podia disparar un tret a la nuca de la seva víctima i va ser rellevat sense càstig.

Al final del dia, la cova va ser dinamitada i els SS varen tornar a les seves feines a la Villa Massino. Kappler, que era conscient de la duresa del que acabaven de fer, va recomanar en els seus homes que anessin a emborratxar-se. L’abast de la matança no es va saber fins al final de la guerra quan es va obrir la cova i els forenses italians varen descobrir les 355 víctimes. Durant el judici per la matança es va descobrir que Priebke havia fet malament els números perquè havia elegit cinc víctimes més del que havien estipulat. En descobrir l’error, Kappler va parlar amb Priebke i varen decidir que aquelles cinc persones no podien quedar en vida perquè havien vist més del compte.

En el front oriental:

A Ucraïna:

Els blindats d‘Ivan Koniev varen aconseguir arribar a la riba del Dnièster.

A l’Índia:

El líder de les tropes xindits, Orde Wingate, va morir en un accident aeri amb un avió C-47 a Imphal per culpa del mal temps. Segons la RAF, l’havien advertit de que les precipitacions tempestuoses feien aquell vol d’inspecció massa perillós, però altres versions asseguren que les condicions meteorològiques no eren tan dolentes. Wingate volia inspeccionar des de l’aire a les seves tropes.

Dimecres:

En el Reich:

Adolf Hitler va visitar al seu ministre d’Armament, Albert Speer, perquè feia poc que havia sortir de l’hospital i la seva confiança cap a ell havia disminuït. Quan es varen veure, Speer ja no veia a Hitler com aquell home del principi, a més de que estava enfadat amb ell perquè veia com li volien treure els seus poders amb el seu consentiment. La visita va ser freda i distant.

Durant aquell migdia, Hitler els va relatar en els seus convidats les seves impressions en veure per primer cop el riu Rin el 1914 i la regió de Renània. El dictador els va dir que a més de Renània li agradava visitar Kyffhäuser, els bosc de Turíngia, el Harz i la Selva Negra i va lamentar que els alemanys no coneguessin, en la seva opinió, totes les zones del Reich.

A Alemanya:

La USAAF va atacar les ciutats de Brunswuck i Münster per acabar amb la producció aeronàutica alemanya. Per aquella missió els nord-americans varen utilitzar 768 bombarders i 841 caces, dels quals 325 bombarders varen ser danyats, mentre que varen ser destruïts 29 bombarders i 5 caces.

---

El govern va telegrafia a Sofindus, el nom clau de l’agent econòmic del Tercer Reich, acrònim de Societat Financera Industrial, per descriure-li el progrés dels últims fons econòmics i li varen comunicar que el dipòsit d’or es posaria a disposició del Reichshauptbank Baer de Berlín per enviar-lo al Banc Nacional Suïs de Berna mitjançant un avis telegràfic. Aquest telegrama només va dur confusió a l’oficina de Sofindus perquè no sabia si l’or estaria disponible a Berna o només el seu valor en francs suïssos.

A França:

Els alemanys varen rodejar amb 8.000 homes els maquis a l’altiplà de Glières i varen col·locar els seus canons en bateria esperant l’ordre d’atacar.

A Grècia:

A Atenes, els alemanys varen detenir i deportar a Auschwitz a 800 jueus que s’havien congregat a la sinagoga principal després de que les autoritats alemanyes els hi haguessin promès repartir pa per la Pasqua Jueva. Abans de ser deportats a Auschwitz, aquests jueus varen ser detinguts al camp de trànsit de Haidari.

