Diumenge:

En el Reich:

A Polònia i Alemanya:

En el quarter general, Alfred Jodl va explicar que hi va haver un temps que en el front oriental es deia que Rússia només podia ser vençuda pels propis russos i que en moltes ments va néixer la idea de confiar en l’exèrcit d’Andrei Vlasov. Per aquest fet, va assegurar Jodl, havien format més de 160 batallons i va afirmar que l’experiment havia donat bons resultats mentre s’avançava cap a l’Est. Aquest comentari no va agradar gens a Adolf Hitler, que havia ordenat desarticular les forces de Vlasov.

Després, Hitler i Jodl varen viatjar junts a Munic per celebrar l’aniversari del Putsch. A la capital bavaresa, Jodl va pronunciar un discurs davant dels Reichsleiter i els gauleiters en una conferència que portava com a títol La situació estratègica en els inicis del cinquè any de la guerra. El general va reconèixer que el derrotisme s’estava estenen per Alemanya i va explicar part de la veritat de com estaven en el front oriental. Amb detalls concrets va descriure quins eren els objectius militars i polítics i els motius del per què no sempre els havien aconseguit. Jodl va indicar amb tot detall la gran quantitat de xifres sobre la disposició de les tropes alemanyes a tot Europa i la de les forces aliades en el món. Inclús va exposar la disposició de les divisions nord-americanes no només a Europa, sinó també en el Pacífic i en el propi país. També va senyalar la longitud de les línies de costa que s’havia de defensar, la situació i l’estat de les fortificacions, la naturalesa de l’armament alemany i la de l’armament Aliat… Tots aquests i molts altres temes varen ser il·lustrats en una sèrie de figures, quadres i mapes. Jodl, però, va admetre que els bombardejos els estaven afectant greument, sobretot tenia greus efectes psicològics, morals i de material, i va culpar exclusivament a Gran Bretanya de la violència que es generava en aquesta guerra. Per aquest fet demanava contenir aquests atacs aeris. El general també va dir que en aquella hora solemne la confiança i fe cap a Hitler no tenia límits. És molt probable que el dictador supervisés aquell discurs amb antelació, ja que volia que es sabés realment la imatge de la guerra tal i com la veia ell mateix en els inicis del cinquè any.

---

A Berlín, Joseph Goebbels va rebre un informe del general Walther Model que explicava que tot i que els soldats alemanys estaven lluitant bé, els soviètics tenien una superioritat enorme tant en homes com en material.

---

Un informe redactat pel Tribunal de Primera Instància de Colònia deixava en evidència que molts joves pertanyien a formacions juvenils il·legals com la de Edelwisspiraten (Pirates del Edelweiss).

En el front oriental:

En el sector sud:

Les tropes soviètiques varen ocupar la ciutat de Fastov, un centre ferroviari al sud-oest de Kiev, on els alemanys havien amagat el material salvat de la capital ucraïnesa. Davant de l’ofensiva soviètica, Erich von Manstein va ordenar l’enviament de la 25º Divisió Panzer, que havia arribat intacte des de França, per defensar el nus ferroviari. Però, contra la voluntat del general Heinz Guderian, aquesta unitat va ser enviada al combat sense entrenament previ i, a més, li faltaven part dels efectius. Estaven sense artilleria autopropulsada i, a sobre, va ser utilitzada mentre començaven les pluges, fet pel qual va comportar que els carros Tiger quedessin atrapats al fang.

A la Unió Soviètica:

A Moscou es va fer incloure en la celebració dels actes de commemoració la Revolució Russa l’alliberació de la ciutat de Kiev.

En el Reich:

L’Erwin Rommel es va dirigir a França per ordres de l’Adolf Hitler per comandar un nou exèrcit, el Grup d’Exèrcits B.

En el front oriental:

A Ucraïna, el 4º Exèrcit Panzer, dividit per l’ofensiva soviètica, encara tenia forces per resistir l’estratègica línia defensiva ferroviària que unia el Grup d’Exèrcits Sud amb el Grup d’Exèrcits Centre, però la resistència va durar poc perquè les tropes soviètiques varen atacar per l’oest de Kiev, alliberant-la aquell dia i fent 6.000 presoners alemanys que no havien tingut el permís per retirar-se.

