Dijous:

En el Reich:

A Polònia:

A les onze del matí, Adolf Hitler va necessitar com de costum tractament del doctor Theodor Morell, que li va injectar el “seu medicament”. El doctor va anotar que l’avantbraç del dictador estava molt inflat, però que el seu aspecte era molt bo.

Hitler va convocar als seus més alts responsables a una reunió a Rastenburg en el que va deixar clara que havien de fer el que fos per vèncer i va lloar la figura de Heinrich Himmler el dia que era el seu aniversari.

---

Joseph Goebbels encara estava impactat del discurs de Heinrich Himmler del dia anterior i va mostrar la seva sorpresa de que el cap de les SS afirmés que la qüestió jueva a tot Europa hauria acabat a finals d’any. El ministre apuntava ja sense embuts que la qüestió jueva es tractava de l’extermini dels jueus i, tot hi indicar que era radical i dur, era, en les seves paraules, la solució més coherent perquè en el futur no es podria resoldre “el problema” amb la mateixa valentia i convicció que ells.

A Alemanya:

La Marina alemanya va ordenar que s’enfonsés el comboi Aliat anomenat rescue ship, un vaixell de construcció especial de tres tones que tenia la missió de recollir els nàufrags, perquè no volien que es rescatessin els nàufrags.

---

La RAF va atacar la indústria pesada alemanya bombardejant la ciutat de Stuttgart. Precisament, aquell dia Erhard Milch va fer públiques unes estadístiques sobre la defensa antiaèria del Reich: 34.370 canons formaven les defenses Flak, dels quals 8.870 eren peces de 88 mil·límetres. En aquest informe, s’apuntava que els caces havien destruït a 48.200 avions fins la data, mentre que l’artilleria n’havia destruït a 12.700 més a costa de consumir 26 milions de projectils.

---

Heinrich Himmler, que aquell dia feia 43 anys, va aprovar la proposta d’Ernst-Robert Grawitz d’utilitzar els presoners per provar una nova pomada contra les cremades, però va elegir el camp de Buchenwald per dur a terme aquells experiments, tot i que Grawitz havia demanat utilitzar els presoners de Sachsenhausen.

A Itàlia:

El nou govern feixista va comunicar que conforme la decisió adoptada pel primer Consell de Ministres de la Itàlia feixista del 28 de setembre de 1943 es traslladava la capital al nord de la península, a prop del quarter general del dictador Benito Mussolini.

Precisament, a Roma, Herbert Kappler, el cap del Servei de Seguretat de les SS a la capital, va entregar a l’Oficina Central de Seguretat del Reich l’or que havien entregat els jueus italians a través dels membres de la comunitat i sota l’aprovació del Papa Pius XII, que aquest esperava erròniament que seria com un préstec als alemanys per tal de que no es deportessin els jueus. Però els alemanys estaven decidits i Eberhard von Thadden li va contestar amb un telegrama a Eitel Friedrich Möllhausen, que el dia anterior havia demanat no eliminar els jueus italians, que per ordre d’Adolf Hitler els 8.000 jueus que vivien a Roma havien de ser portats com ostatges a Mauthausen i que Joachim von Ribbentrop demanava que evités interferir en el tema sota cap circumstància i que deixés l’assumpte a les SS.

---

En la batalla, després de que les forces del 8º Exèrcit britànic haguessin aturat una contraofensiva alemanya en el riu Biferno, el 5º Exèrcit nord-americà va ser frenat per les defenses alemanyes en el riu Volturno, que es va convertir en la primera gran línia defensiva alemanya a Itàlia coneguda com la Línia Berhardt.

En el front oriental:

En el sector sud:

Els soviètics varen establir un cap de pont en el Dnièper.

A la Gran Bretanya:

Gràcies a Ultra, els britànics varen desxifrar un missatge de l’ambaixador Hiroshi Oshima a Tòquio on explicava les previsions alemanyes per iniciar els llançaments dels nous coets de llarg abast, amb un radi d’acció de fins a 400 quilòmetres, ja el desembre.