A Itàlia:

A Roma, en les primeres hores de la tarda un escombriaire va aturar la seva carreta enmig de la via Rasella; hi portava una caixa d’acer amb 12 quilograms d’explosius i una metxa d’una duració de 60 segons. Un altre escombriaire, però aquest sense portar explosius, es va situar a l’altre extrem del carrer. Quan va veure arribar la secció de la 11º Companyia del 3º Batalló del Regiment de policies Bozen de les SS que passava pel carrer (sempre ho feien a la mateixa hora), l’escombriaire que no portava els explosius va alçar la seva gorra i es va rascar el cap. Amb aquesta senyal, l’altre escombriaire va encendre la metxa. L’explosió va tenir lloc en el precís moment en que els alemanys del Batalló SS Bozen desfilaven al costat de la carreta. Hi va haver nombrosos morts, 32 alemanys juntament amb 2 civils italians, i els que varen escapar varen ser interceptats per unes granades que els hi varen tirar els partisans del GAP (Gruppi di Azione Patrittica) des de la finestra. Al cap d’uns moments, soldats i policies es varen posar a disparar frenèticament en els carrers dels costats en direcció les façanes de les cases. Avui en dia encara es poden veure els impactes a la plaça Tritó. Immediatament es varen evacuar les vivendes, conduint els homes a cosses i cops davant la tanca del palau Barberini, on els varen col·locar amb les mans aixecades o creuades darrere al cap. Alguns d’ells varen ser afusellats allí mateix.

Els alemanys estaven molt ansiosos per venjar-se, i Albert Kesselring, des de la seva caverna de mont Soratte, va ordenar que es comptessin els morts i que s’afusellessin multiplicat per deu els italians que havien trobat. En total, 320 persones havien de morir. Les SS de Herbert Kappler varen assassinar a les Fosses d’Ardeatines a 335 ostatges civils, 77 dels quals eren jueus deportats. Wilhelm Keitel també va decretar reduir la ració de pa de 150 a 100 grams per dia. Les víctimes havien de ser seleccionades entre els delinqüents condemnats a mort en el penal de Regina Coeli. El problema que varen tenir els alemanys va ser que només tres presoners pertanyien a aquesta categoria i es va ampliar la selecció a altres presons romanes i es varen incloure reclusos condemnats a altres penes. Erich Priebke i altres seus companys es varen passar la nit buscant en els arxius per poder trobar el número suficient de víctimes.

---

A les proximitats de Nàpols va entrar en erupció el volcà Vesuvi, fet que va provocar alguns endarreriments en els transports de la ciutat.

En el front oriental:

A Ucraïna:

La pressió soviètica dels tancs del comandant Gregory Zhukov va expulsar els alemanys darrere de la ciutat de Tarnopol.

Dimecres:

En el Reich:

A Alemanya:

La USAAF va tornar a Berlín amb 688 bombarders i 819 caces. Els alemanys varen defensar-se i la batalla aèria va danyar 374 quadrimotors alemanys a més de que va destruir 12 bombarders i 15 caces. De nit, els britànics varen bombardejar la ciutat alemanya de Frankfurt, on 850 bombarders varen causar aproximadament la mort d’un miler de persones a canvi de perdre 27 avions.

A França:

A París, Pierre Brossolette, un periodista francès que treballava per la Resistència amb la missió d’unificar-ne els moviments i que havia sigut detingut pels alemanys, es va tirar des del cinquè pis de l’edifici de la Gestapo a l’avinguda Foch sense dir ni una sola paraula sobre les seves activitats.

En el front oriental:

A Ucraïna:

Els alemanys varen bombardejar Kiev per destruir els soldats soviètics que estaven a la ciutat.

A Itàlia:

A Montecassino, els soldats neozelandesos varen llançar nous atacs sense èxit. Després d’un nou fracàs, amb el que el primer ministre Winston Churchill i el general Mark Clark se’n van avergonyir per les enormes baixes, el general Harold Alexander va decidir no atacar més de cara sinó pels flancs.

---

A la nit, dos oficials i tretze homes del 267º Batalló especial de reconeixement de l’exèrcit nord-americà es varen aproximar a la costa italiana, a bord d’una embarcació de la Marina, i varen desembarcar darrere de les línies alemanyes. La seva missió era destruir un túnel situat entre Spezia i Gènova, i tots ells anaven amb uniforme i no portaven cap roba civil a sobre. Tots ells varen ser detinguts dos dies més tard i afusellats per un batalló d’execució alemanya sense haver comparegut prèviament a un judici per ordre del general Anton Dostler, cap del 75º Cos d’Exèrcit alemany.

A Birmània:

La 5º Brigada britànica de paracaigudistes va ser envoltada per les tropes japoneses.

