Dimarts:

En el Reich:

A Alemanya:

A Berlín, al migdia, Joseph Goebbels va visitar a Adolf Hitler per parlar de diversos temes que els preocupaven. Primer van parlar de la situació a Tunísia, que era desastrosa pels interessos alemanys i l’endemà es rendirien. Llavors, Hitler va criticar durament la centralització administrativa de Berlín que proposava el Ministeri de l’Interior. La idea de Hitler era que els departaments del Reich tinguessin un número reduït de treballadors ben pagats. Després, quan la conversa es va relaxar, van parlar d’art i de cultura. Hitler estava molt satisfet dels projectes del professor Wilhelm Kreis pels monuments en honor a les futures victòries. Al final de la conversa, Hitler es va interessar per la família de Goebbels, i el ministre es va lamentar que no pogués estar prou temps amb les seves filles.

A la tarda, Erwin Rommel va visitar a Goebbels per explicar-li com havia vist la derrota de les forces de l’Eix al nord de l’Àfrica. Rommel va dir-li que havia passat moltes nits sense dormir i que tenia el cor destrossat per la derrota a Tunísia. Li va manifestar que havien sigut derrotats per culpa de Benito Mussolini, que l’havia apartat d’aquella batalla i no havia volgut posar en joc tots els recursos que tenia, en especial la flota italiana. Un cop va acabar la trobada, a mitjanit, Goebbels en va acabar molt content amb el mariscal i pensava que si tots els mariscals tinguessin el mateix patró que Rommel no s’haurien de preocupar per l’aspecte militar.

---

Alfred Jodl va qualificar la informació que havia rebut el 9 de maig del fals comandant William Martin (veure el 30 d’abril) d’absolutament convincent. D’aquesta manera es pot interpretar que Jodl es va creure la mentida dels britànics de que si els Aliats atacaven Sicília només seria només una maniobra de distracció per ocultar un desembarcament a Grècia i una operació a l’illa de Sardenya.

A Tunísia:

Els alemanys només resistien a les muntanyes, entre Zaghuan i Enfidaville. Però al migdia tot es va donar per acabat quan els Aliats varen detenir el comandant Hans-Jurgen von Arnim i llavors la 10º Panzerdivision es va rendir en massa. Quan l’endemà es va declarar l’alto al foc els Aliats havien fet a 250.000 presoners.

A la Gran Bretanya:

Zygielbojm, el delegat del Bund en el Consell Nacional Polonès a Londres, va escriure una carta al president Wladislaw Raczkiewickz i al primer ministre Wladislaw Sikorski, per comunicar-los que la responsabilitat criminal per l’assassinat de tota la nació jueva a Polònia descansava abans que res sobre aquells que havien dut a terme la massacre, però el delegat també els va dir que aquesta responsabilitat també queia indirectament sobre el conjunt de la humanitat i sobre els pobles de les nacions aliades i els seus governs, ja que no havien fet res actiu per aturar-ho, i va afirmar que ells, els polonesos, no havien fet res de l’altre món. Zygielbojm els va dir que no podia seguir vivint mentre els jueus polonesos eren assassinats i els seus companys del gueto de Varsòvia estaven queien en una heroica batalla i els va anunciar que l’endemà es suïcidaria com a acte de protesta davant de la passivitat en que el món estava contemplant el genocidi jueu.

A l’Atlàntic:

Al matí, un submarí alemany va aconseguir penetrar les defenses del comboi ONS4 i va enfonsar dues embarcacions. Al vespre, el Grup d’Escorta B2 va rebre senyals de que a prop hi havien més submarins alemanys. El comandant Donald Macintyre va col·locar el destructor HMS Hesperus darrere de la resta d’embarcacions. Després d’esperar unes quantes hores varen rebre un informe que anunciava que hi havia una nau enemiga a vuit quilòmetres d’on eren. Ràpidament varen sonar les sirenes del Hesperus i el comandant Macintyre va fer girar la nau i va demanar a la sala de màquines màxima velocitat. En apropar-se al U-Boot, el 223 comandat per l’Oberleutnant Karl-Jürg Wätcher, el comandant del Hesperus va ordenar llençar una primera tanda de projectils. En reduir la velocitat varen detectar la presència del U-Boot i, a continuació, varen llençar una altra sèrie de càrregues de profunditat. Quan anaven per atacar de nou, la tripulació va quedar sorpresa en veure el submarí pujar a la superfície, a prop d’on eren ells. Ràpidament, el HMS Hesperus va disparar amb els seus canons automàtics Oerlikon de 20 mil·límetres, matant a diversos alemanys que intentaven arribar al seu canó de la superfície. A continuació varen llençar més càrregues de profunditat i Macintyre va ordenar que el destructor girés. En aquell instant, la nau alemanya va encendre els seus motors, però l’artilleria del Hesperus va obrir foc amb els seus canons de 4,7pulgades. El U-Boot es va aturar de nou i dins del Hesperus es va debatre sobre si envestir o no la nau. Després de veure que es quedaven sense càrregues de profunditat, varen decidir envestir-lo. El submarí va capgirar-se, però, a poc a poc, va tornar a la seva posició, tot i que cada cop estava més enfonsat a l’aigua i amb el motor incendiat. En veure que ja no seria un perill i que els estava fent perdre temps (el comboi ja es trobava a uns 48 quilòmetres de distància), varen decidir no donar el cop de gràcia i varen marxar. Però, de forma increïble, dotze hores més tard la tripulació del U-223 va aconseguir posar en marxa la nau i la varen tornar al seu port.

