Dimarts:

En el Reich:

A Alemanya:

Joseph Goebbels va rebre cartes de soldats alemanys que es queixaven de la falta d’orientació política. Davant d’aquelles crítiques, el ministre va enviar algunes d’aquestes cartes a Adolf Hitler amb l’esperança de que i possés solucions. A més, el Servei de Seguretat de les SS va escriure un informe que deia que la majoria de dones i de nens que havien sigut evacuats estaven satisfets amb el seu nou destí, però s’apuntava que una minoria no ho estava, en especial les dones que havien tingut que separar-se dels seus homes.

---

A la nit, 488 avions de la RAF varen bombardejar Berlín amb 700 tones de bombes en un atac dissenyat per Arthur Harris dins l’Operació Berlín. Els britànics només varen perdre 9 bombarders en aquell atac i l’Operació va durar cinc mesos provocant la mort de 6.100 persones, 18.400 més varen resultar ferides i 1,5 milions de persones es varen quedar sense llar després de llançar 25.000 tones de bombes en 32 incursions.

A Grècia:

A l’illa de Leros, les autoritats alemanyes varen rebre la notícia de la capitulació aliada de 5.000 soldats italians i 3.000 britànics.

En el front oriental:

En el sector sud:

Al sud-est de Kiev i a prop de Cherkassy, a l’oest del Dnièper, l’exèrcit soviètic va enfonsar les defenses alemanyes.

Dimecres:

En el Reich:

Adolf Hitler es va reunir amb Alfred Rosenberg per parlar sobre com anava la deportació dels immobles jueus dels països ocupats a Alemanya dins l’Operació M-Aktion. Hitler li va autoritzar confiscar 250.000 immobles jueus, dels quals 47.000 s’havien portat al Reich alemany, per posar-los a disposició dels gauleiters perquè els portessin a les ciutats que havien patit bombardejos. Rosenberg li va explicar que el transport de mercaderies estava funcionant molt bé i li va assegurar que es seguirien portant a França noves confiscacions.

A Alemanya:

Berlín va ser novament bombardejada.

En el front oriental:

En el sector nord:

Després de quedar només 2.000 voluntaris de la Divisió Blava, aquests varen formar la Legió Blava.

En el sector sud:

Els soviètics varen tornar a recuperar la ciutat de Korosten, perduda el dia anterior després de que els alemanys l’haguessin ocupat quan es dirigien a la ciutat de Sattelberg.

A la Gran Bretanya:

A Londres, les autoritats britàniques varen posar posar en llibertat al líder feixista Oswald Mosley per motiu de salut, tot i les protestes populars.

En el mar del Carib:

Els alemanys varen enfonsar l’embarcació colombiana El Ruby. Aquest enfonsament, el tercer en un any i mig, va provocar que Colòmbia declarés l’estat de bel·ligerància contra Alemanya el 27 de novembre de 1943.

Dimarts:

En el Reich:

A Holanda:

Del camp de Westerbork va sortir un tren direcció a Auschwitz.

A França:

Les autoritats alemanyes varen detenir a 24 membres del grup de resistència Manouchian, entre ells Olga Bancic. Tots seran condemnats a mort.

En el front oriental:

A Ucraïna:

A la zona de Kiev, els alemanys varen perdre la ciutat de Korosten. Joseph Goebbels, enfadat davant de les derrotes en el front oriental, va ordenar a tots els seus serveis de Propaganda començar una nova i violenta campanya anti bolxevic.

A Grècia:

A l’illa de Leros, amb les seves tropes destrossades, el brigader britànic Robert Tilney es va rendir i va entregar l’illa al general Friedrich-Wilhelm Müller. Abans s’havia posat en contacte amb el comandament del El Caire per poder evacuar aquella mateixa nit a les tropes que encara resistien a Portolago, avui Lakki. Els britànics varen perdre més de 4.800 homes, 20 embarcacions i 115 avions. Per la seva part, els alemanys varen perdre 12 embarcacions mercantils, 20 embarcacions de desembarcament i 4.000 homes. Com a represàlia per l’ajuda prestada, els alemanys varen afusellar a molts soldats italians i grecs.

A Itàlia:

El general Mark Clark va confirmar l’aturada del seu 5º Exèrcit nord-americà davant les defenses alemanyes de la Línia Gustau.

