Dissabte:

En el Reich:

A Alemanya:

A Berlín, Adolf Hitler va trucar a Albert Kesselring perquè substituís al mariscal Gerd von Rundstedt, que havia dimitit el dia anterior com a comandant del front occidental després de que els nord-americans aconseguissin la ciutat de Colònia. Després, el dictador va ordenar que els refugiats que fugien de l’est d’Alemanya fossin traslladats a Copenhagen. Aquest dia es va elevar la xifra total estimada de refugiats alemanys procedents de les províncies orientals a 11 milions. Per altra banda, es va activar l’ordre Fliegende Standgericht, el consell de guerra mòbil, que havia ordenat Hitler el dia anterior, i en que es podia executar a qualsevol membre de l’Exèrcit en un judici ràpid. A resulta de la nova ordre va ser condemnat a mort l’ex general Friedrich Fromm per estar implicat en el complot del 20 de juliol de 1944.

A les onze del matí, Martin Bormann li va presentar a Hitler el seu informe sobre la situació interior, l’estat del partit nazi i les mesures que s’havien de presentar.

A la tarda, Hitler va assistir a una nova reunió militar per fer un balanç de la situació. Els convidats li varen demanar, arrel del bombardeig del 26 de febrer al districte governamental, traslladar tota la direcció de la guerra a les instal·lacions de la Luftwaffe a Wannsee o a Zossen i no a la Cancelleria, que ja no era segura. Hitler es va negar en rodó abandonar la Cancelleria.

---

A Hohenlychen, al nord de la capital, a les onze del matí Heinrich Himmler va tenir que tornar a necessitar tractament del doctor Felix Kersten. El ministre havia passat mala nit i tenia dolors estomacals. Kersten, a mig tractament, li va preguntar si era cert, tal i com l’hi havien dit, de que no defensarien La Haia. Himmler li va contestar que destruirien la ciutat, tal i com Hitler volia. El ministre també li va parlar de que les pèrdues que havia patit les Waffen-SS i quan li va confessar que no esperava aquell final dramàtic pel Reich, Kersten li va demanar actuar i no complir l’ordre de Hitler de destruir els camps de concentració. Himmler li va demanar temps, encara estava per veure el final perquè esperaven una arma secreta, li va exclamar, però li va prometre que no destruiria La Haia. Sense més ganes de parlar del tema, li va insistir en ajornar el tema perquè es trobava cansat.

Davant de l’epidèmia de tifus que s’havia detectat en el camp de concentració de Bergen-Belsen, Himmler va ordenar a tots els responsables de les SS que s’eradiqués l’epidèmia d’immediat amb tots els recursos mèdics que disposaven i va deixar clar que els presoners estaven sota la seva protecció.

---

Els Aliats varen bombardejar la ciutat d’Hamburg.

En el front occidental:

A Alemanya:

Els soldats nord-americans varen ampliar el seu control cap al nord i al sud d’Alemanya occidental, i varen unir al llarg del Rin les ciutats de Bad, Godesberg i Bonn, alliberades recentment. El 3º Exèrcit nord-americà amb el seu 8º Cos va establir contacte amb el 1º Exèrcit i, paral·lelament, la 4º Divisió Blindada del 12º Cos del 3º Exèrcit va ocupar la riba nord del Mosel·la que feia confluència amb el Rin. Per altra banda, el 21º Grup d’Exèrcits del mariscal Bernard Law Montgomery va controlar el seu sector de la riba esquerra del riu Rin. El Grup tenia fins aquell moment 22.934 baixes, tot i que els alemanys, que defensaven la zona just a l’oest del Ruhr, havien patit baixes per un total de 90.000 homes. Tot i les victòries britàniques i nord-americanes, els alemanys mantenien el control de la ciutat de Wesel i el nord de la ciutat de Colònia, tot i que havien reduït la seva zona de control i aquell dia varen perdre l’últim cap de pont del Rin a la zona de Wesel-Xantan.

A les cinc de la tarda, el primer jeep va creuar el pont de Remagen, que estava sent reparat pels enginyers nord-americans després de que els alemanys l’intentessin destruir amb dinamita. Un segon tram del pont va quedar acabat unes poques hores després.

En el front oriental:

A Alemanya:

El 1º Exèrcit blindat de guàrdies soviètic i el 19º Exèrcit varen arribar a Lauenburg. 

A Hongria:

El 6º Exèrcit Blindat del comandant Josef Dietrich va trencar les posicions soviètiques i varen avançar entre el llac Platten i el riu Danubi, i varen seguir atacant pel canal de Malom.

A Japó:

A la nit, 334 B-29 varen enlairar-se amb 1.639 tones de bombes de les pistes de les illes Marianes fins arribar a una altura de 2.000 metres per després dirigir-se a Tòquio. Un cop varen arribar a la capital nipona varen deixar caure les bombes, destruint 40 quilòmetres quadrats de Tòquio, matant a 83.000 persones, ferint-ne a 100.000, i deixant sense vivenda a 1,5 milions de persones. A més, es varen destruir innombrables petits tallers i 16 gegantesques fàbriques. Tot i la impunitat amb què varen atacar, els nord-americans varen perdre 14 bombarders. Aquest és considerat el bombardeig convencional més destructiu de la Història. Unes hores més tard, quan es va dur a terme un vol de reconeixement fotogràfic, l’alt comandament nord-americà va poder comprovar l’abast de la destrucció.

Divendres:

En el Reich:

A Alemanya:

Adolf Hitler va emetre una ordre en la que establia el Fliegende Standgericht, el consell de guerra mòbil de campanya, per jutjar i executar d’immediat a tots els desertors, siguin membres de la Wehrmacht o de les Waffen-SS, que no complissin les ordres donades. El consell estava dotat de tres oficials superiors, dos clergues, màquines d’escriure i material d’oficina. El lema era: No hi ha lloc per la justícia de la pietat. Per aquest motiu, Hitler va fer cridar en el Führerbúnquer al tinent general Rudolf Huebner, que va ser nomenat cap del tribunal militar i va rebre l’Ordre de Cavaller.

