Diumenge:

En el Reich:

A Alemanya:

Els bisbes catòlics d’Alemanya varen llegir en veu alta des del púlpit de les esglésies de tot el país una condemna sense matisos de la matança dels discapacitats psíquics i els malalts mentals innocents o indefensos, dels malalts incurables i els ferits de mort, dels ostatges innocents i dels presoners de guerra desarmats, dels de diferent raça o un origen estranger.

A Itàlia:

A Nàpols va esclatar una rebel·lió contra l’ocupació alemanya, originada per les lleves forçades d’homes destinats a treballar a les fàbriques del nord d’Itàlia i Alemanya. Els rebels varen agafar fusells de l’exèrcit italià dels mal vigilats dipòsits de l’Exèrcit. Aquesta rebel·lió es va anomenar Els quatre dies de Nàpols. Els alemanys, per venjar-se, varen llançar querosè a les estanteries de la biblioteca de la Universitat i varen calar-hi foc, destruint 50.000 volums i manuscrits, molts d’ells de gran valor.

A Grècia:

Després d’uns quants dies en què els Aliats varen bombardejar els aeròdroms alemanys a Creta, Rodes i Grècia, els pilots alemanys varen tornar a atacar als Aliats.

---

A Cefalònia, els alemanys varen acabar amb els assassinats en massa del grup d’exèrcits italians dirigits per Antonio Gandin que no s’havien volgut rendir dies enrere amb l’execució aquell dia de 600 soldats i 20 oficials a Corfú. En total, més de 8.000 soldats italians, tot i que ja s’havien rendit i estaven indefensos i sense armament. Després de treure’ls les botes i la resta de l’equip militar, els cadàvers varen ser incinerats en grans pires que varen estendre l’olor a carn cremada per tota la illa.

En el front oriental:

En el sector sud:

Diversos batallons soviètics varen ser eliminats quan intentaven creuar el Dnièper per reforçar el cap de pont de Liutesh, al nord de Kiev, que resistia gràcies a uns pocs soldats atrinxerats que es negaven a rendir-se tot i els atacs alemanys.

Dissabte:

En el Reich:

A Alemanya:

Joseph Goebbels es va passar part del dia llegint les cartes que enviaven els soldats soviètics a les seves famílies i es va preocupar perquè en elles no es veia el menor indici de depressió. A més, va copsar que molts soldats explicaven que creien que a l’octubre arribarien a les fronteres alemanyes.

---

Gottlob Berger, irritat perquè els noruecs ja no s’allistaven a les SS, li va escriure a Heinrich Himmler que trobaria correcte explotar la força defensiva dels pobles germànics, tot i que Adolf Hitler ho havia rebutjat, abans d’aplicar mesures per l’allistament. Berger li aconsellava que es reunís amb Hitler per parlar d’aquell tema, però quan Himmler ho va fer el dictador va rebutjar la proposta del Gruppenführer.

A Bielorússia:

Esperant l’arribada dels soldats soviètics, els alemanys varen culminar la liquidació de tots els guetos jueus del país.

En el Protectorat de Bohèmia i Moràvia:

Els nord-americans varen llançar un equip de vint paracaigudistes sobre les muntanyes més baixes de Tatra per establir contacte amb els guerrillers a l’extrem oriental de Txecoslovàquia.

En el front oriental:

En el sector central:

L’exèrcit soviètic del Front Oest i el Front Kalinin va ocupar a través de l’Operació Suvorov la ciutat de Smolensk i la ciutat de Roslav, tallant les comunicacions entre els Grups d’Exèrcits alemanys Nord i Sud. Més al sud, el Grup d’Exèrcits del Centre estava en aquells moments retirant-se amb cert desordre després de l’Ofensiva Chernigov-Poltaba, però els soviètics varen fracassar a Bukrin, on els alemanys varen resistir. En canvi. els soviètics varen aconseguir avançar pel nord de Kiev, cap a la localitat de Liutesh.

A Itàlia:

Les tropes britàniques varen arribar a Bari. Al sud, el naixent moviment de resistència a Nàpols va robar 250 fusells d’un arsenal de l’exèrcit italià, que serviria per una imminent rebel·lió.

A Grècia:

A Cefalònia, els alemanys, amb la intenció d’acabar amb els soldats italians que s’havien negat a rendir-se, varen assassinar a set oficials malalts i ferits de l’hospital del camp a on estaven ingressats.