A Itàlia:

Al sud, l’avanç dels Aliats occidentals era cada cop més lent ja que a la costa de Tirreno el 5º Exèrcit nord-americà va continuar aturat a les tibes del riu Sangro, mentre, en el front Adriàtic, el 8º Exèrcit britànic va aconseguir costosos avanços locals conquerint les localitats d’Isernia, Palmoli i Torrebruna.

En el Pacífic:

Els creuers danyats japonesos a Rabaul es varen tenir que retirar a la gran base de Truk per ser reparats.

A Japó:

A Tòquio, va acabar la conferència d’Àsia oriental que havia començat el dia anterior.

Divendres:

En el Reich:

A Alemanya:

Joseph Goebbels va pronunciar un discurs a la ciutat de Kassel per intentar animar els ànims de la població que cada cop veia més clar que la guerra no estava anant tal i com ells desitjaven i els hi prometien. El ministre els va assegurar que en un temps no llunyà la Gran Bretanya rebria una resposta que segurament “faria suar sang i aigua al poble britànic”.

---

Aquell dia va morir el sacerdot catòlic Bernhard Lichtenberg quan era traslladat a Dachau després d’haver sigut detingut l’octubre de 1941 per haver condemnat la persecució dels jueus.

A Itàlia:

Al vespre, un avió Aliat desconegut va sobrevolar la ciutat del Vaticà i va deixar caure quatre bombes. El sostre del taller de mosaics es va desplomar, el palau del governador va ser danyat i les vidrieres del costat de l’absis de la basílica de Sant Pere es varen trencar. Hi va haver alguns ferits en l’interior del recinte. Immediatament, la propaganda alemanya va acusar als anglosaxons de bàrbars i es va organitzar un míting a la seu del Partit Feixista. Sense que ningú reconegués de qui era aquell avió, el Papa Pius XII va demanar públicament que es tanqués la polèmica. Més de 60 anys després es va descobrir que aquell avió era un SM-79 al servei de la República de Saló i havia atacar el Vaticà a instàncies del dirigent feixista anticlerical Roberto Farinacci.

---

Els Aliats varen arribar a la localitat de Monte Cassino.

A França:

El SOE, l’Executiu d’Operacions Especials britànic, que s’ocupava de coordinat totes les accions de subversió i sabotatge, va inutilitzar la planta clau de la fàbrica Peugeot a Sochaux, a prop de Montbéliard, que fabricava torretes per tancs, fent explotar una motxilla-bomba.

En el front oriental:

A Ucraïna:

Les forces soviètiques varen iniciar l’assalt a la ciutat de Kiev.

En el Pacífic:

A les Noves Hébrides, a l’illa Esperit Sant hi varen arribar 3 nous portaavions nord-americans: el USS Bunker Hill, el USS Essex i el USS Independence. Aquesta arribada va permetre que la TF 38, sota el comandament de William Halsey, pogués destinar dos portaavions: el USS Saratoga i el USS Princeton, a bombardejar la base japonesa de Rabaul. Els avions embarcats nord-americans varen aconseguir impactes de diversa consideració en 8 embarcacions de guerra japoneses: 2 destructors, 2 creuers lleugers, el Agano i el Noshiro, més 5 creuers pesats: el Chikuma, el Mogami el Takao, el Atago i el Maya. Seguint l’atac de l’aviació embarcada, varen arribar des de més distància els bombarders B-24, que no varen causar més danys a les instal·lacions o embarcacions japoneses, però varen provocar centenars de baixes entre el personal que reparava les destruccions prèvies. En cap moment els 70 caces Zero es varen enlairar per defensar-se.