---

El ministre Joseph Goebbels va arribar en cotxe a la ciutat de Görlitz per entrevistar-se amb el mariscal de camp Ferdinand Schörner. Junts varen visitar la ciutat de Lauban, que havia sigut desallotjada de les tropes soviètiques l‘1 de març. Passejant per la ciutat, el ministre va poder observar els tancs soviètics destruïts i va saber que alguns alemanys havien matat a uns soldats soviètics a cops de pala. Després, Goebbels va condecorar als membres de les Joventuts Hitlerianes i, a la plaça de la ciutat, ell i el mariscal varen fer una crida a la població perquè continuessin lluitant. Després de la visita de Goebbels, Schörner va llançar un atac per conquerir la ciutat de Striegau, a quaranta quilòmetres a l’oest de Breslau, on només varen trobar uns quants supervivents civils que varen explicar les atrocitats que havien comès contra ells els homes d’Ivan Koniev.

---

A Hohenlychen, al nord de Berlín, Heinrich Himmler va tornar a necessitar tractaments del doctor Felix Kersten, que li insistia de que acabés d’una vegada per totes amb els camps de concentració.

En el front oriental:

A Prússia Oriental:

L’exèrcit soviètic va avançar amb força per Prússia Oriental i va arribar a la riba oriental del riu Òder, els dos costats de la recent conquerida ciutat de Stettin.

---

La NKVD només va aconseguir, a partir dels membres de la Volkssturm capturats en camps de concentració en qualitat de presoners de guerra, reclutar a 68.680 treballadors forçats alemanys. La gran majoria eren dones.

A Hongria:

Les forces alemanyes varen progressar pel nord del llac Balaton.

En el front occidental:

A Alemanya:

El comandant suprem Dwight D. Eisenhower va aprovar que nou divisions del 1º Exèrcit creuessin el Rin a l’espera de formar un front comú amb el 3º Exèrcit quan el general George Patton hagués travessat el riu per sobre de Coblença. Aquell dia, el 8º Cos del 3º Exèrcit va arribar al Rin per Andernach. Ràpidament, l’exèrcit nord-americà va creuar el Rin i d’aquesta manera varen travessar l’última barrera geogràfica que defensava Alemanya. Cada vegada era més a prop la victòria aliada i, a la matinada, el primer transbordador va creuar el riu i poc després se li unirien més que transportarien gasolina i munició. La Wehrmacht necessitava homes com fos en aquells moments tan complicats, però com que ja no els quedaven efectius per defensar-se varen recórrer a la Volkssturm i varen reduir el número de desertors de 16.000 a 400. En les ciutats de Bad i de Godsberg es lluitava casa per casa, i Bonn va ser ocupada durant aquella jornada. Per altra banda, la ciutat de Dessau va ser bombardejada i parcialment destruïda per l’aviació aliada occidental. Desesperat per la situació, el comandant del front occidental Gerd von Rundstedt va dimitir del seu càrrec.

A Japó:

A dos quarts d’onze de la nit, 300 B-29 nord-americans, procedents de les bases de Saipan, Guam i Tinian, varen bombardejar la ciutat de Tòquio fins l’endemà per ordres del general Curtis Le May. Durant l’atac, de tres hores, es varen llançar 8 tones d’artefactes incendiaris que van destruir una cinquena part de la ciutat, una àrea de 41 quilòmetres quadrats. 267.000 cases varen ser destruïdes, 83.783 persones varen perdre-hi la vida, 40.918 en varen resultar ferides i 800.000 persones es van quedar sense casa. Dies després, quan es va netejar la zona bombardejada, va augmentar encara més el número de víctimes, arribant a 185.000 persones. Aquell atac es va produir de nit perquè els japonesos tenien pocs caces nocturns i així els bombarders nord-americans varen poder volar a poca alçada. Una de les causes de per què hi varen haver tants morts, va ser per la utilització de 1.000 tones napalm, termita, fòsfor blanc i altres materials inflamables, que va provocar un incendi tan gran que va cremar els edificis i es va arribar a temperatures de 980 graus a l’epicentre de l’atac. L’aigua dels canals bullia, el metall es desfeia i moltes persones es varen socarrimar per combustió espontània. Al mateix moment que els nord-americans es dirigien a Tòquio, varen llançar una pluja de bombes sobre el port japonès de Kobe.

En el Pacífic: 

A Iwo Jima, una patrulla de marines nord-americana va arribar a la costa nord-est, una zona oposada al punt de desembarcament del 19 de febrer de 1945.

A Indoxina:

Les tropes japoneses varen atacar a les tropes franceses.

Dijous:

En el Reich:

A Alemanya:

A la matinada, a la Cancelleria del Reich, Adolf Hitler es va reunir amb el ministre Heinrich Himmler fins les cinc del matí i li va donar instruccions personalment perquè un cop ja no poguessin defensar més Holanda, destruïssin la fortalesa de Clingendael, la ciutat de La Haia amb tots els seus edificis importants, així com determinades preses. Els habitants no serien informats abans. Hitler també li va ordenar destruir la ciutat d’Oslo.

De dia, Hitler es va reunir amb Alfred Jodl, que aquest el va informar de que el dia anterior havien fracassat en la voladura del pont de Remagen. Durant aquella jornada varen passar 8.000 soldats nord-americans per aquell pont i ocupaven un camp de pont de tres quilòmetres d’ample i quilòmetre i mig de profunditat. Al principi, Hitler estava tranquil davant de la notícia, però després va entrar en còlera i va ordenar l’execució de cinc oficials de la Wehrmacht. Quatre d’ells varen ser executats per un tribunal militar itinerant; el cinquè ja havia caigut en mans dels nord-americans.

El dictador també va firmar una ordre que ordenava enviar a presó als familiars dels soldats que caiguessin en captivitat sense haver sigut ferits o haver combatut.