A la Unió Soviètica:

Aleksandr Rodó va informar a Moscou de les actes d’un congrés d’economia celebrat en el quarter general de Rastenburg feia uns dies.

En el Pacífic:

La gran base japonesa en la llacuna de Truk, a les Illes Carolines, els japonesos no varen poder perseguir a la Task Force 15 nord-americana, ja que el cuirassat Yamato i el portaavions Shokaku no varen poder anar tan ràpids.

Divendres:

A Grècia:

Els soldats alemanys varen continuar amb els afusellaments en massa contra els supervivents italians de la divisió Acqui, amb base a Cefalònia, en el mar Jònic, que s’oposaven a entregar les armes als alemanys. En aquell últim dia de matances es va executar a 129 oficials a Sant Teodor, entre ells el comandant Antonio Gandin. Els que es varen salvar es varen unir a la resistència grega.

En el front oriental:

En el sector sud:

Els alemanys varen abandonar tota la riba oriental del riu Dnièper, i des de la riba occidental intentaven expulsar les unitats soviètiques.

Dimecres:

En el Reich:

A Polònia:

En el quarter general de Rastenburg, l’as de caces nocturns, Heinrich Prinz zu Sayn-Wittgenstein, va rebre del propi Adolf Hitler les Fulles de Roure per la seva Creu de Cavaller. Aquesta distinció feia que l’as alemany no pogués ser present sobre el cel de Hannover actuant contra el primer atac de la RAF sobre aquesta ciutat anomenat spoof raid. A més del príncep, en la trobada amb el dictador també hi havia Hartmann Grasser, Günther Rall i Walter Nowotny.

Hitler va rebre aquell dia a Joachim von Ribbentrop, que li va preguntar si seria aconsellava deportar als jueus danesos com havia demanat el 17 de setembre en vista dels possibles disturbis que es podrien produir. La data per tal deportació es va fixar en el 2 d’octubre, tot i que tant els comandants de l’Exèrcit com els de la Kriegsmarine havien deixat ben clar a les seves unitats que no hi participarien. 

---

Wilhelm Keitel feia 61 anys i aquell matí Hitler el va rebre en privat per felicitar-lo i el va convidar a sopar aquella nit, quan hagués tornat de caçar. Mitja hora més tard, Keitel va sortir en cotxe a través de Wehlau fins a Pfeil, un recinte forestal a l’est de Königsberg, en el districte de Labiau. A última hora de la tarda va tornar per sopar amb Hitler. 

A Alemanya:

A Berlín, el govern va saber que l’Associació d’Oficials Alemanys acabava de publicar a Moscou un manifest contra Hitler. Aquest document va ser firmat pels generals alemanys presoners a la Unió Soviètica, i demanaven la pau pel bé del poble alemany. La majoria d’aquests generals varen ser fets presoners pels soviètics durant la Batalla de Stalingrad.

En el front oriental:

A Ucraïna:

Els soldats alemanys varen tenir que fugir de Plotava, a l’oest de Khàrkiv, i els soldats soviètics varen arribar al riu Dnièper, al sud de Kiev, perseguint als alemanys, que no podien fer res més que retirar-se. Al final, els alemanys varen aconseguir establir un cap de pont darrere de la línia Wotan.

---

A la nit, un comando de guerrillers soviètics va col·locar una bomba sota el llit del comissari general de Rutènia Blanca Wilhelm Kube. Quan Kube es va posar al llit la bomba va esclatar i el va matar a l’acte. Heinrich Himmler va considerar la mort de Kube una autèntica benedicció per la pàtria perquè el comissari general s’havia oposat a l’assassinat dels jueus de Minsk. 

A Itàlia:

 

La retirada dels alemanys a Salern va provocar que els napolitans robessin les armes i les municions del quarter de Vomero. El cabreig popular provenia de l’anunci que anunciava que els homes de 18 a 33 anys serien enviats als camps de treball en el nord d’Itàlia o d’Alemanya, ja que els nord-americans havien ocupat Acerno.

A Grècia:

A l’illa de Cefalònica, soldats alemanys varen afusellar als supervivents italians de la divisió Acqui que no volien entregar les armes. Aquella va ser l’última divisió que va desafiar als alemanys i el desafiament va acabar amb 6.000 morts. Les tropes d’Antonio Gandin que encara resistien es varen quedar i el general italià no va tenir més remei que ordenar en els seus homes la rendició. 