En el Pacífic:

A l’illa de Wake, els japonesos varen executar a 98 presoners com a represàlia pels bombardejos patits a l’illa els passats dies 5 i 6 d’octubre.

Dimecres:

En el Reich:

A Polònia:

A Posen, Heinrich Himmler va assistir com feia dos dies a un acte amb els generals de les SS i va fer un altre discurs antisemita. Himmler va descriure l’extermini jueu com la missió més complicada de la seva vida. El líder de les SS els va dir que a la pregunta de què passava amb les dones i els nens ell havia pres la decisió d’arribar a una solució clara també en aquest assumpte perquè no desitjava deixar vius aquells nens perquè creia que en un futur creixerien i es tornarien en venjadors. Himmler va admetre que havia pres la decisió de fer desaparèixer aquesta gent de la capa de la terra. Entre els assistents hi havia Karl Döenitz i Joseph Goebbels. El ministre va reconèixer aquell dia que les deportacions dels jueus danesos l’havia ordenat el propi Adolf Hitler perquè els considerava responsables dels actes de sabotatge i de terror contra el poder de l’ocupació alemanya.

En el front oriental:

En la divisòria dels Grups d’Exèrcits Nord i del Centre, l’exèrcit soviètic va començar la seva ofensiva de tardor entre Nevel, el nord de Vitebsk, i la península de Taman.

En el sector sud:

A Ucraïna, els soviètics varen alliberar Kiev.

A Itàlia:

Theodor Dannecker va arribar a Roma amb una petita unitat d’oficial i homes de les Waffen SS amb l’ordre de fer cas omís a Herbert Kappler, el cap del Servei de Seguretat de les SS, i organitzar la detenció i deportació dels jueus a Auschwitz per exterminar-los. Kappler va enviar un telegrama en que parlava d’una ordre de Dannecker segons la qual havia d’apoderar-se de tots els jueus a través d’àmplies operacions per transportar-los a Alemanya.

Però l’arribada de Dannecker no va ser gens ben vista pels dirigents alemanys a la capital italiana i, aquell mateix dia, el representant en funcions del Ministeri d’Afers Exteriors alemany, Eitel Friedrich Möllhausen, va indicar en un telegrama enviat a Berlín, concretament a Joachim von Ribbentrop, que el Obersturmbannführer Kappler havia rebut ordres d’arrestar a 8.000 jueus que vivien a la capital italiana i transportar-los al nord d’Itàlia per liquidar-los, però que el comandant de les forces armades a Roma, el general Stahel, l’havia informat de que només permetria l’operació si el Ministeri d’Afers Exteriors hi accedia. Möllhausen li va dir que ell personalment era de l’opinió de que seria millor utilitzar aquells jueus en obres de fortificacions com a Tunísia enlloc (textualment tal i com va escriure) de liquidar-los i el va informar que juntament amb Stahel plantejaria aquell assumpte a Albert Kesselring. L’endemà rebria la resposta.

---

En la batalla, aquell dia va continuar el lent i costós avanç dels Aliats, que varen ocupar les ciutats de Caserta i Capua.

En el Mediterrani:

Un comboi britànic va ser destruït a Astypàlia, on 400 homes varen morir i es va perdre l’armament i l’equip d’un batalló. En a l’Egeu, un comboi alemany amb destí a Leros va ser atacat per dos creuers i dos destructors britànics. Set transports alemanys i una escorta varen ser enfonsats.