---

El ministre Joseph Goebbels es va posar molt content quan va saber que per ordre de Himmler el general Curt von Gottberg havia començat una operació per captar soldats en les estacions de ferrocarril. A la tarda, el ministre va visitar a Himmler, que s’estava recuperant a casa seva, a Hohenlychen, d’una angina maligna. Durant la conversa, el ministre de l’Interior li va manifestar que tenia poques esperances de guanyar la guerra i que considerava la possibilitat de pactar amb els Aliats occidentals. Goebbels li va respondre que era millor intentar-ho amb la Unió Soviètica. Un cop acabada la reunió, Himmler va rebre tractament del doctor Felix Kersten, que va notar que el ministre estava tens i nerviós. Aquell mateix dia, el comte Folke Bernadotte l’hi havia comunicat a Kersten que la seva missió consistia en alliberar els presoners escandinaus en els seus autobusos blancs.

Després de marxar de casa de Himmler, Goebbels es va dirigir en cotxe a Görlitz, a l’Alta Silèsia, on l’1 de març de havien aconseguit una victòria militar, seguit d’un grup de fotògrafs del Ministeri de Propaganda per pronunciar a la plaça del mercat una sèrie de discursos i per presidir una desfilada de tropes regulars, membres de la Volkssturm i les Joventuts Hitlerianes. Abans, el ministre es va reunir amb el cap de la circumscripció Bruno Malitz, que havia dut la defensa de la ciutat de Lauba. A la plaça major de la petita ciutat destruïda de Lauba, després de que el mariscal Ferdinand Schörner elogiés les mesures de la Guerra Total, Goebbels va parlar a les formacions de soldats d’infanteria i auxiliars de les forces aèries, i els va recordar la imatge del monarca Frederic el Gran.

A Àustria:

Els Aliats varen bombardejar Viena.

En el front oriental:

A Polònia:

Els soldats soviètics es trobaven amb dificultats per avançar per Pomerània, on va fracassar l’atac de les unitats blindades soviètiques al sud de Stettin. L’arribada imminents dels soviètics a Pomerània va provocar que aquell dia sortissin 34 trens plens de civils direcció a Macklemburg, a l’oest del Òder. Al nord de Stargard, els soviètics varen avançar fins a la ciutat d’Altdamm.

---

En el Bàltic, els alemanys varen abandonar la fortalesa de Marienburg després de veure’s atacats pel 2º Exèrcit soviètic de xoc del coronel general Fedyuninsky. Per altra part, les tropes soviètiques que estaven avançant direcció a Danzig varen ocupar la ciutat de Stolp sense trobar resistència.

A la Unió Soviètica:

A Moscou, Iosif Stalin va fer tornar el comandant Gregory Zhukov a la capital de la Unió Soviètica. Només aterrar, el comandant soviètic es va dirigir directament en cotxe des de l’aeroport central a la dacha, on Stalin s’estava recuperant de l’esgotament i la tensió del conflicte, i el va informar de la situació militar.

---

El representant de la NKVD en el 1º Front bielorús, Serov, va informar a Laventi Beria dels suïcidis dels civils alemanys quan veien les tropes soviètiques per la por a les atrocitats que estaven cometent.

En el front occidental: 

A Alemanya:

El 1º Exèrcit nord-americà del comandant Courtney Hodges ja s’havia apoderat des del dia anterior de la ciutat de Colònia, i els tancs del general George Patton varen arribar al riu Rin, a prop de Colença. Més al nord, a la nit, 8.000 soldats de les tropes d’Omar Bradley varen creuar, abans de ser destruït, el pont de Remagen, a prop de Bonn.

A Itàlia:

El Obergruppenführer Karl Wolff va prendre la decisió d’acceptar la capitulació a Itàlia. Però la capitulació no va ser gens vista pels generals alemanys, que setmana rere setmana varen posposar la decisió. Wolff, en veure que ja no hi havia res a fer, va arribar discretament a l’estació de Zuric via Chiasso.

A Birmània:

Les tropes britàniques i les tropes xineses varen reobrir la carretera que anava des de Birmània fins a la Xina.

Dimecres:

En el Reich:

A Alemanya:

De nit, Eva Braun va marxar de Munic després d’acomiadar-se de la seva família i dels seus amics per tornar a Berlín en un vehicle militar tot terreny contra la voluntat d’Adolf Hitler, que, en un principi, volia que se salvés d’un final esperat. El seu objectiu era morir al costat del seu promès i que el seu nom anés lligat al de Hitler. El dictador l’hi havia ordenat que es quedés a Obersalzberg, ja que Berlín estava mig destruïda, però ella, amb el seu temperament i la seva obstinació, no li va fer cas.

---

El règim nazi va rebre informes on s’explicava que a Croàcia regnava la confusió entre els guerrillers ustashis i el nou govern del comandant Josip Broz, Tito. A Iugoslàvia, el mariscal Tito va formar un nou govern provisional en el qual admetia representants de l’antic govern monàrquic a l’exili. Aquesta va ser una mesura temporal, ja que més tard va intentar retenir el ple control del govern pel Partit Comunista.

---

El Tribunal del Poble va jutjar al capità Friedrich Fromm per covardia durant l’atemptat del 20 de juliol de 1944. Fromm va ser condemnat a mort i el 12 de març va ser ajusticiat. 

---

A Weimar va morir l’escriptor nacionalista antisemita Adolf Bartels.

A Àustria:

En el camp de concentració de Mauthausen, durant aquella jornada varen arribar-hi gairebé 2.000 dones des de Ravensbrück, que varen ser allotjades en unes pèssimes condicions.

En el front occidental:

A Alemanya:

Els nord-americans varen trencar el front alemany direcció a Coblença i els alemanys varen evacuar la riba esquerra del Rin, al nord de Düsseldorf. Cap al migdia, el tinent Burrows del 7º Cos nord-americà del 1º Exèrcit del comandant Courtney Hodges, amb un petit grup de tancs Pershing de la 9º Divisió Blindada liderada pel general Leonard i amb uns quants soldats d’infanteria, varen atacar i es varen dirigir al pont Ludendorff en el riu Rin, entre Bonn i Coblença, per dirigir-se després cap a Remagen, un petit poble situat entre Colònia i Coblença. El pont feia més de 300 metres de longitud i era suficientment ample com perquè hi poguessin circular dos trens a la vegada. La calçada del pont s’aguantava a través d’uns arcs simètrics que descansaven sobre quatre pilars de pedra, amb torres pètries proveïdes de troneres en els dos extrems. Però els alemanys tenien ordres de destruir el pont a les quatre de la tarda. Els soldats alemanys estaven tan desesperats en aquells moments que corrien d’una banda a l’altra de la rampa del pont esperant l’arribada dels tancs nord-americans. Quan faltaven deu minuts per les quatre, un batalló comandat pel sergent Drabik es va apropar cap al pont per destruir-lo. Abans, tres oficials subalterns varen discutir si l’ordre de demolició havia d’estar per escrit o no. Després de que els ordenessin a crits que destruïssin el pont, aquests tres homes varen girar la clau de l’interruptor de les càrregues de dinamita que havien col·locat en els pilars del pont, però no va passar res. Ho varen tornar a intentar, però de nou no va passar res. Llavors, un sergent alemany va recórrer a tota velocitat el pont, va encendre el cable principal a mà i va córrer cap al túnel mentre el perseguien les bales nord-americanes. Segons més tard varen explotar les càrregues de 45 quilograms de dinamita. El pont es va aixecar uns quants centímetres, però va tornar a descansar de forma increïble sobre els seus ciments. En aquells moments al·lucinants, el tinent Burrows va contemplar com els soldats alemanys es retiraven deixant el pont intacte tot i les ordres de Hitler de destruir-lo. En saber que l’havien desobeït, Hitler es va enrabiar pensant de nou que l’havien tornat a trair i va ordenar que els cinc oficials del sector fossin portats davant d’un tribunal militar itinerant. Quatre d’ells varen ser executats; el cinquè ja estava en mans dels nord-americans.

Ràpidament, el tinent nord-americà d’origen alemany Karl H. Timmermann i els seus homes varen córrer cap al pont tallant cables i llançant la resta de les càrregues de dinamita a l’aigua per evitar que el pont pogués acabar de ser destruït. Quatre tancs Pershing i una dotzena de Shermans alineats a la riba occidental varen atacar la torre oriental fins que els fusellers varen aconseguir eliminar un niu de metralladores. A última hora de la tarda, la Companya A tenia 120 homes que ja havien passat el pont i els enginyers varen consolidar momentàniament l’estabilitat del pont. 20 minuts més tard varen aparèixer del pont uns 200 soldats alemanys amb una bandera blanca i amb les mans enlaire. Es rendien. Tot i les facilitats, els alemanys varen aparèixer des del cel amb 7 o 8 Arados 234, escortats per una trentena de Messerschmitt 262 i uns 40 Focke Wulf 190, però varen ser contrarestats pels avions Aliats. En arribar la nit, un petit contingent de tancs nord-americans ja es trobava a l’altra riba guiats per soldats a peu que portaven botons lluminosos en els cinturons. Deu dies després el pont s’enfonsaria, però ja era massa tard pels interessos alemanys, ja que ja havien passat la majoria dels blindats nord-americans.

Un batalló al comandament del tinent Grimball va avançar amb els els tancs cap al riu. En passar per un grup de cases, un dels soldats va veure a un home gran cuidant un jardí. El soldat va pensar que era un membre de la Volkssturm i va creure que informaria als seus superiors de que la columna de blindats nord-americans es dirigia cap al pont. D’aquesta manera, el soldat li va disparar tres trets amb el seu fusell, però el presumpte membre de la Volkssturm es va ajupir a temps i va evitar les bales. Com que la columna no podia perdre temps, aquell soldat va deixar estar aquell home. Anys més tard, el tinent Grimball va saber que aquell jardí era el futur canceller de la República Federal d’Alemanya, Konrad Adenauer.

Al mateix dia, soldats del 7º Cos de 1º Exèrcit nord-americà del comandant Hodges varen acabar d’ocupar Colònia i el comandant va informar als seus superiors de la conquesta. Per celebrar-ho, un capellà militar nord-americà va oficialitzar la Santa Missa a la Catedral, que encara estava plena de runes dels bombardejos, mentre la corresponsal de guerra de la revista Life, Margaret Bourke-White, immortalitzava la imatge del moment.

---

L’11º Divisió Blindada del 8º Cos del 3º Exèrcit nord-americà va penetrar a la regió situada al nord de Kyllburg per arribar al Rin.

A Holanda:

A la nit, membres de la Resistència holandesa es varen col·locar en un voral, disfressats amb uniformes alemanys, per segrestar un vehicle a la carretera d’Apeldorrn a Arnhem. El cotxe elegit va ser un BMW en el qual hi viatjava el SS-Obergruppenführer Hans Albin Rauter, al qual varen disparar en veure’l. En l’intercanvi de trets, Rauter va quedar ferit i va fingir que era mort mentre els seus companys eren assassinats. Una patrulla el va dur a un hospital i els assaltants varen escapar. Heinrich Himmler, com a represàlia, va ordenar assassinar a 400 holandesos. Al final en varen afusellar 250. 

---

El primer ministre Winston Churchill va visitar les seves tropes a Europa i es va reunir amb el comandant suprem Dwight D. Eisenhower i el mariscal Bernard Law Montgomery per intentar solucionar les tensions entre els dos comandants. A la nit, el comandant suprem va convidar a sopar a diversos comandants, entre ells Matthew Ridgway, James Gavin i Maxwell Taylor. A mig àpat, el comandant va rebre la trucada del seu amic Omar Bradley, que li va anunciar que havien capturat el pont de Remagen. Tornant al menjador amb un somriure a la boca, Eisenhower va demanar xampany per la taula i va brindar amb els seus companys pel pont.

En el front oriental:

A Hongria:

Les tropes alemanyes, dirigides pel comandant Josef Dietrich, varen atacar a Hongria i van destruir 136 tancs soviètics.

Dimarts:

En el Reich:

A Alemanya:

Al migdia, Adolf Hitler va rebutjar que el doctor Theodor Morell li fes un massatge al seu braç esquerre. 

---

El ministre Joseph Goebbels va tenir a les seves mans informes del OKW en el que s’explicava que en tots els fronts les coses anaven molt malament i es descrivia com perdien amb facilitat les ciutats i els pobles alemanys. Per exemple, a la ciutat de Rheydt, on va néixer Goebbels, els nord-americans varen ser rebuts amb banderes blanques, cosa que va indignar al ministre.