A Noruega:

La RAF va atacar la planta de processat d’aigua pesada Vemork, a la localitat de Telmark. Els alemanys estaven acabant de reparar els desperfectes causats per la incursió del 28 de febrer, però aquesta nova destrucció va provocar un nou endarreriment en el programa nuclear alemany.

Dilluns:

En el Reich:

A Alemanya:

Berlín va ser novament bombardejada. 

En el front oriental:

En el sector sud:

En la contraofensiva alemanya, Erich von Manstein va utilitzar la divisió blindada de la Leibstandarte-SS per expulsar els soviètics de les localitats estratègiques de Zhytomir i Korosten.

A Itàlia:

A Verona, en el saló de Castelvecchio, la que s’anomenaria la República Social italiana va aprovar en el congrés del Partit Feixista el programa de 18 punts del nou règim de caire nacional-feixista, república i socialista. Dels 18 punts, 10 eren dedicats a la matèria social.

---

En la Batalla, el comandant suprem Aliat en el Mediterrani, el general Harold Alexander, va ordenar en el 15º Grup d’Exèrcits, compost pel 5º i 8º exèrcits nord-americans, descansar i reformar-se després de lluitar contra les decidides tàctiques d’endarreriment alemany. La guerra a Itàlia estava sent esgotadora per totes les parts.

A l’Àrtic:

Els britànics varen tornar a enviar combois perquè fessin la ruta per l’Àrtic.

Diumenge:

En el Reich:

A Alemanya:

Joseph Goebbels es va barallar amb Joachim von Ribbentrop perquè el ministre d’Afers Exteriors defensava que França havia de ser considerada com un país estranger i no com un Estat derrotat, ja que tenia un cap d’Estat i un primer ministre, i va dir que només el Auswärtiges Amt tenia dret a tenir activitats polítiques a França. Enfadat amb les paraules de Von Ribbentrop i amb el suport de Wilhelm Keitel, Goebbels va respondre-li  que França era un país ocupat i que Alemanya podia fer-ne el que volgués.

En el front oriental:

En el sector central:

El Grup d’Exèrcits del Centre es va veure obligat a retirar-se i a renunciar els territoris reconquerits durant els últims dies. L’estratègica ciutat de Nevel va ser una de les localitats perdudes.

A Itàlia:

El 8º Exèrcit britànic va superar la forta barrera constituïda pel riu Sangro.

---

A Verona, Benito Mussolini va reunir el congrés fundacional del Partit Feixista.

A la Gran Bretanya:

Després de setmanes, inclús mesos, de desacords entre la Junta d’Estat Major, els principals departaments de guerra i la BBC, Sefton Delmer va poder emetre el seu programa destinat als alemanys utilitzant Aspidistra, una ona mitjana, oferint música i cròniques dels fronts.

A l’Atlàntic:

El cuirassat USS Iowa, que transportava a Dwight D. Eisenhower a una nova trobada interaliada, va estar a punt de rebre l’impacte d’un torpede. Per sorpresa dels nord-americans, el torpede no provenia d’un U-Boot, sinó del destructor USS William D. Porter, que formava part de l’escorta de la gran embarcació de línia i que estava fent exercicis de navegació.

Divendres:

En el Reich:

A Alemanya:

Adolf Hitler va aprovar un decret que eximia a l’empresa Krupp de les disposicions vigents del codi de dret civil.

A França:

Des del seu quarter general de París, Karl Döenitz va reconèixer en el seu Diari la superioritat aèria aliada i va admetre que la introducció del radar havia fet que els U-Boots quedessin pràcticament anul·lats. Döenitz va deixar constància de que ara els Aliats coneixien tots els secrets alemanys i, en canvi, ells (els alemanys) no en coneixien cap d’ells (els Aliats)

En el front oriental:

En el sector sud:

A l’oest de Kiev, les tropes soviètiques varen ocupar la ciutat de Zhitomir, un important centre ferroviari.