A Suècia:

Un Mosquit desarmat per no violar la neutralitat sueca i fabricat de fusta lleugera per no ser detectat pels radars va aterrar a l’aeroport d’Estocolm per endur-se el científic Niels Bohr a Escòcia. En retornar varen volar a gran altura per no ser detectats pels aparells alemanys, fet pel qual el científic va perdre el coneixement durant el trajecte. En aterrar en terres escoceses, Bohr va agafar un vol direcció a Londres, on va ser rebut per James Chadwick. A la nit, els britànics li varen organitzar un sopar en el seu honor a l’Hotel Savoyr, a l’avinguda The Strand de la capital britànica, en les quals hi havia grans personalitats com John Anderson. Bohr els va parlar de que trobava irracional pensar que els secrets de la bomba atòmica es podrien guardar com un secret. També varen parlar del viatge del científic alemany Werner Heisenberg a Copenhaguen el setembre de 1941, fet pel qual els feia dubtar de que els alemanys tinguessin la possibilitat d’obtenir la bomba, que s’havia descartat des de feia temps.

En el Pacífic:

El Tòquio Express va realitzar a la nit l’evacuació de la guarnició japonesa a l’illa de Vella Lavella, a les Illes Salomó, on els japonesos ja no poden resistir els atacs dels nord-americans després d’un any de combats a la jungla. Els quatre destructors japonesos que varen realitzar l’evacuació varen ser atacats per sis destructors nord-americans, que varen utilitzar els seus radars per disparar-los en la foscor. El Yugumo, un destructor japonès, va ser enfonsat, però els japonesos amb els seus poderosos torpedes Long Lance varen aconseguir escapar després d’enfonsar el destructor USS Chevalier i deixar danyats el USS Selfridge i el USS O’Bannon. Aquesta va ser l’última victòria naval clara dels japonesos en la Segona Guerra Mundial.

---

Com el dia anterior, els nord-americans varen tornar a bombardejar l’illa de Wake.

Dimarts:

En el Reich:

Melitta Wiedemann, antiga secretària del Der Angriff i redactora en cap del sermonari Der Aktion, que ja havia criticat la utilització de la paraula sots-humà per fer referència als russos, aquell dia hi va tornar a insistir en un escrit al ministre Heinrich Himmler. En ell, Wiedemann li deia que la consigna dels sots-humà havia afavorit la guerra patriòtica de Iosif Stalin i l’odi contra els alemanys, tot i que s’havia demostrat que els pagesos russos, una gran part de la intel·lectualitat i l’oficialitat de l’exèrcit soviètic s’havien mostrat contraris al bolxevisme i a Stalin. Però, escrivia Wiedemann, la política alemanya havia plantejat a aquests homes una tràgica alternativa: o lluitar per Stalin o entregar el poble a una potència colonial explotadora i exterminadora que qualificava aquest poble de sots-humà i el condemnava a l’esclavitud per les següents generacions.

---

A les afores de la ciutat de Dubno, Ucraïna, els oficials de les SS varen fer baixar dels camions els jueus de la ciutat. Eren homes, dones i nens de diferents edats que els alemanys havien retingut en un lloc apartat de la ciutat. Tots els que varen baixar dels camions portaven els distintius grogs reglamentaris a la roba. Un cop tots varen ser a terra els varen fer despullar i els varen fer deixar la roba separant la roba interior, les sabates o la roba exterior. Aquella gent sabia que era el final de les seves vides i s’acomiadaven de les seves famílies mentre esperaven el senyal d’un oficial de les SS que es trobava a prop d’una fossa. Un cop l’oficial els cridava per grups, els col·locaven al capdamunt de les fosses i els disparaven de forma que caiguessin a baix a la fossa.

---

A Dinamarca, després d’haver permès que els jueus danesos fugissin de les batudes de l’1 i 2 d’octubre, el ministre plenipotenciari Karl Werner Best, el màxim representant d’Alemanya en el país, va escriure un document per les autoritats de Berlín per tal de justificar que haguessin detingut a tants pocs jueus. Best deia que l’objectiu era expulsar els jueus del país i no arrestar a un número concret de persones, i, per tant, l’objectiu s’havia complert. A més, va afirmar que les escasses captures de jueus havien sigut ja previstes per cap de la Sipo i per ell mateix.

