Divendres:

En el Reich:

A Alemanya:

Ernst Kaltenbrunner va transmetre a totes les oficines de la Gestapo una ordre de Heinrich Himmler segons la qual fins el 30 de juny com a molt tard els jueus havien de ser transportats a fora del territori del Reich, inclosa Bohèmia i Moràvia, direcció a l’Est, o, arribat al cas, a Theresienstadt.

---

Aprofitant que Joseph Goebbels es trobava a la seva residència de descans de Lanke, el coronel Martin va declarar en una conferència de premsa que el poble alemany ja no es creia les informacions alemanyes.

A Japó:

El govern japonès va anunciar la mort de Isoroku Yamamoto, abatut el 18 d’abril. Un milió de japonesos varen acudir al seu funeral.

Al matí, bombarders nord-americans van bombardejar les ciutats de Flensburg i Kiel.

Al migdia, a la casa del Berghof, a Obersalzberg, Adolf Hitler es va reunir amb els seus generals, entre ells Erwin Rommel, i el comandament suprem del exèrcit per parlar sobre una possible invasió dels aliats a Itàlia. Hitler tenia informes de que els aliats es dirigien cap  Sicília per començar la invasió a Europa, i va dir que havien d’estar en guàrdia com una aranya en la seva teranyina, i que gràcies a Déu tenia un bon olfacte per aquestes coses i que normalment podia preveure aquests aconteixaments. Rommel li va manifestar que el preocupava que els italians es desplomessin i decidisin tancar la frontera, i Hitler, pensatiu, li va respondre que ho estudiaria.

Més tard, Hitler va donar l’ordre, per sugerència de Hermann Göering, que els evacuats de les comarques bombardejades del oest es dirigissin cap a la França ocupada, especialment a Borgonya.

Dimecres:

En el Reich:

A Alemanya:

Adolf Hitler va trucar al dictador Benito Mussolini des de la seva casa de muntanya d’Obersalzberg, el Berghof, per parlar de la rendició de les forces italianes i alemanyes a Tunísia. En aquells moments Hitler tenia ja decidida la Batalla de Kursk, a la Unió Soviètica, on els Panzers alemanys atacarien als soviètics. Hitler li va afirmar que sempre estaria al seu costat i li va reiterar l’admiració que sentia cap a la seva figura. Per la seva part, Mussolini li va demanar un cop més que abandonés el seu pla de lluitar contra la Unió Soviètica, però el dictador alemany es va mostrar convençut de donar en poc temps un cop definitiu als soviètics. Al final, per desig de Hitler, varen acordar tornar-se a veure a Feltre, Itàlia, per definir una nova estratègica militar. Mussolini va acceptar de mala gana veure’s; per ell la guerra ja no tenia sentit. Sabia que era qüestió de dies de que arribessin a territori italià.

Després de la trucada, Hitler es va reunir amb Wilhelm Keitel i el general Walter Warlimont per comunicar-los que no es podien fiar de les tropes italianes i els va avisar de que temia que els Aliats ataquessin a la dèbil Itàlia i poguessin entrar a Europa. També els va explicar que per on veia més preocupació era en els Balcans perquè si perdien aquella zona perdrien els jaciments petrolífers de Romania i les zones de producció de la bauxita, el crom i el coure. Llavors, Hitler els va ordenar tenir més precaucions per evitar un atac contra el Peloponès.

---

Els problemes a la zona del Ruhr, que havia patit un atac aeri britànic el 16 de maig de 1943, començaven a ser una realitat. Es varen produir problemes a les instal·lacions de les preses i es va reduir la producció de gas perquè les fàbriques de carbó de coc varen quedar paralitzades. Les grans empreses només se’ls va poder administrar entre un 50% i un 60% del gas que necessitaven.

---

Joseph Goebbels va declarar que Berlín estava lliure de jueus després d’haver-ne deportat a milers en els últims mesos.