En el Mediterrani:

El general Friedrich-Wilhelm Müller va prendre la decisió de lliurar les illes de Kos i Leros aprofitant que la Luftwaffe gaudia d’una absoluta superioritat aèria a la zona, ja que Hitler pensava que el Dodecaneso tenia importància política i havia de ser controlat.

A l’Àrtic:

Al matí, els dos petits submarins X-6 i X-7, que havien sortit d’Escòcia l’11 de setembre de 1943 en busca del cuirassat Tirpitz, van trobar-lo en les aigües tranquil·les de Kaafjord. El comandant del X-7, el tinent de la nau Place, va aconseguir travessar la barrera antisubmarina però va quedar atrapat en els cables que protegien el Tirpitz i va tardar més d’una hora en sortir-ne. Mentrestant, el tinent de la nau Cameron de la Royal Naval Reserve, que comandava el X-6, va aconseguir arribar a l’objectiu, però va tenir la mala sort de ser sorprès pels vigilants alemanys i en intentar allunyar-se d’ells el petit submarí va quedar atrapat també en els cables de protecció. Els alemanys el varen metrallar i li varen llançar granades, però els britànics varen aconseguir escapar-se, tot i que varen tenir que treure les càrregues explosives abans d’enfonsar per ells mateixos el seu petit submarí. Les càrregues que havien llançat varen quedar suficientment a prop perquè quan explotessin destrossessin part del cuirassat. Un cop varen explotar les càrregues, a bord del Tirpitz regnava la confusió, ja que l’explosió havia matat a gran part de la tripulació. Les portes havien quedat bloquejades, s’havia destrossat el sistema d’il·luminació i la nau es va inclinar 5 graus. Els danys van ser basant greus: tres de les màquines principals varen deixar de funcionar, un dels timons va quedar tort, la quilla estava danyada, igual que les turbines i les plantes propulsores, i dues torretes d’artilleria no funcionaven.

A Nova Guinea:

Les forces aliades varen començar una ofensiva per mar i aire contra els japonesos sobre la península de Huon. Els australians varen desembarcar amb tres batallons a Finschhafen, començant un dels combats més inhòspits de la Segona Guerra Mundial.

Dimarts:

En el Reich:

A Alemanya:

A quarts de quatre de la matinada va sonar durant mitja hora l’alarma antiaèria a Dresden. Com els últims cops no hi va haver cap atac, ja que probablement eren bombarders britànics que tornaven a les seves bases després d’atacar Berlín.

A la Gran Bretanya: 

Aquell dia va morir de forma sobtada Kingsley Wood, el ministre del Foreign Office, i es va convertir en l’únic ministre del Foreign Office des del segle XVIII que moria en el càrrec. Winston Churchill va nomenar a John Anderson en el seu lloc i va fer tornar a Clement Attlee del seu Ministeri per ocupar el càrrec de Lord President en el lloc d’Anderson. Aquest canvi no va afectar a la posició d’Attlee com a vice-primer ministre.

Churchill, per la seva part, que estava molt animat segons el seu metge, es va dirigir a la Cambra dels Comuns, on s’esperava que informés del seu viatge a Washington i de l’evolució de la guerra. El primer ministre es va defensar de les crítiques de que eren infundades i que a Nord-Amèrica s’havien assegurat de que la guerra es dirigís correctament. El discurs va durar dues hores i mitja, amb un llarg descans per dinar. En general, el discurs va ser ben rebut pels parlamentaris.

A Grècia:

Els alemanys varen matar prop de 800 soldats italians de la guarnició d’Antonio Gandin, que es negaven a rendir-se. Des d’aquell migdia i fins l’endemà al migdia, els alemanys varen afusellar a 189 oficials i més de 5.000 soldats italians de l’illa de Cefalònia.

A l’oceà Índic:

Comandos australians varen enfonsar dues embarcacions de transport japoneses després d’entrar en canoa en el port de Singapur.