En el front oriental:

En el sector central, les forces soviètiques varen ocupar Dniepropetrovsk llançant-se seguidament cap a Krivoi Rog.

A França:

Un comando de les tropes franceses de la França Lliure amb el suport de soldats italians varen ocupar la ciutat de Bàstia. Per altra banda, la Wehrmacht es va veure obligada a abandonar Còrsega.

A Itàlia:

En la batalla, els efectius del 8º Exèrcit britànic varen aturar el contraatac de la 16º Divisió Panzer a la desembocadura del riu Biferno a l’Adriàtic, a l’altura de Termoli.

En el Pacífic:

El portaavions USS Yorktown va llançar una incursió d’atac contra l’illa de Wake, on un dels nous F6F Hellcat pilotat pel pilot Robert W. Duncan, va aconseguir la seva primera victòria doble amb aquest avió destruint dos caces Zero. Completant l’atac dels avions, les embarcacions varen disparar amb els seus canons les instal·lacions de terra de l’illa, que va servir d’assaig per les properes preparacions d’artilleria que es farien en els pròxims mesos.

Dilluns:

En el Reich:

A Polònia:

A Posen, la capital de Warthegau, a l’Hotel Ostland, Heinrich Himmler va pronunciar un discurs de tres hores davant dels oficials de les SS, els Gruppenführer SS, després de dinar al mateix Hotel. El ministre de l’Interior va justificar l’extermini jueu dient que ja patien prou amb els bombardejos aeris, les penalitats i les privacions de la guerra per aguantar com els jueus sabotejaven les ciutats alemanyes. Continuant justificant-se, el cap de les SS va exclamar que si no actuaven podrien tornar a l’etapa de 1916-1917, quan els jueus formaven part del poble alemany, i va concloure la seva primera part del discurs dient que tenien el dret moral de destruir-los perquè ells els volien destruir.

A continuació, Himmler va afegir que uns principis fonamentals havien de servir de regla absoluta a tot home de les SS; ser honrats, comprensius, legals, bons camarades, però només amb els que eren de la seva sang i amb ningú més. Continuant amb la seva línia racista, va assegurar que tant li feia el què els passés als russos, els txecs i va dir que “la sang de bona qualitat”, de la mateixa “naturalesa” que la d’ells, l’agafarien i, si era necessari, agafarien els seus fills i els educarien entre ells. El cap de les SS va afirmar que si les altres races vivien confortablement o es morien de fam només l’interessava en la mesura en que els podien utilitzar com esclaus per la cultura alemanya. Llavors va vociferar que si en la construcció de foses anti-tancs morien d’esgotament 10.000 dones russes era un cosa que no l’interessava i que únicament importava que les obres s’haguessin fet pel bé d’Alemanya. Va arribar a dir que ells, els alemanys, eren els únics que tractaven correctament als animals i va assegurar que tractarien correctament als animals humans, però que constituiria un crim contra la sang alemanya preocupar-se d’ells i donar-los un ideal. A continuació, el ministre va assegurar que el poble jueu seria exterminat, ja que estava en el seu programa i va dir que la majoria dels alemanys no sabien la realitat perquè ells, els SS, sabien què significava haver tingut centenars de cadàvers davant seus. A continuació va deixar anar la famosa frase, que l’assassinat dels jueus era una gloriosa pàgina de la Història alemanya que mai s’havia escrit i que no es podria escriure. Himmler també va dir aquesta frase durant el discurs:

Si algú ve cap a mi i em diu: “No puc fer cavar una fossa antitancs per dones i nens, és inhumà, aquest treball els matarà”, li respondré: “Tu ets un assassí de la teva pròpia sang, perquè si no s’obre la fosa antitancs, moriran soldats alemanys, fills de mares alemanyes. Aquests són la nostra pròpia sang”. 

Durant aquella sessió hi havia Albert Speer. Més tard, el ministre d’Armament va negar haver escoltat el discurs del seu company, però se sap del cert que va sentir com es deia que s’assassinaven als jueus. Himmler, per la seva part, es va assegurar que el seu discurs quedés gravat per la prosperitat. 

