Dilluns:

En el Reich:

Adolf Hitler va ordenar declarar Àrea de Combat qualsevol zona que ell escollís amb l’obligació per part de les autoritats civils de quedar sota les seves ordres directes.

A Alemanya:

A Berlín, Harald Quandt havia tornat d’Itàlia i aquell dia es va reunir amb Joseph Goebbels. El ministre es va preocupar en veure el seu fillastre molt afectat per les seves vivències al front, però considerava que el noi estava rebent un bon aprenentatge. El que no sabia el que Harald estava cansat de la guerra.

En el front oriental:

En el sector nord:

Els soldats soviètics varen alliberar Leningrad.

A Itàlia:

Els britànics, sota les ordres del comandant Mark Clark, varen començar l’ofensiva contra la Línia Gustau a través d’un atac frontal per terra combinat amb un de marítim a la rereguarda alemanya a Anzio amb l’objectiu de vorejar la vall. A la nit, el 10º Cos britànic va començar la primera campanya en el riu Garellano, colpejant en el nord-oest, cap a les muntanyes Aurunci i el vall de Liri, per fer-se amb el control de la localitat de Cassino i el monestir benedictí de Montecassino. L’ofensiva va tenir lloc en el sector sud del front per atreure les reserves alemanyes del centre d’Itàlia, i els soldats Aliats varen aconseguir travessar el riu després de durs combats. En resposta, el comandant alemany, el general Heinrich von Vietinghoff, va traslladar dues divisions blindades per contrarestar l’ofensiva.

A la Unió Soviètica:

El Pravda va fer circular el rumor de que Joachim von Ribbentrop intentaria concertar una pau per separat amb Gran Bretanya. Els soviètics no tenien cap prova de que existís tal contacte.

A l’Atlàntic:

A prop d’Irlanda, el destructor HMS Wanderer i la corbeta HMS Glenarm varen enfonsar al U-377.

En el Pacífic:

Els nord-americans varen tornar a atacar amb els seus bombarders la base japonesa de Rabaul i varen destruir tres embarcacions mercantils. Tot i això, els japonesos un cop més varen resistir i varen destruir 8 Lightning, 1 Hellcat, 1 Corsair, 1 Dauntless i 1 Avenger.

Diumenge:

En el Reich:

A Alemanya:

De Compiègne va sortir un tren carregat de jueus direcció al camp de Buchenwald. Més de 100 persones varen tenir que malviure en cada vagó i molts d’ells varen morir durant el trajecte.

En el front oriental:

A Ucraïna:

Els reforços alemanys i el cansament dels soviètics va provocar que els alemanys aturessin l’ofensiva soviètica abans de que penetressin Polònia.

A l’Atlàntic:

Al nord de les Açores, el USS Guadalcanal va enfonsar al submarí U-544.

A la Gran Bretanya:

El comandant Dwight D. Eisenhower va prendre possessió del seu nou càrrec com a comandant en cap de les forces expedicionàries aliades a Europa.

En el Pacífic:

A Nova Bretanya, els marines desembarcats a Cap Gloucester es varen enfrontar a la que seria l’última contraofensiva japonesa destinada a eliminar per terra la pressió nord-americana contra la base aeronaval de Rabaul.

Dissabte:

En el Reich:

Adolf Hitler va nomenar a Erwin Rommel comandant del Grup d’Exèrcits B per protegir la franja litoral amenaçada de l’oest d’Europa.

A Alemanya:

El Govern va prohibir a través de noves disposicions rebre correspondència de l’estranger si no es tenia una targeta de control policial. Els jueus no podien tenir aquesta targeta.

A Itàlia:

Les tropes aliades occidentals varen arribar a la Línia Gustau amb l’objectiu d’arribar a Pescara i Casino, on les tropes alemanyes varen defensar aferrissadament el centre d’Itàlia. Les forces nord-americanes del 2º Cos varen ocupar el mont Trocchio després de que el 14º Exèrcit Panzer abandonés la zona.