---

Heinrich Himmler va escriure una carta a Ernst Kaltenbrunner per dir-li que havia demanant un número considerable d’exemplars del llibre Die judischen Tirualmorde per distribuir-los a les jerarquies fins al grau de Strandartenführer i li demanava que ell en distribuís uns centenars entre els seus Einsatzkommandos, en particular als homes que s’ocupaven de la qüestió jueva. A continuació, Himmler li va explicar que convenia investigar sobre els rituals dels jueus per publicar-los i deixar-los com a criminals i que convenia que els especialistes investiguessin l’aspecte general dels rituals en països com Romania, Hongria i Bulgària per tal de facilitar l’evacuació dels jueus d’aquests països. A més, li va explicar que pensava en la possibilitat de crear, en col·laboració amb el Ministeri d’Afers Exteriors, una emissora de ràdio clandestina exclusivament antisemita per emissions dirigides a la Gran Bretanya i als Estats Units. El cap de les SS volia agafar notícies sobre cròniques judicials angleses i, sobretot, notícies policials sobre desaparicions de nens per poder anunciar en una secció de notícies breus que les desaparicions de nens eren part d’un sacrifici d’un ritual jueu per tal de desencadenar una onada antisemita. També pensava que podrien fer el mateix amb rus.

---

Les forces armades varen decidir castigar amb la pena de mort els casos més greus d’homosexualitat i els casos més lleus amb l’expulsió deshonrosa de les forces armades, el confinament en un camp o la comunicació a la policia.

A Itàlia:

Mussolini tenia el problema de que tant l’Exèrcit com la cort italiana li demanaven que acabés amb el Pacte d’Acer, però ell sospitava que s’hi feia això Hitler li demanaria que deixés tot l’exèrcit italià sota el comandament dels alemanys. Vittorio Ambrosio, Cap de l’Estat Major de l’exèrcit italià, el va pressionar per tal que Itàlia abandonés la guerra en un termini de quinze dies. Però per Mussolini no era tan fàcil, ja que tenia por de les represàlies alemanyes, i va decidir continuar amb el Pacte amb Alemanya.

A Tunísia:

Els britànics i els nord-americans varen fer públiques les xifres definitives de presoners a Tunísia: 109.000 alemanys i 63.000 italians.

En els Estats Units:

En el Congrés, Winston Churchill hi va pronunciar un discurs en el qual va afirmar que qualsevol desacord entre els Aliats portaria a Alemanya i a Japó el poder per enfrontar-se a ells amb fets nous i horribles. El primer ministre els va confessar que havien superat molts i greus perills, però que encara existia un seriós perill que els acompanyaria fins el final.

A la nit, a la Casa Blanca, Franklin Delano Roosevelt i Churchill es varen tornar a reunir i varen acordar una data pel segon front, l’1 de maig de 1944, i l’operació tindria el nom clau de Roundhammer.

Dimarts:

En el Reich:

Adolf Hitler estava molt enfadat per la falta de previsió de la Luftwaffe alhora de preveure els bombardejos Aliats que afectaven a les ciutats alemanyes. Després, Hitler va donar ordres de començar la formació d’una brigada anti-bolxevic entre els presoners de guerra britànics.

A Alemanya:

A la matinada, la unitat especial de bombarders de la RAF va continuar atacant les preses de Möhne i Eder, a la vall del Ruhr, fins que hi varen fer un forat perquè en sortís l’aigua. Com a conseqüència, es va inundar una zona de 80 quilòmetres de llarg i varen morir unes 1.650 persones, entre elles 1.026 presoners de guerra i treballadors estrangers.

---

El guanyador del Premi Nobel de Literatura, el noruec Knut Hamsun, i la seva esposa varen visitar durant dues hores a la família Goebbels a la seva residència oficial de Berlín. Joseph Goebbels estava indignat perquè acabava de saber de que les Obres completes de Hamsun ja no es llegien en els països nòrdics i va ordenar una nova edició de 100.000 exemplars de les seves obres, però el poeta ho hauria rebutjat per la seva avançada edat, la falta de paper i per cert modèstia en creure que no es mereixia tal honor. Magda Goebbels es va sentir impressionada per la visita perquè Hamsun era un dels seus escriptors favorits.

---

Dins del país corrien rumors que els nord-americans havien ofert la pau als italians si no volien veure bombardejades les ciutats italianes.

A Polònia:

El president de la província de Varsòvia va declarar que la ciutat es trobava “neta de jueus“. Encara quedaven alguns jueus amagats a les runes del gueto de Varsòvia.