A Alemanya:

A plena llum del dia, els B-17 de la 8º Força Aèria de la USAAF varen bombardejar Frankfurt sense ser molestat pels avions de la Luftwaffe. Per aquella acció, Adolf Hitler va escridassar al ministre Hermann Göering pel nul paper de la Luftwaffe i, aquest, va atacar a Adolf Galland. Per altra banda, els bombarders britànics varen atacar amb duresa la ciutat de Frankfurt del Mein, que va quedar greument danyada.

A Grècia: 

Els alemanys es varen fer amb el control de l’illa de Cos.

A Còrsega:

Els soldats de la França Lliure es varen fer amb el control de l’illa, però els alemanys varen poder fugir de Còrsega quedant indemnes, ja que tota una divisió de granaders panzer i un regiment de les Waffen-SS varen poder ser evacuats ordenadament entre embarcacions i avions.

A Itàlia:

A la línia defensiva del Volturno, la 16º Divisió Panzer va realitzar un contraatac que va posar greus dificultats als britànics per mantenir les recents posicions guanyades.

---

Gràcies a Ultra, el comandant Dwight D. Eisenhower i el comandant del 15º Grup d’Exèrcits varen ser informats de la decisió de Hitler de donar suport als plans d’Albert Kesselring de combatre al sud de Roma, i varen decidir dissenyar un pla per ocupar la capital italiana amb els exèrcits 5º i 8º.

En el Mar de Noruega:

El portaavions nord-americà USS Ranger va atacar les zones properes a la localitat de Bodo, a Noruega, on va enfonsar a 10 petites embarcacions mercantils, tot i que va perdre 5 avions Dauntless i Avenger. Aquesta va ser l’única vegada que els Estats Units varen realitzar una incursió de guerra en el Mar del Nord.

A l’Atlàntic:

El submarí U-841 va ser enfonsat a l’altura de Cape Farewell, al sud de Groenlàndia, després d’un atac amb càrregues de profunditat llançades per la fragata britànica HMS Byard. En l’atac va morir el capità Werner Bender. 

A Suècia:

A Estocolm, el doctor Felix Kersten va quedar amb el ministre d’Afers Exterior suec Christian Günther en el despatx d’aquest. La reunió es va organitzar en secret i ningú més va ser-hi present. Kersten li va repassar la situació i li va explicar que hi havia possibilitats d’alliberar set suecs que havien sigut empresonats a Varsòvia, però li va assegurar que haurien de passar uns anys a presons alemanyes. Li va afirmar que a través de Himmler havia aconseguit que la seva estada a la presó fos la més digne possible i que no fossin internats en els camps de concentració.

Diumenge:

En el Reich:

A Alemanya:

En el Palau d’Esports, el ministre Joseph Goebbels va pronunciar un discurs on va assegurar que Alemanya guanyaria la guerra sempre que el compromís amb la Guerra Total fos absolut.

---

A la nit, la RAF va bombardejar la ciutat de Kassel, una de les principals localitats on es produïa el tanc Tiger.

A Dinamarca:

El bisbe de Copenhaguen, després de les deportacions de l’1 i 2 d’octubre, va declarar:

On es persegueixin als jueus per raons racials o religioses, el deure de l’església cristiana és protestar contra aquesta persecució… Encara que en matèria de religió tinguem opinions diferents, lluitarem pel dret dels nostres germans i germanes jueus a mantenir la llibertat que nosaltres mateixos valorem més que la pròpia vida. 

Goebbels va justificar aquestes deportacions perquè considerava que els jueus danesos eren els responsable dels “desagradables” incidents que havien tingut lloc a Dinamarca.