En els Estats Units:

A Washington, a la nit va arribar a la Casa Blanca Winston Churchill, que havia arribat aquell dia a Nova York a bord del Queen Mary acompanyat per un immens grup de militars, per reunir-se amb Franklin Delano Roosevelt en la Conferència Trident que va durar fins el 25 de maig de 1943.

---

Al sud-oest d’Alaska, les tropes nord-americanes varen sobrepassar Kiska, fortalesa japonesa a les Aleutianes occidentals, i varen desembarcar a Attu.

Dilluns:

En el Reich:

A Alemanya:

Al migdia, Adolf Hitler es va reunir amb Joseph Goebbels i Wilhelm Frick entre altres durant unes hores. Hitler s’oposava rotundament a la proposta de centralització que volia el ministre d’Agricultura, Herbert Backe, i el ministre de l’Interior, Frick, a qui Hitler va criticar durament. Després, Hitler va ordenar castigar durament el pintor Gerhardinger per negar-se a enviar els seus quadres a l’Exposició d’Art de Munic. Hitler també va explicar en aquella jornada que estava decidit a destituir a Hans Frank com a governador del Govern General i posar en el seu lloc a Arthur Greiser.

A primera hora de la tarda, en el despatx de Hitler en el segon pis de la Cancelleria, Hitler es va tornar a reunir amb Goebbels per explicar-li les ganes que tenia de que s’acabés la guerra per tornar a les seves vides normals i per tornar-se a ocupar de les belles arts, el teatre, el cinema, la literatura i la música. Hitler va quedar molt impressionat per les fosses comunes de Katin descobertes pels alemanys. Tot i tenir una conversa calmada estaven els dos molt enfurismats amb els seus generals, a qui varen descriure com unes persones deslleials, traïdores i contraries al nacionalsocialisme. Hitler li va confessar que ja no menjava amb ells perquè no els suportava. El dictador el va informar que havia parlat feia poc amb Erwin Rommel per la seva falta al nord de l’Àfrica, i li va comentar que havia pensat publicar un comunicat al poble per explicar que feia mesos que Rommel no era a l’Àfrica. Hitler també li va comentar que no tenia intencions d’imitar el procediment japonès de jutjar militarment i afusellar als aviadors enemics perquè tenia por d’unes possibles represàlies britàniques. Després li va explicar que s’oposava a la pujada d’impostos sobre les entrades de teatre i cinema. Goebbels, per la seva part, li va dir que volia nomenar a Albert Voegler president de l’Acadèmia Alemanya, nomenament que Hitler va acceptar sense problemes. A continuació, Hitler li va expressar el seu entusiasme per tal i com quedaria la seva ciutat natal, Linz. Hi volia construir grans edificis.

---

Heinrich Himmler va mantenir una reunió amb els seus homes forts i els va confirmar que no aturaria l’evacuació dels 300.000 jueus que encara quedaven en el Govern General, tot i la intranquil·litat que suposava aquella deportació perquè molts d’aquests jueus treballaven com esclaus en les indústries armamentistes. Himmler considerava indispensable aquesta deportació perquè el territori es pacifiqués.

A Polònia:

En el gueto de Varsòvia, les lluites varen disminuir considerablement, tot i que els jueus varen continuar oferint resistència. Per la seva part, la policia de seguretat va destruir un taller on els jueus hi fabricaven explosius.

A Holanda:

A la nit, els Aliats varen bombardejar amb intensitat la ciutat d’Amsterdam.

A Tunísia:

L’exèrcit alemany es va rendir als Aliats a Tunis.

Diumenge:

En el Reich:

A Alemanya:

A Berlín, al matí, Joseph Goebbels es va reunir amb Robert Ley, que aquest li va demanar tornar a la seva antiga comarca de Colònia-Aachen com a gauleiter. Però Goebbels no podia acceptar la demanda de Ley perquè sabia que Adolf Hitler no l’acceptaria. Després, Goebbels es va reunir amb Hitler juntament amb Wilhelm Frick, Bernhard Rust i Walther Funk per parlar de tota classe de problemes. Però Hitler estava molt cansat i només els escoltava sense obrir boca. En tota la conversa només va dir que la diplomàcia no tenia importància en temps de guerra. 