Dilluns:

En el Reich:

A Alemanya:

A primera hora del matí, el ministre Albert Speer va tenir coneixença de la catàstrofe que havia passat a les preses del Ruhr la nit anterior. De seguida va agafar un vol per inspeccionar personalment la zona i avaluar els danys que havien tingut. El desastre era molt gran; inundacions, paralització de les indústries, una central elèctrica destruïda i la població de la zona no tenia aigua. Quan va acabar la seva supervisió va fer enviar un informe al quarter general d’Adolf Hitler a Rastenburg, Prússia Oriental, on va causar una profunda impressió al dictador. Speer va demanar que immediatament es reparessin els danys per no paralitzar gaires dies les indústries. A la nit, una unitat especial amb 18 bombarders Lancaster de la RAF va atacar i obrir forats en les preses de Möhne i Eder, a la vall del Ruhr. El bombardeig va provocar la inundació d’una zona de 80 quilòmetres de llarg i la mort d’unes 1.650 persones, entre ells 1.026 presoners de guerra i treballadors estrangers.

A Holanda:

A la nit, els Aliats varen bombardejar Amsterdam.

A la Gran Bretanya:

Membres de l’Estat Major britànic varen elaborar un informe que dictaminava que les poques proves que tenien suggerien que el programa de coets alemanys podria estar molt avançat.

---

El tinent general Frederick Browning va parlar amb el general de divisió polonès Stalinslaw Sosabowski per modificar l’acord en el qual la 1º Brigada Paracaigudista Independent Polonesa no quedaria sota el comandament Aliat. Browning volia que la Brigada quedés sota control Aliat amb vistes a la invasió de França.

En el Pacífic:

Al sud-oest d’Alaska, els nord-americans varen desembarcar a Attu, a les illes Aleutianes.

Diumenge:

En el Reich:

A Polònia:

En el gueto de Varsòvia, a les deu del matí el SS-Brigadeführer Jürgen Stroop va ordenar en el batalló de la policia III/23 que eliminés tot el que quedés de la rebel·lió jueva. Una força d’uns 3.000 homes, membres de les SS en la seva gran majoria, un carro de combat, vehicles blindats, metralladores pesades i artilleria varen destruir els edificis que els jueus havien estat defensant amb totes les seves forces armats amb algunes pistoles, unes granades i còctels Mólotov. Al cap de poc, els alemanys varen deixar en ruïnes tot el gueto. Durant aquell dia varen ser assassinats 180 jueus. El SS-Obergruppenführer i general de la policia a Cracòvia, Friedrich Kruger, va declarar que l’antic barri jueu de Varsòvia havia deixat d’existir i que el número de jueus detinguts o executats s’elevava a 56.065. A un quart de nou de la nit, Stroop va destruir amb dinamita la Gran Sinagoga de Varsòvia del carrer Tlomack. El SS-Obergruppenführer i arquitecte Heins Krammler va ser l’encarregat de destruir les ruïnes i aplanar-les. A la nit, Stroop va enviar un teletip amb la següent notificació:

El barri jueu de Varsòvia ja no existeix. La gran operació ha acabat a un quart de nou quan s’ha destruït la sinagoga. El número total de jueus capturats i liquidats, segons un recompte, és de 56.065.

Tot i que s’havia eliminat la rebel·lió, els alemanys varen decidir que durant un temps les ruïnes del gueto quedessin aïllades perquè existia la possibilitat de que sota les runes si amaguessin encara alguns jueus. Durant tots aquells dies de rebel·lió, molts pocs jueus varen aconseguir fugir a altres barris de Varsòvia on es varen amagar i varen ser escassos els que varen sobreviure després de la guerra.

A Alemanya:

A les nou de la nit, dinou bombarders de la RAF del 617º Esquadró del tinent coronel Guy Gibson, amb 133 tripulants i volant baix, varen llançar 4,5 tones de bombes especials Upkeep o bombes rebot Barnes Wallis a les preses d’aigua dels rius Möhne, Elder i Sorpe en el Ruhr per intentar paralitzar el centre de producció d’armament alemany. Els bombarders, tot i la boira, varen bombardejar la zona amb molta violència, sobretot la presa més gran, la del vall del Möhne, afluent del Ruhr, que va ser destruïda amb un forat d’uns 65 metres i, com a conseqüència, la presa es va buidar de seguida i va paralitzar la central elèctrica. La vall del Ruhr va quedar inundada i va paralitzar la indústria de la zona i es va deixar sense aigua a la població. A més, 12 pobles varen ser engolits per l’aigua, 12 fàbriques varen quedar totalment destruïdes i 91 més varen quedar danyades. 25 ponts de ferrocarril i carretera varen desaparèixer, i els danys varen obligar a tancar les estacions elèctriques fins la ciutat de Dortmund.