A Grècia:

A trenc d’alba, uns 1.200 soldats alemanys, sota el comandament del general Friedrich-Wilhelm Müller, varen desembarcar a les platges properes a Marmaris, a l’illa de Kos, protegits per un massiu bombardeig aeri. Els intents Aliats d’oposar-se a la invasió varen fracassar i, al vespre, una companyia de paracaigudistes llançada a Animajua va aconseguir fer-se amb el control de l’aeròdrom de l’illa. Durant tot el dia, amb el suport dels bombarders en picat Stuka, es va desenvolupar l’atac alemany en el qual les forces aliades es varen veure greument afectades per l’escassetat d’homes i de material. A la tarda, després d’una reunió amb els seus oficials, el coronel Kenyon, el comandant de la guarnició, va decidir que la resistència era inútil. A les vuit del vespre les seves tropes aliades que encara combatien varen rebre ordres d’actuar per la seva banda i dirigir-se als turons.

A Itàlia:

La 1º Divisió canadenca del 8º Exèrcit va arribar al mar Adriàtic.

A Indonèsia:

Els japonesos varen crear un exèrcit voluntari indonesi anomenat PETA.

Dissabte:

En el Reich:

A Polònia:

Hans Frank va firmar un decret en que concedia la possibilitat de legalitzar els abusos més grans com els assassinats sense judici. El paràgraf quart d’aquest decret especificava que els tribunals d’excepció de la policia de seguretat havien d’estar integrats per un cap de les SS pertanyent al comandament conjunt de la policia de seguretat i del SD, i altres dos membres del mateix servei. El paràgraf sisè precisava que les sentències dels tribunals d’excepció de la policia s’havien d’executar a l’acte. En aquella època ja havien sigut afusellats més de 17.000 polonesos detinguts en qualitat d’ostatges.

A Dinamarca:

Com el dia anterior, els alemanys continuaven buscant jueus a Dinamarca per deportar-los. Però els jueus havien sigut informats prèviament i, la gran majoria, havien fugit a Suècia. Werner Best, el màxim representant d’Alemanya en el país, va llançar un avís que sabia que arribaria a la comunitat jueva. La ràdio sueca aquell dia havia anunciat que el país acolliria a tots els jueus danesos que aconseguissin travessar la frontera. Els alemanys varen posar a més poc interès en vigilar les aigües que separen Suècia de Dinamarca. Dels 7.500 jueus danesos només en varen arribar a deportar 485 i no varen anar als camps d’extermini com Auschwitz, tal i com estava previst, sinó en el camp de Theresienstadt, on la majoria va sobreviure la Segona Guerra Mundial. Best va trucar a Adolf Eichmann per demanar aquest canvi.

A Alemanya:

El diari espanyol Enlace va treure una entrevista del jove periodista espanyol Eduardo Haro Tecglen a Leni Riefensthal.

A Nova Guinea:

Dues divisions australianes es varen apoderar de Finschhafen.

Divendres:

En el Reich:

A Dinamarca:

A la nit, els alemanys varen començar secretament la deportació dels 7.500 jueus danesos, inclosos 1.376 refugiats alemanys, amb 686 esposes no jueves, després de que Heinrich Himmler enviés un telegrama en el que ordenava començar les detencions. Però els jueus havien sigut prèviament informats del que passaria i molts es varen amagar o varen fugir del país, sobretot a Suècia. Quan els alemanys entraven a les cases jueves, en la gran majoria aquests ja no estaven allí. La Sipo només va poder detenir un total de 477 jueus, sobretot gent gran que no va poder fugir o no havien rebut l’avís a temps. 22 altres jueus varen morir afogats en el seu intent de fugida. El Gruppenführer SS doctor Karl Werner Best, que estava encontra de la deportació i havia sigut qui havia donat l’avís a les autoritats jueves, va aconseguir que els jueus que havien atrapat ingressessin al camp de concentració de Theresienstadt, on les probabilitats de sobreviure eren més altes que en altres camps.

A França: 

Les autoritats alemanyes varen ordenar l’execució de 50 ostatges.

A Alemanya:

Claus von Stauffenberg va assumir el càrrec de cap d’Oficina General de l’Exèrcit. 