A la tarda, Hitler va discutir amb Martin Bormann, Ley i Goebbels per veure qui havia de ser el nou cap de les SA després de la mort de Viktor Lutze. Hitler volia nomenar a un home procedent de les mateixes SA o del NSDAP, però després de parlar-ne durant dues hores no en van elegir a cap perquè Hitler volia més temps per pensar-s’ho. Després, el ministre d’Agricultura, Herbert Backe, va informar a Hitler dels nous projectes, entre ells la reducció de 100 grams en les racions de carn a la població alemanya, que el dictador no volia reduir.

Goebbels va anotar en el seu Diari que Hitler concedia gran importància a una implacable propaganda antisemita i el ministre va afirmar que l’èxit es devia a la repetició constant. Goebbels va deixar anotat que la propaganda antisemita en les seves emissions a l’estranger representaven entre un 70 o un 80% del total. El ministre també va culpar als jueus d’haver escollit la guerra per aniquilar el poble alemany, però que havien firmat la seva pròpia sentència de mort.

---

Alfred Jodl va rebre els informes falsos del fals comandant britànic William Martin (veure el 30 d’abril) amb una anotació del FHW, el departament encarregat d’avaluar les informacions de l’Abwehr sobre el front occidental, on considerava possible l’autenticitat dels documents que explicaven que un atac a Sicília només seria una maniobra de distracció per ocultar un desembarcament a Grècia i una operació a l’illa de Sardenya.

A Tunísia:

Els carros lleugers nord-americans, després de l’ofensiva del dia anterior, varen arribar al mar, i els nord-americans es varen obrir pas fins a Bizerta. Al matí, el comandant del 5º Exèrcit Panzer, Von Varest, va informar a Hans Jürgen von Arnim que tot estava perdut. En el seu refugi a les muntanyes, Von Arnim, disposat a complir les ordres de Hitler de continuar lluitant fins l’últim home, va destruir els equips de comunicacions per no transmetre ordres de rendició, però la majoria dels soldats italians i alemanys ja entregaven les armes.

Dissabte:

En el Reich:

A Alemanya:

A la Cancelleria del Reich, al migdia, Adolf Hitler va presidir el funeral d’Estat del líder de les SA, Viktor Lutze, que havia mort en un accident de cotxe. La cerimònia va començar amb un discurs del ministre Joseph Goebbels i, un cop el ministre va acabar de parlar, Hitler es va aixecar de la seva cadira i va fer un breu discurs en record a Lutze. Al final de l’acte li va concedir a títol pòstum la condecoració de l’Ordre Alemany. Un cop acabada la cerimònia, la família de Lutze i la seva viuda, Paula Lutze, van parlar amb el ministre Goebbels a la Sala de Mosaics. Mentrestant, a la Wilhelmstrasse es va produir una impressionat desfilada fúnebre.

Un cop acabat el funeral, Hitler va anar a dinar amb els Reichsleiters i els gauleiters. Després de dinar es va reunir amb els dirigents del NSDAP, les SA, les SS i les Joventuts Hitlerianes per explica’l-s’hi que no volia que es corregués tan amb els automòbils com s’estava posant de moda. Un cop acabada la reunió, Hitler va celebrar una conferència amb els Reichsleiters i els gauleiters per parlar de la campanya oriental. Els va explicar que les millors tropes que havien lluitat fins al moment havien sigut les SS, i va afirmar que si tota la Wehrmacht hagués sigut educada de mateixa manera que les SS la lluita al front oriental hagués sigut diferent. Després va expressar, davant de Goebbels i els altres convidats, que el Reich alemany arribaria un dia a dominar tot Europa, però els va avisar de que encara els hi quedaven molts combats per aconseguir-ho. Hitler creia que havia perdut la Batalla de Stalingrad i la del nord de l’Àfrica per culpa del transport. El dictador va assegurar que el final la victòria seria seva i que podrien reclamar el govern del món sencer, i es va comparar amb l’emperador Carlemany. A continuació va prometre que ell mai s’aliaria amb els soviètics, com li proposava el dictador Benito Mussolini, i va mantenir la seva idea de lluitar contra els jueus. Però Hitler va mostrar la seva preocupació davant les victòries japoneses al Pacífic perquè pensava que eren un greuge per la raça blanca.

---

A Tréveris, el ministre Alfred Rosenberg va visitar les oficines del NSDAP per explicar la situació en els líders locals i els va assegurar que s’estava alliberant Europa dels jueus, a qui va definir com a lepra, i va afirmar que aquelles accions es feien com una labor humanitària de “neteja biològica”. El ministre va declarar que era millor que desapareguessin vuit milions de jueus que 80 milions d’alemanys.