Diumenge:

En el Reich:

A Polònia:

En el quarter general de Rastenburg, Adolf Hitler estava enfadat amb el dictador Benito Mussolini perquè veia que Itàlia no era la superpotència que ell es pensava i no entenia que encara no hagués recuperat el poder si havia sigut alliberat el 12 de setembre de 1943. Irritat, Hitler es va reunir amb el ministre de Propaganda, Joseph Goebbels, per parlar del problema italià i de la guerra. Goebbels li va demanar que arribés a algun acord amb els britànics o amb els soviètics perquè entenia que Alemanya mai podria guanyar una guerra amb dos fronts oberts. Hitler li va explicar que no podia arribar a acords amb cap dels dos països, tot i que li hagués agradat més arribar a acords amb el dictador Iosif Stalin, però sabia que el líder soviètic no volia la pau amb Alemanya.

---

A Auschwitz va néixer la cinquena i última filla de Rudolf Hoess, Annegret Hoess.

A Alemanya:

A Berlín es varen conèixer les pèrdues alemanyes a la Unió Soviètica fins al 31 d’agost de 1943: 548.480 morts, 1.998.991 ferits i 354.967 desapareguts.

---

Heinrich Himmler, que estava de molt bon humor, va rebre novament tractament del doctor Felix Kersten i li va confessar que estava molt content amb els seus jueus de confiança, amb aquells que treballaven pels seus interessos en els camps de concentració i que havia deixat que fugissin a països com Suïssa, França, Portugal i Espanya per tal de que li transmetessin informació.

En el front oriental:

En el sector sud:

Després de demanar llibertat d’acció per dirigir totes les operacions del front oriental, Erich von Manstein va seguir dirigint un combat a la desesperada per frenar l’assalt soviètic i, al mateix temps, retirar-se a temps per ocupar les fortificacions de la Línia Panther-Wotan, a la riba occidental del riu Dnièper, des de Smolensk fins al Mar Negre.

A Itàlia:

En el sud, la lenta progressió aliada va dur la conquesta de Bari. En el nord del país, la RAF va bombardejar la ciutat de Venècia.

A la Gran Bretanya:

Duran aquell matí va arribar a Clyde l’embarcació Renow amb el primer ministre Winston Churchill a bord. El primer ministre havia estat 47 dies en el continent americà. A la nit ja estava en el 10 de Downing Street.

A l’Atlàntic:

A la nit, els 4 petits submarins britànics X que havien sortit d’Escòcia la nit del 11 de setembre de 1943 en busca del cuirassat alemany Tirpitz, es varen separar dels submergibles normals i varen avançar cap al Fjord. Però només el X-6 i el X-7 varen aconseguir travessar els camps de mines, reparant algunes avaries a bord i recarregant les seves bateries.

En el bàndol Aliat:

Els Aliats varen dur a terme el primer vol de proves d’un avió que no arribarà a temps per participar en la guerra, el Vampire.

Dissabte:

En el Reich:

A Polònia:

En el quarter general de Rastenburg, Adolf Hitler es va reunir durant tres hores amb Heinrich Himmler per parlar de la desmoralització del poble alemany. Himmler estava molt decebut amb l’actitud negativa del poble i Hitler volia aplicar mà dura contra les persones descontentes.

A Alemanya:

En el camp de concentració Oflag IV-B, ubicat a Dössel-Warburg, 47 presoners polonesos varen aconseguir escapar-se, però varen tornar a ser capturats i executats en el camp de Buchenwald.

A Itàlia:

Benito Mussolini va afirmar que Adolf Hitler i Joachim von Ribbentrop havien acceptat i comprès l’actitud del comte Galeazzo Ciano, que l’havia traït el 25 de juliol.

---

A Sardenya, per culpa de la resistència italiana i el desembarcament dels francesos de la França Lliure, els alemanys varen decidir evacuar l’illa abans de perdre la divisió panzergrenadier desplegada allí.

A la Unió Soviètica:

A Moscou, diversos oficials alemanys que eren presoners pels soviètics i que havien combatut a Stalingrad varen fer una crida per la ràdio per enderrocar al règim nazi.

A Nova Guinea:

La 7º Divisió australiana va començar una ofensiva contra els japonesos a la vall de Ramu.

Divendres:

En el Reich:

A Polònia:

Adolf Hitler va donar la seva aprovació per deportar el 22 de setembre a tots els jueus danesos, tal i com havia demanat el ministre plenipotenciari Karl Werner Best el 8 de setembre.