A Japó

A Tòquio va començar la conferència d’Àsia oriental amb la presència de l’emperador Hirohito per discutir els passos a seguir en la unitat asiàtic. Entre els presents hi havia, a part de l’Emperador, Hideki Tojo, Wang Ching-Wei, Chang Chung-hui, el president filipí José Laurel, el president de Birmània Ba Maw i el líder de l’Exèrcit Nacional Indi, Subhas Chandra Bose.

 

Dijous:

En el Reich:

Els alemanys varen acabar l’Operació Erntefest, Operació Festival de la Collita, començada el dia anterior on varen afusellar a més de 43.000 jueus dels camps de concentració de Lublin Maïdanek, Trawinki i Poniatowa mentre feien sonar música per dissimular el soroll de les armes. Aquesta va ser la massacre més gran per afusellament de la guerra i hi varen participar els batallons policials.

Dimecres:

En el Reich:

Adolf Hitler va firmar la Directriu de guerra número 51, l’última que seria enumerada, en la que ordenava preparar una gran zona defensiva que pogués absorbir i destruir un desembarcament Aliat a França. Hitler va afirmar que en el front oriental el perill perdurava, però que hi havia una amenaça més gran a l’Oest per un possible desembarcament anglosaxó, que creia que seria a on es durien a terme les batalles decisives, i va escriure que si els Aliats aconseguien trencar allí les defenses alemanyes, en un front ampli, les conseqüències a curt termini serien imprevisibles. Convençut de que es produiria tal desembarcament, va deixar escrit que tot suggeria que els Aliats passarien a atacar el front occidental d’Europa com a molt tard a la primavera següent o inclús abans.

A Alemanya:

A Berlín, Joseph Goebbels va analitzar uns informes sobre els milers de nens que havien nascut de relacions entre alemanys i treballadores estrangeres. En el ministre no li feia gens de gràcia aquelles relacions.

---

De dia, 500 avions de la 8º Força de la USAAF varen arrasar el port de Wilhelmshaven, un important centre industrial, i, de nit, la RAF va bombardejar les ciutats de Colònia i Düsseldorf. Al mateix temps, Arthur Harris va plantejar que el pròxim objectiu de la seva ofensiva de bombardeig estratègic seria la ciutat de Berlín. Per la seva part, els alemanys varen pensar en una resposta i aquell dia la fàbrica Fallersleben de Volkswagen va informar a la Luftwaffe que en el següent mes de març tindrien fabricades suficients unitats de les bombes V-1 per iniciar la seva pròpia ofensiva.

A Polònia:

Per celebrar la festa de la verema, en els camps de concentració de Lublin Maïdanek, Trawinki i Poniatowa els alemanys varen assassinar en massa a 42.000 persones mentre feien sonar música. Era l’Operació Erntefest (Operació Festival de la Collita), la massacre més gran per afusellament de la guerra. A Maïdanek, el Batalló policial 41 i 101, el 3º Esquadró de la Policia Muntada i el Batalló de Gendarmes Motoritzats varen ordenar a tots els jueus que donessin un pas endavant i, un cop separats de la resta de presoners, els varen dur a la zona de les foses. En total varen assassinar a 18.000 presoners amb metralladores; la xifra més altra d’assassinats en un camp d’extermini en un únic dia. Per intentar dissimular el soroll de les metralladors varen posar música alegre pels altaveus. En els camps adjacents a Maïdanek, on els presoners s’havien d’estirar al damunt dels cadàvers dels seus companys per ser assassinats, dos cotxes amb ràdio emetien música popular a tot volum. A Poniatowa, diversos jueus es varen resistir a les forces alemanyes i es varen fer amb algunes armes, però els alemanys varen cremar els barracons on havien anat a buscar refugi i els varen cremar vius.  En total varen assassinar a 14.000 persones. A Trawinki només va actuar el 3º Esquadró de la Policia Muntada, que va assassinar a 12.000 jueus.

Els jueus de les indústries Ostindustrie GmbH, conegudes com a Osti, varen ser enviats a les cambres de gas. El Obersturmführer SS doctor Max Horn, segon director comercial de Osi, es va queixar dient que es perdien treballadors. 