A Polònia:

En el gueto de Varsòvia, el líder de la resistència jueva, Mordecahi Anielewicz, es va suïcidar juntament amb els seus companys en un búnquer en el número 18 del carrer Milà quan veure que les tropes alemanyes estaven acabant amb la rebel·lió i no els quedava cap més sortida que la mort. Tot i la victòria alemanya, els alemanys varen quedar molt sorpresos en veure que en els subterranis del gueto els resistents jueus continuessin atacant amb fermesa i els rebessin amb foc de pistola i metralladora.

---

Els alemanys van tancar el camp d’extermini de Belzec.

---

A la fossa de Katin, la Creu Roja va trobar munició alemanya. És molt probable que aquesta munició es tractés de munició venuda pels alemanys als soviètics durant el període del pacte de no agressió.

A Tunísia:

L’exèrcit alemany s’estava enfonsant davant l’ofensiva anglosaxona, i els carros lleugers nord-americans varen llançar un nou assalt. A Tunis, que havia sigut ocupada pels britànics el dia anterior, la població es va duplicar per l’arribada de refugiats de totes les parts del país.

A la Unió Soviètica:

Georgi Dimitrov, el líder titular del comunisme mundial, va rebre ordres del Kremlin perquè deixés el seu càrrec. Dimitrov va organitzar immediatament una reunió del Comitè Executiu, on va concloure amb entusiasme que la Komintern havia sobreviscut als seus propòsits. El que va passar realment va ser que l’aparell central de la Komintern simplement es va transferir al Departament Internacional del Secretariat del Comitè Central del Partit Comunista de la Unió Soviètica i el nou director del departament no va ser altre que el propi Dimitrov. El que es volia amb aquell canvi era donar la impressió de que els partits comunistes de fora de la Unió Soviètica estaven actuant sense seguir instruccions de Moscou.

Divendres:

En el Reich:

A Alemanya:

A Berlín, Adolf Hitler era a la ciutat per assistir l’endemà al funeral del líder de les SA Viktor Lutze, que havia mort en un accident de cotxe. Aprofitant que era a la capital es va reunir amb el ministre Joseph Goebbels per parlar de les derrotes al nord de l’Àfrica i altres qüestions militars i polítiques. El ministre havia escrit aquell dia en el seu Diari que els hongaresos tenien clar que una guerra no es podia guanyar només en paraules i que era evident que estaven al corrent de la debilitat alemanya i que, en conseqüència, s’estaven ajustant a ella poc a poc. Hitler li va comentar que estava amoïnat per la situació a Tunísia però, en canvi, a Goebbels el preocupava més com explicar en el poble que Erwin Rommel no era a Tunísia dirigint les tropes de l’Eix. Però, tot i les derrotes alemanyes al nord de l’Àfrica, Hitler encara estava de prou bon humor perquè estava content de la visita de Benito Mussolini a Obersalzberg de feia uns dies, i li va tornar a explicar que el dictador italià seria un aliat fidel, ja que estava obligat a lluitar al costat d’Alemanya. Després, Hitler li va assegurar que en breu posarien en marxa una ofensiva militar en direcció al Kursk, però li va expressar la seva preocupació pels bombardejos que patien les ciutats alemanyes i va culpar les defenses antiaèries de la Luftwaffe de no contrarestar aquells atacs. Seguidament, li va comentar que li agradaria substituir a Hans Frank com a governador general del Govern General per Arthur Greiser. A Hitler no li agradava gens com s’havia gestionat el desallotjament del gueto de Varsòvia, però també pensava que Greiser podia substituir a Lutze com a cap de les SA.

Després de la reunió, Goebbels va ser consultat pel doctor Theodor Morell per tractar una èczema que patia. El doctor li va aconsellar que marxés immediatament a Karlsbad per fer una cura d’unes quantes setmanes, però Goebbels no podia permetre’s ni un dia de festa i no va fer aquella cura. Després de la reunió, Goebbels va culpar al ministre Hermann Göering per no haver aconseguit convertir-se en el sector influent de Hitler, tal i com desitjaven alguns jerarques.

Hitler va parlar davant dels Reichsleiter i els gauleiters, però no els va mencionar el què estava passant a Tunísia i no els hi va dir ni una sola paraula de que les tropes aliades ja havien penetrat en els voltants de la ciutat de Tunis i que el port estava en poder dels britànics. En canvi, el dictador els va assegurar que el submarí era l’arma per tallar les artèries dels Aliats. Però la realitat era que els submarins alemanys, els U-Boots, ja no donaven els resultats que havien donat anys enrere. En un sol mes havien perdut 41 submarins amb 1.136 homes. Parlant un cop més dels jueus, Hitler va dir que s’havia de posar de nou l’antisemitisme en el centre de la lluita ideològica com havien propugnat i propagat en el NSDAP en diverses ocasions i va exclamar una vegada més que els jueus havien d’abandonar Europa. El dictador també va renegar de Miklos Horthy no hagués pres mesures més dures contra els jueus argumentant valors humanitaris que per ell no tenien cap tipus de valor.