A Itàlia:

Les tropes britàniques del 8º Exèrcit unides amb les nord-americanes del 5º Exèrcit varen entrar a Nàpols, que estava destrossada pels bombardejos, sense trobar-se resistència, i amb la Wehrmacht retirant-se al nord del port de la ciutat, a la línia defensiva Hivern. Durant els últims quatre dies els alemanys havien lluitat contra els napolitans que volien expulsar-los de la ciutat. Tot i que els napolitans varen intentar evitar la destrucció de la seva ciutat, no varen poder evitar que els alemanys destruïssin el port i molts edificis i instal·lacions.

---

Més al nord, la 1º Divisió de paracaigudistes alemanya va ser l’encarregada, juntament amb els exèrcits 10º i 15º, de defensar Roma i obstaculitzar l’avanç per la costa del 8º Exèrcit britànic del comandant Bernard Law Montgomery. Els alemanys, segons les indicacions d‘Albert Kesselring, es varen col·locar a la zona sud de la Línia Gustau, en una sèrie de sòlides fortificacions recents construïdes per l‘Organització Todt, des de la desembocadura del riu Garellano, en el Mar Tirreno, fins a la desembocadura del Sango, a l’Adriàtic.

A Grècia:

En el poble de Lingiades, la 1º Divisió de Muntanya de la Wehrmacht va executar a 87 grecs com a represàlia per l’assassinat d’un tinent a mans dels partisans.

A Espanya:

El govern espanyol va adoptar de nou la neutralitat.

En el Pacífic:

Els nord-americans varen continuar canviant les seves tàctiques navals, a diferència dels japonesos, que mantenien els seus submarins en missions de suport a la flota de guerra. A partir de llavors, l’Armada nord-americana va atacar indiscriminadament a les embarcacions mercantils japoneses i va posar en pràctica la tàctica alemanya Manada de llops.

Dimecres:

En el Reich:

A Holanda:

Els alemanys varen anunciar que Amsterdam havia quedat “lliure” de jueus. 

En el front oriental:

En el sector sud:

La Wehrmacht es va veure obligada a retirar-se de Katin.

A la Unió Soviètica:

A Moscou, la vida pública es desenvolupava amb tota la normalitat i semblava que la capital soviètica visqués despreocupada del conflicte.

A Itàlia:

El mariscal Pietro Badoglio es va desplaçar al port de Valetta, a Malta, per firmar a bord del cuirassat HMS Nelson el document de la rendició definitiva d’Itàlia. El comandant Dwight D. Eisenhower va ser l’encarregat de firmar la rendició italiana i, seguint les instruccions de Washington, va negociar amb els italians perquè aquests passessin a la cobel·ligerància, però els italians de moment només pensaven en rendir-se.

---

Al sud del país, les tropes del 8ª Exèrcit britànic varen ocupar Foggia, i altres soldats Aliats varen ocupar Pompeia i s’aproximaven a Nàpols, on els italians s’havien aixecat contra els alemanys.

A Japó:

El Tribunal Suprem va condemnar a mort a Richard Sorge per haver violat la Llei per la Preservació de la Seguretat Pública.

Dimarts:

En el Reich:

A Alemanya:

En el quarter general de Heinrich Himmler, aquest, després de les pressions del dia anterior de Walter Schellenberg i el doctor Felix Kersten perquè alliberés a uns suecs que estaven presoners a Varsòvia, va accedir a posar-ne dos, que havien sigut declarats innocents però continuaven empresonats, en llibertat. Kersten també va aconseguir que li concedís un permís per viatjar a Suècia, sota la promesa de tornar per continuar amb els tractaments.

A Dinamarca:

Aquell dia va començar l’evacuació amb ferri dels jueus cap a Suècia per intentar que escapessin del Holocaust.

A Itàlia:

Benito Mussolini va decidir, després de que es confirmés el caràcter de ciutat oberta de Roma, que la capital seria traslladada al nord, a una ciutat situada propera al seu quarter general.