En el front oriental:

En el sector nord:

L’exèrcit soviètic va llançar una gran ofensiva al sud de Leningrad per alliberar l’antiga capital russa. El Front de Leningrad del general Leonid Alexander Govorov i el Front de Voljov del general Kirill A. Meretzkov varen sortir del cap de pont d’Oraniebaum i varen creuar el golf de Finlàndia i els llacs congelats per atacar al 18º Exèrcit alemany pels dos costats.

A la Gran Bretanya:

Dwight D. Eisenhower va arribar a Londres per preparar i dirigir l’Operació Overlord

A Bulgària:

Els Aliats varen bombardejar Sofia causant 4.000 morts civils.

Divendres:

En el Reich:

A Alemanya:

El governador Hans Frank va declarar en una audiència de dirigents polítics del NSDAP, que quan guanyessin la guerra si depengués d’ell convertiria en “carn picada” als polonesos i als ucraïnesos i a tots els demés pobles que hi havia a l’est d’Europa. Frank va explicar que si donava alguna cosa de menjar als polonesos, si els deixava les seves esglésies i les escoles només ho feia com a polític responsable de la zona i va expressar que li molestava que algú fiqués el nas en els seus assumptes, fent referència a les interferències d’alguns jerarques com Heinrich Himmler, Martin Bormann i Hans Lammers. La seva esposa, Brigitte, estava sent acusa de corrupte.

---

A la nit, la RAF va bombardejar la localitat alemanya de Brunswick utilitzant 498 bombarders quadrimotors. L’atac no va tenir gran èxit perquè només varen tocar a 10 edificis a Brunswick i, en canvi, varen perdre 49 bombarders. A més, 17 bimotors Mosquits varen realitzar incursions de diversió contra les ciutats de Magdeburg i Berlín, a on les sirenes varen sonar massa tard, tot i que l’atac va ser curt. Per aquell atac, des d’un quart de vuit del vespre va sonar durant una hora l’alarma antiaèria a la ciutat de Dresden i, com els últims cops, no hi va haver cap atac a la capital saxona.

La USAAF també va atacar aquell dia i amb dos B-17 va realitzar un atac experimental contra la localitat costera de Wesel.

---

Després de que Adolf Eichmann deixés per més endavant que els eslovacs poguessin verificar un camp de concentració per poder demostrar que allí no hi havien assassinats massius i així poder reprendre la deportació dels jueus, Eberhard von Thadden es va dirigir al Grupenführer Heinrich Müller per dir-li que una visita a un camp era un requisit per la negociació amb els eslovacs. Un rebuig o un aplaçament complicaria la deportació dels jueus eslovacs. La petició va ser novament rebutjada.

A França:

Un dels objectius d’aquell dia dels anglosaxons eren les rampes de llançament dels míssils V-1 a la zona de Calais. En aquest cas, els Aliats varen utilitzar 552 avions, dels quals quatre varen ser destruïts, tot i que tenien el suport de 645 caces, dels quals quatre varen ser destruïts.

En el front oriental:

En el sector nord:

Els soviètics varen desencadenar una gran ofensiva en el Front de Leningrad, amb el general Leonid Govorov al capdavant, i en el Front de Carèlia, amb el general Kirill Meretskov al capdavant, amb l’objectiu de trencar el cercle alemany de Leningrad. Els soviètics disposaven de 1.241.000 homes i el Grup d’Exèrcits Nord alemany només disposava de 741.000 homes, amb un volum de material molt inferior al dels soviètics.

A Iugoslàvia:

Sortint de les noves bases en el Mediterrani, la USAAF va bombardejar la base naval de Mostar.

A Itàlia:

Les tropes franceses, comandades pel general Alphonse Juin, varen continuar com el dia anterior travessant el riu Ràpid, però no varen aconseguir el seu objectiu d’ocupar el mont Santa Croce.

A la Gran Bretanya:

Des de Marroc, el primer ministre Winston Churchill va volar cap a Gibraltar on va embarcar en el King George V per tornar a Plymouth, la Gran Bretanya.