A Tunísia:

Els combats continuaven i la ciutat de Tunis va caure en mans del 8º Exèrcit britànic. Els jueus alliberats es van treure l’Estrella Groga que els nazis els hi havien obligat a portar. Els nord-americans, amb Omar Nelson Bradley al capdavant, varen entrar a Bizerta, que havia caigut en mans franceses el dia anterior. Per altra banda, les forces aliades varen acabar de tancar en tres bosses les restes de les tropes del comandant Hasso von Manteuffel, que estaven sense municions i sense queviures.

En els Estats Units:

J. Edgar Hoover va enviar-li a Franklin Delano Roosevelt i a Harry Hopkins un memoràndum en el qual els advertia que alguns membres del Projecte Manhattan, sobretot Jacob Robert Oppenheimer, treballaven com espies per al govern soviètic.

Dijous:

En el Reich:

A Alemanya:

A Berlín, Adolf Hitler, que havia arribat a la capital per assistir al funeral d’Estat de Viktor Lutze, mort en un accident de cotxe, es va reunir amb Joseph Goebbels. El dictador li va admetre que la situació a Tunísia era desesperada per la impossibilitat d’enviar subministraments a les tropes.

---

La revista Israelitischen Wochenblatt va publicar un article d’un testimoni ocular que explicava que la revista Der Stüermer enviava els seus redactors fotogràfics als diversos guetos de l’Est i que tots coneixien el què passava allà dins.

A Polònia:

En el gueto de Varsòvia, els alemanys varen registrar les cases que havien sigut cremades per ells, i varen quedar molt sorpresos que d’entre les ruïnes trobessin en vida a 1.553 jueus, dels quals 356 els varen afusellar d’immediat.

En el front oriental:

En el sector sud:

A prop de Stalino, al matí, el tinent coronel Nikolai Baránov va morir en combat quan tornava a la seva base després d’escortar als Petliajov que bombardejaven els forces de terra alemanyes. Baránov va ser enterrat a la zona fins que el 1963 varen traslladar les seves restes.

A l’Atlàntic:

A un quart de deu del matí, Karl Döentiz va ordenar en els seus submarins que deixessin d’atacar al comboi ONS-5 de Peter Gretton, compost per 40 vaixells i escortat per dos destructors, una fragata i quatre corbetes, perquè després de nou dies seguits atacant-los ja havien perdut vuit naus, i set més havien patit danys, i, en canvi, els Aliats només havien perdut 13 vaixells mercantils. A més, a l’Atlàntic els alemanys varen perdre cinc submarins.

A Tunísia:

Després de que el dia anterior els britànics iniciessin l’Operació Strike, a primera hora del matí Hans-Jurg von Arnim va comunicar als seus homes que “darrere d’ells només hi havia el mar i a davant els seus enemics” i, per tant, no els quedava més remei que avançar fins l’últim home. En aquell instant, la 4º Divisió índia va atacar i varen prendre la posició dels seus enemics pràcticament per sorpresa. En sortir el Sol, la infanteria ja controlava els seus objectius establerts i els nous tancs mitjans Churchill varen seguir avançant.

A les set del matí, a prop del turó Grenadier, es varen reunir comandants, entre ells Arthur Coningham, periodistes i algun polític britànic, per analitzar la situació. En aquell precís moment, els Aliats varen volar cap a les posicions alemanyes per saber el seu estat i quan varen tornar, abans de les nou del matí, varen informar que ja no tenien res a bombardejar perquè no hi havia cap avió i no havien vist cap signe d’activitat. Però les tropes alemanyes estaven camuflades a les seves trinxeres, en el seu lloc de tir, sota un dens camuflatge. A més, Brian Horrocks va tardar en enviar els seus blindats a la zona d’atac.

Tot i els informes dels seus avions de reconeixement, els Aliats van mantenir l’ordre de bombardejar i, a la nit, les tropes d‘Harold Alexander, amb el suport de bombarders artillers i aeris, varen llançar una ofensiva general des de l’oest cap al sud. En el triangle format pels pobles de Sidi Salem, Sidi Abdallah i el punt Pierot, els alemanys varen continuar fortificant les seves posicions i, a la nit, varen ser atacats.

Aquell dia va caure Bizerta en mans franceses i, més lluny de Mateur, la 1º Divisió blindada nord-americana va destruir una dotzena de carros alemanys.

 

Dimecres:

En el Reich:

A Alemanya:

Els alemanys van anunciar que havien enfonsat a 102.000 tones aliades al fons del mar.