---

El OKH va ordenar afusellar a tot soldat a qui es trobés fora de la seva unitat en les carreteres, en localitats, els combois de refugiats, els hospitals sense estar ferits o sense haver rebut l’ordre corresponent, i a qui pretengués estar aïllat i buscar la seva unitat.

---

Un comboi amb 1.900 presoneres de Ravensbrück va arribar a Mauthausen. Al mateix temps, 621 dones jueves varen arribar a Helmbrechts, un camp satèl·lit de Flossenbürg, des del camp de Grünberg, a uns 400 quilòmetres de distància. Les presoneres varen tenir que fer tota aquella distància durant cinc setmanes a peu en unes condicions terribles i sense pràcticament menjar res. Moltes d’elles patien disenteria i congelacions, i algunes havien contret noma.

En el front oriental:

A Hongria:

A la una de la matinada, els alemanys varen començar l’Operació Frühlingserwachen, o Despertar de la Primavera, que es considerada l’ultima ofensiva de Hitler. Disposaven de més de 700 tancs i canons d’assalt i 300.000 homes per fer front al 3º Front Ucraïnès de Fiodor Tolbujin, que disposava de 407 tancs i 465.000 homes. L’objectiu era frenar els soviètics a Hongria, apoderar-se dels jaciments petrolífers de Nagykanizsa, reconquerir Budapest, arribar al Danubi i aconseguir una victòria prestigiosa en el front oriental. El 6º Exèrcit Panzer de les SS, junt amb el 2º Exèrcit Panzer, varen intentar avançar en direcció Lauban a través del sector del llac Balató, però els soldats soviètics, que havien reorganitzar la seva defensa en profunditat i disposaven d’una formidable artilleria anticarros, varen llançar una contra-ofensiva comandada pel mariscal Konstantin Rokossovsky de forma temporal. A més, el fang i la pluja varen perjudicar clarament als alemanys.

L’objectiu dels soviètics era arribar des de ponent a la Pomerània oriental i a Danzig, mentre que la formació més forta del comandant Rokossovsky, el 2º Exèrcit de xoc, atacava des del sud seguint una línia paral·lela al Vístula.

En el front occidental:

A Alemanya:

Les forces nord-americanes del 7º Cos del 1º Exèrcit varen arribar a Colònia. Aquell dia, finalment, va ser tallada l’autovia de Frankfurt, que serviria de carretera principal pels nord-americans cap al centre d’Alemanya.

A la Gran Bretanya:

A la nit, la Luftwaffe va volar per sobre Londres.

A Romania:

Després de ser amenaçat pels soviètics d’una intervenció militar en el seu país, el rei Miquel I va accedir a destituir al primer ministre Nicolae Radescu i a nomenar en el seu lloc a en Petru Groza. En aquest nou govern, els comunistes varen obtenir les carteres d’Interior, Justícia, Propaganda, Comunicacions i Finances, com també varen passar a controlar les forces armades. Els ministres que no eren del Partit Comunista Romanès, el PCR, pertanyien al Partit Socialdemòcrata, controlat aleshores per la facció favorable als comunistes, el Front dels Llauradors.

Dilluns:

En el Reich:

A Alemanya:

A la nit, el ministre Joseph Goebbels es va reunir amb Adolf Hitler per manifestar-li que era partidari de buscar una possible entesa amb la Unió Soviètica per continuar lluitant contra els britànics. Però en aquells moments el ministre va saber per Walther Hewel, que Joachim von Ribbentrop estava buscant, sense èxit, trobar la manera de posar-se en contacte amb els països occidentals. El govern alemany era en aquelles dates un absolut descontrol. Martin Bormann va firmar una circular que autoritzava la formació militar de les dones i les joves en unitats de la Volkssturm. Goebbels va aplaudir a la nit en el seu Diari la decisió del dictador de crear aquests batallons femenins a Berlín. Segons va anotar el ministre en el seu Diari, aquestes dones lluitarien amb fanatisme. A part, el OKW va decretar, sense que es fes públic, destinar al servei actiu a la quinta de 1929.

---

El general Johann Blaskowitz, cap del Grup d’Exèrcits H, va llençar una ordre que deia que tot soldat sorprès lluny de la seva unitat i que digués que estava buscant al seu regiment seria jutjat i executat.

---

A la presó de Berlín-Plötzensee es va executar a Ernst von Harnack per estar implicat en el complot del 20 de juliol de 1944.

---

A les onze del matí, a Hohenlychen, Heinrich Himmler va rebre tractament de Felix Kersten, que feia dos dies que havia tornat d’Estocolm. El doctor, amb el suport del govern suec, va intentar negociar amb el ministre sobre els camps de concentració, però Himmler de seguida es va desinteressar del tema de males maneres. Li va arribar a etzibar que si el Reich s’enfonsava els presoners no celebrarien la victòria perquè era una ordre clara de Hitler i ell l’executaria al peu de la lletra. Kersten va decidir aparcar el tema per les següents sessions.

En el front oriental:

A Alemanya:

L’exèrcit soviètic va continuar amb el seu avanç per Pomerània i varen penetrar la ciutat de Stargard, a prop de Stettin, en el riu Òder, que s’havia rendit el 3 de març. Els homes del 2º Front Bielorús varen arribar al Bàltic, cap a Köslin. A la nit, els tancs soviètics varen atacar als soldats alemanys que encara es defensaven en el riu Ihna.

A Hongria:

A la nit, els tancs del comandant Sepp Dietrich varen penetrar entre el llac Balató i el llac Velencito.

En el front occidental:

A Alemanya:

Elements avançats del 7º Cos nord-americà del 1º Exèrcit estava a punt de penetrar Colònia, que estava en ruïnes excepte les torres de la seva catedral. A més, el 3º Exèrcit avançava amb força cap al Rin i ja no quedava resistència alemanya a la zona de l’oest del Rin, entre Neuss i Homberg, tot i que un exèrcit de paracaigudistes alemany encara resistia al cap de pont de la zona de Wesel-Xantan. Davant d’aquella notícia, el comandant del 1º Exèrcit, el general Courtney Hodges, va ordenar que es servís xampany en el menjador. A la vegada, la 4º Divisió Blindada del 12º Cos del 3º Exèrcit nord-americà va atacar amb més insistència a la riba nord del Mosel·la.