En el front oriental:

A Ucraïna:

Els soviètics varen arribar al mar Negre i el cap de pont soviètic de Lutesch, al nord de Kiev, aglomerava ara a tres Exèrcits i un Cos blindat, que entre tots disposen de 2.500 peces d’artilleria, aïllant encara més al 17º Exèrcit alemany. A més, aquesta important força soviètica va passar a l’atac i va destruir les restes del 4º Exèrcit Panzer i varen començar a amenaçar en rodejar Kiev per l’oest.

A Itàlia:

Per ordre del dictador Benito Mussolini, el comte Galeazzo Ciano va ser arrestat i la seva esposa i filla de Mussolini, Edda Mussolini, va ser internada en un sanatori.

---

En la Batalla, per primer cop varen passar a l’atac els nord-americans d’origen japonès que formaven part de la 34º Divisió d’infanteria nord-americana. Es tracta de la primera càrrega amb baioneta acreditada per l’exèrcit nord-americà en el que anava de guerra. Aquest atac va ser tota una sorpresa pels alemanys, que es varen veure obligats a retrocedir.

A Birmània:

Els japonesos varen iniciar un violent contraatac contra la 38º Divisió xinesa, que estava avançant pel país.

En el Reich:

De dia, la 15º Força de la USAAF, sota el comandament del general James Harold Doolittle, va fer la primera operació des de la nova base de Foggia, al sud d’Itàlia, amb 12 bombarders per bombardejar sobre les plantes de Messerschmitt a la localitat austríaca de Neustadt, on es produïen els caces Me-109 G6, dels quals 250 estaven a punt per ser entregats i que varen ser destruïts, i els aeroports de Viena.

En el front oriental:

En el sector sud, a Crimea, les recents aïllades tropes del 17º Exèrcit alemany varen ser assetjades per les tropes soviètiques quan aquests varen desembarcar amb la seva infanteria de la marina russa a través de l’Estret de Kerch, on varen establir dos caps de pont.

A Itàlia:

Els soldats nord-americans del 5º Exèrcit varen ocupar la localitat italiana de Venafron, que antecedia a les defenses de la Línia Bàrbara, també coneguda com la Línia Hivern.

En el Pacífic:

Després dels desembarcaments a Bougainville, l’Armada japonesa va enviar des de Rabau una flota composta per 4 creuers i 6 destructors amb l’objectiu de combatre la flota d’invasió nord-americana. Però només sortir de la base, les embarcacions japoneses varen ser atacades per 75 bombarders B-25 i 80 caces P-38, que varen aconseguir danyar a 2 creuers i varen enfonsar a 1 escorta, tot i que varen perdre 8 bombarders i 9 caces. Tot i aquest contratemps inicial, els japonesos varen arribar a la Badia Empress Augusta, on es va produir una batalla no decisiva contra la flota nord-americana. Tot i que l’enfrontament no va portar greus conseqüències, va provocar la retirada dels transports dels marines, fet que afectarà negativament en els combats a l’illa.

En el front oriental:

En el sector sud, les forces soviètiques varen ocupar l’istme de Perekop, tallant la retirada per terra a Crimea del 17º Exèrcit alemany. Aquest exèrcit va ser protegit amb un contraatac del Heeresgruppe A en el sector de Melitopol i d’aquesta manera varen començar a marxar de Crimea sense poder intervenir en les operacions on els seus companys del Grup d’Exèrcits del Sud tenien tant necessitat de reforços. Al nord, els soviètics varen ocupar la ciutat d’Armiansk i varen aconseguir desembarcar a l’est de Kerch.

A la Unió Soviètica:

A Moscou, les potències aliades varen firmar la Declaració de Moscou on s’explicava com s’havien de tractar els criminals de guerra. Un dels punts més interessants deia que els criminals de guerra que havien comès crims en un lloc determinat havien de ser entregats al país corresponent i jutjar-los segons les lleis d’aquell país, però en un altre punt es determinava que els criminals de guerra que haguessin comès crims en llocs que no podien ser localitzats des d’un punt de vista geogràfic perquè afectava a més d’un país serien jutjats per una decisió conjunta dels Aliats. El document va ser redactat pel secretari d’Estat nord-americà Cordell Hull, i l’Anthony Eden i en Viatxeslav Mólotov, i va ser firmat per en Franklin Delano Roosevelt, en Iosif Stalin i en Winston Churchill. Durant aquesta trobada, Stalin li va assegurar a en Cordell Hull que estava disposat a atacar Japó quan Alemanya sigués derrotada.