A Grècia:

A l’illa de Leros, a dos quarts de cinc de la matinada, després d’un bombardeig dels Stukas, 500 alemanys varen intentar establir-se a les platges de la badia de Palma. Tots ells varen ser rebutjats, però a la badia de Grifo dues companyies varen avançar ràpidament cap a l’interior i varen escalar la pendent del mont Clidi per destruir una bateria italiana. Els britànics consideraven aquell mont pràcticament inaccessible per la seva altura i per això no estava defensat. Diverses seccions alemanyes, des de la badia de Pandeli, varen efectuar també una incursió contra la plaça fort del mont Meravigliay, avançant al llarg de la franja costera, i a les pendents orientals de la península d’Appetici varen capturar unes altres divisions de l’artilleria italiana. A la tarda, els Ju-52 varen llançar 500 paracaigudistes sobre l’estret corredor de terra entre les badies Gurisa i Alinda.

A la Gran Bretanya:

Al migdia, tot i el fort refredat, Winston Churchill va marxar cap a Plymouth per embarcar-se en el Renow per realitzar un viatge primer a Argel per després anar a Malta i Alexandria.

En el Pacífic:

Els avions japonesos amb base a Rabaul, Nova Bretanya, varen dur a terme un altre intent per interceptar la flota nord-americana. Aquesta formació estava composta per 9 bimotors G4M i 5 torpeders B5N, que va descobrir finalment un comboi de LST i uns quants destructors en el mar de les Salomó. De seguida els varen atacar i varen enfonsar a un dels destructors, però varen perdre 4 torpeders i uns quants més es varen perdre quan intentaven aterrar pels nombrosos danys que patien. A més, un dels bimotors també va quedar greument danyat. Un segon atac, aquest cop a càrrec de 55 caces Zero i 10 bombarders en picat D3A, va fracassar en no obtenir cap impacte, mentre que 10 dels seus avions varen ser enfonsat. Davant d’aquella greu situació, l’almirall Mineichi Koga va ordenar que les restes de les forces aèries que sortien dels portaavions es retiressin de Rabaul i es dirigissin a Truk, a les illes Carolines, on hi arribaria una força de 292 avions, dels quals només 110 estaven a punt per combatre.

---

Els nord-americans, amb el cuirassat Washington i el portaavions Lexington, varen començar la invasió a les Illes Gilbert.

Dijous:

En el Reich:

A Alemanya:

A Munic, Adolf Hitler va pronunciar un discurs a la Bürgerbräukeller per commemorar el Putsch de 1923. Sense mencionar les derrotes de Stalingrad, Tunísia o el Kursk, el dictador va llançar un missatge de venjança i va afirmar que Alemanya es trobava en una situació millor que la del principi de la guerra.

---

El ministre d’Armament, Albert Speer, va enviar un telegrama a Hitler i el cap del Estat Major, Kurt Zeitzler, per explicar-los les provisions d’armament. Speer els va explicar que mantenint el programa que tenien fins llavors de fabricació d’armament, el Reich tenia assegurat les provisions de magnesi durant 10 o 12 mesos. Però Speer els va dir que en cas de perdre la ciutat de Níkopol, a Ucraïna, que era una ciutat d’on es treia el magnesi, les existències d’aquest mineral podrien durar 18 mesos gràcies a la introducció d’altres procediments que no suposaria cap perjudici a l’hora de fabricar. Speer també els va comentar que si també perdien la ciutat de Krivói Rog, també a Ucraïna, que era una ciutat d’on es treia l’acer, i que Hitler volia salvar com fos, la producció alemanya d’acer podria continuar sense problemes. L’escassetat de matèries primes per part d’Alemanya era un fet i aquell dia va empitjorar encara més quan Hongria va implantar una reducció de subministrament de gas a Alemanya, cosa que afectava el rendiment de les fàbriques de munició.

---

En la primera reunió de la Comissió de Construccions Navals es van exposar els plànols i els dissenys acabats dels nous submarins alemanys.

---

A la nit, Berlín va ser bombardejada.

A Grècia:

Els paracaigudistes alemanys varen ser llançats a l’illa de Leros, en el Mar Egeu, on els britànics hi havien desembarcat aprofitant el buit deixat pels italians. La falta de caces britànics va provocar que els vells Junkers i Stukas poguessin operar sense problemes.