Dimarts:

En el Reich:

A Holanda:

Un avió aliat va estavellar-se contra una escola d’Amsterdam provocant la mort de dues persones i un petit incendi. Els alemanys varen metrallar als aviadors mentre queien en paracaigudes. Alguns holandesos que varen veure els fets varen irritar-se davant l’acció dels alemanys. 

En el front oriental:

En el sector sud:

Gregory Zhukov va llançar tres exèrcits de tancs, amb el suport del 1º Exèrcit de guàrdies, contra la línia alemanya defensiva entre Ternopol i Proskurov. 200 tancs soviètics varen travessar les defenses alemanyes aquell dia i els alemanys no varen tenir més remei que retirar-se deixant encara més allunyat el seu Exèrcit aïllat a la península de Crimea.

A la Gran Bretanya:

John Anderson li va proposar en el primer ministre Winston Churchill explicar en el Gabinet de Guerra i en els soviètics sobre el projecte Tube Allyos, el projecte per la construcció d’una bomba atòmica. El primer ministre li va dir que no estava d’acord en explicar-ho en el Gabinet de Guerra perquè ells no podrien fer res, i amb els soviètics no hi volia tenir cap tracte sobre aquesta arma.

---

A la nit, la Luftwaffe va tornar a atacar Londres amb cert èxit.

A Espanya:

Aquell dia varen arribar a Madrid els últims voluntaris espanyols de la Divisió Blava sense que pràcticament ningú els anés a rebre.

Dilluns:

En el Reich:

Un dia després d’envair Hongria, la Wehrmacht va arribar a un acord amistós a Jüterbog, el sud de Berlín, amb els representants del nou govern hongarès. L’acord a que varen arribar entre alemanys i hongaresos va ser que el cost de l’ocupació a d’Hongria el pagaria Alemanya i, per tant, pagarien a tots els soldats que estiguessin dins del terreny hongarès. Aquest acord va provocar que els alemanys destinessin molts pocs recursos als soldats i el material que havien d’utilitzar a Hongria. El que volien els alemanys era que el nou govern hongarès es sentís còmode amb ells i que no els miressin amb mals ulls, com uns invasors, que a sobre de que els ocupaven els havien de mantenir. Tot i això, el ministre de Finances del Reich, en Schwerin von Krosigk, es va oposar a pagar els soldats que es trobessin a Hongria ja que no volia que s’elevés més el deute innecessàriament. El que si que va veure amb bon ulls va ser l’expropiació dels béns jueus. Aquesta expropiació la varen dur a terme els alts funcionaris d’Hongria, que també dirigien el monopoli dels licors.

Per altra banda, bombarders Aliats varen intentar bombardejar la ciutat de Mannheim, però no varen poder tirar les seves càrregues de bombes.

En el front oriental:

Les forces soviètiques varen destrossar la resistència alemanya en els marges del riu Dnièper i varen ocupar la ciutat de Vinnitsa, a Ucraïna, i el que va ser quarter general de l’Adolf Hitler en aquella zona durant un temps.

A Itàlia:

A Montecassino, després de veure que la 2º Divisió neozelandesa i la 4º índia no progressaven, el comandant Bernard Freyberg va ordenar que la 78º Divisió britànica s’unís a l’ofensiva.

A Birmània:

Les tropes aliades varen alliberar la ciutat de Mandalay.

En el Pacífic:

La 4º Divisió de Marines nord-americanes varen desembarcar a l’illa Emirau, a l’axipèlag de Sant Mateu.