En el Reich:

A Alemanya, en Joseph Goebbels va rebre l’esborrany del comunicat final de la Conferència de Moscou i se li va comunicar que en Iosif Stalin havia tingut que accedir a les exigències de les potències occidentals. El ministre alemany es va llegir amb atenció l’aparat que explicava com s’havia d’arribar a la rendició incondicional alemanya, l’obligació d’Alemanya i d’Itàlia d’entregar als criminals de Guerra, l’aparat que deia que Àustria tornaria a ser un país independent i l’apartat que deia que en un futur naixeria una organització internacional per preservar la pau. Aquest informe no el va va preocupar com el següent que va llegir perquè en aquest s’explicava que durant deu dies, entre l’11 i el 20 d’octubre de 1943, en el front oriental havien mort 9.279 soldats alemanys, 39.540 varen resulta ferits i 5.225 varen ser declarats desapareguts.

En una presó alemanya, els nazis varen decapitar amb una destral a la militant sindicalista de la metal·lúrgica Susanne Masson.

En el Pacífic:

A l’arxipèlag de les Salomó, després d’un simulacre a Choiseul, els marines d’en Chester Nimitz de la 3º Divisió que comandava l’almirall Wilkinson varen desembarcar a la costa occidental de l’illa de Bougainville, a 210 milles de Rabaul. Aquesta illa era l’objectiu final de la campanya a les Salomó per després avançar amb les forces d’en Douglas MacArthur cap a Nova Bretanya. L’illa era d’una gran importància estratègica, ja que oferia en els Aliats aeròdroms que podien ser utilitzats per les operacions contra la base japonesa a Rabaul, on els japonesos estaven concentrant les seves forces per defensar-se. Però la batalla no seria fàcil perquè l’illa era defensada per 40.000 soldats i 20.000 marines. La majoria estaven concentrats al sud, però les forces nord-americanes varen desembarcar més a l’oest, a la badia de l’Emperadriu Augusta, on hi ha menys defensors, uns 30, que tot i això varen oferir una ferotge resistència. Aquí hi havia un bon port i espai per les dues pistes d’aterratge construïdes pels Aliats a Pica i Torokina.

A Turquia:

L’espia Elyesa Bazna va entregar a l’ambaixador Franz von Papen els dos primers rotlles de pel·lícula que havia obtingut fotografiant el contingut de la caixa forta de l’ambaixador britànic a Ankara. En comprovar que el material era molt bo, en Von Papen li va entregar una pistola, una nova càmera Leica amb rotlles de pel·lícula verges i 20.000 lliures esterlines, tot i que cap dels dos sap que aquests diners són falsos ja que provenien de l’Operació de falsificació massiva per govern alemany anomenada Operació Bernhard.

En el Pacífic:

La Marina nord-americana va aconseguir la seva primera victòria aèria guiada per radar enviant un caça Corsair contra un avió japonès que sobrevolava Nova Geòrgia.

A la Xina:

El general Claire Chennault va rebre ordres de contenir l’atac dels seus bombarders B-29 amb base a la localitat xinesa de Suichuan, ja que un avió de reconeixement havia detectat importants contingents navals a la zona de Nagasaki.

En els Estats Units:

A Nova York va morir el dramaturg austríac exiliat Max Reinhardt.

Dissabte:

En el Reich:

A Polònia:

En el quarter general de Rastenburg, Adolf Hitler va rebre un informe del mariscal Gerd von Rundstedt que anunciava que era més que possible una invasió aliada per mar a França a la primavera de 1944. El mariscal Erwin Rommel, que acabava de ser destituït en el comandament de tropes al nord d’Itàlia, va ser destinat d’immediat a França, on va quedar a càrrec d’organitzar el Mur Atlàntic.