A Alemanya:

Berlín va rebre notícies desastroses de Novorosisk, on el 17º Exèrcit alemany es va tenir que retirar sota la pressió soviètica.

A França:

De Comipègne va sortir un tren amb deportats direcció al camp de Buchenwald. Durant el trajecte varen morir molts dels deportats per les dures condicions en les quals varen malviure. En un dels vagons varen morir 80 dels 130 ocupants. 

A Itàlia:

Benito Mussolini va pronunciar un discurs per Radio Munic on va defensar el caràcter social del nou Estat feixista republicà declarant que era precís destruir les plutocràcies “parasitaries” i fer del treball el subjecte de l’economia i la base del nou Estat.

---

En el sud del país, aquell dia va acabar la Batalla de Salern quan les forces britàniques del 8º Exèrcit, provinents dels sud, es varen enllaçar amb el perímetre del cap de platja. Per sorpresa d’uns agosarats periodistes que varen avançar el jeep de Bernard Law Montgomery, es varen topar amb les primeres avançades nord-americanes al sud de Salern sense arribar-se a trobar cap alemany. El desastre alemany era evident per tothom, menys per Montgomery, que encara feia moure les seves tropes massa a poc a poc. Gràcies a la tàctica de Montgomery, Albert Kesselring va poder autoritzar la retirada a la Línia d’hivern, pensant que era millor reservar les seves forces per lluitar un altre dia. Amb aquesta ordre, el 10º Exèrcit alemany es va replegar cap a Nàpols sense ser derrotat i sense ser perseguit durant la seva retirada.  

A Grècia:

Per tal de derrotar a les forces italianes d’Antonio Gandin, que es negaven a rendir-se, va desembarcar a Cefalònia dos batallons de la Divisió de Muntanya d’Harald von Hirschfeld. 

En el front oriental:

En el sector central:

La ciutat de Briansk va ser reconquerida per les tropes soviètiques comandades pel general Markian Popov.

Dijous:

En el Reich:

A Polònia:

En el quarter general de Rastenburg, Adolf Hitler es va reunir amb Otto Skorseny, que va ser condecorat pel rescat de Benito Mussolini en el Gran Sasso. Durant la trobada, on hi havien més convidats, el líder alemany va explicar que Alemanya tenia que ser “netejada” després de la guerra i que els alemanys del futur estarien orgullosos dels soldats de primera línia, però va assegurar que els traïdors serien eliminats immediatament.

---

D’Itàlia va sortir el primer comboi italià ple de jueus direcció a Auschwitz.

---

L’aviació aliada va destruir un tren que portava els nous uniformes militars. Aquest atac no tindria més importància si no fos perquè el capità Axel von dem Bussche-Streithorst s’havia ofert per eliminar a Hitler abraçant-se a ell i fent detonar una armilla bomba quan li mostrés els nous uniformes en el quarter general de Rastenburg.

A Alemanya:

Mussolini va tornar a Munic des de Rastenburg i es va allotjar a la vila dels Cérvols. Des de la vila va enviar a Pavolini i a Ricci a Itàlia per formar un nou govern. Pavolini va arribar a la nit a Roma en un avió acompanyat per l’ambaixador Rahn. Durant aquell dia el dictador italià va fer un llarg discurs per la ràdio.

A Itàlia:

Al sud, les forces nord-americanes del 5º Exèrcit varen assegurar la seva posició després de molts dies de lluita contra els soldats alemanys, però estaven aturats a Salerno, al sud de Nàpols. Llavors, el 8º Exèrcit britànic de Bernard Law Montgomery se’ls va unir a l’ala dreta del 5º Exèrcit, en el cap de pont de Salerno, i junts varen fer retrocedir els panzers alemanys i varen tornar a atacar cap a Nàpols. A més, els britànics varen ocupar Gioia i ja es trobaven a menys de 100 quilòmetres de la localitat de Sapri. Els alemanys però varen llançar un últim atac, tot i que va fracassar a causa de la potència de foc, els avions i les tropes de terra dels Aliats. Davant una imminent derrota, Albert Kesselring, pressionat pel general Heinrich von Vietinghoff, va ordenar una retirada ordenadament cap a les seves posicions de defensa a la línia defensiva del riu Volturno sense deixar-se desbordar. Per facilitar l’entrada a la ciutat a Nàpols, els Aliats varen bombardejar la ciutat.