En el Pacífic:

La base japonesa de Rabaul va tornar a ser atacada, tot i que en aquest cas els japonesos varen intentar una intercepció ràpida sobre Nova Irlanda, utilitzant 86 caces Zero, que varen destruir dos bombarders en picat Dauntless, un torpeder Avenger, cinc caçabombarders Corsair i dos caces Hellcat. Tot i això, els nipons varen perdre tres caces i no varen impedir que els nord-americans arribessin a Rabaul, on varen tocar en tres ocasions a les embarcacions mercantils que proveïen la base.

Dijous:

En el Reich:

A la nit, Adolf Hitler es va reunir amb Heinrich Himmler i li va recriminar que hagués tractat amb massa suavitat al poble alemany. El ministre li va respondre que en els camps de concentració ja hi havia dos milions de presoners i que era impossible tancar-hi a més gent, resposta que no va satisfer al dictador. 

A Alemanya:

En to irònic i recordant passades trifulgues, Joseph Goebbels va escriure en el seu Diari que trobava divertit observar que “quan pitjor els anaven les coses més suport donava al règim el compositor Wilhelm Furtwängler. 

---

El metge en cap del Ministeri d’Armament va avisar de la terrible situació sanitària en el camp de concentració de Mittelbau-Dora. Aquest avís va donar pas a una investigació del Ministeri. 

En el front oriental:

En el sector sud:

A la nit, a la zona del Dnièper, els soldats alemanys es varen veure obligats a abandonar la riba del Olchanka davant l’avanç soviètic, tot i que varen resistir l’envestida soviètica a la localitat ucraïnesa de Nikopol. El 1º Front d’Ucraïna va alliberar la ciutat de Korets, entre Novograd-Volynsiy i Rovno.

A Itàlia:

Les tropes franceses comandades pel general Alphonse Juin varen travessar el riu Ràpid, però no varen aconseguir el seu objectiu d’ocupar el mont Santa Croce.

---

El Consell de Ministres, segons la proposta de Benito Mussolini, va aprovar la premissa fonamental per la creació d’una nova estructura de l’economia italiana de caire socialista.

A l’Atlàntic:

Els alemanys varen perdre el submarí U-231.

En els Estats Units:

El Secretari del Tresor Henry Morgenthau va rebre un memoràndum titulat: Notícia al Secretari sobre l’aquiescència d’aquest govern en l’assassinat dels jueus.

Dimecres:

En el Reich:

A Alemanya:

Hermann Göering va celebrar una festa de gala a la seva residència del Carinhall per celebrar el seu aniversari. La majoria del jerarques nazis varen ser presents a la festa. Tothom li va fer regals molt valuosos com cigarrets d’Holanda, lingots d’or dels Balcans, i quadres i escultures de gran valor. Però el regal preferit de Göering va ser un bust gegant d’Adolf Hitler de mabre. La festa va ser molt luxosa, cosa que contrastava amb els temps que vivia Alemanya.

---

Els alemanys varen detenir als membres del Cercle Solf que s’havien reunit el 10 de setembre de 1943 a casa de Hanna Solf. Tots ells varen ser executats excepte Hanna Solf i a la seva filla Lagi, la comtessa de Ballestrem, que varen ser enviades al camp de concentració de Ravensbrück i varen salvar la vida gràcies al bombardeig del 3 de febrer de 1945.

En el front oriental:

A Ucraïna:

Els alemanys resistien i els soviètics varen ser obligats a reagrupar-se davant les baixes provocades. Tot i això, la moral soviètica va continuar intacte.

A Itàlia:

El 5º Exèrcit nord-americà sota el comandament de Mark Clark va atacar la Línia Gustau i la ciutat de Cassino. En el flanc dret dels nord-americans va debutar en combat el Cos Expedicionari de la França Lliure, que va aconseguir ocupar diverses cotes direcció a Castel Sant Elia.

A la Gran Bretanya: 

La 8º Força Aèria va fer un recompte de les seves unitats perdudes en l’atac del dia anterior i va poder observar que les pèrdues eren massa grans.