A Iugoslàvia:

Josip Broz, Tito, va formar un nou govern.

Diumenge:

En el Reich:

A Alemanya:

Adolf Hitler es va reunir Joseph Goebbels, que estava molt preocupat per l’avanç dels soviètics. Durant la conversa, el dictador va atacar un cop més a l’Estat Major i va aprovar els plans del seu ministre per formar batallons femenins a Berlín i el seu pla d’agrupar als soldats aïllats en nous regiments. A la tarda, Goebbels havia sabut per l’ambaixador Walther Hewel que Joachim von Ribbentrop estava movent tots els fils cap als països occidentals per negociar una pau.

---

Continuant a la capital alemanya, Heinrich Himmler va rebre tractament del doctor Felix Kersten, que el dia anterior havia arribat a Berlín procedent de Suècia, on s’havia reunit amb el govern suec per tal de coordinar l’entrega dels presoners d’Alemanya a Suècia. Kersten li va afirmar que els Aliats declararien nul al govern alemany un cop ocupessin el país i d’aquesta manera les tropes alemanyes perdrien la seva legalitat i la neutralitat sueca ja no serviria. Però Himmler semblava que no l’interessava el tema i li va contestar que si Alemanya s’enfonsava ja es podia enfonsar tot Europa. Davant el suggeriment del doctor de que destruís els camps de concentració, Himmler li va contestar que només ho faria amb tota la gent dins.

---

El Ministeri de l’Interior va donar a conèixer que 17 milions d’alemanys havien sigut evacuats, tant de l’est com de l’oest, cap a les ciutats del centre del país.

A Àustria:

A Viena varen sonar les alarmes antiaèries avisant d’un possible atac aeri.

En el front oriental:

A Polònia:

El 1º Exèrcit blindat de guàrdies soviètic va arribar al Bàltic, a Köslin i Kolsberg, després d’avançar en pocs dies més de 100 quilòmetres. El coronel Morgunov, el comandament de la 45º Brigada de blindada de guàrdies, que havia sigut el primer en arribar al mar bàltic, va enviar botelles d’aigua salada als comandants Gregory Zhukov i Katukov per demostrar-los que havia complert el seu objectiu. L’ocupació de Pomerània per part dels soldats soviètics, que avançaven amb molta força i facilitat, va provocar que uns 800.000 ciutadans alemanys fugissin cap a l’oest. Però aquests refugiats es varen trobar amb les carreteres tallades perquè Himmler havia ordenat prohibir evacuar-los i no varen tenir més remei que marxar per mar quedant aïllats. Per la seva part, la Wehrmacht ja era un descontrol, milers de soldats alemanys varen desertar utilitzant els trens del front, alguns tenien ordres de marxar i altres no. A la nit, la ràdio alemanya va transmetre un discurs pronunciat pel gauleiter Karl Hanke des de l’assetjada ciutat de Breslau, on va demanar a la població que lluités contra les forces aliades fins al final.

En el front occidental:

A Alemanya:

El 9º i el 1º Exèrcits nord-americans dirigits per Bill Simpson i Courtney Hodges respectivament varen entrar en contacte a la zona de Geldern. D’aquesta manera s’evidenciava que havia sigut un èxit les operacions combinades Veritable i Grenade.

---

El 3º Exèrcit nord-americà va conquerir el primer cap de pont a través del Kyll.

A la Gran Bretanya:

Durant la matinada, per primer cop en molt de temps, avions alemanys varen atacar objectius britànics.

A Finlàndia:

Finlàndia va declarar la guerra a Alemanya.

A Iwo Jima:

El primer bombarder nord-americà B-29 va aterrar a l’illa.

Dissabte:

En el Reich:

A Alemanya:

Durant el matí, Adolf Hitler va fer el seu últim viatge al front per visitar els comandants destacats al llarg del riu Òder, que esperaven una ordre de retirada cap a Berlín. En una columna de sis grans vehicles tot-terreny hi anaven a més de Hitler, Martin Bormann, Wilhelm Burgdorf, Hermann Fegelin, Theodor Morell, Ludwig Stumpfegger, Walter Hewel, Heinz Lorenz i altres assistents del dictador. Heinz Linge va ajudar a Hitler a pujar en el seu vehicles i junt amb ell varen pujar Bormann, Burgdorf, Fegelin i Linge. Morell va abandonar el grup a continuació perquè Hitler no ho va desitjar per motius de seguretat. Ràpidament, el grup va dirigir-se a la Unter den Linden, va creuar l’Alexanderplatz i es varen dirigir per la Frankfurter Aller cap als barris obrers del nord-est de Berlín. El viatge va durar una hora i mitja.

En arribar al quarter del 9º Exèrcit a Wriezen, Linge va tenir que ajudar a Hitler a baixar. Anava encorbat, recolzant-se amb un bastó. Theodor Busse els va rebre amb els seus col·laboradors i va saludar al dictador. Els fotògrafs de Heinrich Hoffmann i Walter Frentz els varen fotografiar. A continuació, Busse el va guiar fins a l’habitació més gran del seu quarter, on els esperaven diversos oficials. Entre els presents hi havia Wilhelm Berlin, Robert Ritter von Greim, Franz Reuss i Job Oderbrecht. El dictador es va apropar a una gran taula a on hi havien desplegats els mapes d’operacions en el front del Òder. Busse d’immediat li va explicar la situació i li va assegurar que les posicions alemanyes en el marge occidental de l’Òder dominaven tot el marge oriental del riu. Hitler, assegut, encorbat i amb la mà dreta agafant l’esquerra per amagar el tremolor, mentre els demés estaven tots drets, va preguntar a Busse per la quantitat de municions que tenia per l’artilleria i les bateries antiaèries. En saber la resposta, el dictador va dir que s’ocuparia de que el seu Exèrcit rebés la quantitat més gran de municions. A continuació, els va dir textualment:

És aquí, entre vosaltres, on es decidirà tot. Teniu que saber-ho. Si disposeu de tot el que tenim encara, és perquè jo també ho sé. Però penseu en el que depèn de vosaltres. És qüestió de dies, d’hores, de metres. Encara tenim coses que han d’acabar-se i, quan estiguin acabades, canviaran el destí. És el sentit que s’amaga darrere de la batalla que vindrà.