Per empitjorar encara més les coses pels alemanys, els britànics varen ocupar aquell dia l’illa de Leros, que varen ocupar amb un atac sorpresa aprofitant el buit de poder deixat pels italians.

A Iugoslàvia:

Els partisans iugoslaus varen alliberar aquell dia la localitat de Split a la costa adriàtica mentre que a Osekovo una unitat de les SS va ser atacada, però en represàlia els homes de les SS varen assassinar a la població. Davant la impossibilitat de distingir entre civils i guerrillers, l’oficial alemany va ordenar massacrar a tota la població.

Dimecres:

En el Reich:

A Polònia:

En el quarter general de Rastenburg, Benito Mussolini va acceptar la proposta d’Adolf Hitler del dia anterior de tornar a dirigir el feixisme a Itàlia després d’una visita al dictador alemany qualificada com a “molt especial per les dues parts”. A partir d’aquell dia el Partit Feixista va passar a ser el Partit Feixista Republicà. D’immediat, l’agència oficial de premsa va anunciar que Mussolini tornava a la direcció del feixisme a Itàlia. Després, el líder italià va firmar els cinc decrets-base del seu retorn que varen ser difosos per les emissores italianes. Els cinc punts eren;

1. Que tornava a assumir la direcció del Partit Feixista.
2. Que havia nomenat a Alessandro Pavolini secretari provisional del Partit.
3. Que quan fossin destituïts els membres del govern de Pietro Badoglio tornarien a ocupar els seus llocs.
4. Que el Partit tenia que donar tot el seu suport a la Wehrmacht en la seva lluita contra l’enemic comú i que s’investigaria la conducta dels membres del Cop d’Estat, que serien castigats.
5. Que crearia una Milícia Nacional sota la direcció de Ricci.

A la nit, Joseph Goebbels va fer dir per Ràdio Munic, que Mussolini tornava a dirigir el feixisme.

---

Hitler va donar permís per tal de que les forces alemanyes que estaven lluitant al front oriental es poguessin retirar darrere la línia Wotan, a Ucraïna, per enfrontar-se als soviètics. A més, es va prendre la decisió de reestructurar la força de caces de la Luftwaffe, que pràcticament va abandonar el front oriental per concentrar-se en dos grans grups d’operacions: un dedicat a la defensa del propi Reich i l’altre per defensar els països ocupats d’Occident.

A Alemanya:

Claus von Stauffenberg va ocupar el seu nou càrrec en l’Exèrcit de Reserva, des d’on orquestraria el cop d’Estat contra Hitler el 20 de juliol de 1944.

---

A Munic, Alfons Brümmer, un treballador de l’empresa de Heinrich Hoffmann, va fer un ingrés al compte d’Eva Braun en el Bayerische Vereinsbank de 5.000 Reichsmarks del Reich, una important suma. Aquest ingrés demostra que Eva encara cobrava de la seva antiga feina en l’empresa fotogràfica de Hoffmann.

A Itàlia:

Al sud de Nàpols, en el cap de platja de Salern, els bombarders alemanys varen seguir actuant amb poca oposició.

A Grècia:

Les forces d’Antonio Gandin, que es resistien a rendir-se, varen ser atacades pels bombarders Stukas. Els alemanys també els varen llençar papers incitant-los a rendir-se. Gandin no va fer cas a aquestes reclamacions i va atacar-los, aconseguint imposar-se gràcies a la superioritat numèrica i va capturar prop de 500 alemanys.

En el Mediterrani:

En el mar Egeu, forces britàniques varen desembarcar a l’illa de Kos, en el Dodecanès. Les illes, situades davant al sud-oest de Turquia, eren un camí cap al sud-est d’Europa, així com una base per les operacions aèries contra les comunicacions i els recursos alemanys a Romania.

A la Gran Bretanya:

L’agent doble d’origen serbi, Dusko Popov, àlies Tricilo, li va entregar als seus superiors del Comitè XX del MI5, amés de diversos informes de gran valor per la guerra secreta, dos paquets de diner (20 bitllets de 100 lliures i 2.500 lliures més en bitllets de 5) que havia aconseguit a Lisboa. Aquests bitllets varen ser enviats al Banc d’Anglaterra per ser analitzats. Eren falsos i provenien de l‘Operació Bernhard.