Tot i la brutalitat de l’atac, els britànics no varen ser capaços de destruir les altres tres preses que hi havia i, a més, varen perdre vuit bombarders. Tot i això, l’atac va provocar més de 1.500 morts, la gran majoria treballadors estrangers i presoners de guerra, encara que els alemanys, segurament induïts pel pànic, varen afirmar 30.000 morts. Gibson va ser condecorat més tard amb la Creu Victòria.

Dissabte:

En el Reich:

A Polònia:

Adolf Hitler continuava reunit en el seu quarter general de Rastenburg, a Prússia Oriental, amb els empresaris de la indústria bèl·lica. Durant tot el dia varen discutir les mesures que tenien que adoptar i es va mirar de posar solucions per refer les relacions amb els empresaris, que havien quedat malmeses quan el ministre Hermann Göering s’havia reunit amb ells de males maneres i amb una falta de tacte que va ofendre greument als industrials. Després de la reunió, Hitler va prendre decisions militars davant de les informacions que tenia sobre una possible invasió per part dels nord-americans i dels britànics a Europa. En aquells moments no sabia el lloc exacte d’on podrien desembarcar els Aliats i va prendre la decisió de reforçar la zona dels Balcans i va encarregar al mariscal Erwin Rommel la defensa de Grècia. Però Hitler va cometre l’error de deixar a les dèbils tropes italianes la defensa de Sicília, que és per on finalment varen desembarcar els Aliats. Karl Döenitz va escriure en el seu Diari que Hitler no estava d’acord amb la idea de Benito Mussolini de que la invasió es produiria a Sicília. Segons la seva opinió, els documents trobats a Espanya (30 d’abril de 1943) confirmaven que el desembarcament es produiria a Sardenya i el Peloponès.

---

En el gueto de Varsòvia, els alemanys varen eliminar pràcticament a tota la resistència jueva i ja “només” varen afusellar a set jueus. A la tarda varen destruir el cementiri, la capella i tots els edificis del voltant.

A Alemanya:

Joseph Goebbels va rebre un informe del professor Carl Ramsauer, president del Deutsche Physicalische Gesellschaft, sobre l’estat de la ciència alemanya. L’informe explicava que Alemanya havia quedat eclipsada per la Gran Bretanya i els Estats Units en el desenvolupament de la ciència, cosa que podria afectar a la guerra aèria i submarina. El professor va explicar-li que per invertir la situació s’havia de concentrar més esforços en la investigació, elevar el nivell de vida dels físics i augmentar tant el número de professors com d’estudiants en el camp de la ciència. El ministre de Propaganda de seguida es va preocupar de la situació i va decidir començar a aplicar les mesures del professor com més aviat millor.

---

El govern alemany no parava de rebre cartes crítiques per la seva gestió de la guerra. Moltes d’aquestes crítiques anaven dirigides al propi Hitler.

---

Aquella nit va sonar durant un breu temps l’alarma antiaèria a la ciutat de Dresden. Com els últims cops no hi va haver cap atac a la ciutat.

A França:

Aquell dia es va constituir el Consell Nacional de la Resistència, el CNR.

En els Estats Units:

A Washington va arribar-hi Eduard Benes, el president del govern txecoslovac a l’exili, per intervenir en la conferència aliada entre Winston Churchill i Franklin Delano Roosevelt, que aquell dia havien tornat a la capital nord-americana després de passar junts el cap de setmana a Shangri-La, el refugi del President a Maryland (l’actual Camp David).

---

El govern nord-americà va publicar unes xifres espectaculars sobre la seva producció d’armament.

A la Unió Soviètica:

A Moscou, per ordres del dictador Iosif Stalin, es va dissoldre el Komintern, la Tercera Internacional Comunista fundada pel líder rus Vladimir Lenin el 1919, com a concessió als Aliats occidentals.

Divendres:

En el Reich:

Segons un informe del règim nazi, Adolf Hitler havia perdut moltes simpaties davant del poble alemany. El motiu era que la gent creia que Hitler s’havia deixat enganyar per la gent del seu Partit i semblava que no es volia adonar de com eren les coses. Els alemanys també tenien reticències en voler-se allistar a les SS o a l’Exèrcit. Heinrich Himmler va criticar davant d’aquells fets que s’estava produint l’enverinament metòdic i perceptible de la joventut a través de l’educació cristiana sense que poguessin fer res per contrarestar-ho perquè la guerra els ho impedia.