Dimarts:

En el Reich:

A Alemanya:

Al migdia, la 8º Força Aèria de la USAAF va enviar 663 B-17 i B-24 a bombardejar tres fàbriques aeronàutiques ubicades a 146 quilòmetres a l’est de Berlín. Els bombarders anaven escortats per P-47, P-38 i P-51. Però la situació climatològica no era la millor per dur a terme aquella operació i es va donar l’ordre de tornar a la Gran Bretanya. Tot i l’orde, un terç de la formació va continuar fins als seus objectius, on varen ser rebuts pels caces de la Luftwaffe. El 54º Grup de Caça va bombardejar la fàbrica de FW-190 a Oscherleben, però els B-17 es varen tenir que enfrontar als caces alemanys. Després del contra avís, els berlinesos encara varen poder sentir un fort tiroteig.

En el front oriental:

En el sector sud:

Adolf Hitler es va negar un cop més a replegar les línies del Grup d’Exèrcits del Centre, que estaven a punt de ser envoltades.

En el sector sud:

En els sectors de Krivói Rog i Dniepropetrovsk, els soviètics varen començar una potent ofensiva que de poc envolta els alemanys, que en varen escapar pels pèls. A més, els soviètics varen arribar a la localitat d’Apostolovo.

A Itàlia:

En el camp de tir de Verona, en el fort de Sant Procolo, al matí el comte Galeazzo Ciano va ser executat amb cinc trets a l’espatlla i dos més de gràcia després de tres mesos d’empresonament en un convent convertit en una presó política. Segons la costum italiana per l’execució de traïdors, se’l va lligar a una cadira i un piquet d’execució de la Guàrdia Nacional el va afusellar per l’esquena. Abans de morir, Ciano va escriure que durant els mesos que havia sigut reclòs l’havien tractat de forma inhumana. Els seus tres fills, Fabrizio, Raimundo i Marzio varen poder fugir juntament amb la seva mare, Edda Mussolini, l’esposa de Ciano, gràcies al seu cunyat Vittorio, que se’ls havia emportat del castell de Hirschberg, a Itàlia, cap a Suïssa. Juntament amb Ciano varen executar entre altres al mariscal Emilio de Bono, Gottardi, Pareschi i Marinelli.

A la Gran Bretanya:

Durant una reunió en el Foreign Office de Londres es va debatre les últimes declaracions del director del OSS William Donovan davant dels periodistes, segons les quals havia dit que estava decidit a crear un servei secret nord-americà sense tenir en compte l’oposició de la resta de sectors. Stewart Menzies va afirmar que la referència que havia esmentat Donovan sobre l’oposició anava dirigida contra el MI6 i la SOE i va demanar emprendre una acció des de la rereguarda amb l’objectiu d’impedir que causés danys innecessaris entre les relacions nord-americanes i britàniques.

Dilluns:

En el Reich:

A Polònia:

Alfred Jodl va reunir-se amb Adolf Hitler després de visitar la costa del nord de França. Jodl estava molt preocupat perquè veia impossible defensar-se de les forces aèries aliades i preveia en breu un desembarcament Aliat. Però, aquell dia, Hitler no estava preocupat per aquella tema, estava molt content perquè havia sigut informat de que un tribunal especial de Venècia havia condemnat a mort a membres del Gran Consell Feixista que havien actuat contra Benito Mussolini el 25 de juliol de 1943. Entre els condemnats hi havia el comte Galeazzo Ciano, el gendre de Mussolini, que va ser executat l’endemà. Precisament, Edda, la filla de Mussolini i l’esposa de Ciano, es va refugiar a Suïssa maleint al seu pare.

---

Odilo Globocznik va informar de que fins la data havien confiscat 6,3 milions de Reichsmarks de les víctimes de l’Holocaust i que encara preveia que hi havia uns set o vuit milions per ser incautats. Globocznik va senyalar que aquesta confiscació tenia el benefici addicional de dirigir-se a les persones que havien construït indústries utilitzant la mà d’obra esclava jueva sense tenir cap cost.

---

Des del quarter general de Heinrich Himmler es varen posar en contacte amb el doctor Felix Kersten, que estava de vacances a Hartzwalde, per comunicar-li que Himmler el desitjava veure’l immediatament perquè es trobava molt malament.

A Àustria:

François de La Rocque va ser deportat al castell d’Itter en un estat de caquèxia, una edema a les dues cames, fet pel qual va tenir que ser examinat i tractat per un metge del camp de Dachau.