---

Heinrich Himmler va tornar a rebre tractament del doctor Felix Kersten i li va parlar de la reunió del dia anterior amb els alemanys que vivien al Bàltic. El líder de les SS estava molt enfadat amb ells perquè no acceptaven l’autoritat del govern alemany i, fins i tot, va dir que hagués preferit que els russos els haguessin matat. Pensava enviar-los a Arkhangelsk després de la guerra. Kersten li va recordar que molts d’aquells homes servien a l’exèrcit alemany i que centenars d’ells havien caigut, però Himmler va continuar amb la seva idea de que els alemanys del Bàltic els havien decebut. Himmler va visitar aquell dia la ciutat de Zagreb.

---

Werner Heisenberg va pronunciar un discurs a l’Acadèmia d’Aviació en el qual va assegurar que l’energia atòmica no tindria cap aplicació militar en un futur pròxim, i molt menys abans del final de la guerra. Tot i això, Heisenberg va treure el dibuix d’un reactor que consistia en un contenidor cilíndric amb planxes de mineral d’urani i aigua pesada com moderador.

En el Mediterrani:

El general de divisió Kurt Thomas va morir en un accident aeri quan sobrevolava entre Tunísia i Sardenya. A títol pòstum va ser nomenat tinent general.

A Tunísia:

A la nit, els britànics varen iniciar l’operació Strike per acabar amb les forces alemanyes a Tunísia. Formacions massives de bombarders nocturns varen atacar a les posicions de l’Eix, seguides del foc de l’artilleria amb més de 450 canons. Més de 16.600 projectils varen caure sobre les posicions alemanyes aquella nit.

A l’Atlàntic:

A la nit, els alemanys varen perdre cinc submarins i disset més varen ser danyats de gravetat.

En els Estats Units:

Franklin Delano Roosevelt li va escriure a Iosif Stalin per demanar-li una trobada personal entre ells dos per tal d’allunyar-se de les dificultats de les reunions amb l’Estat Major o de la burocràcia en les converses diplomàtiques. Per aquesta raó considerava essencial una trobada informal entre ells. El President va proposar-se li trobar-se a l’estret de Bering perquè l’Àfrica era impossible, Jartrum era territori britànic i Islàndia era massa perillós pels dos i, a més, li resultaria complicat no invitar-hi a Winston Churchill, que precisament s’estava dirigit a Washington. Per Roosevelt aquesta carta era de tal importància que li va demanar a Joseph Davies, que havia sigut ambaixador a Moscou durant els anys 30, que la portés personalment a la capital soviètica.

---

El MPC, el Comitè de Política Militar, va proposar que Japó fos el lloc escollit per utilitzar per primer cop la bomba atòmica.

Dimarts:

En el Reich:

A Alemanya:

Adolf Hitler continuava a Munic estudiant com atacar als soviètics en l’Operació Ciutadella. El dictador es va entrevistar amb uns quants generals. Günther von Kluge i Erich von Manstein, que serien els encarregats de dur-la a terme atacant un pel sud i l’altre pel nord, volien posar en marxar l’Operació com més aviat millor. Sostenien que si no podien engegar aviat l’ofensiva era millor cancel·lar-la perquè perdrien el factor sorpresa. Walter Model va recomanar un ajornament fins a tenir més reforços, però Kurt Zeitzler era de la idea de que amb el carro de combat Tiger, que acabava de sortir de la fàbrica, i el nou Panther més lleuger es recuperaria la iniciativa. Hitler havia posat grans esperances en aquests dos carros i va donar suport a la idea del general Model d’atacar. Finalment, Hitler va posposar l’Operació Ciutadella fins a mitjans de juny.

---

A la nit, Heinrich Himmler va participar en una conferència sobre els alemanys que vivien en el Bàltic, en la qual es va enfadar molt perquè pensava que no els hi havien agraït els esforços que havien fet per ells. Opinava que, a part de la llengua alemanya, ja no tenien res més en comú amb els alemanys del Bàltic.

---

Fent referència als jueus del gueto de Varsòvia, Joseph Goebbels va escriure que sabien perfectament el què els esperava si resultaven vençuts i que no tindrien la possibilitat de capitular. Alfred Rosenberg, en la mateixa línia, va afirmar en una reunió que era necessari exterminar fins “l’últim vestigi del pensament i l’existència dels jueus”, i que no havia de quedar cop font jueva que pogués “causar la seva infecció”.

A la Unió Soviètica:

A Moscou, Iosif Stalin va ser entrevistat pels corresponsals dels diaris The Times de Londres i el New York Times. En l’entrevista, el dictador va dir que després de la guerra volia una Polònia forta i independent, i va assegurar que les relacions entre Polònia i la Unió Soviètica havien de ser bones i sòlides amb una aliança contra els alemanys.