---

A la nit, el govern alemany volia llançar un comunicat final sobre Tunísia explicant la capitulació alemanya, però Hitler va prohibir que es difongués el comunicat.

---

El col·laborador del ministre Joseph Goebbels, Lapper, li va enviar un resum de les seves investigacions a Ucraïna. En el document explicava que els departaments administratius i polítics alemanys no havien aconseguit impulsar els ucraïnesos a col·laborar amb ells i, com a conseqüència, la collita de cereals seria nefasta per alimentar als soldats alemanys.

---

Al nord d’Alemanya, bombarders Aliats varen atacar la ciutat de Kiel causant greus danys a les instal·lacions militars i tècniques del port, un dels més importants de la Kriegsmarine.

---

A Txecoslovàquia, les fàbriques Skoda, una de les fàbriques més grans d’Europa d’armament, a prop de Pilsen, varen ser bombardejades pels bombarders de la RAF. Entre altres punts va quedar destrossat la sala de dissenys (Konstruktions-Buero). Tot i això, els alemanys van abatre a uns quants avions de la RAF.

Dijous:

A Tunísia:

A la matinada, després de que les unitats del general Hans Jürgen von Arnim es rendissin el dia anterior, el 1º Exèrcit italià del general italià Giovanni Messe es va rendir formalment. A partir de llavors, 250.000 soldats, entre alemanys i italians, varen deixar les armes i va ser la primera capitulació imposada a les tropes alemanyes des de Berlín des del començament del conflicte. A més, va representar el número més gran de capturats fins la data per part dels Aliats, aproximadament la meitat d’ells alemanys i la resta italians. Només un 800 varen aconseguir escapar. A les 13.16, el general britànic Harold Alexander va informar al primer ministre Winston Churchill de la rendició total de les forces de l’Eix a Tunísia. Després, des de Londres, es va comunicar que s’havien capturat a 100.000 homes de l’Eix, fet pel qual el ministre Joseph Goebbels va considerar que era una bona notícia perquè pensava que era millor caure presoner que morir. D’aquesta manera es varen acabar les batalles al nord de l’Àfrica.

En el Reich:

A Alemanya:

A Berlín, al migdia, Adolf Hitler es va reunir amb Goebbels, que aquest li va parlar dels Protocols dels Savis de Sió, ja que de nou estava estudiant aquest libel perquè creia que els podia ser útil. El dictador estava convençut de que aquells papers eren certs, i va afirmar que tots els jueus eren igual a tot el món i va dir que un poble modern no li quedava més remei que eradicar als jueus. Hitler va afegir que la jueria internacional creia que es trobava a punt d’obtenir una victòria internacional, però va augurar que no passaria i que serien els pobles que havien combatut contra els jueus els qui dominarien el món.

Després, Hitler es va veure obligat a convocar una reunió al quarter general de Rastenburg amb els empresaris de la indústria bèl·lica per restablir el prestigi perdut per culpa del ministre Hermann Göering, que es va voler ocupar de la indústria del Reich amb molt poca fortuna.

---

A la nit, la ciutat de Duisburg va ser bombardejada durament pels Aliats.

---

Andrei Vlasov va presentar en el OKW de l’Oficina de Propaganda de la Wehrmacht la seva renúncia a Ucraïna i al Caucas, i va agrair el treball que havia fet fins llavors el Ministeri de Territoris Ocupats de l’Est.

---

El jove activista Walter Husemann va ser executat per haver sigut comunista.

A Polònia:

En el gueto de Varsòvia, els alemanys varen detenir a gran part dels jueus que havien format part dels grups de combat.

A Croàcia:

Aquell dia varen continuar les purgues pel control del govern que ja havien provocat més de 13.000 morts dels rebels.

A Espanya:

L’Ambaixada britànica a Madrid va rebre els documents per part de les autoritats espanyoles del major Martin, uns documents que deien que un atac a Sicília seria una maniobra de distracció per atacar Sardenya i Grècia. Tot era fals, inclús el major Martin no era res més que un vagabund anomenat Glyndwr Michael, que havia mort en ingerir verí de rates i que varen llançar a les costes espanyoles de Huelva fent creure que era un major i que duia aquells documents. L’operació d’engany va ser un èxit perquè els espanyols varen informar als alemanys del contingut d’aquells documents i aquests varen reforçar Sardenya i Grècia i varen descuidar la vigilància de les costes sicilianes.