Mitja hora més tard, Hitler es va dirigir a l’Estat Major de Huebner, a 20 minuts en cotxe. El general li va exposar la situació en el seu sector. Una hora més tard, Hitler va tornar a Berlín i a les cinc de la tarda ja tornava a ser en el seu búnquer per assistir al balanç de la situació militar.

---

El ministre Joseph Goebbels va reunir-se amb el comandant Josef Dietrich. El general va criticar que Hitler controlés extremadament els moviments de les tropes alemanyes. A la tarda, Goebbels va fer retransmetre un discurs a Karl Hanke per la ràdio. Al mateix temps, el govern va continuar rebent informes del front que deien que havien augmentat el número de desertors a la Wehrmacht i que per culpa de la guerra s’havien destruït sis milions de vivendes alemanyes.

---

2.100 quadrimotors nord-americans i britànics varen llençar 5.000 tones de bombes sobre Berlín, Linz, Graz, Dresden, Chemnitz, Magdeburg, Colònia, el Ruhr, Coblença…

---

A Berlín, els nazis varen executar a Arthur Nebe, acusat de contactar amb els colpistes de l’atemptat del 20 de juliol de 1944.

---

Segons uns informes trobats pels soviètics, en un camp d’entrenament militar situat a Ohrdruf, Turíngia, científics alemanys de l’equip d’Ardenne varen llançar una granada atòmica matant a 500 presoners d’un camp de concentració.

---

Finlàndia va declarar la guerra a Alemanya.

A Holanda:

Bombarders Aliats varen bombardejar la ciutat de La Haia llençant-hi més de 69.000 quilograms de bombes. L’objectiu era destruir les rampes mòbils utilitzades pels alemanys per llençar els V-2, que eren muntades i desmuntades en poques hores en els carrers de la ciutat holandesa. Tot i la magnitud de l’atac, aquestes instal·lacions no es varen veure afectades.

En el front oriental:

A Polònia:

Les tropes del comandant Ferdinand Schörner resistien a Silèsia. En un esforç per intentar reconquerir les defenses perdudes del riu Òder, el 4º Exèrcit Panzer va contraatacar des de la zona de Lauban fins a Glogau. Però les fortes posicions atrinxerades dels soviètics varen interrompre l’atac i, a més, aquests varen conquerir la ciutat de Stardgad, que es va rendir després de durs combats.

En el front occidental:

A Alemanya:

Enmig de la neu i la pluja gelada, el general George Patton va llançar el seu 3º Exèrcit sobre el riu Kyll, cap al Rin, per apoderar-se d’Eiffel. L’atac va ser encapçalat pels 8º i 12º Cossos, els quals varen fer bons els progressos, i els alemanys es varen enfonsar en el primer dia. A part, els nord-americans de la 14º Divisió blindada lluitava a prop d’Obermorden, on els Sherman Calíope disparaven els seus coets contra les posicions alemanyes.

---

Dins l’Operació Grenade, el 1º Exèrcit canadenc i el 9º Exèrcit nord-americà es varen reunir a Geldern, a l’oest de Duisburg. Junts havien patit 23.000 baixes, capturat a 51.000 alemanys i matat o ferit a altres 38.000. El comandant Courtney Hodges deia en el seu diari del quarter general que no podien està més eufòrics. El seu Exèrcit avançava cap al Rin, entre Colònia i Coblença, amb 13 divisions en tres cossos alineats.

---

Winston Churchill, acompanyat per un bon número de fotògrafs i corresponsals de guerra, va fer una visita al front sobre un Rolls Royce. Durant el recorregut varen travessar un pont que unia els dos costats d’un petit barranc. En aquell moment, un dels militars que l’acompanyava li va explicar en el primer ministre que estaven just a la frontera entre Alemanya i Holanda. Sense dubtar-ho, Churchill va fer aturar el cotxe per baixar. Volia tocar terra alemanya. Va caminar fins a un punt on hi havien les construccions defensives alemanyes, els anomenats dents de dragó; uns blocs de formigó en forma de piràmide que havien d’aturar els carros de combat. Llavors, Churchill va animar a un grup de generals, entre ells el mariscal Bernard Law Montgomery, a que l’acompanyessin a fer un petit passeig. Un cop varen arribar al lloc en el que el primer ministre es trobava, aquest els va proposar per sorpresa de tots:

Cavallers, orinem tots junts sobre el Gran Mur Occidental d’Alemanya!.

Els fotògrafs es varen posar a punt per tirar les seves fotografies esperant tenir una imatge surrealista i còmica a la vegada, però en veure’ls les intencions el primer ministre, d’excel·lent humor, els va apuntar de forma amenaçadora amb el dit i els va cridar:

Aquesta és una d’aquestes operacions de guerra que no s’han de reproduir fotogràficament. 

En els Estats Units:

A Washington, el president Franklin Delano Roosevelt va demanar per carta al dictador Iosif Stalin permís perquè deu avions de la Creu Roja nord-americana, que portaven presoners nord-americans alliberats per l’exèrcit soviètic, poguessin aterrar a Polònia. Stalin, segons sembla, s’hi va oposar, fet que va fer enfurismar al President, que li va enviar una altra carta molt crítica cap a ell.

A Birmània:

La 17º Divisió índia del general David Cowan, junt amb la 255º Brigada Blindada índia, va ocupar el centre de comunicacions de Meitkila després d’una dura batalla.

A les Filipines:

Els nord-americans es varen apoderar de Manila després de molts dies de combat i de deixar la ciutat en ruïnes. En l’edifici d’Hisenda es creu que es va suïcidar el suposat responsable de les matances a civils, el contraalmirall japonès Sanji Iwabuchi.

Divendres:

En el Reich:

A Alemanya:

Adolf Hitler va criticar la proposta de Gerd von Rundstedt d’enviar soldats al sud del sector oriental ocupat pel 21º Grup d’Exèrcits i va deixar clar que per ell significaria una catàstrofe traslladar d’un lloc a l’altre els seus soldats. El dictador, mentre parlava amb Heinz Guderian, va anunciar que havia decidit retirar-se de la Convenció de Ginebra com a protesta contra el bombardejos Aliats als civils.