En el front oriental:

En el sector nord:

En aquells moments el 18º Exèrcit alemany disposava de 58.000 soldats d’infanteria. En breu en quedarien 17.000.

A Ucraïna:

El 3º Front Ucraïnès del general Rodion Malinovski va llançar una ofensiva cap a Apostolovo, però l’atac serà aturat sis dies més tard per una forta resistència alemanya.

A Itàlia:

El procés de Verona va tancar-se amb 18 dels 19 presoners condemnats a mort, entre ells Ciano.

A Hongria:

El govern hongarès va tancar les fronteres amb Croàcia per impedir el pas de la creixent quantitat de refugiats que fugien de les batalles entre les potències ocupants de Iugoslàvia i les diverses faccions enfrontades.

Diumenge:

En el Reich:

En el seu article en el Das Reich titulat Problemes de la guerra aèria, Joseph Goebbels va explicar que els damnificats pels bombardejos tenien que continuar lluitant si volien ser indemnitzats i va repetir que les destruccions només sembraven odi i enfortien la moral bèl·lica enlloc de trencar-la.

A Suïssa:

L’Edda Mussolini i els seus tres fills Fabrizio, Raimundo i Marzio varen arribar a Suïssa amb els Diaris del seu marit, el comte Galeazzo Ciano empresonat a un convent de Verona. Abans de marxar d’Itàlia, Edda va deixar una carta per al seu pare Benito Mussolini i una altra per l’Adolf Hitler on els amenaçava de publicar els Diaris si no era respectada la vida del seu marit. Ni Hitler ni Mussolini en varen fer gaire cas perquè Ciano va ser executat el 11 de gener de 1944.

En el front oriental:

El 1º Front Ucraïnès del comandant Nicolai Vatutin va capturar la ciutat de Polonnoye, entre Berdichev i Rovno. Al sud, el 2º Front Ucraïnès de l’Ivan Konev va capturar Aleksandrovka.

A Birmània:

Com a part de l’intent Aliat d’entrar a Birmània, el 15º Cos britànic va ocupar la ciutat birmana de Maungdaw.

Dissabte:

En el Reich:

A Alemanya:

23 Mosquits es varen separar per atacar objectius a Frankfurt, Solingen, Aachen i Dortmund, però varen patir dues baixes perquè els alemanys varen introduir un nou aparell, el Focke Wulff Ta-154.

---

Davant la petició del primer ministre eslovac, Tuka, de verificar els camps de concentració per així poder demostrar en el seu entorn polític de que allí no hi havien assassinats massius i poder reprendre sense oposició les deportacions de jueus, Adolf Eichmann va enviar una carta a Ebehard von Thadden en que li va anunciar el retorn de Wisliceny, destinat a Grècia fins llavors, a Bratislàvia, i li va prometre que en un futur examinarien la possibilitat de que una comissió eslovaca entrés en un campen cas de que les últimes negociacions donessin com a resultat un acord.

---

A Munic va tenir lloc el campionat femení de patinatge. Entre els convidats hi havia Heinrich Himmler.

En el front oriental:

En el sector sud:

En el Dnièper, els tancs soviètics varen continuar com el dia anterior atacant a la rereguarda alemanya per aconseguir un camí cap a l’oest. Per altra banda, els soviètics varen ocupar Kirovogod després de durs combats.

A Itàlia:

A Verona va començar el judici contra dinou dirigents feixistes que havien conspirat contra Benito Mussolini el passat 25 de juliol. Entre els jutjats hi havia Galeazzo Ciano, que el dia anterior havia rebut la visita de la seva esposa Edda Mussolini, i el mariscal Emilio de Bono.

---

En el combat, els nord-americans varen aconseguir, després d’horrorosos combats entre el fang i el fred, les posicions alemanyes a Monte Chiaia i Monte Prochia, a prop de Montecassino. Després de patir moltes baixes a Cassino, el 8º Exèrcit britànic va rebre reforços i les tropes africanes franceses a les ordres del general Alphonse Juin es varen incorporar al front.