A la Gran Bretanya:

El membre del Consell Nacional Polones (el govern polonès a l’exili), Szmul Zygelbojm, es va suïcidar, àlies Artur.

Dimecres:

En el Reich:

A Alemanya:

A Berlín, al migdia, Adolf Hitler es va reunir amb Joseph Goebbels per parlar de l‘Església catòlica perquè havia llegit una carta crítica del cardenal de Bertram. Hitler, que es proposava contestar la carta, va dir-li que l’Església estava condemnada a desaparèixer perquè no es preocupava per avançar en la ciència i, durant una bona estona, varen criticant durament el paper de l’Església. Goebbels, com sempre, va estar d’acord amb totes les paraules del seu líder. També varen parlar dels jueus i Hitler els va definir com uns paràsits perillosos i que per tant considerava raonable que “els pobles moderns exterminessin als jueus”.

El dictador va emetre durant aquella jornada una ordre que deia que preveient un desembarcament Aliat donava prioritat a la defensa de Còrsega i el Peloponès.

---

Werner Naumann es va reunir amb Heinrich Himmler per dir-li que es proposava restringir el bolletí del SD pel seu efecte derrotista. El mateix Goebbels va escriure en el seu Diari que Himmler semblava disposat a suspendre els informes del SD i admetia que a llarg termini el farien passar per un derrotista. El SD feia temps que estava rebent queixes pels seus actes contra els gauleiter.

---

La RAF va tornar a bombardejar la ciutat de Duisburg.

A Polònia:

En el gueto de Varsòvia, un grup de combatents jueus armats va aconseguir escapar a Varsòvia per les clavegueres.

---

EL SS-Obergruppenführer Ulrich Greifelt, cap de l’Estat Major del RKFDV, va dir en una reunió que la missió prioritària del Govern General continuava sent l’evacuació dels 300.000 o 400.000 jueus que encara quedaven.

A França:

A Limoges, els alemanys varen detenir al doctor Robert Levi, conegut com Primo Levi, i va ser traslladat a la presó de la Gestapo a la mateixa ciutat francesa. Després va ser deportat a diferents camps de concentració; Compiègne, Drancy, Auschwitz i, finalment, Mauthausen, on seria alliberat el 4 de maig de 1945 i repatriat el 19 de maig. Levi es va fer famós pel seu llibre sobre la seva vida als camps.

A Tunísia:

A les 7:52 es va proclamar oficialment l’alto el foc i es varen acabar els últims combats a la península de Mauin. Per part alemanya, el general Jürgen von Arnim, vestit de blanc i que havia sigut detingut el dia anterior, es va rendir davant del general Francis Tuker, vestit amb un jersei gastat i sense medalles ni condecoracions, i d’aquesta manera varen capitular les últimes forces alemanyes que encara lluitaven al nord de l’Àfrica. Només petits grups d’oficials d’Estat Major, especialistes en claus i comandos del Regiment Brandenburg, varen poder escapar o varen ser evacuats per mar a Itàlia. En el bàndol italià, el general Giovanni Messe va ser ascendit a general, però l’endemà es rendiria.

A la Gran Bretanya:

Tal hi com havia comunicat el dia anterior, Zygielbojm, el delegat del Bund en el Consell Nacional Polonès a Londres, es va suïcidar en solidaritat amb els seus companys jueus polonesos i per denunciar la passivitat del món davant del genocidi jueu.

A l’Atlàntic:

El destructor HMS Hesperus, que protegia el comboi ONS4, va detectar un altre submarí alemany, el U-186. Després d’un primer atac, el submarí va quedar danyat i, llavors, el Hesperus, no va tenir clemència i va enfonsar-lo amb tota la seva tripulació.

En els Estats Units:

A Washington va començar la Conferència Trident amb el president Franklin Delano Roosevelt, el primer ministre Winston Churchill i els membres de l’Estat Major. La Conferència, que va durar fins el 25 de maig de 1943, va decidir la invasió a Sicília i Normandia, i el bombardeig aeri de Ploesti.

A la Unió Soviètica:

A Moscou es va celebrar un congrés amb l’objectiu d’integrar els pobles eslaus dels Balcans a la lluita i a la causa comunista.