En el front oriental:

A Ucraïna:

Unitats soviètiques varen arribar al a Perekop, al nord de Crimea, i varen expulsar pràcticament tot el 17º Exèrcit alemany a la banda esquerra del Dnièper. D’aquesta manera els soviètics tenien Kiev al seu abast.

A la Unió Soviètica:

A Moscou va acabar la Conferència de Moscou començada el 19 d’octubre amb els diplomàtics Anthony Eden i Cordell Hull i amb els representants soviètics Viatxeslav Mólotov i Iosif Stalin. De totes aquelles reunions en va sortir el principi del terme de rendició sense condicions en què volien sotmetre als països de l’Eix, així com també la voluntat de fundar una organització internacional per preservar la pau mundial. A la vegada, es va distingir als “grans criminals”, els que havien comès crims en diversos països, d’aquell que havien comès crims en un sol país. Els primers haurien de ser castigats pels Aliats; els segons serien retornats als llocs dels seus crims per ser jutjats allí. També es va anunciar que Àustria, com a primera víctima de l’agressió nazi, tenia que ser alliberada del domini alemany.

A Turquia:

A les tres de la tarda, Elyesa Bazna es va reunir amb Ludwig Carl Moyzisch de l’Ambaixada alemanya per ensenyar-li unes fotografies del cable secret que aquella mateixa tarda l’ambaixador britànic Hughe Knatchbull-Hugessen havia rebut amb les condicions imposades pels soviètics. Mólotov exigia un immediat desembarcament a França i volia que es convencés a Turquia perquè entrés a la guerra. Per això, l’ambaixador britànic tenia que reunir-se amb el ministre d’Afers Exteriors turc, Hüseyin Nuyman Menemencioglu, el 4 de novembre. Els soviètics també demanaven que es convencés a Suècia perquè permetés la instal·lació de bases russes en el seu territori. El telegrama també deia que Eden s’aturaria del seu viatge a Moscou a El Caire. Però Bazna demanava molts diners per aquestes fotografies.

A les deu de la nit, Bazna va dur les fotografies a l’Ambaixada per entregar els dos rotlles amb 52 negatius a canvi de 20.000 lliures. Entre els negatius hi havia missatges secrets entre el Foreign Office i l’Ambaixada d’Ankara. L’endemà les fotografies varen ser analitzades per Franz von Papen, que el dia anterior havia sigut el seu aniversari. L’ambaixador va ser qui va decidir posar el nom de Ciceró a Bazna.

A Birmània:

La 38ª Divisió xinesa va fer retirar els japonesos i va avançar cap a la vall de Hukawng.

En el Reich:

A Berlín, l’Emilio Esteban Infantes i els seus col·laboradors varen assistir a una recepció en el Iber-Amerikanishe Institut amb motiu del 70º aniversari del general Wilhelm Faupel.

A Itàlia:

Les tropes canadenques varen entrar a la localitat de Cantalupo, precipitant la retirada dels alemanys fins la línia defensiva Bernhard.

A Iugoslàvia:

Els alemanys varen començar a recórrer a mesures desesperades per contrarestar l’activitat de les guerrilles comunistes d’en Josip Broz, en Tito, que ja disposava de 100.000 efectius. Al capdavant d’aquesta nova política antipartisana, es va nombrar al representant del Ministeri d’Afers Exterior, en Hermann Neubacher, que va tenir plens poders per negociar amb les guerrilles reialistes d’en Draza Mihailovic, fins llavors enemigues de l’Eix.

A Espanya:

Els primers batallons repatriats de la Divisió Blava varen arribar a Madrid.

En el Pacífic:

Com les últimes setmanes, els nord-americans varen atacar la base japonesa de Rabaul amb una formació de quadrimotors B-24 i caça bimotors P-38. Per defensar-se, els japonesos varen enlairar 72 caces Zero, dels quals al menys 7 varen ser destruïts.