Stalin, encara calent per aquest tema, va escriure-li a Winston Churchill per reiterar-li que les relacions seves amb el govern polonès a l’exili estaven trencades perquè els polonesos, segons ell, continuaven amb la “campanya difamatòria” sense que el govern britànic si oposés a ella.

A la Gran Bretanya:

En el port de Greenock, Churchill va embarcar en el Queen Mary, una embarcació que transportava a 5.000 presoners de guerra, per salpar cap a Nova York per després dirigir-se a Washington.

Dilluns:

En el Reich:

A Alemanya:

Adolf Hitler es va quedar tot el dia per Munic i després va tornar a la seva casa de muntanya, el Berghof, a Obersalzberg, per descansar.

---

En una conferència militar, Heinz Guderian i Albert Speer es van oposar a l’Operació Ciudadela, en canvi Kurt Zeitzler i Günther von Kluge es varen mostrar entusiasmats amb ella. Per la seva part, Erich von Manstein va dir que potser ja havien fet tard per posar-la en marxa. Al final varen acordar que el 13 de juny de 1943 posarien en marxa l’Operació.

---

El Govern va anunciar que havien enfonsat a 415.000 tones aliades al fons del mar.

---

Joseph Goebbels va enviar una circular confidencial a la premsa alemanya exigint que es dediqués més atenció als atacs contra els jueus. El ministre proposava utilitzar històries sensacionals en les quals el jueu sempre seria el culpable i va demanar utilitzar als jueus en la premsa alemanya com objectiu polític, culpant-los de tot, inclús de voler la guerra. 

---

A la presó de Stuttgart, després de patir interminables sessions de tortura perquè revelés els noms dels membres de la Resistència, Olga Bancic, militant comunista d’origen romanès, va ser decapitada sense dir cap nom. .

A Àustria:

En el Kommandostelle Bergwald, a Aigen, a prop de Salzburg, Heinrich Himmler va tornar a necessitar tractament del seu doctor Felix Kersten i li va confessar que el creixent número de baixes en el front oriental provocava grans mal de caps a Hitler. A més, li va explicar que aquelles baixes estaven desmoralitzant al poble alemany. A continuació, el cap de les SS li va dir que després de la guerra canviarien les lleis matrimonials i demanarien matrimonis dobles per aquells homes que haguessin destacat en la guerra perquè poguessin tenir més fills. Els homes podrien tenir més d’una esposa, però les dones no podrien tenir més d’un marit. Kersten li va intentar fer veure que desmuntarien una institució basada en una llarga tradició en la cultura occidental i li va afirmar que les dones no acceptarien mai que els seus marits poguessin tenir una altra esposa. Himmler li va contestar que se’n farien a la idea amb el temps i que només havien de deixar passar una o dues generacions. En cas de que no ho acceptessin, el líder de les SS estava disposat a concedir-li el divorci a l’esposa, però no obtindria cap ajuda econòmica del marit. Himmler li va augurar que aquests matrimonis funcionarien més bé en el camp que a la ciutat i li va explicar abastament que funcionaria igual com havia funcionat el seu programa Lebensborn. Durant dues hores li va parlar del seu programa i fins i tot es va acomodar a una cadira per explicar-li més bé. En preguntar-li el doctor qui pagaria les despeses dels matrimonis dobles, Himmler li va contestar que en gran part l’Estat, però només de forma indirecte. Amb el permís de contraure matrimoni doble, el candidat també rebria un nou càrrec ben pagat en l’administració estatal.

A Polònia:

En el gueto de Varsòvia, els jueus resistien com podien contra els atacs alemanys; les dones amagaven les armes sota les seves faldilles i no les ensenyaven fins que eren detingudes. Jürgen Stroop va declarar que aquelles dones preferien morir abans de ser detingudes.

En el front oriental:

En el sector sud:

Aquell dia va fracassar l’ofensiva alemanya en la regió de Kuban.

A Tunísia:

Les tropes aliades varen conquerir la ciutat de Tunis.

En el bàndol Aliat:

El general Frank Andrews, comandant nord-americà a Europa, va morir en un accident aeri. El general Jacob Devers el va substituir.

Diumenge:

En el Reich:

A Alemanya:

Al matí, Adolf Hitler va marxar cap a Munic des d’Obersalzberg per visitar la Gran Exposició de l’Art Alemany, a la Casa de l’Art Alemany, que s’inaugurava al juliol. L’única dona que va acompanyar Hitler va ser la secretària Traudl Humps, ja que la secretària Christa Schroeder era a fer-se una cura en el sanatori de Zabel, a Berchtesgaden. 

Quan Hitler va arribar a la ciutat va anar directament a la seva residència, a la Prinzregenplatz, el pis on s’havia suïcidat la seva neboda Geli Raubal el setembre de 1931, deixant que la seva secretària anés a visitar a la seva mare. El temps lliure de Traudl va durar poc perquè al cap de poques hores Julius Schaub la va trucar perquè anés al pis de Hitler, ja que el dictador volia mecanografiar un discurs. Un cop acabat de passar a màquina el discurs en el despatx de Hitler, el líder alemany li va suggerir a la secretària que es casés amb el seu promès, el SS Hans Hermann Junge.  