 

 

Diumenge:

La invasió alemanya a Hongria:

La Wehrmacht va entrar a Hongria sense trobar-se cap tipus de resistència i va instal·lar-hi un govern hongarès més favorable al règim nazi. En un principi els alemanys volien que Hongria fos governada per l’ambaixador hongarès a Berlín, Döme Sztójay, però les maniobres del regent Miklos Horthy ho varen evitar, tot i que el plenipotenciari alemany Edmund Veesenmayer va contrarestar tota política contrària als interessos alemanys, actuant des de l’Ambaixada alemanya amb el suport de les armes. Hongria havia ajudat Alemanya en atacar a la Unió Soviètica el 1941, i des del 1938 el govern hongarès havia aprovat lleis que discriminaven i expropiaven als jueus. Aquell any, el 1944, el govern hongarès va mantenir en secret negociacions de pau amb els Estats Units i la Gran Bretanya. Quan Adolf Hitler va descobrir que el volien trair va decidir envair el país. Aquella invasió es va conèixer amb el nom d’Operació Margarethe. Però, a més de la traïció, els alemanys necessitaven controlar aquell país com fos perquè era el segon país, després de Romania, en produir petroli que tant necessitaven. Hitler també tenia por de que Hongria passés a ser controlat pels soviètics, ja que l’exèrcit soviètic havia arribat a la frontera hongaresa i era de preveure que les muntanyes dels Càrpats es convertirien en breu en una zona de guerra. Per ocupar el país, les tropes alemanyes varen arribar-hi abans de que ho fos Horthy, que el dia anterior s’havia reunit amb Hitler i havia rebut ordres de nomenar un primer ministre pro-nazi, permetre a l’exèrcit alemany ocupar el sistema de transports i donar camp lliure a les SS. Els alemanys varen llançar paracaigudistes en els principals aeroports del país, i varen enviar cap a la capital tres divisions des de Belgrad, dues des de Zagreb, dues de blindades des de Viena i una motoritzada des de Cracòvia. Un cop van ocupar el país varen intensificar la persecució jueva i els varen deportar als camps de concentració amb l’ajuda del tinent coronel de les SS Adolf Eichmann, que aquell mateix dia va arribar a Budapest.

En el Reich:

A Alemanya:

En el Berghof, els mariscals de camp varen ser obligats a firmar una declaració de lleialtat cap a Hitler després de que es sabés que alguns generals, com Walther Seydlitz, havien actuat contra el règim. El mariscal Gerd von Rundstedt va ser l’encarregat de lliurar-li en el líder alemany totes les firmes. El general Rudolf Schmundt havia fet una gira pel front per recollir totes les firmes. La idea era del ministre Joseph Goebbels i una part de la declaració deia:

En el seu nom i en el de tots els oficials de la Wehrmacht havien tallat els vincles de camaraderia amb el covard traïdor (es referien al general Seydlitz) que havia trepitjat les tradicions sagrades de l’heroisme alemany i embrutit per sempre la memòria de tots els morts d’aquesta guerra. La seva persona serà per sempre sinònim de deshonor i d’infàmia.

Quan li varen entregar tal declaració, Hitler en va quedar satisfet.

---

Hitler va visitar al seu ministre d’Armament Albert Speer, que aquell dia era el seu aniversari. La relació entre ells dos ja no era la d’abans.

A Polònia:

Per tal de persuadir a la resistència polonesa, els alemanys varen cremar el poble de Mnichow i els seus habitants varen ser assassinats amb granades de mà.

En el front oriental:

A Bielorússia:

El 65º Exèrcit soviètic va descobrir els anomenats camps de tifus nazis del poble d’Ozarichi, a la zona pantanosa de Polèsia, a Bielorússia. El 17 de març els alemanys varen tancar més de 47.000 civils amb malalts amb malalties infeccioses per tal de propagar el tifus. Els metges i les infermeres que portaven l’exèrcit soviètic varen ajudar a alliberar els presoners. 32.000 persones varen ser alliberades, entre elles 15.213 nens menors de 13 anys. 517 nens varen quedar orfes.

---

Les forces soviètiques sota al comandament d’Ivan Koniev varen arribar a la frontera amb Moràvia.

A Itàlia:

A Montecassino, els alemanys varen iniciar un contraatac, i el 2/4 Regiment de paracaigudistes alemanys va aconseguir tancar el forat fet pels Aliats dies abans, però varen ser aturats a la cota 193. Aquesta unitat va patir greus pèrdues. Per altra banda, els Aliats varen atacar les instal·lacions de Siena.

A Birmània:

L’exèrcit japonès va ser derrotat a Arakan per les divisions 5º índia i la 7º, que varen ser transportades pels britànics per aire des de Imphal, l’Índia.