---

En el conflicte, les tropes alemanyes intentaven tenir el control de la ciutat de Nàpols, on la seva gent s’havia aixecat contra l’ocupació alemanya. Els soldats alemanys varen descobrir 80.000 llibres i manuscrits de diversos arxius que es trobaven a Nola per seguretat i els varen cremar, tal i com havien fet dos dies abans, juntament amb les obres del Museu Municipal, entre ells 45 obres pictòriques. 

---

Les tropes aliades continuaven progressant a prop de la ciutat del Vesubi cap al nord i aquell dia varen alliberar la ciutat d’Avellino.

A Croàcia:

Les forces alemanyes varen tornar a tenir el control de la ciutat de Split, ocupada dies abans pels partisans.

En els Estats Units:

El general George Marshall va escriure al president Franklin Delano Roosevelt per explicar-li que la caiguda de Foggia havia arribat en el moment adequat per completar l’ofensiva de bombardejos a Alemanya, i que quan arribés l’hivern bombardejarien des de les noves bases a les indústries de producció alemanya, i també a Àustria, Hongria i Romania.

En el Pacífic:

La base japonesa a l’illa de Kolombagara, l’última zona de l’arxipèlag de les Illes Salomó controlada pels japonesos, va ser evacuada davant la inutilitat de frenar l’avanç nord-americà.

Dilluns:

En el Reich:

En el quarter general d’en Heinrich Himmler, aquest va rebre a en Walter Schellenberg, el doctor Felix Kersten i una altra personalitat, que varen intentar convèncer al líder de les SS perquè alliberés a uns suecs que estaven presoners a Varsòvia. Himmler va dir que no podia fer-ho i que ja havien d’estar contents de que els hagués salvat de la forca.

---

A Dinamarca, l’agregat naval Georg Ferdinand Duckwitz, que era fidel al Gruppenführer SS doctor Karl Werner Best, que aquest no volia entregar els jueus danesos, es va reunir a Copenhaguen amb els caps de la Resistència danesa i els va demanar que posessin al corrent al dirigent del judaisme danès de que en breu serien perseguits per ser deportats. Aquell avís va córrer com la pólvora en les sinagogues i les llars jueves. La població jueva danesa es va traslladar per l’Oresund fins arribar a Suècia.

A Itàlia:

Benito Mussolini va pronunciar el seu primer discurs als italians a través de ràdio Munic i va descriure com havia sigut alliberat el 12 de setembre de 1943. A continuació, el líder italià va celebrar la primera reunió de ministres on va dir que la República tindria un pronunciat contingut social amb la finalitat de resoldre la qüestió social per restablir el lloc, la funció i la responsabilitat del treball en una societat moderna. Al mateix temps, el mariscal Rodolfo Graziani, contrari a l’armistici italià, va fer una crida al poble italià en un discurs per la ràdio criticant al rei Victor Manel III, el príncep hereu i a en Pietro Badoglio.

---

En el conflicte, la 1º Divisió canadenca del 8º Exèrcit va ocupar els camps d’aviació de Foggia, un dels principals objectius dels Aliats en el sud d’Itàlia. Mentrestant, en els carrers de Nàpols creixien els disturbis entre les tropes alemanyes i els italians.

---

A Roma, davant els problemes que tenien per efectuar la deportació immediata dels jueus de la capital italiana, el Obersturmbannführer Herbert Kappler, el càrrec del SD a Roma, va negociar amb la comunitat jueva de la ciutat l’entrega de 100 lliure d’or a canvi de la detenció de 300 persones jueves en un plaç de 36 hores per l’entrega. El Vaticà va obrir el seu tresor per col·laborar.

En els Estats Units:

El subsecretari d’Estat, Sumner Wells, va presentar la seva dimissió irrevocable i va ser substituït per l’Edward Stettinius, el fins llavors administrador de la Llei de Préstec i Arrendament.