A Nova Bretanya:

276 avions procedents dels portaavions USS Saratoga, USS Princeton, USS Bunker Hill, USS Essex i USS Independence varen atacar la base japonesa de Rabaul, i varen destruir un destructor, en varen danyar tres de diversa consideració, i 11 avions. Els nord-americans en varen perdre 15 i 30 varen quedar danyats. De seguida els japonesos varen contraatacar amb 106 avions de diversos tipus per destruir els portaavions nord-americans, però no els varen trobar i varen perdre 33 avions per 6 caces nord-americans.

Dimecres:

En el Reich:

A Alemanya:

Joseph Goebbels va rebre un informe sobre les últimes notícies a Hongria que explicaven que els cercles més poderosos del país intentaven trencar relacions amb Alemanya. Tot i que era evident que les coses no anaven bé pels alemanys, molts no creien la derrota, com Alfred Jodl, que va afirmar aquell dia que qualsevol perspectiva de victòria dels seus enemics era “pura utopia”.

---

A Munic varen continuar les reunions entre gauleiters i reichsleiters.

---

A Hamburg, després de ser arrestat per la Gestapo el 7 d’abril de 1942 per haver pronunciat sermons contra el règim i d’haver sigut sentenciat pel Tribunal Popular a morir, el pastor de Lübeck, Karl Friedrich Stellbrink, va ser executat.

---

Rudolf Hoess va ser nomenat cap de la secció política de la Inspecció de Camps del WVHA.

En el front oriental:

En el sector sud:

Després de dies d’avanç de l’exèrcit soviètic, el 48º Cos blindat alemany va derrotar a les avantguardes soviètiques a prop de Fastov després de que aquestes passessin a l’atac, però no varen aconseguir recuperar la ciutat.

En el Mediterrani:

A l’Egeu, l’illa de Kos va estar aquell dia totalment sota el control alemany, tot i que els destructors britànics varen bombardejar les embarcacions ancorades en el port. Per altra banda, aquell dia els alemanys varen rebre una nova tanda d’informes procedents de l’espia Ciceró, que estava a Ankara, que deien que els britànics estaven en conversacions amb el govern turc per poder obtenir bases aèries per enlairar els seus calces i expulsar als alemanys de l’àrea del Mediterrani.

En el bàndol Aliat:

Com a resposta al discurs d‘Adolf Hitler del dia anterior, Winston Churchill va pronunciar un discurs on va dir que el 1944 seria un any de sacrificis, i Franklin Delano Roosevelt va prometre, en un altre discurs, que tenien molt projectes per crear en els països ocupats pel Reich.

Dimarts:

En el Reich:

A Alemanya:

A Munic, a la tarda, la cúpula nazi es va reunir per celebrar el Putsch de 1923. Hermann Göering va pronunciar un discurs davant dels gauleiters i els Reichsleiters, però el ministre de l’Aire li va faltar seguretat alhora de parlar. Després, Adolf Hitler va arribar a la Löwenbräukeller, plena de vells camarades del NSDAP, on va explicar la situació en el front oriental i els atacs aeris dels britànics a les ciutats alemanyes. Dels bombardejos, el dictador va dir que quan acabés la guerra posaria en marxa una gegantesca obra de reconstrucció. D’Itàlia va explicar que la carrera dels Aliats cap al Brenner havia arribat a ser una ofensiva cargol molt al sud de Roma. Joseph Goebbels va quedar tan entusiasmat pel discurs de Hitler que va ordenar radiar-lo per totes les emissores del país.

---

En el camp de concentració de Buchenwald, cinc presoners que havien sobreviscut als experiments per trobar un medicament contra el tifus varen ser portats davant del cirurgià Erwin Ding per provar ara una pomada contra les cremades que estava en fase d’investigació. El kapo Dietzsch els va administrar una anestèsia suau perquè no poguessin defensar-se, però insuficient com perquè no patissin i no veiessin el què els passaria. Ding els va aplicar llavors una barreja de cautxú amb fòsfor sobre una superfície de la pell d’uns 7 per 3 centímetres. Després va inflamar el preparat i el va deixar cremar al damunt de la pell dels presoners fins que s’apagués. En la majoria dels casos es va apagar en un minut, però en un dels presoneres el preparat li va estar cremant durant 20 minuts. Després de cobrir les cremades amb el R 17, també va provar d’aplicar-los el sulfat de coure, oli de fetge de bacallar i inclús aigua.