Mentrestant, durant aquell dia es va preparar el viatge llampec que estava previst que fes Hitler en el front l’endemà. El coronel Willy Johannmeyer va inspeccionar la ruta que faria el dictador i Theodor Busse i Rudolf Huebner varen ser informats de que la visita de Hitler havia de ser un secret. 

---

A Berlín, els ciutadans començaven a passa gana. La pèrdua dels territoris orientals va obligar a una nova restricció de racionament d’aliments com la mantega i el pa. Aquests productes van arribar a ser racionats fins al 35 i al 50%. Mentrestant, el govern va començar a rebre les xifres d’enfonsaments per part de la Kriegsmarine: 41 vaixells, 5 destructors i 6 unitats escorta, així com també les xifres dels refugiats evacuats que va pujar fins a 651.000. A més, varen rebre informacions de l’avanç soviètic i de l’actitud dels soldats soviètics, on s’explicava que en alguns pobles i ciutats havien violat a totes les dones de 10 i 70 anys innumerables vegades. Precisament, per evitar els saquejos i les violacions, el mariscal soviètic Ivan Koniev va criticar durament els saquejos produïts pels seus soldats i va demanar als seus oficials que actuessin amb el màxim rigor per fer front a aquest problema.

---

Edgar Feuchtinger va ser indultat per Hitler de la seva condemna a mort per corrupció i va passar a un règim de llibertat en condicional. Havia sigut acusat de corrupció i d’haver estat fora de servei de forma il·lícita el 6 de juny. Feuchtinger va ser enviat al front, però al cap de poc es va escapar a Celle i es va entregar als britànics, que el varen tancar a una presó. 

En el front occidental:

A Alemanya:

Les tropes nord-americanes que avançaven cap a Colònia havien arribat aquell dia al Rin, al sud de Düsseldorf. Al mateix temps, una columna de vehicles nord-americans de la 8º Divisió Blindada va avançar cap a Merbeck. Els nord-americans també varen ocupar aquell dia la ciutat de Bad Tölz i de Tréveris, aquesta ocupada pel 3º Exèrcit. 

En els Estats Units:

A dos quarts d’una del migdia, en el Congrés de Washington es va celebrar una sessió parlamentària amb la presència del President. Quan Franklin Delano Roosevelt va entrar a la sala, que feia molt temps que no hi assistia, va rebre una forta ovació per part dels congressistes. El President estava molt cansat i malalt, i per primer cop no va utilitzar l’aparell ortopèdic que el permetia mantenir-se dempeus i poder caminar, i va utilitzar una cadira de rodes que el va portar a la tauleta on hi havien els micròfons. Roosevelt va explicar que mentre va estar a Crimea, en la Conferència de Ialta, no va experimentar la menor molèstia en el seu estat de salut. Després d’una petita pausa, va canviar de to i va dir que s’acostaven temps molt durs i va explicar que havia pactat amb Iosif Stalin i Winston Churchill establir les bases de la pau futura. Però tot i l’emotiu discurs del President on va parlar d’aliances polítiques i de la futura pau, la majoria dels congressistes es varen fixar amb el dèbil estat del President.

A les Filipines:

En el Mar de Joló, les forces nord-americanes varen desembarcar a Port Princesa, a l’illa de Palaguan.

Dijous:

En el Reich:

A Alemanya:

Al migdia, el ministre Joseph Goebbels va entrevistar-se amb el general rus Andrei Vlasov. El líder rus anti-soviètic li va dir que per salvar Rússia havia de desaparèixer el bolxevisme i s’havia d’instaurar una ideologia semblant a la del nacionalsocialisme. Vlasov va definir al dictador Iosif Stalin com un home de ment malalta i jesuític, de qui no es podia creure cap paraula.

En el front oriental:

A Polònia:

El grup del 1º Exèrcit Bielorús del comandant Gregory Zhukov, el 3º Exèrcit de xoc i el 1º i 2º Exèrcits blindats de guàrdies varen atacar cap al nord, a Pomerània, a uns 50 quilòmetres de Stettin, per destruir el 3ª Exèrcit Panzer alemany, que comptava amb 203.000 homes, 700 tancs, 2.500 canons i 100 canons d’artilleria costera i antiaeris fixes. Aquesta ofensiva estava dissenyada per consolidar l’assalt que s’havia de produir sobre Berlín. Per altra banda, el general Ferdinand Schörner va llançar un contraatac contra la ciutat de Lauban i, per sorpresa de tothom, va ocupar-la fent fora al 3º Exèrcit blindat de guàrdies soviètic.

En el front occidental:

A Alemanya:

Dins l’Operació Grenade, la punta de llança del 9º Exèrcit del tinent general Bill Simpson va arribar a Neuss, a prop del Rin. Vuit ponts creuaven el gran riu en el front del 9º Exèrcit, i un a un els enginyers alemanys els varen destruir i enfonsant a l’aigua. Durant aquella jornada, els nord-americans del 9º Exèrcit varen conquerir el centre industrial de Mönchen-Gladbach.

---

De bon matí, en el pont del riu Isar a Bad Tölz va aparèixer el primer tanc nord-americà i allí l’esperaven des de feia hores set joves estudiants de batxillerat. Els joves varen disparar amb els seus canons i varen aconseguir aturar l’avanç del tanc. Però, pocs minuts més tard, varen aparèixer reforços aeris. Només el jove Dorfmeister, ex alumne de l’Escola de Cadets de les SS, i dos dels seus companys varen sobreviure el contraatac. De retorn a Bad Tölz, se’ls va ordenar que tornessin a defensar el pont, però Dorfmeister va desobeir, tot el contrari dels seus companys que moririen el dia següent en el pont.  

A la Gran Bretanya:

Arthur Harris va admetre que atacs com el de Pforzheim del 23 de febrer eren com “un atac terrorista deliberat” i va contar fins a 63 ciutats alemanys que havien rebut aquest “tracte” per iniciativa seva.