Després Hitler va anar a dinar a l’Osteria Bavaria, un petit local on freqüentava sovint, amb dos ajudants, el doctor Theodor Morell, la secretària Traudl Humps i la viuda de l’arquitecte i constructor de la Casa de l’Art Alemany Paul Ludwig Troost, Gerdy Troost, que Hitler volia que li mostrés la selecció de quadres i escultures abans de la inauguració. El propietari del local, Deutelmoser, estava avisat de l’arribada del dictador i ja li tenia guardada taula. En aquells moments només quedaven alguns clients aïllats i Hitler i el seu entorn varen seure en la taula del fons de tot, al racó, el lloc habitual de Hitler. La viuda del doctor va conversar tota l’estona amb Hitler i li tenia tanta confiança que fins i tot li va dir en to de broma que no viuria molts anys si seguia alimentant-se de vegetals i no es menjava un bon tros de carn.

Després de dinar, que no va durar gaire estona, Hitler va pujar amb els seus dos ajudants i amb el doctor en els cotxes que l’esperaven i va tornar cap a la seva residència per descansar. A la tarda, Hitler va tenir una reunió amb dirigents polítics i caps regionals a l’edifici del Führer a la Königsplatz. Al vespre varen tornar a Berchtesgaden, però abans varen passar a recollir la secretària Johanna Wolf. 

---

Viktor Lutze va morir a l’hospital de Potsdam quan l’estaven operant de les ferides que havia patit en un accident de cotxe.

---

En el seu article en el Das Reich titulat En quina situació estem?, Joseph Goebbels va afirmar que havien passat les dues terceres parts inicials de la guerra i que podien viure dels èxits obtinguts fins llavors. Goebbels es va atrevir a dir que en la perifèria de la direcció bèl·lica encara eren, aquí i allà, una mica xacrosos. A més, deia que els èxits dels seus enemics havien sigut modests i de caràcter relatiu, i va afirmar que els alemanys, malcriats per la seva llarga sèrie de triomfs, reaccionaven amb excessiu susceptibilitat qualsevol revés, mentre que l’enemic, acostumat als cops, s’animava en excés dels mínims èxits perifèrics. L’article bàsicament predicava voluntat de resistència i paciència, dient per exemple que estaven a on feia tres anys no havien esperat està. El ministre demanava als seus lectors no fer cas a la propaganda enemiga per engegar aviat una nova ofensiva que els havia de dur a la victòria final.

A Àustria:

En el Kommandostelle Bergwald, a Aigen, a prop de Salzburg, Heinrich Himmler tornava a tenir dolors estomacals i va fer cridar al doctor Felix Kersten, que estava uns dies de descans a Königsee, i li va explicar com havia anat la reunió del dia anterior amb Hitler.

---

Eduard Daladier, Maurice Gamelin i Léon Jouhaux varen ser traslladats del camp de Buchenwald al castell d’Itter. 

A Espanya:

En el cementiri de La Soledad de Huelva, les autoritats espanyoles varen enterrar amb honors militars al fals major Martin, trobat mort a les costes espanyoles el 30 de maig. En realitat, el major no era un major sinó un vagabund anomenat Glydndwr Michael, que havia mort en ingerí verí de rates i que els britànics varen fer passar per un major i que duia unes cartes molt importants que deien que un atac a Sicília seria un engany per tal d’atacar Sardenya i Grècia. Per fer més creïble aquella farsa, la suposada xicota del major Martin va enviar des de Londres una corona de flors i el diari Times va publicar el nom del major Martin en la secció dels caiguts en combat. Curiosament, des del 1943 sobre la làpida del fals major Martin sempre hi havia un ram de flors per honrar la seva memòria. Ningú sabia qui posava aquelles flors i el misteri va acabar el 19 de març del 2002 quan una senyora anomenada Isabel Naylor Méndez va ser condecorada amb la Medalla de l’Imperi Britànic a la Casa Colon de Huelva per l’ambaixador britànic Peter Torry. Naylor durant tots aquells anys havia anat regularment a la tomba del fals major. El seu pare, un enginyer mecànic britànic que treballava a les mines de Riotinto, va agafar la costum d’anar cada setmana al cementiri per deixar-hi un ram de flors a la tomba. Quan va morir el senyor Naylor va ser la filla qui va agafar el relleu i va continuar amb el ritual sense que ningú li ordenés.

A Tunísia:

Després de rebutjar diversos contraatacs alemanys, la 34º Divisió Red Bull va aconseguir controlar tot el turó 609, el de Djebel Tahent, i el terreny elevat al seu voltant.