A Polònia:

El cap de la Policia, Friedrich Wilhelm Krüger, va ser substituït per un cap de policia perquè la violència brutal de la policia en el Govern General estava causant rancor entre els polonesos. Hans Frank va ser un dels impulsos per expulsar-lo.

A Bèlgica:

El Front de la Independència, un grup resistent belga, va repartir milers d’exemplars d’un fingit Le Soir, el diari belga col·laboracionista, demanant al poble belga que s’aixequés contra els alemanys.

En el front oriental:

En el sector central:

La tímida ofensiva del Grup d’Exèrcits del Centre de Günther von Kluge va quedar completament aturada en el sector de Kalinin per la falta de suport del Grup d’Exèrcits del Nord de Georg von Küchler. Els dos mariscals preferien conservar les seves escasses tropes enlloc de malgastar-les en un atac suïcida.

En els Estats Units:

A Washington, en la Conferència d’Atlantic City en la que hi varen assistir els representants dels 44 membres de les Nacions Unides, es va fundar l’Administració de Socors i Rehabilitació de les Nacions Unides, la UNRRA, amb l’objectiu de preveure les necessitats que sortissin durant la post-guerra com l’ajuda humanitària i la reconstrucció. Més tard tindria un paper molt important en les situacions d’emergència de la post-guerra com les repatriacions.

A Algèria:

A Argel es va reorganitzar el Comitè Nacional de la França Lliure del qual Charles de Gaulle en va quedar com a únic president.

Dilluns:

En el Reich:

A Alemanya:

Adolf Hitler va pronunciar un discurs davant la vella guàrdia del NSDAP a la cerveseria Löwenbräukeller de Munic per commemorar l’aniversari del Putsch de Munic del 1923. Hitler, amb Hermann Göering al costat, va parlar en els assistents de la duresa de com vivien els soldats alemanys en el front oriental i va explicar que tot i els bombardejos que patien Alemanya mai es rendiria i que guanyaria als seus enemics. Desafiant com sempre, el líder alemany va dir que no capitularien com el 1918 i va assegurar que no es debilitaria davant una subversió del país. En canvi, estava convençut que “la democràcia jueva d’Occident acabaria en el bolxevisme”. Després del discurs, Hitler es va dirigir a la seva casa de muntanya d’Obersalzberg (podria ser que no, i que es quedés a Munic). El discurs va servir, a part d’animar als assistents, per eliminar els rumors que circulaven sobre el seu estat de salut. Aquesta seria l’última vegada que Hitler celebraria el Putsch.

Després hi va haver una reunió de Reichsleiters i gauleiters, i Göering va pronunciar un llarg discurs de dues hores i mitja on va parlar de la guerra aèria. Però el discurs no va tenir l’èxit esperat pel ministre perquè la seva figura estava sent criticada en aquell moment, ja que el país estava sent bombardejat sense contemplacions i les defenses aèries no servien tal hi com s’havia promès. Després de l’acte, Göering va anar a sopar amb Joseph Goebbels. Després del sopar, Joseph Goebbels i Heinrich Himmler es varen reunir per parlar i analitzar temes militars i polítics. Himmler li va parlar de l’existència d’un grup d’enemics de l’Estat, entre els que hi figurava Franz Halder, que volia posar-se en contacte amb la Gran Bretanya per negociar la pau, i li va prometre que els vigilaria. Per la seva part, Goebbels va descriure a Erich von Manstein com un derrotista de primera línia.

---

Degut al recent bombardeig a la base de Peenemünde i a la pugna interna per les matèries primes, Albert Speer va ser informat de que el projecte dels míssils A-4 patiria noves demores. Aquell contratemps no es va comunicar a Hitler.

---

De Berlín va sortir un comboi, el número 6, carregat de jueus per ser deportats al camp de concentració d’Auschwitz.

En el front oriental:

En el sector central:

Tot i la superioritat numèrica, els soviètics varen fracassar en l’ofensiva local de Kalinin.

En el Mar de la Xina:

El submarí USS Bluefish va atacar a un comboi japonès i 13 dels 18 torpedes disparats varen esclatar, una mitjana molt superior a la fins llavors establerta. dos vaixells cisterna varen ser enfonsats i diverses embarcacions varen resultar danyades.